Pico de Midi d'Ossau
El pico de Midi d'Ossau és una cim pirenaica que s'eleva 2884 m s. n. m. en el departament francés de Pirineus Atlàntics, a molt poca distància de la frontera en Espanya.
Encara quedant llunt dels tresmiles dels Pirineus Centrals, el seu majestuosidad i les seues característiques la fan destacar entre les montanyes més reputades de la zona nort peninsular. Hi ha restants del magma d'un antic volcà en el fumeral ya desaparegut. Destaca entre les demés montanyes pel seu color negre i la seua forma piramidal, inclús en hivern, al no permetre l'acumulació de neu per la seua verticalitat.
Descripció
[editar | editar còdic]
Situat al costat de l'històrica ruta de comunicació transpirinenca del port d'El Portalet, el Midi d'Ossau sempre ha destacat per la seua majestuosidad, alçant-se, monolíticamente, entre les montanyes que ho rodegen.
En veritat, es tracta d'un antic estratovolcán. La mole rocosa és la lava solidificada en l'interior del fumeral del vell volcà ya desaparegut. Una volta erosionada la montanya que componia el volcà, ha quedat a la vista el contingut del fumeral. Açò explica la seua homogeneïtat de material i les seues verticalitat, al mateix temps que nos oferix les seues diferències en els picos veïns. Estes característiques fan d'esta montanya un "paraís" per a l'escalada en un sinfín de vies de diferents dificultats. La ruta d'ascens normal té tres passos, que són de segon orde, a on es recomana passar encordado.
A esta montanya se li va cridar antigament Els bessons en tindre dos picos molt propencs. El cim rep el nom de Gran Pic (2884 m s. n. m.) i al seu costat està el Petit Pic de 2804 m s. n. m. d'altura. Completen les puntes del Midi els picos secundaris de Punta d'Aragó de 2715 m s. n. m., la Punta de França de 2602 m s. n. m. i punta Jean Santé de 2573 m s. n. m.
El volcà pertany als Pirineus, en l'arc orogénico de l'Europa Variscana.
Els intents de conquista
[editar | editar còdic]En destacar sobre els seus veïns el Midi d'Ossau ha cridat des de molt primerenc l'atenció dels aventurers i estudiosos. Per esta raó va ser una de les primeres montanyes pirenaiques en ser ascendida.
Les cròniques conten que Cayet Palmer, Senyor de la Plame, va conseguir alcançar el cim en 1591 encara que dit guany entra més en el terreny de la llegenda que en el de l'història. La primera tentativa documentada, pero fracassada, es deu a Foix Candale, bisbe de Aix, que va organisar una ascensió, molt ben preparada pero que no va conseguir alcançar el cim.
En 1787 un senzill pastor del veí vall de Aspe conseguix marcar l'ardit de la conquista del cim fent un gran montó de pedres en el cim de la montanya, montó que era visible des d'avall. Este montó de pedres feya les voltes de mojón señalizador d'un vèrtiç geodèsic i havia segut encarregat pel geógrafo Reboul.
En 1797 Guillaume Delfau realisa una ascensió i verifica l'existència de la senyal. Caldria esperar fins a 1802 per a que fora novament conquistada el cim del Midi d'Ossau.
La conquista de totes les puntes del Midi d'Ossau no es va realisar en una sola volta; varen ser conquistades en anys diferents. Si el Grand Pic va ser coronat en 1787, els seus germans menors ho serien en 1858 el Petit Pic, en 1907 Punta Aragó i en 1928 Punta Jean Santé.
La via normal d'ascensió va ser dotada de clavilles (barres de ferro) a finals de el XIX en els seus passos més complicats. Estes ajudes es varen llevar en la década dels 60 de el XX i es varen equipar les vies en material més modern per a facilitar la encordada i aumentar la seguritat. Aixina i tot són molts els accidents mortals que han tingut lloc en esta montanya, a la que es pot ascendir per molts atres llocs.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pico de Midi d'Ossau» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.