Anar al contingut

Guerres civils argentines

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Guerres civils argentines

Plantilla:Guerres civils argentines Les guerres civils argentines varen ser una série de guerres civils ocorregudes entre 1814 i 1880 en l'actual territori de l'Argentina, encara que també es varen estendre parcialment al territori del Uruguay entre els anys 1839 i 1852 (Guerra Gran), a on es varen mesclar en les guerres civils uruguayanes. El conflicte va començar quan encara estava en curs la Guerra de l'independència, i va enfrontar al Partit Federal i al Partit Unitari. Els federals buscaven l'establiment d'una república federal, mentres que els unitaris volien mantindre el sistema centraliste heretat de l'administració colonial. La causa central del conflicte va ser l'impossibilitat de combinar els interessos de les distintes regions del país, l'excessiu centralisme promogut pels governants bonaerenses i, durant un llarc periodo, el monopoli de l'us del port de Buenos Aires com a únic mig per al comerç internacional.[1]

No obstant, en distints periodos va haver enfrontaments entre sectors de cada u d'estos partits, i durant la cridada Organisació Nacional els partits enfrontats varen ser els centralistes de Buenos Aires, que havien abandonat el seu nom d'unitaris, i els seus antagonistas de les províncies interiors, que es presentaven ocasionalment en noms distints al tradicional de federals. En 1880 es va conseguir un acort general entorn a l'economia lliberal i aperturista i l'organisació federal del govern basat en la Constitució Argentina de 1853. En eixe any es va decidir la Federalización de la ciutat de Buenos Aires com a capital de la República Argentina.[2]

En diversos periodos varen participar en els conflictes forces estrangeres, de països veïns i de potències europees, els quals varen recolzar en general al bando centraliste en defensa dels seus interessos comercials i estratègics.[3] Ademés, vàries etapes d'estes guerres es varen estendre al veí Uruguay, tant durant el periodo en que este va formar part de les Províncies Unides del Riu de l'Argent com despuix de la seua independència, dins del context més ampli de la cridada Guerra Gran (1839-1851).

Guerres civils i revolucions

[editar | editar còdic]

En la tradició històrica occidental, es denomina guerra civil a qualsevol enfrontament bèlic armat que es desenrolla en un mateix país, enfrontant-se entre sí persones d'un mateix lloc, defenent dos ideologies o interessos distints. En estes conflagraciones intervenen també a voltes forces estrangeres, ajudant o colaborant en els distints bandos de la mateixa.[4]

Moltes voltes, en les guerres civils participen forces militars no regulars, formades o organisades per persones de la població civil. En el cas argentí, la diferència entre forces regulars i irregulars es va diluir molt en el pas del temps.[n. 1] Les forces irregulars de cavalleria varen dur generalment el nom de montoneras.[5]

Els llímits entre els conceptes de «revolució» i «guerra civil» solen confondre's. En general, es diuen revolucions a enfrontaments de curta duració –hores o dies– i que es desenrollen en un punt determinat, generalment una mateixa ciutat. Les guerres civils, pel contrari, es desenrollen a lo llarc d'un territori més o menys extens, en operacions bèliques en distints punts, generalment a camp obert, i duren considerablement més temps.[6]

A lo manco en Argentina, les distàncies entre les ciutats varen obligar als eixèrcits al desplaçament durant semanes d'una a una atra ciutat; va ser per això que les operacions de guerra varen durar, com a mínim, vàries semanes. Algunes de les guerres civils que varen assolar Argentina varen aplegar a durar varis anys, en alliniacions permanents dels contendents.[5] Per eixemple, la guerra entre Santa Fe i el Directori va durar prop de cinc anys, be que en diverses interrupcions.[7] La campanya de Juan Lavalle contra Juan Manuel de Roses va durar casi tres anys, sense cap interrupció ni treua.[8]

Se solen classificar com a «guerres civils argentines» a tots els enfrontaments que varen incloure desplaçaments de tropes fòra de les ciutats o entre les mateixes. No obstant, ya que estan relacionades en les guerres civils, vàries revolucions ocorregudes en eixe periodo estan incloses en les mateixes.[9]

Les revolucions ocorregudes en l'Argentina en els anys posteriors –començant en la Revolució del Parc, de l'any 1890– no solen ser incloses en les anomenades «guerres civils», degut a que varen durar molt manco temps, varen involucrar casi exclusivament operacions dins de ciutats i varen dirimir conflictes polítics d'orige completament distint.

Causes de les guerres civils en l'Argentina

[editar | editar còdic]

Habitualment es menciona l'ambició dels caudillos provincials com a principal causa de les guerres civils.[n. 2] Si be és possible que alguns hagen tingut l'habilitat de conduir masses de soldats pel sol interés del seu cap, el respal a un líder deu ser interpretat, en general, com l'identificació en les idees d'est, als seus interessos de grup, o la pertinença a un grup al que se supon que eixe líder favoria.[10]

Entre les qüestions que es varen dirimir per mig de guerres civils, les més importants varen estar lligades a la preeminència de la capital, Buenos Aires, o de distintes aliances de províncies en una forma federal o confederació; l'establiment del lliberalisme o del conservadurisme com a forma de govern; l'obertura comercial o el proteccionisme; i l'organisació constitucional que definira totes estes qüestions.[11]

En el seu ya clàssic ensaig «Estudie sobre les guerres civils argentines», Juan Álvarez revelaria que els canvis en l'estructura econòmica de la conca del Riu de l'Argent a partir de la dissolució del Virreinato del Riu de l'Argent varen significar desfasajes econòmics entre les regions, donant una preponderancia econòmica a la província de Buenos Aires, que les demés varen jujar excessiva i injusta. Esta situació hauria dut a la reacció dels caudillos federals contra el centralisme porteño; és dir, contra l'expressió política d'eixa preponderancia econòmica.[11]

Va haver també enfrontaments entre dos o tres províncies, en les que les causes varen poder ser les anteriors, pero a les que se'ls va agregar la pretensió dels governs d'una província d'inmiscuir en els assunts d'una atra. O, més tempranamente, la secessió d'alguns districtes per a erigir-se en províncies autònomes.

Per últim, va haver vàries guerres civils internes en les províncies, en que la participació de forces forànees va ser escassa o nula. Si algunes voltes varen dirimir qüestions ideològiques, més freqüentment es va tractar de lluites pel poder entre faccions.

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. La diferència entre forces regulars i irregulars va tornar a prendre importància a partir de 1862, quan Bartolomé Mitre i Dumenge Faustino Sarmiento varen voler fer valdre esta diferència per a eliminar als seus enemics com a «bandits».
  2. Segons Mitre,
    «els caudillos, en absorbir la força de les masses, es varen convertir en mandones irresponsables, es varen perpetuar per la violència en el poder i, àrbits de les voluntats dels seus subordinats, els varen arrastrar despuix de sí i els varen conduir al camp de la guerra civil.»
    Vejau «Història de Belgrano», cap XXX.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Álvarez, Juan (1983 [1914]). Les guerres civils argentines, Eudeba, pp. 39-40.
  2. Camogli, Pablo (2009). Batalles entre germans, Aguilar, pp. 24-29.
  3. Hroncich, Héctor F. i Novaro, Carlos A. (1939). N. A. Ferrari (ed.). Dret constitucional argentí i comparat, p. 170.
  4. Camogli (2009): 16-17.
  5. 5,0 5,1 Chumbita, Hugo (2009). Ginets rebels: història del bandelerisme social en l'Argentina. Colihue.
  6. Vaca Lorenzo, Ángel (1999). La guerra en l'història. Universitat de Salamanca. p. 195.
  7. Agranara, Darío i Nóbile, Juan (2006). Nova història de Santa Fe: De l'autonomia a l'integració : Santa Fe entre 1820 i 1853, Prohistoria Edicions.
  8. Beverina, Juan (1923). Les campanyes dels eixèrcits libertadores 1838-1852. Círcul militar.
  9. Camogli (2009): 16-19.
  10. Zorrilla, Rubén H. (1995). Estructura social i caudillisme; 1810-1870. Grup Editor Llatinoamericà.
  11. 11,0 11,1 Álvarez, Juan ([1912] 1983). Les guerres civils argentines, EUDEBA.