Forces Democràtiques Síries
.png)
Les Forces Democràtiques Síries (àrap قوات سوريا الديمقراطية, Plantilla:Lang-ku, Plantilla:Lang-syc), comunament abreviat com FDS per les seues sigles en espanyol o SDF en els mijos angloparlantes, són una aliança militar de milícies kurdo, àraps, assiris, armenis, turcomanos i circasianos que participen en la guerra civil síria com a forces armades de l'Administració Autònoma Democràtica del Nort i Est de Síria (AADNES, comunament cridada Rojava). Entre els seus components més destacables es troben les YPG i les YPJ, que fins a finals de giner del 2018 varen contar en el respal militar d'EE. UU. i la major part de potències occidentals.
Fundades en octubre de 2015, les FDS lluiten per formar una Síria secular, democràtica i federal. Part dels seus objectius s'estan portant a terme en la Revolució de Rojava a on junt a les milícies kurdo varen fundar l'autogovern autònom de facto de la AADNES, una federació regida pel confederalisme democràtic, una teoria basada en la democràcia directa. En la constitució provisional de la AADNES les FDS han segut nomenades com a força de defensa oficial.[1] Este rol ha segut oficialisat en la constitució vigent de la AADNES aprovada el 12 de decembre de 2023.[2]
Els seus principals enemics són els salafista i els grups fonamentalistes islàmics que participen en la guerra civil síria, destacant a Dáesh i també al Eixèrcit de la Conquista, Al-Qaeda i atres grups islàmics. El seu principal objectiu sempre ha segut Dáesh, expulsant-los de llocs clau com Manbij o el castell Qal'at Ja'bar.
En març de 2025, i despuix del derrocament de Bashar al-Ásad, les FDS varen acordar integrar-se en les institucions del Govern de transició de Síria,[3] lo que va ser valorat internacionalment.[4][5][6]
Operacions
[editar | editar còdic].png)
Presa de Tishrín
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ofensiva de la represa de Tishrín.
Es tracta d'una ofensiva portada a terme per les FDS per a recuperar l'assut de Tishrin, un conflicte que es va portar a terme en decembre de 2015 i que es va completar en èxit en tan sol una semana.
Manbij
[editar | editar còdic]Les FDS varen conquistar Manbij el 12 d'agost de 2016 despuix de dos anys d'ocupació per part de Dáesh (Batalla de Manbij). Actualment hi ha una gran disputa pel control d'esta ciutat, ya que Turquia, una volta conquistada la ciutat d'Al-Bab, va amenaçar als kurdo en que retornaren a l'atre costat del Éufrates. Despuix del rebuig dels kurdo, Turquia es va dispondre a conquistar la ciutat per a restar poder a esta aliança a pesar del respal d'EE. UU. Este fet ha segut durament criticat per la majoria de faccions que intervenen en Síria, recordant al govern turc que l'objectiu és acabar en Dáesh.[7]
El 2 de març de 2017, el govern siri de Bashar al-Ásad va firmar un acort en el que les FDS els otorgaven territori a l'oest de Manbij a canvi de protecció per a frenar l'alvanç dels rebels i l'Eixèrcit turc.[8]
.svg)
Tabqa i el seu presa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Segona Batalla del Tabqa.
En ajuda de les forces nortamericanes, les FDS varen conseguir creuar el llac Assad en barcos i rodejar la ciutat de Tabqa per tots els seus fronts i el seu presa, que és la major de Síria. Despuix d'una série d'atacs continus i despuix de vàries dificultats, varen conseguir conquistar totalment la ciutat i expulsar a la banda yihadista el 10 de maig de 2017, lo que va anar un gran èxit per a les FDS i una victòria més en el seu alvanç per a conquistar Raqa, el bastió de Dáesh.[9]
Raqa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Batalla de Raqa (2017).
Des del 6 de juny de 2017 les FDS varen lluitar en la ciutat d'Al Raqa contra l'Estat Islàmic per a recuperar la ciutat, considerada com la capital del califato yihadiste. La ciutat es trobava totalment cercada per les tropes kurdo i la seua lliberació donaria lloc a un enclavament estratègic i simbòlic en la guerra contra el EI.[10] Les FDS finalment varen recuperar tota la ciutat el 17 d'octubre de 2017, despuix de més de quatre mesos de combat.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», ARA News. Consultat el 20 de juliol de 2016 (en anglés).
- ↑ Kurdistan Amèrica Llatina. «Text complet del nou Contracte Social de l'Administració Autònoma Democràtica del Nort i Est de Síria».
- ↑ «Les FDS s'integren a les institucions de l'Estat siri» (en en-us). SANA en Espanyol. Consultat el 2025-03-11.
- ↑ «Jordània: Integració de les FDS en les institucions governamentals síries és un pas important cap a la reconstrucció» (en en-us). SANA en Espanyol. Consultat el 2025-03-11.
- ↑ «Aràbia Saudita saluda integrar les FDS en institucions estatals de Síria» (en en-us). SANA en Espanyol. Consultat el 2025-03-11.
- ↑ «Schneck: L'acort entre l'Estat siri i les FDS és una oportunitat històrica per a conseguir un futur millor» (en en-us). SANA en Espanyol. Consultat el 2025-03-11.
- ↑ «[2]». Consultat el 3 de març de 2017.
- ↑ «[3]». Consultat el 3 de març de 2017 (en és-ES).
- ↑ «[4]». Consultat el 10 de maig de 2017 (en és-ES).
- ↑ «[5]». Consultat el 4 de juliol de 2017 (en en-GB).
- ↑ «[6]». Consultat el 17 d'octubre de 2017 (en és).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuerzas Democráticas Sirias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.