Anar al contingut

Bolchevique

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Bolchevique

Els bolcheviques (en ruso: большевики, большеви́к, bolshevikí (plural) o bolshevik (singular); «membre de la majoria», en ruso: большинство, bolshinstvó o bol'šinstvo) eren una facció radical dins del Partit Obrer Socialdemócrata de Rússia (POSDR), liderada des d'un principi per Vladímir Ilich Uliánov, també conegut com Vladímir Lenin. Este grup era contrapost als mencheviques, dirigits per Yuli Mártov, divisió que va tindre lloc durant el II Congrés del Partit. El partit bolchevique, constituït formalment en 1912, va prendre el poder en Rússia per mig de la Revolució d'Octubre de 1917 i, posteriorment, va canviar el seu nom a Partit Comuniste de Rússia, Partit Comuniste de tota l'Unió i, finalment, Partit Comuniste de l'Unió Soviètica. La seua ideologia, fonamentada en principis leninista —i més vesprada marxiste-leninista—, va passar a conéixer-se com a bolchevisme. L'orige de l'escissió del POSDR va residir en el respal de Lenin a la formació d'un partit més reduït, integrat per revolucionaris professionals, postura que s'oponia al desig dels mencheviques d'establir un partit en una base de militància àmplia. L'influència d'abdós faccions va fluctuar durant els anys previs a 1912, moment en el que el POSDR es va dividir formalment en dos organisacions independents. La filosofia política dels bolcheviques se sustentava en els principis leninista del vanguardisme i del centralisme democràtic. Aixina mateix, Lenin es mostrava més dispost a recórrer a mijos ilícits —tals com el robo— per a finançar les activitats del partit. Cap a 1917, influït per les experiències derivades de la Primera Guerra Mundial, va aplegar a la conclusió de que la cadena del capitalisme mundial podria «trencar-se pel seu esclavó més dèbil» —és dir, en Rússia— abans inclús de que este país alcançara el nivell de desenroll de les nacions més alvançades, una tesis que ho situava en oposició a teòrics com Gueorgui Plejánov. De la mateixa manera, Lenin havia aplegat a considerar als llauradors més pobres com a potencials aliats d'el —relativament reduït— proletariat rus. Despuix de la Revolució de Febrer de 1917, Lenin va retornar a Rússia i va donar a conéixer els seus Tesis de abril, en les que advocava per «cap respal al Govern provisional» i per la consigna de «¡tot el poder als sóviets!». Durant l'estiu de 1917 —periodo marcat per acontenyiments com les Jornades de Juliol o el cas Kornílov—, un gran número de treballadors radicalisats es varen unir a les files dels bolcheviques, els qui varen planificar la Revolució d'Octubre que acabaria derrocant al govern. En un principi, els bolcheviques varen governar en coalició en els socialistes revolucionaris d'esquerra; no obstant, a lo llarc de la Guerra civil russa, varen ser centralisant progressivament el poder i reprimint a l'oposició. A partir de 1921, el partit bolchevique es va convertir en l'única formació política llegal tant en la Rússia soviètica com en la Unió Soviètica. baix eliderage d'Iósif Stalin, el bolchevisme va quedar vinculat a les seues polítiques de «socialisme en un sol país», industrialisació accelerada, agricultura colectivizada i control estatal centralisat.

Polèmica en 1903

[editar | editar còdic]

La divisió es va produir en el Segon Congrés del partit, celebrat entre Brusseles i Londres en 1903. Les tesis propostes per Lenin varen ser:[1]

  1. La lluita per la dictadura del proletariat com a instrument necessari de la revolució per a alvançar cap al socialisme.
  2. L'aliança de la classe obrera en el campesinado per a derribar la autocracia russa, dur a terme els objectius democràtics de la revolució i enfrontar les vacilacions i traïcions de la burguesia.
  3. La liquidació dels latifundis terratinents i l'entrega de la terra als llauradors.
  4. El reconeiximent del dret a l'autodeterminació de les nacions oprimides per Rússia.
  5. La condició de pertànyer a una organisació del partit per a ser considerat membre d'ell.
  6. La necessitat de construir un partit per a que el proletariat, en aliança en les classes oprimides pel sarisme, tinga el poder polític de Rússia. L'organisació interna es va basar en el "centralisme democràtic", que bàsicament és centraliste per l'eixecució de polítiques de l'estat a partir d'un poder únic representant de la nova classe dominant (destinat a la lluita frontal contra els rezagos burguesos), i democràtic perque eixe poder és creació dels revolucionaris els quals són les classes oprimides baix el règim zarista, la majoria del poble. Per a això es deuen eliminar les divisions i els "faccionalismes" interns. Per la diversitat dels temes debatuts, les votacions varen fluctuar en favor o en contra de les propostes de Lenin. Va ser aprovat un programa mínim contra la autocracia i un programa màxim feya el socialisme en els punts de vista leninista, llevat pel que fa al tema de terres, puix s'exigia únicament la devolució de les terres arrebatades pels terratinents als llauradors. En els temes organisatius varen ser aprovades les propostes de Yuli Mártov; no obstant, en la fase final del congrés, quan anava a elegir-se la direcció del partit, la correlació de forces es va invertir de nou pel retir d'alguns delegats, a els qui el congrés va negar propostes del seu interés. Els malnoms de bolchevique, "la majoria", i menchevique, "la minoria", provenen del resultat de l'elecció del Comité Central i del Comité de Redacció del periòdic Iskra, que no obstant poc despuix del congrés va quedar en mans dels mencheviques.

Distanciament en els mencheviques

[editar | editar còdic]

Despuix de la derrota de la Revolució de 1905, els bolcheviques varen mantindre la seua estratègia apostant per l'establiment d'un govern d'obrers i llauradors; pel que fa al programa agrari varen exigir l'entrega de la terra als llauradors; en lo organisatiu varen demandar mantindre les estructures clandestines del partit. Tot açò va conduir a l'escissió dels mencheviques (membres de la minoria), a partir de la Conferència de Praga del POSDR, en 1912.[2] Els mencheviques pretenien que la revolució democràtica per vindre devia ser conduïda per la burguesia en el respal dels treballadors i només despuix del seu triumfo en el desenroll capitaliste es crearien les condicions per a una revolució proletaria. En agost de 1912 es va conformar un bloc que pretenia reunificar el partit, bloc en el qual es trobava Trotski, que s'havia mantingut al marge de les dos tendències, aixina com atres sectors, ademés de part dels mencheviques. Els esforços unitaris varen fracassar, a pesar de contar en el respal de l'II Internacional, perque els bolcheviques consideraven que el bloc d'agost era un bloc sense principis, que conciliava en els cridats "liquidacionistas" que volia dissoldre les organisacions clandestines del partit.[3]

Segons Octavio Pau, «tota la polèmica entre els bolcheviques i els mencheviques arranca de les distintes posicions que uns i uns atres varen adoptar front a esta situació i unes atres», la debilitat de la burguesia front a l'Estat zarista i modernisació russa.

Guerra i revolució

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
IX Congrés del POSDR en 1920. El primer a la dreta és Vladímir Lenin. Alekséi Rýkov apareix en primer pla.

En esclatar la I Guerra Mundial els bolcheviques es varen alinear en el sector internacionalista de la socialdemocracia el qual rebujava la guerra, argumentant que esta era una lluita entre els burguesos imperialista per obtindre nous mercats, la qual cosa, segons ells, s'opondria als interessos del proletariat mundial, en enfrontar a mort als obrers d'un país en els d'un atre, en servici dels capitalistes del seu propi país. Es varen opondre a la defensa de la pàtria (sostinguda pels cridats "defensistas") per ser esta, en el seu concepte, una mentira que pretenia ocultar la lluita de classes existent entre els països en conflicte. El seu cridat va ser a "rebujar la guerra imperialista i convertir-la en guerra civil revolucionària".[4] Els mencheviques es varen dividir llavors perque la majoria dels seus dirigents es varen fer defensistas, mentres Mártov va encapçalar un grup internacionalista, que va participar junt en els bolcheviques i Trotski en la Conferència de Zimmerwald,[5] que, no obstant, va seguir organizativamente separat dels bolcheviques i políticament enfrontat per divergències similars a les sostingudes des de 1903. Despuix del triumfo de la Revolució de febrer de 1917, els bolcheviques es varen opondre al Govern provisional rus d'Aleksándr Kérenski. La decisió del govern provisional sorgit de continuar la guerra —dos millons de russos havien mort a causa d'ella— i la seua negativa a respondre a les reivindicacions del moviment obrer ho varen fer cada volta més impopular, lo que va reforçar als seus adversaris.[6] Els bolcheviques varen participar del Sóviet de Petrogrado, aixina com en els demés sóviets obrers i llauradors de les grans ciutats. Trotski va ingressar en el partit bolchevique. A partir de setembre de 1917 els bolcheviques varen guanyar la majoria en els soviets.[7] Estos serien l'organisació base de la nova societat socialista, donant-se el cas de dos governs simultàneus, el dirigit per Kérenski recolzat per les forces polítiques (mencheviques, lliberals i social-revolucionaris) i el bolchevique recolzat pels sóviets obrers i llauradors. En Petrogrado, els vots dels bolcheviques en les eleccions municipals i llegislatives varen passar del 20 % en maig al 33 % en agost i al 45 % en novembre. En Moscou, varen passar de l'11 % en juny al 51 % en setembre. No obstant, en el camp, el Partit Bolchevique té molta menys influència. Els llauradors, que representen la majoria de la població, simpatizan en general en el Partit Social-Revolucionari (el partit participa en el govern provisional, pero es produïx una escissió que dona lloc a la creació del Partit Socialrrevolucionario d'Esquerra, opost a la guerra i propenc als bolcheviques).[6]

Els bolcheviques varen ser partícips de la fallanca regirada en juliol de 1917 i en octubre de l'antic calendari ortodox rus (realisada en novembre del calendari occidental) del mateix any varen dirigir la Revolució d'Octubre que els va dur al poder de manera oficial. El 25 de novembre es varen portar a terme les eleccions per a definir als membres de la Assamblea Constituent Russa en la finalitat de dotar al règim d'una constitució que consagrara els principis socialistes. En estes eleccions, els bolcheviques varen obtindre el 24 % dels vots i 170 dels 707 escans. La Assamblea, composta en la seua gran majoria per opositors al govern bolchevique, no va reconéixer al govern com a autoritat suprema i es va negar a sometre's a les decisions dels sóviets. En la nit d'eixe dia, Lenin va invalidar els resultats de l'elecció i va dissoldre l'assamblea, quedant d'esta manera, tot el poder en mans dels bolcheviques. Ya en el govern, concretament en març de 1918, la facció bolchevique va prendre el nom de Partit Comuniste de Rússia (bolchevique) i després el de Partit Comuniste de l'Unió Soviètica (bolchevique). No es va suprimir la paraula «bolchevique» del nom oficial del partit fins a 1952, any en que va passar a denominar-se Partit Comuniste de l'Unió Soviètica.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Pipes, Richard (1995), A concise History of the Russian Revolution, New York, ISBN 978-0-679-42277-8. (en anglés)
  2. ↑ Šaumjan, S. S. "Шестая (Пражская) Всероссийская конференция РСДРП"; Большая советская энциклопедия, 1969-1978. (en rus)
  3. ↑ Lenin, V. I. (1914) "Sobre una violació de l'unitat que encobrix en crits d'unitat". Obres Triades en 12 toms. V: 37-45. Moscou: Ed. Progresse, 1973.
  4. ↑ Lenin, V. I. (1914) "La guerra i la socialdemocracia de Rússia". Obres Triades en 12 toms. V: 72-75. Moscou: Ed. Progresse, 1973.
  5. ↑ Trapeznik, Alexander (2007) V. M. Chernov : theorist, leader, politician (en anglés). Cambridge Scholars Press. p. 93. ISBN 9781847180865.
  6. ↑ 6,0 6,1 Mike Haynes, ''Was there a Parliamentary Alternative in 1917'', 1977.
  7. ↑ Radkey, Oliver H. (1958). The Agrarian Foes of Bolshevism: Promise and Default of the Russian Socialist Revolutionaries February to October 1917 (en anglés). Columbia University Press. p. 521. ISBN 9780231021708.

Vore també

[editar | editar còdic]
  • [[Archiu:{{#switch:Marxisme|20px|Vore el portal sobre Marxisme]] Portal:Marxisme. Contingut relacionat en Marxisme.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bolchevique&oldid=1113424»