Conflicte Fatah-Hamás
El conflicte entre Fatah i Hamás (àrap النزاع بين فتح وحماس) és un conflicte polític i estratègic en curs entre Fatah i Hamás,[lower-alpha 1] els dos principals partits polítics palestins en els Territoris Palestins, lo que va dur a la pren de control de la Franja de Gaza per part de Hamás en juny de 2007. El procés de reconciliació entre Fatah i Hamás i l'unificació de les administracions de Hamás i Fatah seguixen sense finalisar i la situació es considera un conflicte congelat.
La Comissió Independent Palestina per als Drets dels Ciutadans ha descobert que més de 600 palestins varen morir en els combats entre giner de 2006 i maig de 2007.[1] Decenes de persones més varen ser assessinades o eixecutades en els anys següents com a part del conflicte.
La relació des de 1987: diferenciació d'agendes i no cooperació
[editar | editar còdic]Primera Intifada palestina de 1987
[editar | editar còdic]Des de la seua formació en 1987, poc despuix de la Primera Intifada palestina, Hamás va establir una distinció ideològica en Fatah. Des del pla discursivo, Fatah representava els principis nacionalistes, seculars i marxistes des de la seua formació a fins de la década de 1950 i com a membre principal de l'Organisació per a la Lliberació de Palestina (OLP), mentres que Hamás assumia la necessitat d'establir un Estat islàmic en la finalitat de terminar en l'ocupació sioniste i redimir el patrimoni de la Umma.[2] Si ben abdós organisacions varen lluitar contra l'ocupació israelita durant estos alçament populars de 1987, ho varen fer de manera paralela i baix distints espais polítics. Hamás posaven el foc en purificar a la societat palestina, buscant lliberar-la del secularisme i ideologies d'esquerra com a pas previ necessari a la lliberació de Palestina. Aixina mateix, Hamás postulava que la OLP, no era l'única institució llegítima de representació. Anunciava que ingressaria a la OLP només si s'abraçava la causa de l'Islam. Per la seua banda, la dirigencia de Fatah mirava en desconfiança eixa postura, qüestionava el patriotisme dels membres de Hamás i els acusava de sabotejar el consens nacional.[3][4]
Firma dels Acorts d'Oslo de 1993
[editar | editar còdic]La firma dels Acorts d'Oslo de 1993 entre l'Estat d'Israel i la OLP va implicar un canvi en la relació entre Fatah i Hamás en la direcció cap a la no cooperació. Des d'Oslo, la dirigencia de Fatah donava un fort reconeiximent institucional a l'Estat d'Israel i es comprometia a una série d'acorts de cooperació en matèria de seguritat, economia i política. Estos acorts que varen definir l'escenari polític palestí, varen ser criticats per distints sectors de la societat palestina. En este context, mentres Fatah assumia la tasca de liderar les noves institucions de govern i administració de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i establir relacions de cooperació en Israel, Hamás va criticar esta política i es va erigir com el principal moviment de resistència armada front a l'Estat d'Israel. Esta situació de diferències d'agenda queda clarificada en les primeres eleccions al Consell Llegislatiu Palestí (depenent de la ANP) realisades en 1996, en les que Fatah va guanyar per àmplia majoria, ya que atres organisacions com Hamás varen decidir boicotejar-les i no presentar-se.[5][4]
Davant les crítiques de Hamás, el principal líder de Fatah, de la OLP i de la ANP, Yasser Arafat, va propondre a la dirigencia de Hamás formar part de la OLP i negociar una quota d'escans en el Consell Nacional Palestí de la OLP. cal aclarir que per a Fatah la possibilitat de cridar a eleccions generals estava fora de discussió. De fet, a pesar de que les eleccions regulars per al Consell Nacional Palestí estaven contemplades en la constitució de la OLP, mai havien segut portades a terme. Sabent que Arafat no anava a acceptar, Hamás va demanar el 40% dels escans, demostrant que l'organisació islàmica no tenia un interés real de conformar la OLP.[3]
Segona Intifada palestina del 2000
[editar | editar còdic]Durant els alçament en contra de l'ocupació israelita i el conflicte iniciat en l'any 2000 coneguts com la Segona Intifada palestina, la relació entre Fatah i Hamás de no cooperació es va mantindre, encara que sense una confrontació oberta i directa: abdós varen participar de l'Intifada pero de manera paralela. No obstant, cap a l'any 2005 es varen donar una série de canvis en les postures d'abdós organisacions. Des del costat de Fatah, a partir de la firma dels Acorts del Cairo de 2005, va haver una postura més oberta a la participació en la OLP de les organisacions islamistes com Hamás i Yihad Islàmica. Per la seua banda, Hamás va prendre una posició més pragmàtica entorn a la seua relació en la OLP i es va debatre cap a l'interior del moviment la possibilitat de participar en les eleccions al Consell Llegislatiu Palestí, que prèviament havien boicotejat. Aixina mateix, Yasser Arafat, líder de Fatah, la OLP i la ANP, havia mort l'11 de novembre de 2004, donant lloc a reposicionamientos en l'escenari polític palestí.[3][4]
La relació des de 2006: conflicte i faccionalisme
[editar | editar còdic]Victoria en les eleccions de Hamás en 2006
[editar | editar còdic]Hamás es va presentar i va guanyar en les eleccions parlamentàries per a l'Autoritat Nacional Palestina, trencant el hegemonia de Fatah. Fatah, aixina com atres actors internacionals com Israel i Estats Units, varen rebujar el resultat i varen sabotejar el govern de Hamás, lo que va donar lloc a una àlgida confrontació entre els membres de Fatah i Hamás. Aixina mateix, en este context, a partir de la seua victòria electoral, Hamás va assumir com a prioritat la demanda d'eleccions democràtiques per a les institucions de la OLP. Des del costat de Fatah, hi havia una reticència a la possibilitat d'obertura i transformació de la OLP, i existia la preocupació de que Hamás guanyara en unes possibles eleccions per a dita organisació. Esta situació en la que Hamás governava la Franja de Gaza i Fatah governava Cisjordània (abdós regions formen part dels Territoris Ocupats de Palestina) va devindre en un fort faccionalisme i polarisació del camp polític palestí.[5][3][3]
Aument de tensions
[editar | editar còdic]Entre els anys 2006 i 2011 es va desenrollar un conflicte obert i directe entre Fatah i Hamás.[6][7]
El periodo de març a decembre de 2006 va estar marcat per les tensions quan els comandants de Fatah es varen negar a rebre órdens del govern, mentres que l'Autoritat Palestina va iniciar una campanya d'assessinats i seqüestres en contra de Hamás. Abdós faccions palestines no varen conseguir aplegar a un acort per a compartir el poder del govern. El 15 de decembre, Mahomud Abbas va convocar a eleccions generals palestines. Hamás va qüestionar la llegalitat de la celebració d'eleccions anticipades, i va reclamar el seu dret a mantindre les seues oficines elegides democràticament, caracterisant esta acció com un colp de Fatah.
Intensos combats varen continuar durant tot decembre de 2006 i giner de 2007 en la Franja de Gaza. Varis intents de cessació al fòc varen fracassar, sent interromputs per constants batalles. En febrer de 2007, els rivals palestins es varen reunir en la ciutat santa islàmica de la Meca, Aràbia Saudita, i va aplegar a un acort garantisant un alto el fuego. No obstant, incidents menors varen continuar fins a març i abril de 2007. D'acort en un grup de drets humans palestí, més de 600 palestins varen morir en combats des de giner de 2006 fins a maig de 2007. Una greu escalada en la violència va estar marcada pels fusilaments en el barri de Rimal, en 2006.[8]
A mitan de maig de 2007, es varen produir enfrontaments en els carrers de Gaza. En menys de 20 dies, més de 50 palestins varen ser assessinats. Els líders d'abdós partits varen tractar de detindre la lluita cridant a decenes de treues, pero cap d'elles retinguda per més d'uns pocs dies. A lo llarc de quatre dies de combats, Hamás va prendre el control de la principal carretera nort-sur i la carretera de la costa. El govern israelita va tancar tots els punts de control en les fronteres de Gaza en resposta a la violència. Durant eixos dies, a lo manco 116 persones varen morir.[9]
Els atacs de hòmens armats de Hamás contra les forces de seguritat de Fatah en la Franja de Gaza varen tindre com resultat una reacció dels hòmens de Fatah contra les institucions de Hamás en Cisjordània. Encara que els números de Hamás varen ser majors en la Franja de Gaza, les forces de Fatah varen ser majors en la Ribera Occidental.
El 14 de juny, el president palestí Mahmoud Abbas va anunciar la dissolució del govern d'unitat actual i la declaració d'un estat d'emergència. El primer ministre palestí Ismail Haniya va ser destituït, i Abbas va començar a governar Gaza i Cisjordània, per decret presidencial. El portaveu de Hamás, Sami Abu Zuhri, va respondre declarant que la decisió del president Abbas va ser «Apoyado por:», afirmant que Haniya «Apoyado por:».
Ni Hamás ni Fatah tenia els vots suficients per a formar un nou govern baix la Constitució. El Centre Palestí per als Drets Humans va condenar a Hamás "La decisió de resoldre el conflicte militarment", pero va argumentar que "les mides adoptades pel president Mahmoud Abbas, en resposta a estos fets violen la Llei Fonamental i socaven la Llei Fonamental d'una manera que no és menys perillós".
El 15 de juny, Abbas va nomenar a Salam Fayyad com a primer ministre i li va donar la tasca de formar un nou govern.
La Ribera Occidental va tindre la seua primera víctima quan el cos acrivellat a balazos d'un militant de Hamás va ser trobat en Naplusa, lo que va desnugar el temor de que Al Fatah utilisara la seua ventaja en la Ribera Occidental per a prendre represàlies contra les morts dels seus membres en la Franja de Gaza. El mateix dia, Hamás també va declarar que estava en control total de Gaza, una afirmació rebujada per Abbas.
El 16 de juny, un grup vinculat en Fatah, les Brigades dels Màrtirs del-Aqsa, va irrompre en el parlament controlat per Hamás en sèu en Ramallah, en Cisjordània. Este acte, incloent el saqueig del Ministeri d'Educació, va ser vist com una reacció al saqueig similar produït despuix de l'èxit militar de Hamás en Gaza.
El 20 de juny, el líder de Hamás Mahmoud Zahar va declarar que si Fatah continuava el seu intent d'expulsar a Hamás de Cisjordània, podria donar lloc a la caiguda de Fatah allí.
El 17 d'octubre, es varen produir enfrontaments en l'est de Gaza entre les forces de seguritat de Hamás i els membres del poderós clan Heles (afiliat a Fatah), deixant a dos morts en abdós costats. Funcionaris de Fatah i Hamás varen donar versions contradictòries de lo que va causar la lluita, pero la disputa sembla haver-se originat quan els funcionaris de Hamás varen exigir que el clan tornara un vehícul governamental. Un atre tiroteig el 20 d'octubre va matar a un membre del clan i un chiquet de 13 anys d'edat. Durant el mateix dia, en Rafah, una dòna va morir i huit persones varen resultar ferides quan membres de seguritat de Hamás varen intercanviar dispars en activistes de la Yihad Islàmica. Dos dies més vesprada, sèt palestins més varen morir en la lluita interna, entre ells alguns militants de Hamás i un militant palestí de la Yihad Islàmica.
El 2 d'agost de 2008, uns 180 activistes palestins de Fatah que es varen quedar en Gaza varen creuar cap a territori israelita, alguns d'ells ferits.
El 12 de novembre, en la ciutat de Gaza, Fatah va organisar una gran manifestació dedicada a la memòria de Yasser Arafat. En més de 200.000 participants, esta va ser la major manifestació de Fatah en la Franja de Gaza des de que Hamás va assumir el poder. La manifestació va ser dispersada a la força per hòmens armats de Hamás, que varen disparar contra la multitut. A lo manco sis civils varen morir i més de 80 persones varen resultar ferides.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Over 600 Palestinians killed in internal clashes since 2006.
- ↑ Nüse, A. (1998), Muslim Palestine. The Ideology of Hamas. Routledge: Londres.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Tuastad, Dag (2013), “Hamas-PLO Relations Before and After the Arab Spring”, en Middle East Policy, vol. XX, nro 3, pp. 86-98.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Shobaki, Belal (2020), “Reconstituting the PLO: Ca Hamas and Islamic Jihad be Broughy into the Fold?, pp.5-9, en Al-Shabaka Policy Circle Report (2020), Reclaiming the PLO, Re-Engaging Youth.
- ↑ 5,0 5,1 Bröning, Michael (2013), Political Parties in Palestine. Leadership and Thought. Nova York: Palgrave Macmillan.
- ↑ «Cronologia del conflicte entre Al Fatah i Hamás». La Vanguardia. Consultat el 5 de juliol de 2019.
- ↑ «¿Qué separa a Hamas del Fatah? Les ombres d'un acort clau» (en és-es). L'Espanyol. Consultat el 5 de juliol de 2019.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «[1]». Consultat el 5 de juny de 2007 (en anglés).
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conflicto Fatah-Hamás» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>