Revolució de Rojava

Es coneix com a revolució de Rojava (de l'anglés Rojava Revolution) al procés de revolució social que està tenint lloc en la regió del Kurdistan siri (des de 2018 denominat Administració Autònoma del Nort i Est de Síria), també conegut com «Rojava», en el sí de la guerra civil síria.

A diferència d'atres moviments en la regió, la revolució de Rojava no busca la creació d'un Estat kurdo, sino la coexistència pacífica entre els Estats-nació existents i el Confederalisme Democràtic multiétnico i multireligioso que estan construint en el territori. L'us de la força és utilisat únicament com a mecanisme de defensa front a les amenaces que busquen la seua destrucció.

Descripció

Este procés, que hauria començat en juliol de 2012 en Kobane, es caracterisaria, entre atres traces, per l'implantació d'assamblees populars per a la presa de decisions i la fixació de quotes de participació femenina en diversos òrguens, generant-se mecanismes de participació ciutadana relacionats en la democràcia directa i donant lloc a una série de canvis de caràcter feministe en la societat, en la formació de les Unitats Femenines de Protecció (YPJ), unes milícies armades compostes enterament per dònes. També s'estaria promovent una composició heterogénea, en l'aspecte ètnic i religiós, dels consells i institucions. Anunciada en juliol de 2013, al començament de 2014 s'hauria promulgat una «Constitució», que es consideraria a sí mateixa un acort social de caràcter voluntari. Este text establiria un model «federal descentralisat» per a la regió de Rojava.

Emmarcat en un concepte denominat «confederalisme democràtic», amprat pel líder kurdo Abdullah Öcalan —les idees del qual beuen de les del teòric del comunalisme, el nortamericà Murray Bookchin i el sociòlec i historiador Immanuel Wallerstein—, es priorisaria un hipotètic canvi social en la regió, en detriment de la busca d'un Estat kurdo independent. El procés revolucionari estaria catalizado per una organisació denominada Moviment per una Societat Democràtica (TEV-DEM), una coalició de diverses agrupacions polítiques, en la qual eixerciria un important paper el Partit de l'Unió Democràtica (PYD).

David Graeber ha establit paralelismes entre esta revolució de Rojava i la revolució social de 1936 que va tindre lloc durant la guerra civil espanyola. Este moviment en Rojava es veu llastrat per la falta de mijos econòmics i l'aïllament internacional, a raïl de la seua vinculació en el Partit dels Treballadors de Kurdistan (PKK), una organisació considerada terrorista pel règim turc d'Erdoğan i els seus aliats.

Valores

Autonomia democràtica descentralisada, anticapitalista, antipatriarcal i antiestatal.

• Confederalisme democràtic. Busca obtindre l'autonomia de la societat en la finalitat de que esta puga administrar-se a través de chicotetes unitats descentralisades regides per l'autogovern. Esta forma d'organisació es planteja com a alternativa a l'Estat.

• Autonomia democràtica. Propon un enfocament anti centriste i d'avall cap a dalt en a on la comunitat siga el centre polític de l'autogovern.

• Modernitat democràtica. Planteja la modernitat democràtica com a alternativa a la modernitat capitalista. Critica a les societats estatistas per regir-se a partir de l'assimilació de les masses i el consum que explota a les persones i a la terra. Ademés, defén el comunalisme com a forma de previndre que l'estatisme capitaliste destruïxca l'autonomia i la diversitat de les persones, evitant que les elites dels Estats-nació les definixquen segons els seus interessos.

Jineología

La jineologia (jineolojî), per la seua significat “ciència de les dònes”, es compon de les paraules en kurdo Jin; dòna, i Lojî; ciència. Es definix com una ciència social que defén que la llibertat de la dòna és un requisit indispensable per a la llibertat colectiva, per lo que és fonamental per a construir una modernitat democràtica. Té l'objectiu de transformar no solament l'autodeterminació de les dònes, sino que també en les seues crítiques a l'Estat, transformar els sistemes de poder, les institucionalización i les mentalitat construïdes entorn a ell. El terme va ser utilisat per primera volta en 2008 per Abdullah Öcalan en el seu llibre “Sociologia de la Llibertat”.

"Examinem i critiquem la relació de les ciències socials en el poder en el seu establiment i institucionalización, i el positivisme que penetra en la ciència i causa la fragmentació del teixit social. Intentem respondre a preguntes com: ‘¿de quina manera s'ha desenrollat la relació entre les ciències socials i el poder i cóm esta relació ha distorsionat l'ontologia de la dòna?’".

Vore també

• Grassroots

Bibliografia

• (2016).IDS Bulletin.Institute of Development Studies.47(3)ISSN 1759-5436.
• (2014).The Guardian.
• (2015).Chinese Journal of International Law.Oxford University Press.14(4)

835-841.ISSN 1746-9937.doi:10.1093/chinesejil/jmv057.

• ^{[enllaç trencat]}
• (2015).Dissent.ISSN 1946-0910.
• (2016).South Atlantic Quarterly.Duke University Press.115(1)

197-210.ISSN 1527-8026.doi:10.1215/00382876-3425024.

Bibliografia adicional

• (2016).Philosophy & Social Criticism.(42)

419-428.ISSN 1461-734X.doi:10.1177/0191453715624959.

• Revolution in Rojava (en alemà), VSA: Verlag Hamburg. ISBN 978-3-89965-658-9.