Anar al contingut

Germans Musulmans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Hassan al-Banna.jpg
Hasan al-Banna, Fundador de Germans musulmans

Germans Musulmans o Germandat Musulmana (àrap جَمَاعَة الإخْوان الْمُسْلِمِين; freqüentment cridada àrap الإخْوان اَلْمُسْلِمُون o simplement àrap الإخْوان) és una organisació islamista, açò és, una organisació política en un ideari basat en l'islam i considerada terroriste pels governs de Rússia ,Estats Units i Argentina, entre uns atres.[1][2][3]

L'objectiu declarat d'esta organisació islamista és inculcar el Corán i la Sunna com el "únic punt de referència per a ordenar la vida de la família musulmana, l'individu, la comunitat i l'Estat". L'organisació busca fer dels països musulmans califatos islàmics unificats.[4] També varen ser els responsables de la creació d'Hamás, una organisació política predominant en la franja de Gaza, que va créixer combatent contra l'eixèrcit israelita durant la primera i segona intifada.[4] Els partidaris de la Germandat Musulmana són sospitosos de haver creat el conegut grup terroriste Al-Qaeda i per l'assessinat d'opositors polítics com el primer ministre egipcíac Mahmoud an-Nukrashi Pasha.[5][4][6]

Originalment era un grup fonamentaliste, en l'actualitat és una organisació d'àmplia base social.[7] Despuix de produir-se el colp d'Estat en Egipte de 2013, la germandat i les seues organisacions satèlits varen ser illegalisades per les autoritats egipcíaques.

Història i evolució política

[editar | editar còdic]

Orígens

[editar | editar còdic]

La Societat dels Germans Musulmans va ser fundada en l'any de 1928 en la ciutat d'Ismailía, centre administratiu del canal de Suez en eixa época, per Hasan al-Banna.[8] Al-Bana contava en a penes 21 anys quan va formar la Societat Religiosa, era un destacat professor de la seua comunitat dotat d'una gran habilitat per a l'oratòria i una profunda fe en els preceptes islàmics. D'igual manera, despuix de varis viages a través de les regions septentrionals d'Egipte i la seua estància en la ciutat de Ismailiya, s'hi havia percatado de la pèrdua de valors a la que era somés el poble egipcíac per la forta influència que eixercia, sobre este, el poder britànic.[9] D'esta forma, la preocupació principal del-Bana se centrava en la restitució dels valors islàmics en la societat egipcíaca i l'independència de qualsevol ingerència colonial. El seu lema principal va ser: "L'Islam és la solució".[9] Despuix de la seua formació, es varen ser agregant vàries seccions a lo llarc de la zona en derredor del canal de Suez i, conforme el moviment va ser adquirint força i notorietat en Egipte, es va ser expandint a lo llarc de tot el país. L'objectiu d'esta societat, en un principi, era estendre els principis morals islàmics i fer obres de beneficencia; el seu caràcter era merament religiós.[10]

En 1933, quan Hasan al-Bana va ser transferit a El Caire, la base central d'operacions de la Societat es va traslladar a la capital egipcíaca. Hasan al-Bana es va convertir en el «guia suprem» de la Societat i va enviar difusores de la seua doctrina a tot lo llarc del país. La llabor de la Germandat es va convertir, des d'un principi, en un activisme social: va fundar escoles, va organisar cursos religiosos, va ensenyar lliteratura, va instalar hospitals i centres de salut, va construir mesquites i, inclús, va instalar vàries empreses. Gran part de l'èxit de la Germandat es deu a que el seu discurs no estava dirigit a un sector o classe particular sino a tots els creents de la fe. El mensage de l'Islam, senyalava al-Bana i atres reformistes, és universal i el seu alcanç va molt més allà d'una simple pràctica de la fe: és política, societat, economia, dret i cultura.[11]

El periodo de 1936 a 1952 va estar caracterisat per la seua forta activitat política i per la creixent expansió del moviment. Una volta que el moviment havia creixcut en estructura, al-Bana va definir clarament l'objectiu final del moviment: la dawwa. Pero Hasan al-Bana vea a la dawwa o invitació Deu en un aspecte més gran, ya que no es llimitava a la simple prédica de l'islam baix un esquema de misionero, el seu objectiu era de major alcanç ya que esta prédica tenia que fer-se als propis musulmans: exigia la tornada a un "verdader Islam".[12] Despuix de la firma del Tractat Anglo-Egipcíac de 1936, el moviment va decidir diversificar les seues àrees d'interés i expandir-les més allà de les seues fronteres. Degut a que la causa palestina cobrava més importància en el món àrap Hasan al-Bana va fer pròpia la causa palestina, lo que li va dur a tindre una major presència en l'Orient Pròxim, principalment en Síria, i li va otorgar un major prestigi entre els àraps. L'evident cooperació entre judeus i britànics començava a ser una preocupació persistent entre els membres de la Germandat.


En 1941, Hasan al-Bana va ser encarcerat per algun temps per la seua forta campanya en contra dels britànics. Durant este temps, el Moviment d'Oficials Lliures tenien una relació cordial en la germandat, a pesar d'açò, cada u mantenia les seues pròpies llínees d'acció política. Hasan al-Bana va crear un cos paramilitar, clandestí, dins de la Germandat, desconegut inclús per a alguns membres del partit. L'objectiu de la Secció Especial, nom en el que va denominar a la branca militar, consistia, en un principi, en realisar atacs i operacions de sabotage en contra de les forces britàniques i les seues instalacions. Mentrestant, en l'esfera pública, les activitats de la Germandat se centraven en els aspectes socials de la vida guanyant més seguidors, principalment en les zones rurals d'Egipte, i fent cada volta més notòria la seua presència en la vida política del país. En la década dels anys 40, els Germans Musulmans varen tindre que enfrontar la competència pel poder en els comunistes que havien adquirit una presència important en el país gràcies, principalment, a la seua aliança en el partit Wafd. La lluita va ser, en alguns moments, d'acort a la pròpia esquerra, més violenta en contra d'ells que en contra dels mateixos britànics.

Despuix de la partició de Palestina, els Germans Musulmans varen recolzar als àraps en la participació de membres de la Secció Especial en la guerra de 1948 en contra de les forces israelites. Si be la derrota va ser contundent, els Germans varen eixir d'este conflicte com una força armada capaç de fer front al govern Egipcíac. La política dels Germans es va radicalisar en estos anys acusant al govern de vendre's davant els britànics i no defendre l'identitat islàmica del país.[13] Els actes de violència ya no eren comesos exclusivament en contra de les autoritats estrangeres; ara eren subjectes d'estes accions tant membres del govern, quant polítics i juges. Açò va provocar que el govern d'Egipte reaccionara i decidira prendre accions al respecte: en decembre de 1948, el primer ministre, Mahmoud an-Nukrashi Pasha, va ordenar la dissolució de la Societat, el confisc dels seus bens i l'encarcerament d'alguns dels seus membres. Estes accions varen acréixer el descontent de la Societat en el govern i va conduir a l'assessinat de Mahmoud an-Nukrashi per un membre de la Germandat en decembre del mateix any. Les represàlies no varen tardar en aplegar i el 12 de decembre de 1949, Hasan al-Bana va ser assessinat.

La direcció de la Societat va quedar a mans de Hasan al-Hudaybi qui va ser nomenat «guia suprem». La Societat va continuar treballant en secret per algun temps fins que en 1951, una nova llei respecte a les organisacions va ser aprovada i açò va permetre que els Germans Musulmans reprengueren la seua actuació pública. La llei prohibien a les organisacions realisar accions en secret aixina com qualsevol tipo de preparatius militars.

Els Germans Musulmans i la Revolució de 1952

[editar | editar còdic]

El Moviment d'Oficials Lliures va alcançar el poder en juliol de 1952. El seu programa era molt similar al dels Germans Musulmans, sobretot en l'aspecte social. Molts dels oficials que varen prendre part en este moviment havien segut, inclús, membres o a lo manco, eren simpatisants dels Germans, lo que va dur a un breu periodo de harmonia entre les parts. En giner de 1953, el nou govern va ordenar la dissolució i prohibició de tots els partits polítics en Egipte, no obstant, gràcies a les bones relacions que mantenien els Germans en el moviment, estos varen poder seguir funcionant com una associació no política. Pero les pretensions de l'a el-Hudaybi eren molt més àmplies i va buscar convertir-se en guia moral i espiritual de la revolució. Els Germans insistien en l'introducció de la llei islàmica i una política que promoguera més l'islam dins del país.[14] Aixina mateix, al-Hudaybi exigia un dret de control i vet sobre les decisions del govern. Estes exigències varen ser rebujades pel nou govern lo que va donar orige a la tensió entre els Germans i el règim. Eixe mateix any, els Germans varen iniciar una campanya entre els estudiants i sindicats de treballadors a fi de conseguir més respal per a la seua causa.

El 13 de giner de 1954, la Societat va ser dissolta una volta més i molts dels seus membres encarcerats. Gràcies a l'enfrontament que existia entre el general Muhammad Naguib, President d'Egipte, i Gamal Abdel Nasser, vicepresident en eixe moment, la Societat va ser restituïda en els seus drets polítics i socials, restituint-li la seua calitat d'organisació no política. La férrea oposició a la Societat dels Germans Musulmans per part de Nasser va desembocar en un intent d'assessinat en contra d'est el 26 d'octubre de 1954 per part de membres de la Societat. Les conseqüències varen ser dures per als Germans Musulmans: més de mil germans varen ser arrestats i alguns d'ells sentenciats a pena de mort, entre ells, al-Hudaybi, encara que posteriorment va ser commutada la pena i se li va sentenciar a passar el restant de la seua vida en presó.

El resultat d'este colp en contra de la germandat va ser la radicalisació del moviment. I en este moment va aparéixer una nova figura que anava a influir fortament en l'ideologia del moviment: Sayyid Qutb. De la mateixa manera que Hasa al-Bana, Qutb era professor i encara que caria del carisma i habilitats organizacionales del primer, era un intelectual sumament versat en l'islam, tant en la seua història quant en la seua doctrina; insistia, d'igual forma que al-Bana, en que esta religió devia ser l'eix rector de la vida de la societat musulmana. Les pràctiques occidentals i el secularisme, afirmava Qutb, han dut a la societat musulmana a una época de 'ignorança prèvia a l'aparició de l'Islam', és dir, de regrés a la Jahiliyyah lo que ha provocat la debilitat de l'umma.[15] Per esta raó, Qutb era un promotor de l'acció a favor de la restauració dels principis islàmics. Per a Qutb, la solució es trobava en els pràctiques del takfir i en yihad.[16] El primer consistix en declarar no musulmans als Musulmans que s'han apartat del camí de l'Islam; d'acort a Qutb, els governants dels països musulmans que s'havia opost a l'aplicació de la llei islàmica devia ser considerats baix esta condició. Per la seua banda, la yihad conseguiria els que la dawwa no podria alcançar, ya que Qutb ho plantejava com una confrontació violenta en contra d'aquells que s'oponien a l'islam.


Despuix de l'ascens al poder de Nasser, la repressió en contra dels Germans es va intensificar, pero a pesar d'açò, els Germans varen poder continuar treballant en la clandestinitat. Un intent d'atentat en contra de Nasser va ser descobert en 1965 lo que va provocar més represàlies en contra de la Societat. Es varen fer una gran cantitat d'arrests i entre els sentenciats a mort va estar Sayyid Qutb. L'influència de Qutb en els moviments islàmics va ser significativa i despuix de la seua mort, alguns membres dels Germans es varen desprendre d'esta organisació a fi de formar nous grups: Al-Gama'a a el-Islamiyya i la Yihad Islàmica. Despuix de la mort de Nasser i en la pren de poder d'Anwar el-Sadat els Germans varen ser reincorporats a la vida política d'Egipte paulatinament. A pesar de no ser acceptats oficialment a participar en la vida pública del país cada veu va haver major tolerància cap a les activitats de l'organisació. Una de les principals conseqüències de l'enfrontament en el nasserisme va ser que molts membres de la Germandat varen eixir del país i varen trobar refugi en els països veïns, sent les monarquies del Golf un lloc propici per a continuar el seu moviment. En estos països, els germans es varen integrar ràpidament a la vida pública i política del país. El Regne d'Aràbia Saudita va resultar ser un lloc ideal per a desenrollar les seues activitats polítiques, si be la monarquia mai els va permetre establir-se de manera formal, les seues activitats varen ser tolerades.[17]

En la década dels 70, la germandat va viure un periodo de renovació, reforçant-se en l'incorporació massiva d'un floreciente moviment estudiantil islàmic i absorbint atres organisacions com al-Gama'a a el-Islamiyya. L'estratègia de la germandat consistix des de llavors en crear una espècie d'Estat paralel: impossibilitats per a prendre el poder, la germandat, de la mateixa manera que faria (inspirant-se en la pròpia germandat) el Hamás palestí, es dedica a crear una ret de servicis socials (educatius, sanitaris, deportius) que cobrix les carències de l'Estat central i conseguix atraure al moviment a les masses depauperadas. En els anys 80, mentres organisacions com l'escindida al-Gama'a a el-Islamiyya o Yihad Islàmic mamprenen una lluita armada en l'Estat, la germandat manté la seua aposta per la revolució pacífica i permaneix com l'organisació islàmica més poderosa, rivalizando en les anteriors per atraure's a les capes baixes de la societat.

Durant la década de 1990 i primers anys de el XXI, la germandat aduïx evolucionar cap a una espècie de lliberalisme islàmic conservador: la majoria dels nous quadros accepten el pluripartidisme, (incloent a coptos i comunistes), la lliberalisació econòmica, i la seua base de reclutament és cada volta més la classe mija. Empero, aclarix que el seu objectiu és «eliminar i destruir la civilisació occidental des de dins».[18]


Aixina, quan Hosni Mubarak, davant pressions externes, accepta la presentació de diversos candidats en la convocatòria d'eleccions presidencials de setembre de 2005, els Germans Musulmans són sorpresos en un procés d'incertitut i renovació interna. La seua postura dubitativa davant la participació en els comicis els costa perdre protagonisme mediàtic front a una nova coalició democràtica de tamany minúscul, Kifaya. En les eleccions del 28 de novembre de 2010, Hosni Mubarak arrasa en les eleccions, deixant fòra a este partit islàmic, si be existixen sospites fundades per a considerar les eleccions com a fraudulentes, com lo varen ser sent des de que Mubarak va estar en el poder.[19]

En 2011 va tindre lloc la cridada «Revolució egipcíaca», que va derrocar al president Hosni Mubarak a través de numeroses protestes i manifestacions. Despuix d'açò, es varen convocar unes eleccions presidencials en les quals Mohamed Morsi es va presentar com a candidat del Partit Llibertat i Justícia, fundat pels Germans Musulmans.[20] Li'l va considerar un moderat dins del moviment islamiste.[21] Despuix de dos rondes, Morsi va resultar guanyador en les eleccions en el 51,9 % front a Ahmed Shafik en 48,1 %.[22] No obstant, el seu govern es va caracterisar pels problemes econòmics (desocupació, carestia de gasolina...) i socials. En política nacional, Morsi va intentar aumentar l'influència del islam, trobant un gran rebuig entre amplis sectors de la població.[23] Com a conseqüència, es va organisar una forta oposició entorn a la seua figura i la dels germans musulmans. En novembre i decembre de 2012 varen esclatar importants protestes, en resposta contra la nova llei del 23 de novembre que concentrava nous poders en la figura del president, contemplant amplis poders de supervisió i immunitat llegal per a la seua persona.[24]

Despuix de produir-se el colp d'Estat en Egipte de 2013 (que a la seua volta va supondre l'eixida del poder de Morsi), les noves autoritats militars varen portar a terme una dura repressió contra els germans musulmans que havien organisat alguns acampament i numeroses manifestacions.[25] El 23 de setembre d'eixe mateix any un tribunal d'El Caire va dictar la dissolució de la germandat, de les seues organisacions satèlits i el confisc de tots els seus bens.

Estructura Organizacional

[editar | editar còdic]

Membresía

[editar | editar còdic]

Des dels inicis de la Germandat, Hasan al-Bana va delimitar els principis sobre els que es tenia que construir la militant de l'associació, a fi de promoure el heterogeneïtat del grup, per lo que es varen otorgar tres nivells distints de membresía:[26]

1. Membresía General: Obert per a qualsevol musulmà acceptat per l'oficina local de la germandat. Té que estar dispost a dur una vida correcta. Són coneguts com a Germà Assistent.

2. Membresía de Germandat: Obert per a qualsevol musulmà acceptat per l'oficina local de la germandat. Ademés de complir en els requisits de membresía general, té que prometre la salvaguarda de la fe. Es coneixen com a Germans Afiliats.

3. Membresía de treball actiu: Obert per a qualsevol musulmà acceptat per l'oficina local de la germandat. Ademés dels requisits de membresía de germandat, el solicitant deu proveir tota l'informació personal que li siga solicitada pel grup, estudiar la doctrina de l'organisació, assistir als grups semanals del Corán i de l'oficina local, comprometre's a parlar en àrap clàssic sempre que siga possible, informar-se sobre els assunts socials i memorisar 40 dits del Profeta (hadith). Un membre d'este ranc es coneix com a Germà treballador.

4. Membresía Jihadi. Esta membresía està restringida als Germans treballadors que han demostrat un compromís major en l'oficina central. Entre les seues activitats s'inclou: adherir-se a la sunna del Profeta, resar de nit, evitar plaers mundans i totes formes d'interacció i adoració no islàmiques, fer contribucions financeres a l'oficina central, realisar actes adequats i rebujar els actes pecaminosos, dur en si el Corán a fi de tindre present la seua deure en el mateix i sometre's a un periodo d'adoctrinament baix l'oficina central.

Adoctrinament dels quadros de la Germandat

[editar | editar còdic]

L'oficina central, a fin de que els seus quadros adquirixquen l'adoctrinament necessari, ha sugerit que els seus membres dediquen part del seu temps a desenrollar el següent programa:[27]

  • Dia del consol: els membres de la Germandat aleccionan als seus veïns sobre lo que està permés i lo que no, aixina mateix, els exhorten a realisar el ben.
  • Dia de la vida despuix de la vida. Els membres són conminados a visitar els cementeris a fi de donar sermones sobre lo que ve despuix de la vida.
  • Dia de la visita mèdica. Els membres fan visites a sanatoris i hospitals per a compartir un temps en els malalts musulmans.
  • Dia dels coneguts: Este dia es promou l'interacció entre els membres a fi d'enfortir els llaços d'amistat.

Se li sumen a estes, els tres pilars de les activitats semanals de la Germandat:

  1. Estudi nocturn: Estudi de les lliçons semanals del Guia General.
  2. Grup nocturn: Preparació per a la privació i l'auto negació en el camí cap a Deu.
  3. Dia de camp: Entrenament i preparació per a la Guerra Santa.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ El Govern egipcíac declara als Germans Musulmans 'grup terroriste' El Món (23 de decembre de 2013). Consultat l'1 de giner de 2014.
  2. ↑ Rússia es planteja deixar de considerar als Germans Musulmans com a terroristes ABC (19 de decembre de 2012). Consultat l'1 de giner de 2014.
  3. ↑ El Govern de Javier Milei declara als Germans Musulmans com a organisació terrorista La Gasseta de l'Iberosfera (15 de giner de 2026). Consultat el 15 de març de 2026.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 THE WORLD AFTER 9/11: The Muslim Brotherhood In America
  5. ↑ Profile: Egypt's Muslim Brotherhood
  6. ↑ Lia, Brynjar. The Society of the Muslim Brothers in Egypt: The Rise of an Islamic Mass Movement 1928-1942. Ithica Press, 2006. p. 53
  7. ↑ «Artícul de Robert Spencer». Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2008. Consultat el 12 de juliol de 2008.
  8. ↑ *(2012).Journal of Political Ideologies.17(1)
    61–85.doi:10.1080/13569317.2012.644986.
  9. ↑ 9,0 9,1 Lorenzo Vidino, The New Muslim Brotherhood in the west, Nova York, Columbia University Press, 2010, ISBN 978-0-231-52229-8, p. 18.
  10. ↑ Nazib Ayubi, EL Islam polític. Teories, tradició i ruptura, trad. Ana Herrera, Barcelona, Bellaterra, 1996, p. 186
  11. ↑ Lorenzo Vidino, The New Muslim Brotherhood in the west, Nova York, Columbia University Press, 2010, ISBN 978-0-231-52229-8, p. 19.
  12. ↑ Lorenzo Vidino, The New Muslim Brotherhood in the west, Nova York, Columbia University Press, 2010, ISBN 978-0-231-52229-8, p. 21.
  13. ↑ Lorenzo Vidino, The New Muslim Brotherhood in the west, Nova York, Columbia University Press, 2010, ISBN 978-0-231-52229-8, p. 22.
  14. ↑ Lorenzo Vidino, The New Muslim Brotherhood in the west, Nova York, Columbia University Press, 2010, ISBN 978-0-231-52229-8, p. 23.
  15. ↑ Lorenzo Vidino, The New Muslim Brotherhood in the west, Nova York, Columbia University Press, 2010, ISBN 978-0-231-52229-8, p. 24.
  16. ↑ Emmanuel Siva, L'Islam radical. Teologia medieval, política moderna, Barcelona, Bellaterra, 1997, ISBN 84-7290-091-6, pp. 86-93
  17. ↑ Lorenzo Vidino, The New Muslim Brotherhood in the west, Nova York, Columbia University Press, 2010, ISBN 978-0-231-52229-8, p. 26
  18. ↑ «[1]», New York Claves. Consultat el 16 de decembre de 2025 (en en). «memorandum, written in 1991 by a member of the Egyptian Muslim Brotherhood [...] strategic pla in the United States that involved “eliminating and destroying the Western civilization from within.”»
  19. ↑ Mubarak agrana del Parlament egipcíac a l'oposició islàmic
  20. ↑ «Egypt Brotherhood candidate: army wants to retain power». Al Akhbar. Archivat des d'el original, el 21 de giner de 2013. Consultat el 23 de setembre de 2013. (en anglés)
  21. ↑ «Morsi, un gran desconegut aupado per la consigna “l'islam és la solució”». El País (Madrit). (en és)
  22. ↑ L'islamiste Mohamed Mursi, nou i històric president d'Egipte (en és)
  23. ↑ Les raons del hastío contra Morsi (30 de juny de 2013) (en és)
  24. ↑ Mohamed Morsi bars court challenges and orders Hosni Mubarak retrial. The Guardian. (22 de novembre de 2012) (en anglés)
  25. ↑ Els enfrontaments en Egipte deixen a lo manco 278 morts, elmundo.és (14 d'agost de 2013)
  26. ↑ Samer Shehata, Islamist Politics in the Middle East, Nova York, Routledge, 2012, p. 109-110
  27. ↑ Samer Shehata, Islamist Politics in the Middle East, Nova York, Routledge, 2012, p.108

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Sergio Castany (2013); Els Germans Musulmans. Síntesis, Madrit.
  • Andrea Mura (2012).Journal of Political Ideologies.17(1)
61–85.doi:10.1080/13569317.2012.644986.
  • Hussam Tammam, Una nova era per als Germans Musulmans, Le Monde Diplomatique, Sept 2005.
  • Samer Shehata, Islamist Politics in the Middle East, Nova York, Routledge, 2012. ISBN 978-0-415-78362-0
  • Hussein Solomon, and Arno Tausch. „The Demise of the Muslim Brotherhood in the Arab World?.“ Jewish Political Studies Review 31.1/2 (2020): 171–209. https://jcpa.org/article/the-demise-of-the-muslim-brotherhood-in-the-arab-world/
  • Nazih Ayubi, L'islam Polític. Teories, Tradició i ruptures, Barcelona, Bellaterra, 1996. ISBN 84-7290-079-7
  • G. Delanque. “al-Ikwan al-Muslimun” en B. Lewis et al., The encyclopaedia of Islam, Leiden, E.J. Brill, 1986.
  • Emmanuel Siva, L'islam radical. Teologia medieval, política moderna, Barcelona, Bellaterra, 1997, ISBN 84-7290-091-6


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Germans_Musulmans&oldid=868048»