Guerra civil camboyana
Plantilla:Guerres d'Indochina La guerra civil camboyana[1][2] (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-km» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) va ser un conflicte armat que es va produir en eixe país del surest d'Àsia entre 1967 i 1975. La lluita es va lliurar a l'hora que la de Vietnam i durant la Guerra Freda.
La guerra civil es va iniciar en 1967, durant la monarquia del príncip Norodom Sihanuk, quan el mariscal Lon Nol va massacrar a centenars de membres del Partit Comuniste de Kampuchea durant el seu mando. Com a resposta, este últim va organisar una guerrilla coneguda com els Jemeres Rojos, encapçalats per Pol Pot. En 1970 Lon Nol, recolzat per Estats Units, va derrocar per mig d'un colp d'Estat al príncip Sihanuk i va crear la República Jemer, adoptant una oberta posició anticomunista, recolzant a Vietnam del Sur i proclamant-se dictador en 1972. El príncip Sihanuk va fundar llavors el Front Unit Nacional de Kampuchea (FUNK) i es coligó en els Jemeres Rojos per a enfrontar a Lon Nol i als Estats Units. La guerra civil va finalisar el 17 d'abril de 1975 en la retirada d'Estats Units, la caiguda de la República Jemer i la victòria del FUNK i els Jemeres Rojos, que varen donar orige a la república de Kampuchea Democràtica.
Antecedents
[editar | editar còdic]Plantilla:Guerres d'Indochina Junt en el restant dels països d'Indochina, el Regne de Camboya va obtindre la seua independència entre 1945 i 1953. baix el liderage del príncip i posterior primer ministre Norodom Sihanouk, la Conferència de Ginebra garantisava la neutralitat total de Camboya. Esta política li va permetre al país permanéixer estable durant la década de 1950 i gran part de la de 1960, mentres que en el Vietnam dividit (Nort prosoviético i Sur proestadounidense) i el Regne de Laos havia esclatat la segona guerra d'Indochina (o guerra de Vietnam) en 1955.[3] L'image «progressista» de les polítiques de Sihanouk varen conseguir que ni la República Popular China ni l'Unió Soviètica qüestionaren el seu liderage, a pesar de la repressió a l'oposició socialista i izquierdista.[4] No obstant, el 3 de maig de 1965, el règim de Sihanouk va tallar relacions diplomàtiques en els Estats Units, solicitant a la China de Mao i l'URSS de Leonid Brézhnev ajuda militar i econòmica.[4]
A mitan de la década de 1960, la política exterior arriscada de Sihanouk i el posterior desequilibri de l'economia varen repercutir en l'image del govern. En 1966, Sihanouk va aplegar a un acort en els chinencs i el Vietnam del Nort d'Ho Chi Minh per a deixar entrar tropes norvietnamitas a la frontera noroest del país.[5] També va tolerar la presència de bucs de guerra comunistes en el port de Sihanoukville per a entregar armes i suministraments a dites tropes i enviar-les a Vietnam del Sur.[6] Estos actes varen fer qüestionable la neutralitat de Camboya, teòricament garantisada davant les Nacions Unides. Els motius per a esta desviació cap al Bloc Oriental estan en que Sihanouk creïa fermament en l'inevitable derrota nortamericana en Vietnam, i volia assegurar la supervivència del seu govern dins d'una regió dominada pels comunistes, declarant: "Els nostres interessos apunten a treballar en el bando que prontamente dominarà Àsia, conseguint un tracte en els comunistes abans de la victòria... assegurant les millors condicions possibles".[5]
Per la seua banda, el tinent general Sak Sutsakan, de l'Eixèrcit, afirma en el seu reporte (1978)[7] que el liderage de la classe política de Camboya tenia un peu posat en el comunisme, i que el primer ministre Sihanouk, en la seua ambigua política internacional, terminava favorint als norviednamitas i els Jemeres comunistes; respecte a això, el trencament de les relacions en EE. UU. (ya en 1965) i el seu posterior guiny al P. C. K. (Partit Comuniste de Kampuchea) va representar davant el món un nivell nou en la penetració del comunisme en Indochina, provocant en els països veïns la sensació de perill davant la seua expansió. Va ser a partir de llavors, que les faccions comunistes en el país varen començar a fer públiques les seues aparicions, pero en veritat les infiltracions en Camboya ya havien iniciat en 1962.
Desenroll inicial: 1967-1970
[editar | editar còdic]Esclat
[editar | editar còdic]L'11 de març de 1967, quan el príncip Sihanouk estava de visita en França, va esclatar una rebelió en l'àrea propenca a Samlaut en la província de Battambang, a on els enardits parracs varen atacar a una brigada de cobradors d'imposts. En el valor dels quadros de dirigents locals del Partit Comuniste de Kampuchea (PCK) l'insurrecció va cobrar força en la regió. Lon Nol, actuant en absència del príncip pero en el seu permís, va respondre decretant la llei marcial; centenars de llauradors varen ser assessinats i els llogarets varen ser destruïts durant la repressió. Quan Norodom va retornar en març va abandonar la seua posició centriste i personalment va ordenar l'arrest de Khieu Samphan, Hou Yuon i Hu Nim líders d'el “contragobierno” i tots els que varen escapar cap al noreste.
En eixe any el PCK va fer sorgir als Jemeres Rojos, encapçalats per Pol Pot, Ieng Sary i Són Sen –el líder maoísta dels “maquisards”–; la guerrilla va ser cridada aixina per l'ètnia jemer la qual és predominant en Camboya.
Agudización del conflicte
[editar | editar còdic]El 17 de giner de 1968 va ser llançada la primera ofensiva de la guerrilla, que no tenia més de 4000 o 5000 efectius en bona part del territori nacional; en el temps el número de guerrillers va créixer fins a 70000. L'11 de maig de 1969 el príncip Norodom Sihanuk va donar la benvinguda al restabliment normal de les relacions diplomàtiques en Estats Units i va crear un nou Govern de Salvació Nacional en Lon Nol com a primer ministre; ell va dir: “Som una nova carta de joc, contra els comunistes asiàtics que ataquen el país abans del fi de la Guerra de Vietnam". Sutsakan, S. (1978) conte que, sobre Sihanouk, va ser eixa política de doble joc entre orient i occident lo que li va permetre, entre 1954 i 1970, guanyar-se, a ulls d'uns i uns atres, una image de líder de Camboya, pero que portes adins era totalment lo contrari.[8]
La penetració de Camboya per unitats comunistes norvietnamitas, va tindre lloc en dos formes; la primera a través de la frontera compartida entre Camboya i els països de Laos i Vietnam del Sur, per a això en la complicitat de cèlules comunistes locals. La segona forma era a través del port de Sihanoukville (o Kompong Són). Per a 1969, dites forces havien conseguit infiltrar uns cinquanta mil hòmens. A lo llarc del conflicte la guerrilla va rebre el respal de Vietnam del Nort i China, que els enviaven armes com els fusiles d'assalt soviètics AK-47 i AKM i els Tipo 56 i Tipo 58 chinenc i nortcoreà respectivament (versions orientals del AK-47), les carabinas semiautomàtiques SKS i ametralladoras llaugeres RPK de calibre 7,62 mm, ametralladores PKM de calibre 7,62 mm; lanzacohetes RPG-7 i vàries mines antipersona. Varen tindre assessoria del Eixèrcit Popular de Lliberació (EPL) de China.
En contrast, el govern d'Estats Units va enviar al seu aliat els fusils d'assalt M16 de 5,56 mm, Heckler & Koch G3 alemans i FN FAL belgues de 7,62 mm, al govern de Lon Nol per a combatre als comunistes.[9] Esta visió és qüestionada,[10][11][12] ya que es varen descobrir archius soviètics que proven que l'invasió norvietnamita de 1970 va ser eixecutada a demanat explícit dels Jemeres Rojos despuix de negociar en Nuon Chea.[13]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2011) Sempre!. (en és), Editorial Sempre.
- ↑ (1998) Relaciones internacionals (en és), Facultat de Ciències Polítiques i Socials, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
- ↑ Isaacs, Hardy i Brown et al., págs. 54–58.
- ↑ 4,0 4,1 Isaacs, Hardy and Brown, p. 83.
- ↑ 5,0 5,1 Lipsman and Doyle, p. 127.
- ↑ Victory in Vietnam, p. 465, fn. 24.
- ↑ Sutsakan, Sak (1978). The Khmer Republic and the final collapse (en anglés), pp. pp.20-21.
- ↑ Sutsakan, Sat (1978). The Khmer Republic and the final collapse (en anglés), p. pp.21.
- ↑ http://books.google.com/books?id=jeECAAAAMBAJ&pg=PA12&dq=khmer+rouge+kissinger&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=0&as_miny_is=1970&as_maxm_is=0&as_maxy_is=1979&as_brr=3&as_pt=ALLTYPES#PPA13,M1
- ↑ The Economist, 26 de febrer de 1983.
- ↑ Washington Post, 23 d'abril de 1985.
- ↑ Rodman, Peter, Returning to Cambodia [1] archivat en Wayback Machine., Brookings Institute, 23 d'agost de 2007.
- ↑ Dmitry Mosyakov, "The Khmer Rouge and the Vietnamese Communists: A History of Their Relations as Told in the Soviet Archives," in Susan I. Cook, ed., Genocide in Cambodia and Rwanda (Yale Genocide Studies Program Monograph Series n.º 1, 2004), p54ff. Available online at: www. yale. edu/gsp/publications/mosyakov. doc "In April–May 1970, many North Vietnamese forces entered Cambodia in response to the call for help addressed to Vietnam not by Pol Pot, but by his deputy Nuon Chea. Nguyen Co Thach recalls: "Nuon Chea has asked for help and we have liberated five provinces of Cambodia in tingues days.""
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra civil camboyana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.