Eixèrcit de la Conquista
El Eixèrcit de la Conquista (JAF) (en àrap: جيش الفتح , Jaish al-Fath i abreviat com JaF) va ser el nom d'una aliança de faccions rebels islamistes síries activa en la guerra civil síria. La coalició es va formar en març de 2015 baix la supervisió i coordinació del clerc saudí Abdulá Mahaisni (també conegut com Abdullah al-Muhaysini) per part de les faccions rebels actives en la província de Idlib, en algunes faccions actives en les províncies d'Hama i Latakia i en pocs mesos varen conseguir el control de la major part de la província de Idlib. La coalició està recolzada per Aràbia Saudita, Turquia i Tastar.
L'aliança es va formar en març de 2015 baix la supervisió i coordinació del clerc saudita Abdullah al-Muhaysini. Consistix en faccions rebels islamistes principalment actives en la Governació de Idlib, en algunes faccions actives en la Hama i la Governació de Latakia.[1] En el transcurs dels mesos següents, es va apoderar de la major part de la governació de Idlib.[2][3]
En octubre de 2015, l'Institut per a l'Estudi de la Guerra, un think tank en sèu en Washington D. C., considerava que l'Eixèrcit de la Conquista era un dels grups més poderosos en les zones d'Idlib, Hama, Daraa i en la província de Quneitra, a pesar de tindre presència important en la província de Damasc.[4] Entre els grups que la formaven es troben grups islamistes salafista radicals com Harakat Nour al-Din al-Zenki i Ahrar al-Sham, ademés d'atres yihadistes, també considerats terroristes per alguns països, com l'antic Front al Nusra, la branca d'Al Qaeda en Síria (el nom actual de la qual és Jabhat Fateh al-Sham). Esta coalició és considerada com una organisació contrària al govern de Bashar al-Ásad, i contraria al grup chií libanés Hezbolá, pero no necessàriament contraria al Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant.[5]
Membres de la coalició
[editar | editar còdic]En el seu inici, l'Eixèrcit de la Conquista estava format per sèt grups fundacionals, tres d'ells, el Front al-Nusra, Ahrar al-Sham, i Jund Al-Aqsa, estaven directament conectats en la ret d'Al-Qaeda, o be tenien la seua mateixa ideologia. Ahrar al-Sham i el Front al-Nusra junts, representen el 90 per cent de les seues tropes. Una atra facció islamista prominent en coalició era un grup ideològicament pròxim als Germans Musulmans: la Legió del Sham. La coalició de l'Eixèrcit de la Conquista ha colaborat en les faccions més moderades del Eixèrcit Lliure Siri, i en els Cavallers de la Brigada de la Justícia. L'èxit inicial de la coalició ha segut atribuït a la seua forta coherència. Com va informar el columnista David Ignatius, Tastar, Turquia i Aràbia Saudita varen ser els principals patrocinadors de la nova coalició que va ser dirigida per al-Nusra.[6] Des del principi, els tres estats presuntament varen brindar respal material conspicuo al grup, que consistia principalment en armes i equip militar.[6]
En 2016, poc en acabant de que al-Nusra canviara el seu nom per Jabhat Fatah al-Sham, la reportera del Financial Claves, Erica Solomon, va citar a rebels i activistes que afirmaven que Tastar i Aràbia Saudita transportaven constantment diners en efectiu i suministraments per a recolzar una ofensiva militar en Alep dirigida per Jabhat Fatah al-Sham.[6][7] En general, durant els últims anys, el respal de Tastar al front al-Nusra s'ha mantingut constant a pesar de l'operació de canvi de marca del grup i vàries aliances estratègiques i fusions.[8][9][10] De fet, el patrocini de Tastar per a la filial del-Qaeda en Síria estava en llínea en l'estratègia de Doha per a expandir la seua influència regional invertint en el paper cada volta major dels actors clau, incloses les entitats extremistes i terroristes, en una série d'arenes internacionals.[6][2][11]
L'Eixèrcit de Conquista va capturar la ciutat de Idlib el 28 de març de 2015.[12][2] Despuix d'este èxit, es varen establir branques adicionals de l'Eixèrcit de Conquista en atres parts de Síria.[13]
La coalició Eixèrcit de la Conquista es va inspirar parcialment en l'èxit del Front Sur de l'Eixèrcit Siri Lliure,[14] i, a la seua volta, coalicions més noves, com la Batalla de la Victòria, es varen inspirar en l'Eixèrcit de Conquista.[15] El clerc saudita Abdullah al-Muhaysini va eixercitar un paper clau en el història primerenca de l'Eixèrcit de Conquista. De fet, Muhayisini va coordinar i va supervisar l'establiment del grup, per al qual també es va eixercitar com a juge i líder religiós. Va ser objecte de sancions del Tesor de EE. UU. el 10 de novembre de 2016, pel seu paper com a mediador i reclutador en nom del Front al-Nusra.[6][16] En particular, Muhaysini també va recolectar respal material i financer para al-Nusra del Golf, especialment de Tastar, i va ser conegut pel seu respal públic a "Madid Ahl al-Sham, en sèu en Qatar, una campanya de recaptació de fondos molt efectiva que el propi al-Nusra ho va reconéixer com "un dels conductes preferits per a les donacions".[17][18][19]
Expansió a atres parts de Síria
[editar | editar còdic]A principis de maig de 2015 JaF va formar una nova unitat al est de Qalamoun, nombrandolo Eixèrcit de la Conquista – al-Qalamoun.[13] L'1 d'octubre de 2015, despuix de les derrotes de les forces pro-Assad, el "Eixèrcit de Conquista en Qalamoun" va ser reemplaçat per una facció independent cridada Saraya Ahl al-Sham, l'objectiu del qual és unir a totes les faccions rebels en Qalamoun Occidental. No obstant, el Front al-Nusra no es va incloure en Saraya Ahl al-Sham, encara que els dos grups varen continuar cooperant.[20]
El més següent, el Front al-Nusra va emetre un comunicat cridant a l'oposició en l'àrea oriental de Ghouta de Damasc a formar una coalició similar,[21] pero este cridat va ser denegat pel Comando Militar Unificat de Guta Oriental, una agrupació que inclou a les faccions més destacades de la zona.[22]
En octubre de 2015 membres del JaF originaris del Front al-Nusra i Ahrar ash-Sham (també membre del Comando Militar Unificat de Guta Oriental), unte en atres grups varen formar Jund al-Malahm, una sala d'operacions en l'àrea de Ghouta Oriental de Damasc, en competència directa en la sala d'operacions del Comando Militar Unificat de Ghouta Oriental.
El 20 de juny el Eixèrcit de la Conquista en la regió Sur va ser fundada[23][24] i immediatament va partir a la campanya en Quneitra.[25] La coalició inclou Ahrar al-Sham, al-Nusra Front, la Coalició Fatah al-Sham, la Brigada Ihyaa al-Jihad, Muyahidines de Nawa Reunió, Lleons de l'Unitat Brigada Islàmica del-Omarein, Brigada Ansar al-Haq i Brigada Islàmica del-Omarein.
En juliol de 2016, els restants del Front al-Nusra es renombraron com Jabhat Fatah al-Sham, va reestructurar encara més el grup i va començar a crear propaganda per a recolzar les seues ofensives a lo llarc de la Governació d'Alep.
Reestructuració
[editar | editar còdic]El 23 d'octubre del 2015, Junda al-Aqsa va anunciar una separació de Jaysh al-Fatah,[26] supostament per desacorts en Ahrar al-Sham sobre l'aplicació de la llei islàmica en àrees baix el seu control. Despuix d'este desenroll, va haver informes no confirmats de que Front al Nusra, en un acte de solidaritat en Jund al-Aqsa, va abandonar la coalició.,[27] o que Jund al-Aqsa es reuniria en Jaysh al-Fateh.[28] En giner de 2016, la Sham Legion va anunciar que deixava el grup, aparentment per a redesplegar les seues forces en Alep, pero també per les tensions en Jund al-Aqsa.[29] En maig de 2016, l'Eixèrcit de Conquista va anunciar que s'estava reestructurant, posant fi als llaços en Jund al-Aqsa i readmetent a la Sham Legion. També se li va unir el Partit Islàmic de Turkistán, un grup yihadiste compost per uigures de Xinjiang.
El 24 de setembre de 2016, el Moviment Nour al-Din al-Zenki es va unir al grup[30] Dies despuix, la Brigada Suqour al-Sham també es va unir al grup varis dies despuix. El 9 d'octubre, Jund al-Aqsa es va unir al front Al-Nusra, unint-se aixina a l'Eixèrcit de Conquista, pero el 23 de giner de 2017 varen ser expulsats del Nusra i, per extensió, de l'Eixèrcit de Conquista.
El 23 de giner de 2017, el Front al-Nusra va atacar les bases de Jabhat Ahl al-Sham en Atarib i atres ciutats en l'oest d'Alep. Totes les seues bases varen ser capturades i el 24 de giner, el grup va ser derrotat i es va unir a Ahrar al-Sham.[31]
Batalles
[editar | editar còdic]Crims de guerra
[editar | editar còdic]L'11 de juny de 2016 el Front al-Nusra va matar a 20 parracs druzos en Qalb Lawzeh província de Idlib.[32]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Plantilla:Citeweb
- ↑ Plantilla:Citeweb}
- ↑ “Syrian Opposition Guide” . Institute for the Study of War.
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 http://www.defenddemocracy.org/content/uploads/documents/11717_weinberg_qatar_report.pdf
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ 13,0 13,1 Plantilla:Citeweb
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ «Treasury Designates Key Al-Nusrah Front Leaders». www.treasury.gov. Consultat el 2023-06-03.
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ «Syria rebels form new Qalamoun coalition». NOW. Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2018. Consultat el 2023-06-03.
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ «The Unified Military Command of the Eastern Ghouta refuses the invitation of Jabhat al- Nusra to establish "al- Fateh Army in the Ghouta" calling it to disband its judicial councils and join "the Unified Command"». Syrian Observatory For Human Rights. Consultat el 2023-06-03.
- ↑ «فصائل سورية تشكل فرعا لجيش الفتح بالمنطقة الجنوبية». Al Jazeera. Consultat el 2023-06-03.
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ «Charles Lister on Twitter». Twitter. Consultat el 2023-06-03.
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ «Reports: Al-Nusra Front leaves Jaish al-Fatah coalition in Syria». Middle East Eye. Consultat el 2023-06-03.
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ «Mark on Twitter: "Harakat Nour al-Din al-Zenki join Jaish al-Fatah in northern"». Twitter.com. Consultat el 2023-06-03.
- ↑ Plantilla:Citeweb
- ↑ Plantilla:Citeweb
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ejército de la Conquista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.