Comuna francesa

Una comuna és, segons la llei del 2 de març de 1982, una colectivitat territorial de França. Els seus òrguens són el Consell municipal la mairie (ajuntament) i en el cas de que no puguen eixercir el seu poder un o més adjunts. La paraula francesa commune va sorgir en el XII, del vocablo pertanyent al llatí medieval communia, el significat del qual és chicotet conjunt de gent compartint una vida comuna, del llatí communis, coses en comuna. El número d'habitants en una comuna pot variar, per eixemple, pot ser des d'una ciutat de dos millons d'habitants com París fins a un chicotet llogaret de 10 o 11 persones.

Característiques generals

Número de comunas

El número de comunas en França fluctua; el primer de giner de 2015, existien 36 658 comunas en França, 36 529 d'elles en la França metropolitana i 129 en ultramar. No obstant, el número més recent de comunas consensado el primer de giner de 2021, era de 34 965 de les quals 34 836 pertanyien a França metropolitana i 129 als departaments d'ultramar. Açò és considerablement més que en qualsevol un atre país europeu. Esta peculiaritat està explayada en més detall en la secció d'història més alvance. A diferència d'atres països com Estats Units, la totalitat del territori de la República de França, fòra d'unes chicotetes possessions d'ultramar, està dividit en comunas. En el territori de la República Francesa no hi ha cap lloc que siga directament governada per un comtat o alguna autoritat major. (Açò és similar a la situació en Nova Anglaterra, regió d'Estats Units.) Qualsevolloc de la República Francesa és part d'una comuna, tant en el territori metropolità com en el d'ultramar (incloses montanyes deshabitades o les selvas), en estes úniques excepcions:

Evolució del número
de comunas franceses
metropolitanes + departaments d'ultramar

a 1 de giner de 2015	en França metropolitana		en els departaments d'ultramar		en total
1999	36 565	-	114	-	36 679
2000	36 566	+1	114	=	36 680
2001	36 563	-3	114	=	36 677
2002	36 565	+2	114	=	36 679
2003	36 564	-1	114	=	36 678
2004	36 568	+4	114	=	36 682
2005	36 570	+2	114	=	36 684
2006	36 571	+1	114	=	36 685
2007	36 569	-2	112	-2	36 681
2008	36 569	=	112	=	36 681
2009	36 570	+1	112	=	36 682
2010	36 570	=	112	=	36 682
2011	36 568	-2	112	=	36 680
2012	36 571	+5 -2 = +3	129	+17	36 700
2013	36 552	+8 -27 = -19	129	=	36 681
2014	36 552	=	129	=	36 681
2015	36 529	+12-35 = -23	129	=	36 658
2021	34 836	-1693	129	=	34 965

• COM (collectivité d'outre-mer, en espanyol colectivitat d'ultramar) de Saint-Martín (33 102 habitants). Açò va ser anteriorment una comuna dins de la regió de Guadalupe. L'estructura de comuna va ser abolida quan Saint-Martín es va convertir en una Colectivitat d'Ultramar el 22 de febrer de 2007. Ara és un dels tres territoris permanentment habitats de la República de França sense estructura de comuna.
• COM de Wallis y Futuna (14 944 habitants), est és un atre dels tres territoris permanentment habitats de la República de França sense estructura de comuna.
• COM de Sant Bartolomé (6852 habitants). Esta havia segut prèviament una comuna dins de la regió de Guadalupe. L'estructura de comuna va ser abolida quan Sant Bartolomé es va convertir en una Colectivitat d'Ultramar el 22 de febrer de 2007. Ara és una dels tres territoris permanentment habitats de la República de França sense estructura de comuna.
• TOM (territoire d'outre-mer, en espanyol territori d'ultramar) de les Terres Australs i Antàrtiques Franceses (sense població permanent, al voltant de 200 residents científics, mariners i meteoròlecs).
• Illa Clipperton en l'oceà Pacífic (deshabitada).

Superfície coberta d'una comuna típica

En França Metropolitana, l'àrea promig d'una comuna en 2004 era 14,88 km². L'àrea mijana de les comunas de França Metropolitana (segons el cens de 1999) és encara més chicoteta, 10,73 km². L'àrea mijana és la mida més aproximada a l'àrea d'una comuna francesa. Esta àrea mijana és més chicoteta que en la majoria dels països europeus, com Itàlia on l'àrea mijana de les comunas (comuni) és 22 km², Bèlgica a on esta és 40 km², Espanya a on és 35 km², o Alemània a on la majoria dels Länder tenen comunas (Gemeinden) en un àrea mijana superior als 15 km²). Este chicotet tamany de les comunas franceses és per la cantitat extremadament enorme de comunas, mencionada anteriorment, en un territori mijà com lo és el de França. En 2000, Suïssa i els Länder de Renania-Palatinado, Schleswig-Holstein, i Turingia en Alemània eren els únics llocs d'Europa a on les comunas tenien un àrea mijana més chicoteta que en França. Les comunas dels departaments d'ultramar de França, com Reunió i Guayana Francesa són grans per als estàndarts francesos, més grans que les comunas metropolitanes. Les comunas d'ultramar solen agrupar en una mateixa comuna importants llogarets o ciutats, a sovint considerables distàncies entre elles. En Reunió en l'expansió demogràfica i l'extensa urbanisació, va haver una divisió administrativa d'algunes comunas.

Població d'una comuna típica

La població mija de les comunas de França Metropolitana segons el cens de 1999 era de 380 habitants. Novament és un número molt chicotet, i en açò França es diferencia del restant d'Europa, en el número més baix de població mija de comunas de tots els països europeus (comunas en Suïssa o Rheinland-Pfalz, tenen una superfície més chicoteta, com vàrem mencionar dalt, pero són més poblats). Esta baixa població mija en les comunas franceses pot ser comparada en les d'Itàlia a on la població mija de les comunas en 2001 era 2343 habitants, Bèlgica a on era 11 265 habitants o encara Espanya a on era de 564 habitants. La població mija recent mencionada no deuria opacar el fet de que les diferències en tamany són extremes entre les comunas franceses. Com es mencionava en l'introducció, una comuna pot ser una ciutat de 2 000 000 d'habitants com París, o una ciutat de 10 000 habitants, o solament un llogaret de 10 habitants. Lo que nos diu la població mija és que l'enorme majoria de les comunas franceses solament tenen un parell de centenars d'habitants; encara que també existixquen un chicotet número de comunas altament poblades. En França Metropolitana, hi ha 20 982 comunas en menys de 500 habitants, la qual cosa és el 57% del número total de comunas. En eixes 20 982 comunas viuen solament 4 638 000 habitants, o 8% de la població total de França Metropolitana. En atres paraules, solament el 8% de la població francesa viu en un 57% de les comunas, mentres que el 92% de població restant es concentra solament en un 43% de les comunas.

Estats de les comunas

A pesar de les enormes diferències en població, cada una de les comunas de la República Francesa posseïx un alcalde (maire) i un consell municipal (conseil municipal) que manegen la comuna des de la mairie (municipalitat), en exactament el mateix poder, sense importar el tamany de la comuna (en la ciutat de París com a única excepció, a on la policia de la ciutat està en mans de l'estat central, no en mans de l'alcalde de París). Esta uniformitat de poder és un clar llegat de la Revolució francesa, la qual va voler acabar en l'idiosincràsia local i les tremendes diferències de classe que existien en el Regne de França. No obstant, el tamany d'una comuna importa en dos aspectes: la Llei Francesa determina el tamany del concejo municipal concorde a la població de la comuna; i el tamany de la població determina quin procés de votació és usada per a l'elecció del concejo municipal. Institucional des de l'anomenada llei PML (Loi relative à l'organisation administrative de Paris, Marseille, Lió) de 1982, tres comunas franceses també tenen la particularitat d'estar dividides en arrondissements municipal (Districte Municipal): estes són París, Marsella, i Lió. El Districte Municipal és l'única unitat d'administració per baix de la comuna en la República de França, pero existix solament en eixes tres comunas. Estos districtes municipals no deuen ser confosos en els districtes francesos que són subdivisions dels departaments francesos. En les comunas franceses han tingut personalitat llegal des de 1837: són considerades entitats jurídiques, i tenen capacitats llegislatives. Els districtes municipals no tenen personalitat jurídica, i no tenen presupost propi. Els drets i obligacions de les comunas es rigen pel Code général dones collectivités territorials (CGCT) el qual reemplaça el Code dones communes en el passage de la llei del 21 de febrer de 1996 per a la llegislació i decrete número 2000-318 del 7 d'abril de 2000 per a regulacions.

Història de les comunas franceses

Les comunas franceses varen ser creades al començament de la Revolució francesa en 1789-1790. Abans de la Revolució francesa, no existia res similar a les comunas que coneixem. El nivell més baix de divisió administrativa era la paroisse (parròquia), i hi havia més de 60 000 d'elles en el Regne de França. Una parròquia era essencialment una iglésia, les cases al voltant d'ella (i es dia a açò ellogaret), i les terres de cultius rodejant ellogaret. Deuria recordar-se que França va ser el país més poblat d'Europa fins a el XIX, inclús més que Rússia, en una població d'aproximadament 25 millons d'habitants abans de la Revolució industrial (Anglaterra tenia solament 6 millons d'habitants abans d'ella) —açò influïx en el sorprenentment alt número de parròquies en el Regne de França. Els reis francesos a sovint es enorgullecían de dominar ells mateixos sobre «un regne de 100 000 ànimes». No obstant, estes parròquies varen carir de les estructures municipals de les comunas posrevolución. Usualment hi havia solament un edifici de concejo (conseil de fabrique), conformat per parracs, els quals s'encarregaven d'administrar els edificis de numeroses propietats de l'iglésia —i a voltes també ajudaven als pobres, i inclús administraven hospitals i escoles de la parròquia. El sacerdot encarregat de la parròquia també va ser requerit per a registrar batisme, casament, i sepelis, des de la Ordonnance de Villers-Cotterêts d'agost de 1539 ordenada per Francisco I. Exceptuant estes tasques, es va deixar que ellogaret manejara atres assunts com volguera. Usualment, els parracs es juntarien a decidir sobre algun assunt especial concernent a la comunitat, aixina com els usos de terres de cultius, pero no va existir un cos municipal permanent. En molts llocs, el senyor feudalocal (seigneur) en el seu castell seguia intervenint en els assunts dellogaret, continuava cobrant imposts als parracs arrendataris, determinant qué terra de cultiu seria usada i quàn, i quina part de la collita devien entregar-li. El 14 de decembre de 1789, pocs mesos despuix de l'inici de la Revolució francesa, la Assemblée Nationale (Assamblea Nacional) va dictar una llei creant a la comuna, definint-la com el més baix nivell de divisió administrativa en França, donant la seua aprovació d'esta manera a les comunas independentment creades, pero també creant comunas l'Assamblea mateixa. En este aspecte, aixina com en molts uns atres, l'obra de l'Assamblea Nacional va ser completament revolucionària: no solament varen transformar totes les ciutats i llogarets en comunas, l'Assamblea Nacional també va decidir transformar totes les parròquies en comunas independents. Els revolucionaris varen ser inspirats per les idees cartesianas aixina com per la filosofia dels ilustrats (els Lumières). Ells volien terminar en totes les particularitats i establir una societat perfecta, en la que tots i tot deuria ser igualitario. Per açò, ells intenten establir una divisió administrativa uniforme i igualitaria en tot el país: la totalitat de França estaria dividida en départements, a la seua volta dividits en arrondissements, a la seua volta dividits en cantons, a la seua volta dividit en comunas, sense excepció. Totes estes comunas tindrien el mateix poder, totes tindrien un alcalde (maire) encapçalant-les, i un concejo municipal (conseil municipal) elegit pels habitants de la comuna. Això va ser una verdadera revolució per a mils de llogarets que mai havien experimentat una organisació municipal anteriorment. Una cambra municipal (mairie) va tindre que ser construïda en cada una d'eixos llogarets, en les quals es portarien a terme les reunions del concejo municipal aixina com l'administració de la comuna. Alguns en l'Assamblea Nacional es varen opondre a esta fragmentació de França en varis mils de comunas, pero finalment Mirabeau i les seues idees d'una comuna per a cada parròquia varen prevaldre. El 20 de setembre de 1792, la responsabilitat de dur el registre de naiximent, casament, i morts va ser retirat dels retors de les parròquies per a convertir-se en responsabilitat dels alcaldes de les comunas. Els casament civils varen ser establits i varen començar a realisar-se en el mairie en una cerimònia no molt distinta a la cerimònia religiosa tradicional, en l'alcalde reemplaçant al retor, i el nom de la llei reemplaçant el nom de Deu («Au nom de la loi, je vous déclare unis parell els liens du mariage». – «En el nom de la llei, yo declare la seua unió per les obligacions del matrimoni»). Els retors varen ser forçats a entregar els seus registres de sigles d'edat de batisme, matrimonis, i sepelis, els quals varen ser depositats en els mairies. Estos canvis abruptes enajenaron profundament als devots catòlics, i França pronte es va vore sumergida en les convulsions d'una guerra civil, en les regions fervientemente religioses de l'oest de França com els seus protagonistes. Açò duria a Napoleón Bonaparte a restablir la pau en França, establint un nou sistema administratiu, i sent acceptat per la població en general. Napoleón també va abolir l'elecció dels concejos municipals, el qual ara seria elegit pel prefecto, el representant local del govern central.

Despuix de la Revolució francesa

Hui, generalment, les comunas franceses seguixen semblant-se moltíssim a aquelles que varen ser establides al començament de la Revolució francesa. Els canvis més importants varen ocórrer en 1831, quan el Parlament de França va restablir el principi de l'elecció dels concejos municipals, i en 1837 quan les comunas franceses varen adquirir personalitat jurídica. Els revolucionaris Jacobinos temien dels poders locals independents, els quals eren vists per ells com a conservadors i opositors a la revolució, aixina que ells varen favorir al poder de l'Estat Central. Per lo tant, quan es varen crear les comunas varen ser privades de personalitat jurídica (d'igual modo els départements) i solament l'Estat Central va continuar tenint personalitat jurídica. Per a 1837 esta situació va ser jujada com poc pràctica, ya que com els alcaldes i concejos municipals no podien formar part en les corts, qualsevol acció prenia més temps. Després d'este canvi, mils de llogarets que jamai havien tingut personalitat jurídica de sobte es varen convertir en entitats llegals per primera volta en la seua història. Açò seguix sent el cas d'hui en dia. Durant la Revolució francesa aproximadament 41 000 comunas varen ser creades (chez. com/lpcornu/servstats01. htm), en un territori corresponent als llímits de la França d'hui. Açò va ser menys que les 60 000 parròquies que existien abans de la revolució (en ciutats i urbs, les parròquies varen ser combinats en una sola comuna), pero 41 000 continuava sent un número molt gran, en eixe moment sense comparació alguna en el món, exceptuant l'Imperi de China (pero allí, solament el nivell de Comtat i superiors tenien una administració permanent). Des de llavors, canvis trements varen ser afectant a França, aixina com els va haver en el restant d'Europa: la Revolució industrial, dos guerres mundials, i els èxodo rurals han fet decréixer la població rural i incrementar la de les ciutats. Les divisions administratives franceses, no obstant, han permaneixcut extremadament rígides i inalterables. Hui en dia al voltant d'un 90% de les comunas i departaments són exactament aquelles mateixes que varen ser designades en els temps de la Revolució francesa més de 200 anys arrere, en els mateixos llímits. Com a conseqüència, les incontables comunas rurals que abans tenien molts centenars d'habitants durant la Revolució francesa, hui no tenen siquiera cent habitants. Per un atre costat, les ciutats han creixcut tant que les àrees urbanisades ara s'estenen molt més allà dels llímits de les comunas en les que varen ser «posades» en els temps de la Revolució. L'eixemple més extrem d'açò és París, a on l'àrea urbanisada s'estén sobre 396 comunas. París, de fet, va ser una de les escasses comunas de França els llímits de les quals varen ser estesos en tindre en conte l'expansió de la seua àrea urbanisada. La nova, i més gran, comuna de París va ser instalada baix el permís de l'Emperador Napoleón III en 1859, pero despuix d'açò els llímits de París es varen tornar rígits. A diferència de la majoria dels atres països europeus, que varen combinar els seus comunas d'acort en les densitat de població actuals (com ho varen fer Alemània i Itàlia al voltant de 1970), disminuint dràsticament el número de comunas; França solament va realisar fusions de comunas en els llímits, i esta varen ser realisades majorment en el XIX. De 41 000 comunas dels temps de la Revolució francesa, el número va disminuir a 37 963 en 1921 i 36 568 en 2004 (en França Metropolitana). França és, en gran diferència, el país en el número més gran de comunas en Europa. Per eixemple: considerant tota Alemània (un terç més d'habitants que França) solament 12 321 comunas (Gemeinden), o reunint tota Itàlia (casi tants habitants com França) solament hi ha 8101 comunas (comuni). En Europa, solament Suïssa té tan alta densitat de comunas com França, pero en els últims dèu anys s'ha començat un extens moviment de «fusió» de comunas. Per a entendre millor lo que signifiquen estos números hi ha dos bones comparacions: 1- La Unió Europea (de 15 membres fins a maig de 2004) està composta per aproximadament 75 000 comunas i la França Metropolitana sola conta en 35 568 d'elles, lo que significa que un 47,5% de les comunas de l'Unió Europea es troba en França (França representa un 16% de tota la població de l'Unió Europea). 2- Els Estats Units, en un territori 14 voltes major que el de la República de França, i prop de 5 voltes la seua població, té incorporades 35 937 municipalitat segons el cens de l'any 2002, menys que les 36 782 comunas de la República de França.

Debat actual

Durant més de 30 anys, hi ha hagut cridades en França per a una fusió massiva de comunas, incloent veus distinguides com les del president de Cour dones Comptes. No obstant, els conservadors han segut molt durs, i cap proyecte de combinació de comunas ha aplegat més allà del comité del Parlament de França. En 1971 la llei Marcellin va oferir respal i diners del govern per a tentar a les comunas a unir-se unes a unes atres, pero la llei va ser un complet fracàs (solament unes 1300 comunas varen acceptar desaparéixer i combinar-se en una atra comunas). Aixina, aquells defensors de les fusions entre comunas es queixen de que les ciutatés franceses tenen un ridícul pes comparades en els seus contrapartes europees, perque els seus llímits seguixen sent els de fa 200 anys. Per eixemple, la ciutat de Lió és, geogràficament, una comuna en sol 513 275 habitants vivint dins del seu jurísdicció, la qual cosa és més baix que moltes atres ciutats europees, mentres que, en els fets, el àrea metropolitana de Lió té 1,7 millons d'habitants i és una de les majors metròpolis d'Europa, a la parell en Munich. De fet, la població i economia de l'àrea metropolitana de Munich és molt comparable a la de Lió, pero la població de la ciutat (Gemeinde) de Munich és al voltant de 1 320 000 habitants, prop de tres voltes la de la comuna de Lió, reflectint lo molt més gran que és el territori de Munich (310 km²), 6,5 voltes més gran que el territori de la comuna de Lió (48 km²). Els alcaldes de les ciutats franceses a sovint es queixen de que la seua significancia és menysvalorada quan ells viagen a l'exterior de França, pel fet que ells presidixen un chicotet territori en mig d'enormes àrees metropolitanes. Un bon eixemple d'este fenomen és París: a pesar de que el àrea metropolitana de París és una de les escasses en el món que tenen més de 12 millons d'habitants, la població de la ciutat de París en sí és solament 2 206 000 habitants, menys que la població de la ciutat de Roma (2 877 000 habitants), que la seua àrea metropolitana de 4,3 millons d'habitants és chicoteta en relació en l'àrea metropolitana de París. En l'atra punta de l'escala, en França existixen algunes comunas rurals que despuix d'èxodo rurals han quedat en molt pocs habitants, i que lluiten per a mantindre i distribuir servicis bàsics com a aigua corrent, recolecció de residus, o carrers comunals correctament pavimentados. Les fusions, no obstant, no són fàcils de portar a terme. Un primer i obvi assunt és que reduïx el número de càrrecs disponibles, i això no sempre és ben rebut pels polítics locals. Un problema més sério és que els ciutadans d'un llogaret poden estar poc disposts a tindre els seus servicis locals en mans d'un eixecutiu situat en un atre llogaret, que pugues no ser conscient o atent a les necessitats locals.

Intercomunalidad

L'expressió «intercomunalidad» (intercommunalité) denota importants formes de cooperació entre comunas. Tal cooperació va fer la seua primera aparició cap a finals d'el XIX en la llei del 22 de març de 1890 la qual va prevore per a l'establiment d'associacions intercomunals. Els llegisladors francesos eren perfectament conscients del caràcter inadequat de l'estructura comunal heretada de la Revolució francesa, la cridada Llei de Chevènement del 12 de juliol de 1999 és la més recent i minuciosa mida dirigida al reforç i simplificació d'este principi. En els últims anys, s'ha fet cada volta més comú per a les comunas unir-se en consorcis intercomunals per al recapte de servicis tals com la gestió de residus i abastiment d'aigua. Les comunas suburbanes a sovint s'unixen en les seues ciutats pricipeled per a formar una comunitat encarregada de manejar transport públic o inclús administrar imposts locals. La llei Chevènement va organisar totes estes pràctiques, abolint algunes estructures i creant atres noves. Ademés, esta oferix finançació del govern central dirigida per a encorajar q a més comunas a unir-se en estructures intercomunals. A diferència de la fracassada llei Marcellin de 1971, la Llei Chevènement va ser exitosa, i ara la majoria de les comunas franceses estan envoltes en estructures intercomunals. Hi ha dos tipos d'estructures intercomunals:

• Estructures sense poder fiscal. Esta és la forma més dèbil d'intercomunalidad. En esta categoria es troben principalment els tradicionals sindicats de comunas. Les comunas es reunixen i contribuïxen financerament en el sindicat, pero el sindicat no pot impondre els seus propis imposts. Les comunas poden deixar el sindicat en qualsevol moment. Els sindicats poden ser creats per un propòsit en particular o tractar en varis assunts importants. Estes estructures sense poder fiscal han segut deixades intactes per la Llei Chevènement, i la seua tendència és a disminuir o desaparéixer.
• Estructures en poder fiscal. Açò és a lo que concernix la Llei Chevènement. La llei distinguix entre tres estructures en poder fiscal: La communauté de communes (en espanyol: Comunitat de Comunas), dirigida principalment a les comunas rurals; la communauté d'agglomération (en espanyol: Comunitat d'Aglomeració), dirigit a les chicotetes, mijanes ciutats i els seus suburbis; i la communauté urbaine (en espanyol: Comunitat Urbana), dirigida a les grans ciutats i els seus suburbis. Estes tres estructures tenen distints poders fiscals, en la Comunitat d'Aglomeració i la Comunitat Urbana major poder fiscal, s'imponen els imposts locals sobre les corporacions (taxe professionnelle) en el seu nom, en lloc d'en nom de la comuna, i en el mateix nivell d'imposts en totes les comunas de la Comunitat. Les Comunitats deuen manejar alguns servicis abans portats a terme per les comunas, com a transport i residus, com en els sindicats, pero en este cas la llei torna obligatori per a les Comunitats manejar atres àrees com a planejament i desenroll econónimo, proyectes de vivendes, o protecció del mig ambient. Les Comunitats de Comunas són encarregades de manejar poques àrees, deixant a les comunas més autònomes, mentres que les comunitats urbanes són encarregades de manejar la majoria dels assunts, deixant a les comunas pertanyents a ella en menys poder autònom. A canvi de la creació de la Comunitat, el govern els assigna uns diners segons la seua població, proporcionant d'esta manera un incentiu per a les comunas a agrupar-se i formar comunitats. Les comunitats de comundas són les que reben la menor cantitat de diners per habitant, mentres que les comunitats urbanes són les que reben més diners, i açò espenta a les comunas a formar més comunitats integrades a on elles tenen menys poder, lo que s'hagueren resistit a fer si el govern no els entregara diners a canvi. La Llei Chevènement ha segut extremadament exitosa en eixe sentit ya que la majoria de les comunas franceses ara pertanyen a estructures intercomunals: un verdader ardit en un país tan conservador com França. A data 1 de giner de 2007, hi havia 2.573 comunitats en França Metropolitana (incloent 5 Syndicat d'agglomération nouvelle, en espanyol: Sindicats de Noves Aglomeracions, una categoria en vies d'extinció), compostes per 33 327 comunas (91,1% de totes les comunas de França Metropolitana), i 52.86 millons d'habitants, un 86,7 % de la població total de la zona.

No obstant els impressionants resultats poden amagar una realitat distinta. En àrees rurals, moltes comunas han entrat en una Comunitat de Comunas solament per a beneficiar-se dels fondos governamentals. A sovint els sindicats locals s'han tornat oficialment en Comunitat de Comunas, i la nova Comunitat maneja solament els servicis que abans manejava el Sindicat, contràriament a l'esperit de la llei la qual va establir les noves estructures intercomunals per a realisar una gama d'activitats molt més àmplia que les realisades pels Sindicats. Alguns diuen que, si les transferències del govern foren detingudes, moltes d'eixes Comunitats de Comunas tornarien al seu estat de sindicat, o simplement desapareixerien per complet en llocs a on no hi havia sindicats previs a la llei. En les àrees urbanes, les noves estructures intercomunals són més «realitat», sent creades per genuïna confiança en la seua funcionanilidad per a tota l'àrea urbana. No obstant, en molts llocs han sorgit lluites, i no va ser possible establir una estructura intercomunal per a tota l'àrea urbana: algunes comunas rehúsan participar en este tipo d'estructures, o encara creen les seues pròpies estructures (en algunes àrees urbanes com Marsella existixen quatre estructures intercomunals distintes). En moltes àrees, les comunas en més recursos s'han reunit en atres comunas riques i rehúsan deixar entrar comunas més pobres, perque tindrien que pujar els imposts als seus habitants per a sostindre als suburbis més pobres de l'àrea urbana. Ademés, les estructures intercomunals en moltes àrees urbanes són encara molt noves, i fràgils: existixen tensions entre les comunas; la ciutat central de l'àrea urbana a sovint és acusada de desijar dominar les comunas dels suburbis; les comuna posicions polítiques opostes també poden sospitar les unes de les atres. Dos eixemples famosos d'açò són Toulouse i París. En Toulouse, una de les més grans estructures intercomunals, la comunitat principal de Toulouse i els seus suburbis són solament una Comunitat d'Aglomeració, a pesar de que Toulouse és lo suficientment gran com per a crear una Comunitat Urbana d'acort a la llei. Açò és perque les comunas suburbanes rehúsan formar una Comunitat Urbana per por a perdre massa poders, i opten per una Comunitat d'Aglomeració, a pesar de que una Comunitat d'Aglomeració rep menys fondos del govern que una Comunitat Urbana. En París, no han emergit estructures intercomunals d'allí, els suburbis de París temen el concepte d'un «París més gran», i aixina la desunió encara és la regla en l'àrea metropolitana, en els suburbis creant moltes distintes estructures intercomunals pero totes elles sense la ciutat de París. Un problema important en la intercomunalidad, és el fet de que les estructures intercomunals no tenen representants elegit directament per la gent, són els representants de cada comuna individual que pertany a la nova estructura. Com a conseqüència, els funcionaris públics i burócratas són els que establixen l'agenda i l'implementen, en els representants elegits de les comunas solament aprovant les decisions claus. A nivellocal, esta situació s'assembla a la de la Unió Europea, a on del poder compartit per molts estats europeus independents ha resultat que el poder siga eixercit per una burocràcia no elegida pels ciutadans.

Miscelànea

Les comunas més i menys poblades

• La comuna més poblada de la República de França és la de París: 2 206 488 habitants en 2015.

• Sis de les Ciutats de França destruïdes durant la Primera Guerra Mundial mai varen ser reconstruïdes. Totes elles es troben en el departament de Mosa, i varen ser destruïdes durant la Batalla de Verdún en 1916. Despuix de la guerra, es va decidir que el territori prèviament ocupat per les ciutats destruïdes no deurien ser incorporades en atres comunas, en honor a eixes ciutats que havien “mort per França”, com havien declarat, i preservar-les en la seua memòria. Les següents comunas estan enterament despoblades i són manejades per un concejo de tres membres, designats pel prefecto de Meuse:
  • Beaumont-en-Verdunois
  • Bezonvaux
  • Cumières-li-Mort-Homme
  • Fleury-devant-Douaumont
  • Haumont-près-Samogneux
  • Louvemont-Côte-du-Poivre

• Anara d'eixos casos especials, les comunas en menys habitants en la República de França són:
  • Comuna de Rochefourchat, en el departament de Drôme, un habitant en 2015.
  • Comuna de Leménil-Mitry, en els boscs de Lorena en l'est de França, tres habitants en 2015.
  • Comuna de Rouvroy-Ripont, en el departament de Marne, nou habitants en 2015.

Les comunas en territoris més grans i més chicotets

• La comuna més gran de la República de França és Maripasoula (3710 habitants) en el departament de Guayana Francesa: el seu territori és de 18 360 km².

• En França Metropolitana, la comuna més gran és la d'Arlés (50 513 habitants) prop de Marsella, el territori del com comprén la majoria del delta del Ródano: el seu territori és de 759 km², o 8,7 voltes l'àrea de la ciutat de París (excloent els parcs perifèrics de Bois de Boulogne i Bois de Vincennes).

• La comuna més chicoteta de la República de França és Castelmoron-d'Albret (62 habitants) prop de Bordeus: 0,0376 km².

La comuna més elevada

La comuna més elevada de la República Francesa (i d'Europa) és Saint-Véran (267 habitants), en els Alps francesos: l'altitut dellogaret central de la comuna oscila entre els 1990 metros i els 2.040 metros sobre el nivell d'el mar.

Comunas més lluntanes a la ciutat capital de França

• La comuna de la República de França més lluntana a París és la comuna de L'Île-dones-Pins (1840 habitants) en Nueva Caledonia: 16 841 km del centre de París.

• En França continental (França europea exclosa Còrsega), la comuna més lluntana a París és Coustouges (134 habitants) i Lamanère (44 habitants) en la frontera en Espanya: abdós a 721 km del centre de París a vol de pardal.

Erro al crear miniatura:

Cartell señalizador marcant el final d'I en el departament de Somme en França, Alta França.

Comunas en els noms més llarcs i més curts

• La comuna de la República de França en el nom més curt és la comuna d'I (89 habitants).

• Hi ha tres comunas en la República de França les quals tenen els noms més llarcs (38 lletres):
  • Saint-Germain-de-Tallevende-la-Lande-Vaumont (1731 habitants).
  • Saint-Remy-en-Bouzemont-Saint-Genest-et-Isson (592 habitants).
  • Beaujeu-Saint-Vallier-Pierrejux-et-Quitteur (739 habitants).

Noms de comunas en idiomes distints del francés

Els noms de les comunas franceses estan normalment en francés. En àrees a on varen ser parlats atres idiomes distints del francés, els noms varen ser adaptats a l'ortografia i pronunciació del francés, aixina com Toulouse (anteriorment Tolosa en occità), Strasbourg (anteriorment Straßburg en alemà), o Perpinyà (anteriorment Perpinyà en català). No obstant, algunes de les comunas chicotetes han retingut el seu nom original. Ací alguns eixemples de noms conservats en els idiomes que s'han parlat, o continuen parlant-se en el territori de França:

Erro al crear miniatura:

Cartell señalizador marcant l'entrada a Mittelhausbergen en el departament de Bass-Rhin, colectivitat d'Alsàcia.

• Alemà: comuna de Mittelhausbergen (1680 habitants).
• Neerlandés: comuna de Steenvoorde (4024 habitants).
• Bretón: comuna de Kermoroc'h (324 habitants).
• Occità: comuna de Belcastel (251 habitants).
• Vasc: comuna d'Ustaritz (4984 habitants).
• Català: comuna de Banyuls-dels-Aspres (1007 habitants).
• Cors: comuna de San-Gavino-vaig donar-Carbini (738 habitants).
• Comorano: comuna de M’Tsangamouji (5382 habitants).
• Importants llengües austronesias de Nueva Caledonia: comuna de Kouaoua (1586 habitants).
• Importants llengües amerindias: comuna de Kourou (19 107 habitants).

Classificació

Còdics INSEE: INSEE dona un còdic numèric a vàries entitats en França, entre les quals estan les comunas (estos còdics no coincidixen en els còdics postals). El cógido "complet" té 8 dígits i 3 espais en ell, pero és una "simplificació" popular expressar el còdic en 5 dígits i sense espais:

• 2 dígits (corresponents al departament) i 3 dígits (corresponents a la comuna) per als 96 départements de França Metropolitana.
• 3 dígits (corresponents al departament o colectivitat) i dos dígits (corresponents a la comuna) per als departaments d'ultramar, colectivitat d'ultramar i països d'ultramar.

Vore també

• Anex:Comunas de França per població
• Llistes de comunas de França
• Comuna
• Comuna associada
• Comuna nova

Bibliografia

• (en francés) La Documentation française ladocumentationfrancaise. fr/dossiers/intercommunalite/index. shtmli développement de l'intercommunalité : la révolution discrète
• (en francés) Maryvonne Bonnard, Els collectivités territorials en France, 2005, La Documentation française, ISBN 2-11-005874-9