Periodo Sengoku

El periodo Sengoku (戦国時代, , Sengoku jidai^?, lit. ‘periodo dels Estats en guerra’) és un longeu periodo de guerra civil de l'història de Japó. Es va iniciar a fins del periodo Muromachi en 1467 en la guerra de Ōnin (la guerra va durar de 1467 a 1478) fins al periodo Azuchi-Momoyama en 1568. La pau final i l'orde no aplegaria fins a 1615, en el periodo Edo.

Trasfondo

Durant este periodo l'emperador de Japó, encara que nominalmente era el governant de Japó i els nobles li rendien honor, no tenia poder real sobre el país. Mentres que el control de Japó quedava casi completament a càrrec dels shogunes, líders militars que varen governar el país per casi 8 sigles.

Entre els anys 1346 a 1358, durant el periodo Nanbokuchō, el shogunato Ashikaga gradualment va expandir l'autoritat del shugo, els funcionaris militars i policials locals establits en el shogunato Kamakura, otorgant-els jurisdicció sobre les disputes territorials entre els gokenin i permetent-els rebre la mitat d'imposts de les regions que controlaven. Els shugo compartien les seues noves riquees en els samurái, i els primers daimio, cridats shugo daimyō, varen aparéixer.

En 1428, Ashikaga Yoshimochi, el quarto shōgun Ashikaga, va caure malalt, i dubtes sobre la seua successió varen començar a sorgir. Ashikaga Yoshikazu, el quint shogun Ashikaga, va morir als seus 19 anys per una malaltia. Llavors, el sext shogun va tindre que ser elegit entre els quatre germans de Yoshikazu, i per a mantindre neutralitat, es va decidir per mig d'una loteria. El sext shogun seria Ashikaga Yoshinori. Yoshinori no havia segut educat per a ser shogun, i el seu comportament despótico i temperamental va causar resentiment entre els seus germans. Akamatsu Mitsusuke ho va assessinar durant la Rebelió Kakitsu. Açò va comportar a una inestabilitat en el sistema de shogunato Ashikaga. El shogunato va perdre influència va perdre control i influència sobre els daimio.

Inici del periodo Sengoku

Vore també: Guerra de Ōnin

Erro al crear miniatura:

Pintura ilustrant una batalla de la Guerra de Ōnin.

Es considera que l'inici del periodo sengoku podria ser l'Incident de Kyōtoku, la Guerra de Ōnin, o l'Incident de Meiō.

Erro al crear miniatura:

Ukiyo-i per Utagawa Yoshitora en el sigle XIX, ilustrant una batalla en la guerra.

L'Incident Kyōtoku va ser una gran guerra en la regió de Kanto que va durar des de 1454 fins a 1482. La guerra va iniciar quan el Kantō kubō Ashikaga Shigeuji, qui estava a càrrec de la reión de Kanto, va matar al kanrei Uesugi Noritada. Les diverses faccions en Kanto es varen dividir i varen lluitar en respal al costat kubō o kanrei, en el shogunato recolzant a este últim.

Ashikaga Yoshimasa, l'octau shōgun, va tractar d'enfortir el poder del shōgun, pero els seus colaboradors més propencs no varen seguir les seues instruccions, lo que va comportar a caos polític i inestabilitat social. Ya que no va tindre fills, va intentar instalar al seu germà Ashikaga Yoshimi per a que siga el nové shōgun, pero quan la seua esposa Hino Tomiko va donar a llum a Ashikaga Yoshihisa, va iniciar un conflicte entre els shugo daimio per a decidir com dels dos successors es quedaria en el títul de shōgun. Els clans Hatekayama i Shiba també es trobaven dividits per qüestions de successió en els seus clans.

Tots estos conflictes varen comportar a l'inici de la Guerra de Ōnin en 1467, entre l'Eixercite de l'Est, liderat per Hosokawa Katsumoto i incloent a Hatakeyama Masanaga, Shiba Yoshitoshi i Ashikaga Yoshimi; i l'Eixercite de l'Oest, liderat per Yamana Sōzen i incloent a Hatakeyama Yoshinari, Shiba Yoshikado i Ashikaga Yoshihisa. En 1469, la guerra es va escampar a les províncies, pero 1473, els líders d'abdós bandos, Hosokawa Katsumoto i Yamana Sōzen varen morir. La guerra va acabar en 1477 quan els senyors de l'oest, incloent a Hatakeyama Yoshinari i Ōuchi Masahiro, varen retirar la seua tropes de Kyoto.

La guerra va devastar dos terços de Kyoto, incloent vàries residències d'aristócrates i samuráis, jinjas sintoistas, temples budistes, i va reduir l'autoritat dels shogunes, reduint drasticamente el seu control sobre vàries regions. Despuix de la guerra, el caos es va escampar per Japó.Ademés dels conflictes entre estats separats, les repercussions varen afectar casi tots els aspectes scoials i polítics de Japó. En desacato al shogunato, els daimio que estaven obligats a permanéixer temporalment en Kyoto varen retornar a les seues províncies. En retornar a les seues províncies, alguns daimio es varen enterar de que els shugodai, daimios temporals assignats durant l'absència del daimio, havien escalat en el poder per a prendre el control del domini o separar-se i crear un nou domini.

Aixina va iniciar el periodo Sengoku, un periodo de guerra civil en el qual els daimio de distintes regions varen lluitar entre sí per a aumentar el seu propi poder.Eventualment, alguns daimio guanyarien inclús més poder que el shōgun. Estos poderosos daimio serien coneguts com sengoku daimio, i usualment venien de ser shugo daimio, shugodai, i kokujin o kunibito (国人, amos locals). En atres paraules, els sengoku daimio, a diferència d'un sugo daimio, podien controlar regions sanceres per sí mateixos i sense ser elegits per un shōgun.

Els historiadors freqüentment consideren la Guerra de Ōnin com el fet que va disparar el periodo Sengoku. Puix, despuix d'esta guerra, es va expondre que el shogunato ya no posseïa casi control del país, lo que va comportar a una ona desenfrenada de conflictes a través del Japó. La classe campseina, farta de la guerra, les hambruna i el mal tracte dels aristócrates, va acabar organisant alçament (coneguts com "ikki") contra la classe gobernant. Llauradors, ferrers, mercaders i inclús llogarets sancers varen prendre part en estos alçament. És coneguda la Rebelió de Kaga, en el qual el ikki local va organisar una gran rebelió en el respal del Jōdo Shinshū. La rebelió va ser un èxit, prenent control sobre tota la província de Kaga.Tant escolars com a autors sugerixen que "estes disputes successòries podrien no haver desembocat en una guerra de no ser per la falta de liderage del shōgun."

• Hane, Mikiso (1992). Westview Press (ed.). Modern Japan: A Historical Survey (en anglés).
• Hall, John WhitneyThe Journal of Asian Studies.20

317–329.doi:10.2307/2050818.

• Jansen, Marius B. (2000). Imprenta de l'universitat d'Harvard (ed.). The Making of Modern Japan (en anglés), Cambridge. OCLC 44090600. ISBN 9780674003347..
• Lorimer, Michael James (2008). Olympia Publishers (ed.). Sengokujidai: Autonomy, Division and Unity in Later Medieval Japan (en anglés), London. ISBN 1-905513-45-3.
• Ishii Akira (石井 彰) (ed.): «Combatents Units del periodo durant la guerra de supervivència per la contenció d'aliments a causa de la fredor (戦国時代は寒冷化による食料争奪サバイバル戦争だった)» (en japonés). Nikkei Business Publications. Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2011. Consultat el 17 de giner de 2016.
• Yukawa Toshiharu (2005). Norihiro Yagi (ed.). Combatents del periodo de la societat d'aristócrates i l'economia senyorial, pp. 482. ISBN 978-4-7971-0744-9.