Proletariat

El Quart Estat, de Pellizza dona Volpedo, 1901.

Proletariat (del llatí proles, «linaje» o «descendència») és el terme utilisat per a designar a la classe social constituïda pels proletarios. En el modo de producció capitaliste es denomina aixina a els qui carixen de capital, control sobre els mijos de producció i sobre la distribució, i es veuen en la necessitat d'arrendar la seua força de treball a canvi d'un salari.

La problemàtica de l'orige del proletariat i la seua rellevància social es remonta a la Revolució Industrial, quan va haver un canvi significatiu en l'estructura social i econòmica de moltes societats. El proletariat, que es referix a la classe social de treballadors assalariats que no posseïxen els mijos de producció i que depenen de vendre la seua força de treball per a sobreviure, va sorgir com a conseqüència de l'industrialisació i la concentració de la propietat en mans de la burguesia.

Des de llavors, la relació del proletariat en els àmbits polítics, econòmics, socials i culturals ha segut fonamental. Ací hi ha algunes consideracions sobre cada u d'estos aspectes:

1. Polític: El sorgiment del proletariat va dur a la formació de moviments polítics com el socialisme i el comunisme, que buscaven millorar les condicions de vida dels treballadors i lluitar per l'igualtat social i econòmica. Estos moviments han tingut un impacte significatiu en l'història i en la configuració de sistemes polítics en diferents països.

2. Econòmic: El proletariat ha segut una força impulsora en la lluita per millors condicions laborals, salaris justs i drets laborals. l'organisació sindical i la negociació colectiva són ferramentes importants que han utilisat els treballadors per a millorar la seua situació econòmica i protegir els seus interessos front als empleadores i al poder econòmic concentrat.

3. Social: El proletariat ha segut històricament una classe social marginada i explotada, lo que ha dut a conflictes socials, moviments de protesta i lluites per la justícia social. La lluita per l'igualtat d'oportunitats, l'accés a l'educació, la vivenda digna i l'atenció mèdica són algunes de les demandes socials que han sorgit del moviment obrer.

4. Cultural: La cultura obrera ha segut un aspecte important en l'història del proletariat, en expressions artístiques, lliteràries i musicals que reflectixen les experiències, lluites i aspiracions dels treballadors. La solidaritat, la resistència i l'identitat colectiva són temes recurrents en la cultura obrera.

Per a resumir, la problemàtica de l'orige del proletariat i la seua rellevància social es manifesta en la seua relació en els àmbits polítics, econòmics, socials i culturals, marcant un important capítul en l'història de la lluita per la justícia social i l'igualtat.

Orige i evolució del terme

El proletariat en el Dret Romà

Archiu:Secessio plebis. CAPS 0

Secessio plebis, una forma de protesta en l'antiga Roma en la que els plebeus abandonaven la ciutat, provocant el colapse de l'economia.

El terme és originari de la República Romana, encara que va perdurar també en la Roma Imperial, en la que els proletarii eren els ciutadans de la classe més baixa, els Capite censi, que no tenien propietats i solament podien aportar prole (fills) per a engrossar els eixèrcits de l'imperi.

L'orige del terme està provablement lligat al cens que les autoritats realisaven cada 5 anys, en el que es registrava als ciutadans i a les seues propietats, i del que es desprenien les seues obligacions militars i els seus privilegis de vot. Per a persones sense propietats (o en propietats sense valor algun) es registraven els fills ("prōlēs") en lloc d'estes. El nom proletario, per tant, prové de "proletarius" que significa "aquell que produïx fills" o "que cuida fills", ya que l'única contribució a la societat romana era la de produir fills que després podien ser soldats de l'eixèrcit.

Fins a les reformes de Cayo Mario no podien tindre armes ni participar en l'eixèrcit.

Els proletarii eren ciutadans de sexta classe —hi havia cinc classes de propietaris o terratinents— en principi estaven exclosos del servici militar fins a les reformes de Cayo Mario que va permetre donar armes als proletarios i per tant la seua participació en l'eixèrcit.

El proletariat en l'Anglaterra de el XVI i la Revolució francesa - 1789

El terme, desaparegut durant l'Edat Mija, torna a aparéixer en Anglaterra en el XVI per a designar a la quarta o última classe social.^{cita requerida} El seu us va permanéixer fins a el XVIII en chicotetes variacions de significat.

En la Revolució francesa, el terme pren un nou significat. El proletariat és la classe de treballadors exclosos de drets pero en consciència de la seua situació —virtuosos—. Este significat positiu es dona junt un significat negatiu que posteriorment representarà el lumpemproletariado.

El proletariat en la teoria marxista - XIX

Erro al crear miniatura:

Piràmide del sistema capitaliste, alegoria crítica del capitalisme. El proletariat treballa per a tots i alimenta a tots (The proletariat "work for all" and "feed all"). Publicació sindical de 1911 de treballadors industrials.

El concepte de proletariat com a classe de treballadors explotats en la societat industrial apareix en el llenguage dels premarxianos i socialistes en les dos primeres décades de el XIX. Para Henri de Saint-Simon el proletariat és la massa dels que no tenen propietat; Para Louis A. Blanqui el proletariat té dos usos, és tant el treballador pobre, com el treballador front al capitaliste.

Molts erudits lliberals d'Europa Occidental -que s'ocupaven de ciències socials i econòmiques- varen senyalar les similituts socioeconòmiques de la classe obrera industrial moderna en ràpit creiximent i els proletarios clàssics. Una de les primeres analogia es troba en l'artícul de 1808 del filòsof i politòlec francés Hugues Vaig felicitar Robert de Lamennais "Réflexions sur l'état de l'église en France pendant li 18ieme siècle et sur sa situation actuelle", "Reflexions sobre l'estat de l'Iglésia en França durant el sigle XVIII i sobre la seua situació actual". La seua obra De l'esclavage moderne es va traduir posteriorment a l'anglés en el títul "Modern Slavery" (Esclavitut Moderna).

L'economiste i historiador lliberal suís Jean Charles Léonard de Sismondi va ser el primer en aplicar el terme proletariat a la classe obrera creada baix el capitalisme, i que els seus escrits varen ser citats en freqüència per Karl Marx. És molt provable que Marx coneguera el terme estudiant les obres de Sismondi.

Durant la segona mitat de la década de 1840 el concepte de proletario està profundament reelaborado pels comunistes i, en particular, per Friedrich Engels i Karl Marx —qui va estudiar Dret Romà en l'Universitat de Berlín—, com un element fonamental de la doctrina del socialisme i el comunisme. El terme és utilisat per a identificar a la classe baixa sense propietats ni recursos que solament podien treballar i tindre fills —el proletariat o classe obrera— grup antagónico de la classe burguesa o capitaliste.

El terme designa per a estos autors la classe de treball dels obrers assalariats, els qui en la producció de bens econòmics que es venen com mà d'obra que paguen els empresaris capitalistes. El proletariat és una mercaderia el preu de la qual, el salari, està subjecte a les lleis del mercat i deuria caure gradualment, ya que es procura una saturació cada volta major de l'oferta de treball —eixèrcit industrial de reserva o mà d'obra sobrera—. El proletario, d'acort en la doctrina marxista, és un element característic de la societat capitalista moderna.

El proletariat en el manifest comuniste

En el Manifest comuniste, Marx i Engels, definixen al proletariat del següent modo:

Per proletarios es comprén a la classe de treballadors assalariats moderns, que, privats de mijos de producció propis, es veuen obligats a vendre la seua força de treball per a poder existir.

En la teoria marxista el proletariat és per tant la classe social que no té la propietat dels mijos de producció. Per lo tant, l'única font d'ingressos per als proletarios és la venda del seu treball, del seu força de treball. El proletariat va nàixer a raïl de la revolució industrial per la segona mitat de el XVIII en Anglaterra i es va repetir després en tots els països civilisats del món.

El marxisme veu el proletariat i la burguesia (la classe propietària) com inherentemente hostils, en defendre interessos antagónicos, lo que es manifesta, per eixemple, que els treballadors de les fàbriques desigen que els sòus siguen tan alts com siga possible, mentres que els empresaris desigen que els costs, i per lo tant els salaris, siguen tan baixos com siga possible. Per a Marx, esta és la pijor de les contradiccions que es concreta de manera clara en lo que denomina periodo de producció hegemónicamente capitalista, a on es produirà la lluita de classes (entre els interessos oposts de proletariat i burguesia), i que considera el motor de l'història.

Segons la teoria marxista, el proletariat és una de les classes fonamentals en la societat capitalista, que carix de propietat sobre els mijos de producció i es veu obligada a vendre la seua força de treball per a proporcionar-se en els mijos de subsistència. El proletariat va sorgir en el sí de la societat feudal. El desenroll del capitalisme està acompanyat de la descomposició de la chicoteta producció mercantil, de l'empobriment dels llauradors i artesans, que varen passar a engrossar les files del proletariat. La seua explotació aumenta en el desenroll de les forces productives del capitalisme. Per a Marx, la superació del modo de producció capitalista seria superat per la pren de consciència per part del proletariat dels seus interessos objectius. A través d'este procés, es conseguiria detindre el procés de dominació capitalista per a aplegar, en el pensament de Marx, a una verdadera història de la humanitat.

Atres enfocaments

Segons Raymond Aron (1955), el proletariat inclou als "empleats que treballen en les seues mans en les fàbriques", és dir, als obrers.

Atres fonts associen el proletariat en tota o part de la classe treballadora, com el Trésor de la langue française informatisé:

• "Proletariat": [En la teoria marxista] Part de la classe obrera conscient de l'explotació de que és objecte en el sistema capitaliste, i que treballa per a posar fi a esta explotació per mig de la revolució
• "Proletario": [En la teoria marxista, referit a les societats industrials caracterisades pel modo de producció capitalista] Treballador pertanyent a la classe social que no posseïx els mijos de producció i que, per a viure, deu vendre la seua força de treball per la que rep un salari i per mig de la qual crea plusvalia}}. .

Segons la francesa Encyclopædia Universalis (1966-2012):

• "El concepte de proletariat és diferent del de classe obrera".

En 1925, Edmond Goblot va eixamplar la noció de capital incloent el "capital humà" (principalment relaciones/amistats i diplomar). Aixina, ademés de la lluita de classes, hi hauria una nova discriminació social entre diplomats i no diplomar. Pierre Bourdieu ho desenrolla en La Distinction (obra de 1979) baix el concepte de capital cultural. Autors contemporàneus assemblen la proletarisació al fenomen de l'empobriment i l'exclusió Per últim, segons Raoul Vaneigem, "el proletariat ha perdut el seu nom posat que la majoria dels ciutadans formen part d'ell "

Proletariat i temps de producció - sigles XIX a XX

Des de Marx eixa discussió ha travessat tota l'història de la lluita de classes: la gran batalla del capitalisme contra els qui estan en la vereda oposta a l'èlit és la batalla pel temps. Per a Marx eixe “robo” corresponia a una teoria de l'alienació pero pronte la discussió es va fer més complexa. La producció en cadena va promoure que l'obrer perguera el control que tenia sobre els temps de producció.

Fent una cronologia breu; el artesanado preindustrial tenia total control del temps sobre el seu treball. Posteriorment, l'aparició del rellonge i la producció industrial primitiva varen configurar un model de producció determinat per “dates” en la qual es comença a promoure una visió “productiva” que incentivava la cultura capitalista. En eixe temps, qui no treballava era condenat a mort. Va ser la primera fase de la creació d'un eixèrcit de reserva. Després, la màquina va determinar un “mínim” productiu més alt el qual es traduïa en control del temps de l'obrer sobre el seu treball; i va anar ahí a on Marx va denunciar explotació. La producció en cadena definitivament va dur al proletariat a convertir-se en un engranage (com magistralment mostra Chaplin en Temps Moderns) en un procés que diferencialmente també escomençaria a comprometre a l'campesinado i artesanado marginal. L'aparició d'una classe mija sense inscripció de classe va fer que només una fracció privilegiada del proletariat poguera negociar un estàndart mínim de vida a través del model econòmic keynesiano, que es va crear per a salvar al capitalisme de la seua ruïna despuix de la gran crisis de 1929.

La crisis econòmica mundial de 1973 prepara una aprofundiment del proyecte de control de temps capitaliste sobre el proletario. Ací es promouen les bases de la tongada del fordismo baix un nou sistema de producció cridat toyotismo, com és la base del sistema neolliberal. Conceptes clau d'este model són flexibilitat laboral, organisació industrial multidimensional i nova relació concepció-eixecució en el temps de treball. En Chile, en 1975-1978 es realisa per primera volta, de modo experimental, un model complet d'este perfil industrial; pero serà universalment expandit des de 1980 baix els governs de Thatcher (Anglaterra) i Reagan (EE. UU.) baix un programa integral, polític, sociocultural i econòmic, cridat neoliberalisme que és la radicalisació de les doctrines lliberals clàssiques. Ací els temps de producció de l'obrer són duts al mínim històric, tenint l'estructura de producció total control i domini sobre la llabor del proletariat.

Proletariat posindustrial: cognitariado i precariado

Artícul principal → Precarietat laboral.

En la societat posindustrial del coneiximent es tendix a assimilar “proletariat” en “cognitariado”: qui solament posseïx la seua cognició, que és la “força de treball” que té que oferir en el mercat. Precisament per la creixent inseguritat laboral i social (pèrdua de llocs de treball, deslocalisacions, ràpida obsolescència professional...) es considera que el terme “precariado”^{cita requerida} és hui pràcticament un sinònim de “proletariat”.

El terme precariado és un neologisme, una expressió presa de l'estudi de la Fundació Friedrich Ebert, vinculada al partit socialdemócrata alemà SPD, el títul del qual en castellà pot traduir-se com “la societat en transformació”. En este estudi el terme fa referència a persones en contractes de treball temporals, o que passen llargues temporades en la desocupació, en baixos salaris quan treballen, sense formació i sense rets familiars.