Anar al contingut

Guerra civil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Guerra civil
Per a atres usos d'este terme vore Guerra civil (desambiguación).
Batalla del Pont Milvio, part de les guerres civils de la Tetrarquia romana.

La guerra civil és un terme que referix a qualsevol guerra a on els participants estan generalment formats per dos o més eixos polítics contraris generats en el mateix Estat. La seua característica més comuna és que el conflicte armat es desenrolla en un mateix país, enfrontant-se entre sí persones d'un mateix lloc (ciutat, poble o comunitat) defenent, usualment, dos interessos distints. En alguns casos l'objectiu és la secessió d'una part del territori; encara que llavors no sempre es consideren «guerres civils» (eixemples d'un tipo o un atre poden ser la guerra civil nortamericana o les guerres de descolonización). En este tipo de conflagración, es produïx a voltes l'intervenció d'unitats estrangeres de distints Estats, aparte, ajudant o colaborant en els distints bandos d'eixa mateixa guerra civil, els individus de la qual apleguen a ser voluntaris civils que recolzen al bando seleccionat. En el XX, Àfrica va ser escenari de numeroses guerres civils en molts dels seus països degut generalment a lluites pel poder de les ètnia més importants de cada país, cridades «guerres oblidades», ya que són conegudes pel públic sol quan hi ha un genocidi —com els de Burundi, Ruanda o Somàlia— o una gran massacre de persones.

Guerres civils destacades

[editar | editar còdic]

Previ a el I

[editar | editar còdic]
  • Primera guerra civil romana (88-81 AEC). Va ser una guerra desnugada pel conflicte polític entre les dos principals faccions polítiques del Senat romà: els populars, dirigits per Cayo Mario, els qui advocaven per una amplitut dels drets socials concedits per la República per a en els grups socials marginats, i els optimates, liderats per Sila, partidaris de la preservació de l'orde social jeràrquic tradicional que protegia els interessos de les altes famílies tradicionals de Roma (els patricios). La victòria final de Sila li va permetre a este erigir una dictadura personal sobre la República que va durar fins a la seua mort i va establir un orde social autoritari dominat per una elite política que protagonisaria el devindre de Roma en les décades posteriors, lo que a la llarga desencadenaria els posteriors conflictes que acabarien en la finalitat del republicanisme romà.
  • Segona guerra civil romana (49-45 AEC). Va ser un conflicte de poder entre els que per a eixe moment eren els dos principals líders polítics i militars de Roma, ellavors cònsul de la República Cneo Pompeyo Magne i ellavors governador de la Galia Cayo Juliol César. Pompeyo i César havien abdós alcançat la màxima influència en la política romana per mig d'una aliança coneguda com el Triumvirat junt al patricio Marco Licinio Craso, repartint-se entre els tres el poder de la República. No obstant despuix de la mort de Craso en la Guerra contra els parts i la victòria de César en la conquista de la Galia el Senat liderat per Pompeyo varen ordenar que este dissolguera al seu eixèrcit i es presentara en la capital per a entregar els seus títuls al Senat, lo que va desnugar el conflicte despuix del cridat Creuament del Rubicón (la frontera entre Galia i Itàlia). Despuix d'una série de victòries dels cesaristas Pompeyo va buscar refugi en el Egipte Ptolemaico, a on el jove faraó Ptolomeo XIII preveent una aliança en César li va traïcionar i va assessinar per a entregar el seu cap com a trofeu al vencedor. Despuix d'açò, Juliol César va prendre el control de Roma com Dictador Vitalici, donant inici a una autocracia personalista que marcaria el començ del fi de la República.
  • Tercera guerra civil romana (43-42 AEC). Conflicte desnugat despuix del magnicidio i intent de colp d'Estat contra Juliol César orquestat per una facció rebel del Senat autodenominats els Libertadores, liderats per Cayo Casio Longino i Marque Juny Brut, el qual va donar començ a una ona de tumults i anarquia que va expulsar als Libertadores fòra de Roma cap a Macedònia. El buit de poder seria llavors ocupat per tres dels més poderosos lealistas del fallit César, els seus generals Marco Antonio i Marco Emilio Lépido i el seu nebot i fill adoptiu César Octaviano (naixcut Cayo Octavio), els qui varen organisar un govern tripartit conegut com el Segon Triumvirat en el qual varen esclafar als Libertadores i varen reorganisar el règim del difunt César.
  • Quarta guerra civil romana (32-30 AEC). Va ser l'última gran guerra de la República Romana. Va tindre lloc com a conseqüència del conflicte polític entre Octavio, que llavors controlava de forma unipersonal el govern de la República i el seu ex colega triunviro Marco Antonio despuix de l'aliança i matrimoni d'est en la reina regente d'Egipte Cleopatra VII en el que abdós havien manifestat la seua aspiració d'impondre com a hereu del poder sobre Roma al fill que esta última havia concebut en Juliol César, Ptolomeo XV Cesarión. Octavio va derrotar als amants en la Batalla d'Accio, acabant en el Egipte Ptolemaico i anexant-ho com província de Roma, lo que sol prendre com a fi de l'era del Antic Egipte. Despuix d'açò, sense més rivals al seu poder absolut el Senat va otorgar a Octavio títuls de Princeps senatus (Primer senador) i Pontifex maximus (Suprem pontífex) junt al calificatiu de Augusto (Venerable) en el que a partir de llavors seria conegut, en els quals s'oficialisaria la seua posició com sobirà vitalici i absolut de l'estat romà. Estos títuls que despuix evolucionarien al calificatiu de Imperator (Comandant) es consideren l'oficialisació formal del fi de la República Romana i l'establiment del des de llavors Imperi Romà.

IV

[editar | editar còdic]

d'el V a el XV

[editar | editar còdic]
  • Segona Fitna (680-692). Va ser una série de rebelions que varen tindre lloc a lo llarc del territori del Califato omeya com a conseqüència de que el Califa Muawiya I haguera impost la successió hereditària del seu càrrec al seu fill Yazid I, sent el govern d'este últim desafiat per distintes sectes islàmiques tals com els Zubayridas, partidaris d'una branca dissident suní, els Alides, partidaris de la restauració de la branca chiïta i els Jaryíes, partidaris d'impondre a els qui consideraren el més adequat per alloc de califa en independència de la seua ascendència en el profeta. Despuix de 12 anys de conflicte la Dinastia omeya va conseguir restaurar el seu poder ple sobre l'imperi, en lo que l'autoritat califal es va assentar per tot el restant de l'història com un càrrec familiar hereditari.
  • Rebelió d'An Lushan (755-763): Una Rebelió militar contra el govern de la dinastia Tang de China que va escomençar en Luoyang. Els rebels lluitaven per a la fundació d'una dinastia nova cridava Yan. La rebelió va ser reprimida en 763, pero el fi de la rebelió va marcar el començ de la desintegració de la dinastia Tang.
Erro al crear miniatura:
Ruïnes del Saló Ric de Madīnat al-Zahrā («la ciutat lluenta»), ciutat palatina a les afores de Còrdova destruïda durant la Fitna del-Ándalus.
  • Conflicte Güelfo-Guibelino (1125-1382): Série de guerres civils en els territoris del Sacre Imperi Romà Germànic entre la Casa d'Hohenstaufen, Emperadors del Sacre Imperi (Els Guibelinos), partidaris del poder polític de l'Emperador germànic contra el Papat de Roma baix eliderage dels estats italians de la Lliga Lombarda i la germànica Casa de Welf i els seus aliats (els Güelfos), partidaris del poder suprem del Papa sobre els poders temporals de l'emperador. El conflicte va ser una derivació de la Querella de les Investidura (1076-1122), conflicte ideològic que va provocar la caiguda de la Dinastia Salia que va provocar la divisió entre els partidaris el Papa i l'Emperador i que va durar vàries generacions de guerres internes entre els estats germànics i els territoris del centre i nort de la península itálica. El conflicte va tindre entre les seues moltes conseqüències la caiguda dels Hohenstaufen, lo que a la seua volta va provocar el periodo d'anarquia conegut com el Gran Interregne i la pèrdua dels territoris italians del Sacre Imperi, que varen quedar dividits en una série d'estats semiindependientes baix distints nivells d'influència dels Estats Pontificis, lo que a la seua volta derivaria en les Guerres Italianes del Renaixença.
  • Guerra Onin (1467-1477) i Guerres Sengoku (1476-1615). Série de guerres civils que varen tindre lloc en Japó despuix de la pèrdua de poder del Shogunato Ashikaga, que despuix d'un extens conflicte en el Clan Hosakawa va perdre la capacitat de controlar efectivament l'imperi, lo que va tornar al govern central un poder merament simbòlic i decoratiu, sumint al territori en un estat generalisat d'anarquia. Les distintes províncies de Japó varen quedar repartides entre caudillos feudals (Daimio) que a partir d'eixe moment eixercien el poder autònom dels seus territoris per la força i es declaraven constantment la guerra els uns als atres per a arrebatar-se els seus feus entre sí. Despuix de l'entrada al Japó de les armes de fòc importades d'occident el daimio Nobunaga Oda va conseguir unificar la major part del Japó central entre 1560 i 1582 i despuix de la seua mort Hideyoshi Toyotomi va completar la reunificación del país per mig de la Regència Azuchi-Momoyama en 1590. A la seua mort en 1598 el seu successor Hideyori Toyotomi va ser desafiat pel seu propi regente Ieyasu Tokugawa, qui ho va derrotar en la batalla de Sekigahara de 1600, despuix de la qual es va instaurar el Shogunato Tokugawa, que despuix d'esclafar els últims reductes de la resistència dels lleals a Hideyori en 1615 va governar Japó sense oposició fins a 1868.

d'el XVI a el XVIII

[editar | editar còdic]

XIX

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
La "Batalla de Dranesville" durant la guerra civil americana.
  • Guerra de Reforma (1857-1861). Confrontació dels dos bandos en els que es trobava dividida la societat mexicana lliberals que volien com a president a Benito Juárez i conservadors que volien com a president a Félix Zuloaga.
  • Guerra Federal de Veneçola (1859-1863). Guerra que va enfrontar al partit lliberal que defenia l'instauració del federalisme i el governant partit conservador que defenia el centralisme. Esta disputa per l'adopció d'un o un atre sistema de govern va envoldre a Veneçola en un nou periodo de lluita armada i inestabilitat política d'enormes conseqüències polítiques, socials i econòmiques per al destí de la Nació. Tradicionalment s'ha explicat l'acontenyiment de la Guerra Federal, com la conseqüència directa de la lluita per l'igualtat dins de la societat veneçolana, lluita que té com a objectiu l'eliminació total dels "privilegis colonials" i en la que la Guerra de Federació, vindria a resoldre de manera definitiva els conflictes socials existents en el país.
  • Guerra de Secessió nortamericana (1861-1865). Enfrontament dels estats del nort (industrialisats i abolicionistes) contra els estats del sur (agricultura i esclavista) el motiu principal de la qual va ser la secessió dels estats meridionals de l'Unió.
  • Insurgencia de la Comuna de París (1871): Conflicte polític i armat entre el autonombrado govern de la cridada Comuna de París, principalment compost per anarquistes i socialistes en contra del recent instaurat govern de la Tercera República francesa. Encara que el govern comunal havia provat ser plural, democràtic i moderat, l'odi irracional de les classes mija i alta franceses en contra de les teories obreristas i sindicalistes varen dur a l'eixèrcit francés a reprendre la ciutat en els més cruels métodos de violència i repressió, recordats pels parisino com la "semana sanguinosa".
  • Revolució Lliberal d'Equador (1875/1895-1924). Conflicte armat intern entre el Partit Conservador Equatorià i el Partit Lliberal Equatorià este últim comandado per Eloy Alfaro. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de 1875 any en que és assessinat el president Gabriel García Moreno i és a partir d'allí que es produïxen vàries batalles en a on perix molta gent inocent. A partir de 1895 és quan la guerra dona fruts i Eloy Alfaro és Proclamat Cap Suprem. La Revolució Lliberal té per mèrit haver pres l'iniciativa política de modernisar a l'Equador i haver intentat d'alguna manera reformar l'estructura social, tasca fart difícil, perque no basta per a fer-ho la simple promulgació de lleis. La Revolució Lliberal va acabar en el confesionalisme d'Estat, present des del naiximent de la República, com a herència del passat colonial, establint un Estat llaic i iniciant un procés de secularisació institucional.
  • Guerra civil boliviana (1898-1899). També denominada Guerra Federal, va anar un conflicte armat en Bolívia entre el bando conservador, que ostentava el poder de l'Estat en el respal majoritari de les forces armada i l'èlit econòmica i religiosa que defenien un model d'orde unitari, i el bando lliberal, que contava en el respal d'el campesinado, amerindios i chicotets empresaris de majoria cristiana catòlica, oponent-se a les polítiques d'Estat que el govern portava a terme i pretenia instalar un model d'orde federatiu.

XX

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Artilleria alemana en Malmi, Helsinki durant la "Batalla d'Helsinki" el 12 d'abril de 1918, durant la Guerra civil finlandesa.

De 1900 a 1950

[editar | editar còdic]
  • Guerra Civil Veneçolana (1901-1903). També cridada "La Revolució Libertadora". Última de les Guerres civils veneçolanes, que va tindre lloc quan un gran conjunt de caudillos del país i empreses bancàries descontents per la pèrdua dels seus privilegis històrics es varen alçar contra el govern del dictador Cipriano Castro. La victòria del govern va permetre accelerar el procés mamprés per Castro per a l'abolició del caudillisme en Veneçola, política consolidada pel successor de Castro, Juan Vicente Gómez.
  • Guerra civil finlandesa (1918). Conflicte que va enfrontar als socialdemócrates i als conservadors despuix del colapse de l'Imperi rus.
  • Guerra civil russa (1918-1922). Enfrontament entre el recent instalat govern comuniste de la Unió Soviètica i forces contrarrevolucionarias (cridades blanques) recolzades pels països occidentals. Termina en la victòria dels bolcheviques i la consolidació de l'Estat soviètic.
  • Revolució Constitucionalista de Brasil (1932) Revolució Constitucionalista de 1932, Revolució de 1932 o Guerra Paulista va ser un moviment armat ocorregut en l'Estat de São Paulo, Brasil, entre els mesos de juliol i octubre de 1932. El seu objectiu va ser la derrocada del Govern provisorio de Getúlio Vargas i la promulgació d'una nova Constitució per al Brasil.
  • Guerra civil espanyola (1936-1939). Va ser l'enfrontament entre els partidaris de la República Espanyola contra els militars de dreta sublevats baix el mando del general Francisco Franco i els seus partidaris. Entre els seus principals membres, les forces republicanes contaven en membres socialistes del PSOE i UGT, marxistes-leninista del PCE i trotskistas del POUM, de la mateixa manera que organisacions anarquistes representades per la CNT i FAI. Les forces del bando nacional contaven en l'adheriment de la Falange Espanyola, cedistas, carlistas i monàrquics. La guerra va tindre múltiples facetes puix va incloure lluita de classes, guerra de religió, enfrontament de nacionalisme oposts, lluita entre dictadura militar i democràcia republicana, entre revolució i contrarrevolución i, finalment, entre fascisme i comunisme. En el respal de la Itàlia de Mussolini i la Alemània d'Hitler, els sublevats varen derrotar en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que s'inclouen als brigadista de més de 50 països que varen anar a Espanya a ajudar a la República. La victòria de Franco resultaria en una dictadura que duraria fins a 1975.
  • Guerra civil grega (1946-1949). Conflicte residual de la Segona Guerra Mundial, en el qual guerrillers comunistes (recolzats per la URSS) varen combatre a les forces de la monarquia (recolzada pels Estats Units), en la finalitat d'implantar un sistema socialiste en Grècia.
  • La Violència (1946-1958). Colòmbia. Conjunt d'enfrontaments violents aïllats i sistemàtics entre guerrilles, bandes armades i faccions militars entre els partidaris dels partits Conservador i Lliberal en distints estrats del país.
  • Revolució dels "pynandí" (1947). Enfrontament entre la dissidència aliada paraguayana (Partit Lliberal Radical Autèntic, Partit Comuniste Paraguayà, i el Partit Revolucionari Febrerista) contra el govern d'Higinio Morínigo, baix el Partit Colorat. Guerra civil paraguayana ocorregut en l'any 1947, denominada la Revolució dels "pynandi" (en guaraní, peus descalzos). Varen fallir aproximadament 30 000 paraguayans entre civils i militars.
  • Primera Guerra Civil de Palestina (1947-1948). Enfrontament entre els habitants judeus i musulmans de la colónia britànica de Palestina davant la pronta descolonización del país, i la pretensió anglesa de dividir-ho en dos estats separats. Va dur com a conseqüència la Declaració d'independència d'Israel i la conseqüent invasió àrap de dit país (conegudes entre abdós com la primera guerra àrap-israelita).
  • Guerra Civil de Birmània (1948-actualitat). Seqüència d'enfrontaments armats interns en les distintes regions de Birmània (actual Myanmar) que han tingut lloc des del moment de la seua independència de Regne Unit en 1948 per raons d'independentisme ètnic i polarisació ideològica (principalment per part de revolucionaris comunistes), pero que ha tingut la seua major intensificació des del colp d'Estat que en 1988 que va impondre la dictadura de la junta militar que en la pràctica va mantindre el control del país fins a 2016, i que va ser una de les tirania més opresivas del surest d'Àsia. Entre els seus episodis més violents i recents han estat els Disturbis en l'estat de Rakhine de 2012 i la rebelió en la província de Kachin.

De 1950 a 2000

[editar | editar còdic]
  • Primera (1955-1972) i segona guerra civil sudanesa (1983-2005). Série de conflictes ètnics, culturals i religiosos entre el govern islàmic de Sudan contra la rebelió de la regió subsahariana del país, majoritàriament cristiana i animista, els qui es varen alçar en armes contra la majoria àrap del nort davant la negativa del govern de convertir al país en un estat federal. En 1972 es varen firmar acorts de pau que varen garantisar l'autonomia de Sudan del Sur, lo que va dur la pau al país per 11 anys, fins que en 1983 Yaafar al-Numeiry va declarar l'implantació de la Sharia en tot el territori nacional, lo que recomenzó les hostilitats entre les dos regions fins que en 2005 es va firmar un nou tractat de pau que va permetre la independència de Sudan del Sur. A pesar del tractat, els conflictes en abdós estats no han terminat.
  • Guerra d'Abril (1965). Conflicte que va tindre lloc en Sant Dumenge, República Dominicana entre el 24 d'abril i el 3 de setembre de 1965. Va iniciar quan seguidors civils i militars del president constitucionalment electe Juan Bosch varen derrocar al president Donald Reid Cabral.
  • Guerra civil de Nigèria (1967-1970). Guerra ètnica entre el govern de Nigèria contra la pretensió independentista de la regió de Biafra, que va tindre grans conseqüències humanitàries per a tot el país.
  • Guerra Civil de Chipre (1974-actualitat). Conflicte polític, cultural, ètnic i militar entre les dos poblacions majoritàries de Chipre, els grecochipriotas que componen el govern internacionalment reconegut, i els turcochipriotas independentistes, que després de la invasió turca sobre l'illa impulsada pel colp d'Estat contra el president Makarios III varen declarar la secessió de Chipre del Nort, el reconeiximent internacional del qual ha segut el núcleu central de la disputa.
  • Guerra civilibanesa (1975-1990). Conflicte armat intern en el que guerrilles islàmiques i d'esquerra es varen rebelar contra el govern central delíban, especialment degut a que la llei libanesa excloïa a les minories religioses del país de l'activitat política privilegiant als creents de l'iglésia cristiana maronita, i per l'alliniació del govern libanés en el bloc occidental en el marc de la Guerra Freda, tenint fi la violència i l'exclusió política en l'aplicació dels tractats de Taif.
  • Guerra civil afgana (1978-2021). Extens conflicte que ha tingut lloc entre els successius règims afgans, primer socialista, després muyahidín, després talibán i finalment islàmic contra diferents faccions de guerrilles alçades en armes per a impondre les seues pròpies visions de govern, moltes voltes en coalicions que despuix d'obtindre la victòria varen lluitar entre sí, en numeroses intervencions de potències estrangeres i organisacions terroristes panislámicas.
  • Guerra civil somalí (1986-actualitat). Conjunt d'enfrontaments armats entre distintes faccions de grups guerrillers, paramilitars, criminals, terroristes i tardíamente del Govern Federal instaurat en 2004 en Somalía, conseqüència de l'instauració de la anarquia en dit país.
  • Primera (1989-1996) i Segona guerra civiliberiana (1999-2003). Série de conflictes entre guerrilles armades de distintes ideologies que varen lluitar per derrocar i impondre diferents règims autoritaris en la República de Llibèria, resultant en grans pèrdues humanes i econòmiques per a la chicoteta nació, fins que l'intervenció internacional va forçar la pacificació del país en l'imposició d'un govern de transició.
  • Primera Guerra Civil de Yemen (1994). Conflicte armat ocorregut pocs anys despuix de l'unificació de Yemen, a on les forces militars i polítiques de l'antic Yemen del Sur es varen opondre a l'hegemonia institucional de l'antic Yemen del Nort, rebelant-se per a dissoldre l'unificació del país, sent no obstant derrotats pel govern norteny.

XXI

[editar | editar còdic]
  • Insurgencia islamista en Nigèria (2001-actualitat). Rebelió armada de la secta islàmica Boko Haram, caracterisada pels seus cruels actes terroristes, contra el govern central Nigerià (majoritàriament cristià) i atres estats africans veïns.
  • Conflicte de Darfur (2004-2009)/(2010-actualitat). Conflicte intern ètnic en el surest de Sudan en la província de Darfur la virulència de la qual va provocar l'esclat de les guerres dins de Chad i la República Centroafricana.
  • Guerra civil en Chad (2005-2010). Conflicte entre Chad (en respal de França) i Sudan provocat per l'entrada en massa de refugiats de la guerra en Darfur que va desencadenar una série d'enfrontaments interns dins del territori de Chad per part d'un conjunt de guerrilles rebels al govern d'Idriss Déby que casi varen conseguir conquistar la capital del país en 2008.
  • Guerra en el noroest de Pakistan (2004-actualitat). Conflicte armat entre l'estat de Pakistan, en respal directe i indirecte dels Estats Units, contra l'insurrecció de diferents organisacions yihadistes rebels, entre ells l'organisació terrorista Al Qaeda.
  • Insurgencia chií en Yemen (2004-2015), Insurgencia en Yemen del Sur (2009-2015), Insurgencia del-Qaeda en Yemen (2010-actualitat) i Segona Guerra Civil de Yemen (2015-actualitat). Série de conflictes interns en Yemen que varen iniciar en la rebelió armada de la secta insurgent houthi, de confessió chií contra el govern de Yemen, que va començar en la pren armada i separació de facto de l'administració yemení de la regió de Sa'dah i després en la declaració formal de guerra del govern de Yemen contra l'insurrecció armada interna dirigida per la secta terrorista Al Qaeda. Durant el curs de la guerra va tindre lloc la Primavera Àrap, en la que manifestants civils varen forçar la renúncia del president Ali Abdullah Saleh en 2012, qui governava el país des de 1978, pero al seu càrrec va deixar com a successor a un membre d'el seu propi partit, Abd Rabbuh Mansur al-Hadi, donant continuïtat a la dictadura pero deixant debilitat al govern. En este context, els Houthis varen realisar una ofensiva massiva que els va permetre apoderar-se de la capital Saná en 2015, per lo que el govern del Congrés del Poble va passar a l'exili. En abril del mateix any les forces separatistes del Sur, remanente de la guerra de 1994, varen acordar lluitar del costat del govern d'Hadi (contra el qual havien estat lluitant des de 2007) mentres els antics partidaris de Saleh lluiten per als Houthis. Simultàneament Aràbia Saudita va començar una campanya total contra el govern Houthi mentres l'Estat Islàmic d'Iraq i Síria dirigix una invasió conjunta en Al-qaeda, duent al país a una guerra total.
  • Insurgencia Iraquí (2006-actualitat). Resistència armada de distintes guerrilles i atres organisacions natives d'Iraq, primer contra l'instauració del nou govern central d'Iraq en 2005, durant la Ocupació nortamericana de dit país, i després contra dit govern despuix de la retirada de les forces invasoras en 2011. La resistència armada contra el govern ha vingut a incloure la secessió del territori per part del Califato de l'Estat Islàmic i faccions independentistes de Kurdistan Oriental.
  • Guerra civil en l'est d'Ucrània (2014-2022). Despuix de la violenta revolució coneguda com Euromaidán varen començar una série de protestes prorrusas contràries al nou govern que va intentar revocar al idioma rus en estatus d'idioma regional. Les protestes varen derivar en una guerra civil entre grups de ciutadans que varen proclamar dos repúbliques populars independents i el nou govern d'Ucrània. Despuix d'una série de derrotes de l'eixèrcit ucranià davant els rebels es firmen els Acorts de Minsk en 2014 i Minsk II en 2015 en els que es declara un alt fòc que va congelar el conflicte en una guerra de baixa intensitat fins que en 2020 el president ucranià Volodímir Zelenski va començar una série d'acostaments polítics a la OTAN que varen impulsar al president rus Vladímir Putin a preparar una intervenció militar en el conflicte, desnugant una crisis política entre els dos estats a lo llarc de 2021 fins que finalment va tindre lloc la Invasió de Rússia sobre Ucrània de 2022, la que seria la guerra internacional més gran des del començ d'el XXI.
  • Guerra Civil de Myanmar (2021-actualitat): Conflicte desnugat despuix del Colp d'Estat de 2021 en la República de Myanmar (Birmània) contra el govern de Lliga Nacional per la Democràcia (NLD) per part de les Forces Armada Birmanes (Tagmadaw). El conflicte s'antecedix despuix de la primera victòria electoral de la NLD en 2015 en els primers comicis lliures de l'història del país. La lideresa del NLD Aung San Suu Kyi estava inhabilitada per a participar com a candidata a la presidència pero la victòria del seu partit la va establir com Cap de Govern i governant de facto del país pero sense possibilitat d'establir control polític sobre el Tagmadaw, els qui durant el seu govern varen desencadenar el Genocidi sobre la minoria ètnica Rohinya que va provocar un gran repudie internacional sobre el govern de Suu Kyi. A pesar d'açò la NLD va tornar a guanyar en encara major marge els comicis de 2020, lo que va donar començ a una série de denúncies de frau des de l'eixèrcit que finalment es va alçar contra el govern aprisionando al President Win Myint i la Cap de Govern i imponent a la junta militar cridada Consell Administratiu de l'Estat (SAC) baix el mando del General Min Aung Hlaing. El colp va desnugar una ona de manifestacions civils que varen anar durament reprimides, lo que a la seua volta va radicalisar als opositors al règim militar els qui es varen armar i varen organisar com a guerrilles formant la Força de Defensa del Poble (FDP). Paralament els líders en l'exili del govern depost varen proclamar un govern provisional baix l'ampar de les eleccions de 2020 i varen formar una aliança en una gran miríade de guerrilles ètniques contràries a la junta baix el nom de Governe d'Unitat Nacional (NUG), prenent eliderage polític de les PDF i proclamant l'inici d'una "Guerra de Defensa Popular" contra el règim militar, donant inici al conflicte armat contra el Tagmadaw pel control del país.
  • Tercera guerra civil sudanesa (2023-actualitat). Conflicte intern desnugat durant el règim militar d'Abdelfatah al Burhan. Este a la seua volta va accedir al poder despuix del Colp Estat contra el Govern de Transició cívic-militar establit despuix de les Protestes de 2019 que varen acabar en la dictadura d'Omar al Bashir. El conflicte es va desnugar despuix del alçament armat dins de la capital Jartum per la milícia ètnica formada durant el règim del Bashir les Forces de Respal Ràpit liderades per Mohamed Hamdan Dagalo en el respal del grup mercenari rus Wagner, en els qui manté acorts per a explotació minera de diamants.

Vore també

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Guerra_civil&oldid=1113757»