Gestió de residus
Es denomina gestió integral de residus[1] (també, gestió de residus o maneig de residus) al procés que engloba les activitats necessàries per a fer-se càrrec d'un residu, com a material que pert la seua utilitat despuix d'haver complit en la seua missió o servici per al que va ser produït. En atres paraules, el concepte de residu s'ampra com a sinònim de fem.
Hi ha diversos tipos de residus sòlits, com els que es generen en les ciutats (domèstics, residencials, institucionals o comercials), agrícoles o industrials (sectors productius, indústries, polígons industrials, sanitaris, etcétera).[2] Els principals residus són produïts per l'activitat humana.
Es considera residu perillós aquell residu industrial o comercial que, per les seues característiques tòxiques o perilloses a causa d'una gran concentració de risc, requerixen un tractament específic i un control periòdic dels efectes nocius potencials.
Evolució històrica en el maneig de residus
[editar | editar còdic]El primer pas per a un maneig organisat dels residus sòlits urbans es va donar en Estats Units a principis d'el XX.[3] Fins a eixe moment, i depenent dels llocs, els residus eren abocats en el sol –enterrats o a cel obert–, es descarregaven en cossos d'aigua, s'incineraven o s'entregaven, quan eren restants de menjar, per a aliment de porcs.
Al començament de la década dels 40, en Nova York i Califòrnia es va començar en l'abocada controlada i, a través de l'eixèrcit nortamericà, es varen implementar programes per al control de vectores i prevenció de malalties, a l'hora que es varen efectuar modulacions típiques d'abocadors, adaptades segons distints tamanys poblacionals.
En virtut de consideracions econòmiques i ambientals, entre els anys 40 i 70 va sorgir una nova forma d'administració dels RSU, denominada Gestió Allumenada, que es focalizó en el control de la generació, almagasenament, recolecció, transferència, transport, tractament i disposició final, en especial émfasis en els efectes ambientals i en la salut de la població.
A principis de la década de 1970, la creixent preocupació pública respecte del potencial de detriment/reducció dels recursos naturals, i la necessitat de propender a la seua sustentabilidad, va motivar un canvi en el foc del gerenciamiento dels residus sòlits. Este nou criteri va ser direccionar cap a l'estudi i anàlisis dels materials existents en els RSU a fi d'establir aquells elements que resultaven susceptibles d'un us beneficiós, fonamentalment a través de la reutilisació i el reciclage.
Este procés va derivar en la figura, definitivament instalada en els anys 90, de la Gestió Integral de Residus Sòlits Urbans (GIRSU).[4] Específicament en el capítul 21, “Maneig Ecològicament Racional dels Residus Sòlits”, l'Agenda XXI del Cim de Riu 1992[5] enuncia els postulats que després varen ser represos i emfatisats en el Cim de Johannesburgo 2002[6] i que poden sintetisar-se en els següents punts:
- Minimisació de la generació;
- @maximización de la reutilisació i el reciclat;
- tecnologies d'eliminació, tractament i disposició final ambientalment adequades, que incloguen recuperació d'energia;
- ampliació de l'alcanç dels servicis relacionats en els residus;
- tecnologies de producció neta i consum sustentable;
- investigació, experimentació, desenroll i innovació tecnològica sobre el reciclat, abonament orgànic i recuperació d'energia; i
- educació pública, participació i respal de la comunitat en la gestió dels residus.
Si be a nivell mundial els dos primers tòpics varen transcendir com les “3R: reduir, reutilisar i reciclar”, en alguns països s'ha popularisat l'expressió “Valorisació dels residus” per a identificar el conjunt d'activitats relacionades en la posada en valor dels materials aprovechables continguts en els rebujos, a través de la seua segregació, recuperació de les corrents residuals, classificació, acondicionament, reutilisació i reciclat.
Gestió integral de residus (GIR)
[editar | editar còdic]Per Gestió Integral de Residus s'entén en Costa Rica al conjunt articulat i interrelacionado d'accions regulatorias, operatives, financeres, administratives, educatives, de planificació, monitoreo i evaluació per al maneig dels residus, des de la seua generació fins a la disposició final.
Una de les fonts de construcció d'esta teoria, és el model de la Gestió Integrada de Residus Sòlits que segons Comprén-Guerrer en artícul publicat en la revista Tecnologia en marcha Vol. 28 N.º 2 del 2015, este model permet estudis de residus dels sistemes complexos i multidimensionals de manera integral. El model va ser creat per professionals en ambient i desenroll urbà de WASTE (WASTE, 2004), els socis o organisacions que treballen en este tema en països en desenroll a mitan dels anys 80 i desenrollat encara més pel Grup de Treball Colaboratiu (CWG) sobre maneig de residus a mitan dels anys 90 (Anschütz et al., 2004). El GIRS reconeix l'importància de tres dimensions en analisar, desenrollar o canviar un sistema de gestió de residus. Les dimensions són: els actors socials involucrats que tenen un interés en el maneig de residus, els elements o les etapes del moviment o fluix de materials des dels punts de generació fins al tractament i la disposició final i els aspectes o “lents” a través dels quals s'analisa el sistema (Müller et al., 2002; Müller i Scheinberg, 2002; Zurbrügg et al., 2005; Zuilen, 2006; Consorci ISSOWAMA, 2009; Wilson et al., 2009; Scheinberg et al., 2010a, 2011).[7] Conclouen els autors que els aspectes a prendre en conte dins d'un sistema de Gestió Integral de Residus són: generació i separació, recolecció, transferència i transport, tractament, reciclage i disposició final dels residus.
La gestió de residus pot comprendre substàncies sòlides, líquides o gaseosas en diferents métodos per a cada una, per lo que no es pot parlar solament de residus sòlits per al cas dels residus urbans o residus municipals, per eixemple, puix en este cas, els residus cridats sòlits es van transformant en el transcurs de les etapes, des de la seua generació fins a la disposició final lliberant gasos i donant-se els lixiviados. Raó per la qual lo convenient és cridar a este nou model com a Gestió Integral de Residus (GIR) La gestió de residus pot comprendre substàncies sòlides, líquides o gaseosas en diferents métodos per a cada una, per lo que no es pot parlar solament de residus sòlits per al cas dels residus urbans o residus municipals, per eixemple, puix en este cas, els residus cridats sòlits es van transformant en el transcurs de les etapes, des de la seua generació fins a la disposició final lliberant gasos i donant-se els lixiviados. Raó per la qual lo convenient és cridar a este nou model com a Gestió Integral de Residus (GIR)
A la dreta es mostra una representació gràfica d'este model elaborat per LLAURE | Assessoria en Recursos Organizacionals. Este model integra dins del sistema a la gestió que realisen persones o organisacions dels seus propis residus, com lo és el cas del compostage, prenent en conte en el model, la separació en la font i el tractament o disposició realisat a nivell d'unitats o grups habitacionals. També ajuda a visualisar d'una manera integrada els servicis municipals de gestió de residus tenint en conte el principi de la jerarquia en la gestió dels residus.
Els alvanços en gestió de residus centren els seus esforços en reduir els efectes perjudicials en la salut humana i en l'entorn, encara que actualment es treballa no solament per a reduir els efectes perjudicials ocasionats al mig ambient sino per a recuperar els recursos del mateix.
Els residus són generalment produïts per l'activitat humana, tant en l'àmbit domèstic, com en el comercial o industrial.
La classificació dels residus es fa basant-se en varis aspectes com lo és pel seu orige, per la seua composició, pel seu estat, per la forma de tractament.
Vore també
[editar | editar còdic]- 3R
- Reciclage
- Reutilisació
- Residus internacionals
- Reciclage d'alumini
- Cartó (reciclage de cartó)
- Reciclage de paper
- Plàstic (el seu reciclat)
- Residus d'aparats elèctrics i electrònics (RAEE)
- Sistema Colectiu de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP)
- Reciclage de tetra pak
- Reciclage de vidre
- Sanejament ecològic
- Minimisació de residus
- Pla de Gestió de Residus Construcció-Derrocament (RCD)
- Comerç global de residus
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Qué és la GESTIÓ de RESIDUS - Definició, tipos i tècniques» (en és). ecologiaverde. com. Consultat el 2025-03-14.
- ↑ «Manege de Residus i Reducció de Costs» (en és-cl). Maneig de Residus Industrials | Ecomomía Circular | Ecocluster. Consultat el 2021-12-18.
- ↑ Segons Parsons (2014), est va ser el primer intent conegut de sistematisar la caracterisació i evacuació de residus sòlits (Tchobanoglous i uns atres, 1994)
- ↑ En anglés, Integrated Solid Waste Management (ISWM).
- ↑ Cim Mundial sobre el Desenroll Sustentable (CMDS), organisada per les Nacions Unides en Riu de Janeiro en 1992.
- ↑ També coneguda com a “Riu+10”
- ↑ Revista Tecnologia en marcha.28(2)
- 141-168.ISSN 2215-3241.Consultat el 22 de decembre de 2015.
- [enllaç trencat] Edició: octubre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gestión de residuos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.