President de Chile

Erro al crear miniatura:

President de Chile

   

El president de la República de Chile és el cap d'Estat i de Governe del país, per això, titular del poder eixecutiu. Com a màxima autoritat política de la nació, designa o remou als comandants en cap de les Forces Armada. L'actual mandatari és José Antonio Kast, qui va assumir el càrrec l'11 de març de 2026, donant inici aixina a la seua gestió.

Li correspon, com a mandat genèric, el governe i l'administració del Estat. Si ben el seu paper i significació ha experimentat canvis a lo llarc de l'història, de la mateixa manera que la seua posició i relacions en els demés actors de l'organisació política nacional, ha segut i és una de les figures polítiques més destacades. Aixina mateix, és considerat una de les institucions que conformen la «constitució històrica de Chile» i una de les claus de l'estabilitat política del país.

Llevat els periodos d'interrupció institucional, s'ha eixercitat regularment com a cap d'Estat i de Govern en Chile. Això va ser modificat en la pràctica, encara que no constitucionalment, durant el periodo 1891-1924, quan va existir un règim pseudoparlamentario —també caracterisat com a govern de partit baix formes parlamentàries—, baix la vigència de la Constitució Política de 1833, que va reduir el seu paper al de cap d'Estat. El sistema presidencial, en certes peculiaritats, va ser restablit per la Constitució de 1925 i reforçat en la Constitució de 1980.

D'acort en la Constitució vigent, el president té el deure general d'eixercitar fidelment el seu càrrec, mantindre l'independència de la nació i guardar i fer guardar la Constitució i les lleiés, tal com ho senyala el jurament o promesa que presta al assumir les seues funcions.

Antecedents

Erro al crear miniatura:

Manuel Blanco Encalada, retrat del Museu Històric Nacional de Chile.

Durant l'época colonial, els governadors designats per la Corona espanyola varen ser denominats «presidents» per la funció de presidir la Real Audiència que tenien assignada, d'acort en les Lleis d'Índies. El primer president de Chile va ser Melchor Bravo de Saravia, president de la Real Audiència en sèu en Concepció, des de 1568 fins a la seua dissolució en 1575.

Erro al crear miniatura:

Bernardo O'Higgins.

En 1609 es va restablir l'Audiència en Santiago, i en ella l'ofici de president –en Alonso García de Ramón–. A partir d'eixa data, els governadors colonials varen ocupar el títul oficial de president de la Real Audiència, cridant-se a sí mateixos i sent coneguts simplement com a presidents de Chile –per la consideració de major «dignitat» del càrrec de president de l'Audiència, el tribunal del rei per antonomàsia, front al de governador i capità general que també ocupava– denominació que va ser represa despuix de l'independència, en els presidents de la República. Per lo anterior, s'ha sostingut que durant més de quatre sigles Chile ha tingut un president com cap d'Estat o de govern, exceptuant-se l'época de l'independència i els periodos d'interrupció institucional d'el XX.

A inicis de la Pàtria Vella, el govern del país va estar a càrrec d'una serie òrguens pluripersonals o colegiats cridats juntes de govern. Solament el 7 de març de 1814 es va establir una autoritat unipersonal com cap d'Estat i de govern del país, denominada director suprem. Este càrrec va ser eixercit efectivament per Francisco de la Llastra en 1814 i, despuix de la reconquista, per Bernardo O'Higgins i Ramón Freire.

El títul de director suprem, que ademés estava íntimament lligat a la direcció del eixèrcit, va ser creat llegalment pel Reglament per al Govern Provisorio de 1814 i contemplat, aixina mateix, per les Constitucions de 1818, 1822 i 1823.

Erro al crear miniatura:

Ramón Freire.

Ramón Freire, que havia assumit el mando del país en 1823, en el mensage d'obertura del Congrés de 1826, va donar a conéixer els seus desig de renunciar al càrrec de director suprem, que després va reiterar en un ofici dies més vesprada. Davant això, el Congrés va suspendre sus labores referents a la redacció d'una constitució, que en eixe moment era la seua principal tasca, per a tractar este assunt en les sessions del 7 al 8 de juliol. En elles, despuix d'un debat, es varen prendre els següents acorts: «La persona que administre el Poder Eixecutiu nacional es titularà en President de la República» i que hi hauria «un Vice-President que subrogue al President en els casos de mort, absència o malaltia greu» (sic); l'elecció d'abdós seria efectuada pel Congrés, per majoria absoluta de vots; aquells serien sol provisorios, i durarien en les seues funcions fins que «donada la constitució de l'Estat, es fera l'elecció de propietaris en la forma llegal».

El 8 de juliol de 1826, el Congrés Nacional va procedir a elegir al successor de Freire. En dita elecció va resultar guanyador Manuel Blanco Encalada, qui va assumir el mando al sendemà, previ jurament davant el Congrés, convertint-se aixina en la primera persona en Chile que ocuparia oficialment el títul de president de la República («President Provisional de la República»). El 15 de febrer de l'any següent, Ramón Freire va ser elegit com a «President de la República».

La figura del president de la República va ser inclosa en la Constitució de 1828 i mantinguda pels següents texts constitucionals: de 1833, 1925 i 1980.

Requisits per a eixercitar el càrrec

Els requisits per a ser president de la República, d'acort en la Constitució de 1828, el primer text constitucional chilé en incorporar esta figura, eren els següents: ser ciutadà chilé de naiximent i tindre més de trenta anys d'edat.

Erro al crear miniatura:

Joaquín Prieto.

La Constitució de 1833 va establir que per a eixercitar el càrrec de president era necessari: haver naixcut en el territori de Chile; posseir les calitats necessàries per a ser membre de la Cámara –estar en possessió dels drets de ciutadà elector i una renda mínima equivalent a 500 pesos–; i tindre 30 anys d'edat a lo menys.

Durant la vigència de la Constitució de 1925, per a ser elegit president es requeria: haver naixcut en el territori de Chile; tindre 30 anys d'edat, a lo menys, i tindre les calitats necessàries per a ser membre de la Cámara –posseir els requisits de ciutadà en dret a sufragi i no haver segut condenat jamai per delicte que mereixquera pena aflictiva (tres anys i un dia o més)–.

D'acort en el text original de la Constitució de 1980, per a ser elegit president era necessari: haver naixcut en el territori de Chile; tindre complits 40 anys d'edat, i posseir les demés calitats necessàries per a ser ciutadà en dret a sufragi –no trobar-se en suspensió de dit dret (per interdicció en cas de demència; per trobar-se processat per delicte que mereixca pena aflictiva o per delictes calificats per la llei com conducta terrorista, i per haver segut sancionat pel Tribunal Constitucional d'acort en l'incís sèptim del número 15.º de l'artícul 19 de la Constitució), o en pèrdua de la calitat de ciutadà (per pèrdua de la nacionalitat chilena; per condena a pena aflictiva, i per condena per delictes calificats per la llei com a conducta terrorista)–.

Despuix de la reforma constitucional de 2005, els actuals requisits per a ser president, són els següents:

• Tindre la nacionalitat chilena, per naiximent en el territori de Chile o per ser fill de pare o mare chilens, naixcut en territori estranger.
• Tindre complits 35 anys d'edat.
• Posseir les demés calitats necessàries per a ser ciutadà en dret a sufragi –no trobar-se en suspensió de dit dret (per interdicció en cas de demència; per trobar-se acusat per delicte que mereixca pena aflictiva o per delictes calificats per la llei com a conducta terrorista, i per haver segut sancionat pel Tribunal Constitucional) o en pèrdua de la calitat de ciutadà (per pèrdua de la nacionalitat chilena; per condena a pena aflictiva, i per condena per delictes calificats per la llei com a conducta terrorista i els relatius al tràfic d'estupefaents i que haver mereixcut, ademés, pena aflictiva).