Reconquista (Chile)

Artícul principal → Capitania general de Chile.

Batalla de Rancagua, de Pedro Subercaseaux.

Reconquista, també conegut com a Restauració absolutista, és el nom del periodo de l'història de Chile que comença en la finalitat de la batalla de Rancagua el 2 de octubre de 1814 i termina en la victòria patriota del Eixèrcit dels Vages, baix el mando del general José de Sant Martín, en la batalla de Chacabuco el 12 de febrer de 1817.

Durant este lapsus, els defensors del Imperi espanyol varen restablir el seu domini en Chile en acabant de que dit país haguera instalat el seu Primera Junta Nacional de Govern en 1810 —la primera institució d'autogovern nacional en Chile—, creat un Congrés Nacional en 1811 i posteriorment elegit al seu primer director suprem, Francisco de la Llastra, en 1814.

Els «patriotes» varen tractar d'expandir les idees independentistes en els sectors populars per motiu de la creixent influència realista espanyola, funció portada a terme per l'acció guerrillera de Manuel Rodríguez.

Despuix de la batalla de Rancagua

En saber el resultat de la batalla de Rancagua (calificada de «Desastre» en el historiografia chilena), molts patriotes varen decidir reunir aquelles pertinences que podien dur i varen començar la seua exili en Mendoza. Els soldats que varen eixir vius de Rancagua, resguardaven la caravana de dònes i chiquets en l'ascens dels Vages. No obstant, les rencillas entre Bernardo O'Higgins i José Miguel Carrera no varen acabar en la batalla de Rancagua; en aplegar a Que el seu, els va rebre el governador intendent de llavors, José de Sant Martín, amic d'O´Higgins i membre de la Logia Lautarina, qui va decidir enjuïciar als germans Carrera i els seus seguidors en Buenos Aires, per la mort de Juan Mackenna —mort en un duel armat a mans de Luis Carrera—, un dels més destacats colaboradors d'O'Higgins.

Restauració de les institucions espanyoles

La Creu de Borgoña, bandera del Imperi Espanyol utilisada pel bando realiste.

A partir del 9 d'octubre de 1814, en el govern de Mariano Osorio, es varen restablir les institucions colonials. Osorio va rebre órdens del virrey de ser conmiserado, pero l'encarregat de la seguritat del regne, el capità del Regiment Talavera de la Reina, Vicente San Bruno, no ho va tolerar. Es varen crear els Tribunals de vindicación, als que varen deure assistir tots els patriotes i tots els sospitosos de haver colaborat en ells. Si se'ls trobava culpables, devia pagar una multa, i, si el càrrec era major, se'ls capturava per a després ser desterrats a Juan Fernández. En novembre de 1814, va salpar un barco des de Valparaíso duent més de 200 desterrats, els qui varen deure acaronar-se en coves i soportar moltes privacions fins a ser rescatats en 1817. A aquells patriotes que es varen exiliar en Mendoza els varen ser confiscats els seus bens.

En febrer de 1815, Sant Bruno va fingir obrir la presó per a que els patriotes escaparen, pero fòra els esperava un pilot de fusileros que va acabar en les vides patriotes. Este acte va omplir d'indignació fins a a el més realiste. En vista d'açò, Osorio va reobrir la Real Audiència i més vesprada la Real Universitat de Sant Felipe, va derogar els decrets promulgats durant la Pàtria Vella (1810-1814) i va eliminar l'Institut Nacional General José Miguel Carrera i la Biblioteca Nacional, institucions creades en eixe periodo. Pels conflictes en el virrey José Fernando d'Abascal (1806-1816), Osorio va ser destituït del seu càrrec de governador (1815) i es va designar a Casimiro Va marcar del Pont.

Va marcar del Pont va fer bona amistat en Sant Bruno, a qui va posar en el càrrec de president del Tribunal de Vigilància i seguritat pública, establint una ret d'espionage que va impondre el terror en Santiago. El nou governador va aplegar a prohibir moure's dins del país sense la seua autorisació. Va clausurar les chinganas, llocs a on el poble menjava, bevia i ballava. Esglayat pels secrets sobre una expedició libertadora d'O'Higgins i les activitats guerrilleres de Manuel Rodríguez, va posar preu al cap d'este últim. Un dia, quan Va marcar del Pont baixava de la seua carrossa, se li va acostar un home humil en fingida reverència per a obrir-li la porta. Va marcar del Pont li va llançar una moneda d'argent, sense donar-se conte de que qui li obria la porta de la seua carrossa era Rodríguez.

Els governants espanyols no varen conseguir apagar el sentiment patriòtic provocat per la formació del Eixèrcit dels Vages, liderat pel capità general Sant Martín en l'ajuda dels brigadieres O'Higgins, Miguel Estanislao Soler i Juan Gregorio de les Heras.

Vore també

• Pedro de Valdivia
• Diego d'Almagro
• Restauració en Amèrica
• José Miguel Carrera
• Mariano Osorio