Arlés

Arlés

Arlés o Arles (en francés: Arles; Plantilla:Lang-oc) és una ciutat del sur de França, en el departament de Boques del Ródano, del com és una subprefectura, en l'antiga província francesa de Provença en la Regió de Provença-Alps-Costa Blava. En 2015 contava en una població censada de 52 886 persones. Arlés és una de les Villes et pays d'art et d'histoire.

Geografia

El riu Ródano (Rhône en francés, Ròse en occità) es dividix en dos braços en Arlés, formant una delta en la regió de la Camarga. Degut a que la Camarga està administrada per Arlés, esta última es convertix en una de les comunas més grans de França en extensió, encara que la seua població només constava de 52 197 habitants en l'any 2007. L'àrea total del seu territori és de 758,93 km², sèt voltes més gran que el de París.

Història

Arlés va ser una de les primeres colónies romanes fora de la península itálica, encara que havia segut fundada pels grecs, en el VI, en el nom de Theline.

Arlés romana

Arlés és una ciutat antiga, fundada pels grecs en el VI baixe el nom de Theline. Va ser conquistada pels celtes saluvios en el 535 a. C., els quals li varen canviar el nom pel de Arelate. Els antics romans varen prendre la ciutat en el 123 a. C. i la varen transformar en una ciutat important, en un canal que la conectava en la mar Mediterràneu construït en l'any 104 a. C. No obstant, va tractar d'eludir l'ombra de Massalia (Marsella) per la situació que esta última tenia, situada en la costa.

l'amfiteatre romà de Arlés

En el 40 a. C. va tindre l'oportunitat de rebre el respal de Juliol César quan li va prestar ajuda militar contra Pompeyo. Massalia va cometre l'error de recolzar a Pompeyo i quan César va eixir victoriós, est li va llevar les possessions a Massalia i les va transferir a Arelate com recompensa. La ciutat es va establir formalment com una colónia de veterans de la legió romana VI Ferrata que estava radicada allí. El seu nom complet era Colónia Ivlia Paterna Arelatensivm Sextanorvm, és dir "antiga colónia juliana de Arles dels soldats de la Sexta Legió."

La ciutat romana de Arelate era de gran importància en la província Gallia Narbonensis. Constava d'un àrea de 99 acres (400 000 m²) i tenia varis monuments arquitectònics com l'amfiteatre, l'arc triumfal, el circ, el teatre romà i estava circunvalada per muralles. Durant l'antiguetat estava situada més prop de la mar i servia com un port important.

També va tindre (i encara té) el pont més al sur sobre el Ródano. De forma poc corrent, el pont romà no estava fixat, sino que usava l'estil dels ponts de barcos, en torres i ponts levadizos en els extrems. Els barcos estaven assegurats en áncoras. Este disseny poc usual es va aplicar per les freqüents i violentes inundacions provocades pel riu, que hauria terminat ràpidament en un pont convencional. No queden restants d'este pont romà, que ha segut remplazado per un modern.

La ciutat va aplegar al seu màxim apogeu durant els sigles IV i V, quan era freqüentment usada com a quarters per als emperadors romans durant campanyes militars. En temps de Flavio Honorio va ser la sèu de la prefectura de Galia que incloïa també Hispania. Es va transformar en la ciutat favorita de l'emperador Constantino el Gran, quí va construir banys termals en ella, dels quals encara es mantenen restants importants. El seu fill, Constantino II va nàixer ahí. Constantino III (el usurpador) es va declarar emperador de l'Occident (407-411) i va fer de Arlés la seua capital en el 408.

Arlés medieval

A partir de l'any 838, les irrupcions sarracenas en les costes mediterrànees de l'imperi carolingio varen provocar la disrupción del comerç i la decadència de les ciutats portuàries.

Arlés va ser atacada pels sarracenos en 842 i 850. En esta situació la ciutat -en les seues antigues muralles- va adquirir un caràcter predominantment militar, formant part d'una llínea de fortificacions que protegia tota la regió. La càrrega que açò va representar per a l'escassa activitat econòmica va dur a que la ciutat perguera gran part del seu caràcter municipal. Aixina, el final de el IX va vore la desaparició de la ceca local. Pese a esta situació, en 912 Arlés va rebre un privilegi que feya referència als drets aduanero a percebre "dels grecs i dels atres comerciants estrangers".

Arlés moderna

Ubicació en Arlés a on antigament va estar la "casa groga" que va pintar van Gogh en 1888.

Arlés va seguir sent important per molts anys com un gran port del Ródano. En el XIX en l'arribada del ferrocarril, la major part del comerç fluvial es va vore afectada, causant el decliu econòmic de la ciutat. La tranquilitat que açò va produir en la ciutat va atraure al pintor Vincent van Gogh qui va aplegar el 21 de febrer de 1888. La seua fascinació pels paisages provençals va produir més de 300 pintures i dibuixos durant la seua estància en la ciutat. Moltes de les seues més famoses pintures varen ser fetes allí i inclouen Café de Nit, la Casa Groga, Nit Estrelada sobre el Ródano, i L'Arlesienne. Paul Gauguin va visitar a Van Gogh en Arlés. No obstant, la salut mental de Van Gogh es va deteriorar i es va convertir en una persona molt excèntrica. No va ser ell qui es va tallar l'orella, com molts pensen, la mutilació va ser producte d'un malentés en Gauguin, que acabaria marchant-se de la Provença (en part per la por que li varen provocar els trastorns de l'holandés). La disputa en Van Gogh sobre una nova obra va culminar en el desgraciat incident en decembre de l'any 1888. Els ciutadans de Arlés varen emetre per aquelles dates una petició per a que Van Gogh anara internat en un asil. En maig de 1889 va ser reclós en l'asil de Saint-Rémy-de-Provence.

En 2017 es va rodar en els carrers de Arlés una película sobre la vida de Van Gogh. Est va ser interpretat per l'actor nortamericà, Willem Dafoe. La película es va estrenar en 2018.

Demografia

Evolució històrica

Entorn a l'any 310, Arlés és una ciutat imperial i té una població de més de Plantilla:Unité. Un sigle més vesprada, ya elevada a prefectura de les Galias, la seua població és de no menys de Plantilla:Unité. Esta sifra no serà sobrepassada fins a la década de 1960.

Població de la ciutat de Arlés

310	420	1160	1200	1271	1319	1337	1438	1443
12 000	40 000	8000	10 000	13 000	13 000	12 000	5000	menys de 5000
1459	1462	1550	1571	1636	1700	1709	1719	1721
5500	5600	10 000	11 000Plantilla:,	25 000	27 000	20 000	23 000	14 000
Estimacions abans de 1801

Economia

Arlés és el centre d'una regió agrícola, i productes agrícoles i domèstics, aixina com manufactura textils, es venen en el mercat galliponter que té lloc cada dissabte en el Boulevard dones Lices.

En la regió de la Camarga es troben importants plantíos d'arròs i també salinas.

Llocs d'interés

Monuments declarats Patrimoni de la Humanitat

Artícul principal → Monuments romans i romànics de Arlés.

Arlés té importants restants de l'época romana i romànica, dels que huit han segut classificats com a llocs Patrimoni de la Humanitat en 1981:

Còdic	Nom	Coordenades
164-001	Les arenes (amfiteatre romà)	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
164-002	El teatre antic (teatre romà)	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
164-003	Els criptopórticos (galeries subterrànees) i el fòrum (fòrum romà)	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
164-004	Les termes de Constantino (termes romanes)	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
164-005	Les muralles del castrum romà	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
164-006	Els Alyscamps (necròpolis romana)	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
164-007	L'iglésia de Sant Trófimo (iglésia romànica)	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>.
164-008	El Muséon Arlaten (exedra romana)	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>

Amfiteatre romà de Arlés

• Les arenes de Arlés són un amfiteatre romà construït cap a 80-90, poc despuix del Coliseu de Roma del que pren les principals característiques. Inclou un sistema d'evacuació per numerosos passadiços d'accés, una escena central de forma elíptic rodejada en grades, en els soportales, ací sobre dos nivells, a lo llarc d'un total de 136 metros. Este edifici acull hui en dia manifestacions essencialment taurines.
• El teatre antic de Arlés va ser construït a finals de el I, poc despuix de la fundació de la colónia romana. Començat cap a l'any 40-30 a. C., es va acabar l'any 12 a. C.; el teatre s'inscriu dins de la cuadrícula romana, sobre el decumano i forma part del pla d'urbanisme d'Augusto. Les primeres excavacions de 1651 varen posar de manifest la famosa «Venus de Arles» (estàtua en marbre, actualment en el Louvre.

Ruïnes del teatre romà

• Els criptopórticos de Arlés són construccions subterrànees del fòrum romà, realisades al mateix temps que est. El fòrum de Arlés és la primera gran realisació urbana cap als anys 30-20 a. C. de la colónia romana fundada en l'any 46 a. C. per a agrair a Arelate el seu respal a César.
• Les termes de Constantino es varen construir a principis de el IV sobre les vores del Ródano quan Constantino I residia en Arlés; durant molt temps es varen interpretar erròneament com les ruïnes d'un palau romà, en lloc d'unes termes.
• Els Alyscamps, inicialment, des de l'época romana fins a l'Edat Mija, va ser una necròpolis pagana que després es va fer cristiana situada a l'entrada surest de la ciutat de Arlés sobre la via Aurelia, açò és, fòra de la ciutat com la majoria de les necròpolis romanes. Incloïen numerosos sarcòfecs dels quals actualment queda, despuix dels saquejos i els treballs, poca cosa.

Pòrtic de l'iglésia de Saint-Trophime

• l'iglésia de Sant Trófimo (Église Saint-Trophime) és d'estil romànic. Atres noms en els que va ser coneguda és la catedral de Saint-Etienne; es troba en el barri medieval de la ciutat i va ser edificada entre el XII i el XV. Té adjunt un claustre també medieval.
• El Muséon Arlaten es troba en el centre de la ciutat (rue de la République, 29) i conté coleccions representatives de les arts i de l'etnologia aixina com de l'història de la regió de Arlés. Va ser fundat per Frédéric Mistral, despuix de rebre el Premi Nobel de Lliteratura en 1904.

Atres llocs

• El Museu de Arlés i de Provença Antigues (Musée de l'Arles et de la Provence antiques), destacat museu d'història antiga, en una de les millors coleccions de sarcòfecs romans que es troben fòra de Roma. Va ser construït en 1995, en un edifici modern concebut per l'arquitecte Henri Ciriani, sobre la mateixa illa a on es trobava l'antic circ romà per a albergar coleccions arqueològiques especialment riques de la ciutat Conté numerosos sarcòfecs, en particular la segona colecció de Sarcòfecs paleocristianos despuix de la dels museus del Vaticà.

• El circ romà de Arlés és l'edifici romà més vast de la ciutat; va ser edificat a partir de l'any 149, baixe els Antoninos per a les carreres de carros. Hui només seguixen veent-se, baixe el museu, els restants de la construcció subterrànea de la cavea (grades) i de l'exterior del sphendonè, extrem redonejat del circ. La seua decoració més famosa, l'obelisc de la spina, es va instalar en el XVII sobre la plaça Real de la ciutat (l'actual plaça de la República).

Archiu:Caps block 29 Arles Eglise des dominicains nef reductwk. caps block 30

Interior de l'iglésia dels Dominicos

Les campanyes d'excavacions arqueològiques subaquàtiques portades a terme en el Ródano per el DRASSM baixe la direcció de Luc Long, varen permetre recuperar en 2007 un bust en marbre que podria ser de Juliol César. En l'any 2010, es va inaugurar l'exposició de "César, el Ródano per a la Memòria", vint anys d'excavacions subaquàtiques en el riu, que ha tingut un èxit sense precedents en l'història del museu, en més de 200 000 visitants en els primers huit mesos. L'exposició va combinar la riquea dels materials descoberts, en casi 700 peces que reflectien com era la vida del port antic de Arelate, en els mateixos processos d'excavació arqueològica subaquàtica, com per eixemple els realisats en la nau galorromana de Arles-Rhone 3 i que es varen revelar com d'un gran atractiu per al públic, lo que va donar com a resultat que l'exposició es prorrogara fins al 2 de giner de 2011 en el retrat de César convertit en un nou icon.

El Ródano és l'element omnipresent i eix guia d'esta exposició, en les aigües de la qual turbulentas el visitant és conduït al descobriment dels objectes. Ánforas, balances i atres bens de comerç són la prova de que l'antiga Arelate va tindre un gran paper en els intercanvis entre el Mediterràneu i l'Europa central, per la via fluvial del Ródano.

Porta d'Augusto en Arlés

D'época romana queden, ademés, la porta d'Augusto, cridada també Porte de la Redoute i restants del pont romà, abdós de el I.

De l'Edat Mija és el palau cridat Palais dones Podestats (XIII) i la torre coneguda com a Tour de l’Ecorchoir, també cridada tour de la Boucherie o tour du Leonet (1372). També de finals de l'Edat Mija, dels últims anys de el XV, és l'iglésia dels Dominicos, eixemple del gòtic meridional.

Miscelànea

Els arlesianos són famosos pels seus cridaners trages regionals, que usen en certes festes.

Existix també, un festival de fotografia (Trobades de Arlés) que se celebra en Arlés anualment i l'escola nacional francesa de fotografia està ubicada en la ciutat de la mateixa manera que la gran casa editorial Actes Sud.

Part del film Ronin va ser filmat en Arlés.

La ciutat és citada pel seu nom romà, Arelate, per Juliol César en l'àlbum d'Astérix «El regal del César» (1974, guion de René Goscinny i dibuixos d'Albert Uderzo).

Les corregudes de bous es porten a terme en l'amfiteatre romà, incloent corregudes a l'estil provençal (courses camarguaises) en la qual no es mata el bou sino que un equip d'hòmens atlètics tracten de llevar-li la borla de les banyes sense ser ferits pel bou. Durant la Pasqua es porten a terme corregudes espanyoles en la qual es mata el bou i que es precedix d'una tancada o correguda de bous pels carrers.

Ciutats hermanadas

Arlés és ciutat germana de:

Persones notables

Artícul principal → .

Vore també

• Abadia de Montmajour, abadia propenca la ciutat.

Enllaços externs

• Sitie web de la Ville de Arles