Anar al contingut

Hutu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Hutu

Hutu (també coneguts com bahutu, wahutu),[1][2] és el nom donat a un dels grups ètnics que habita principalment en Burundi, República Democràtica del Congo, Uganda i Ruanda.[3][4][5] Són el grup majoritari en Ruanda i Burundi, ya que aproximadament el 90% dels ruandeses i el 85% dels burundeses es consideren hutus.[6][7] Per a alguns etnógrafos es tracta d'una divisió artificial, basada més en la classe social, o com casta,[8] que en la etnicidad, ya que no hi ha diferències llingüístiques o culturals entre els hutus i els demés grups ètnics de la zona, principalment els tutsis.[9][10] Si ben històricament hi havia diferències fenotípicas, principalment en l'estatura mija entre els twa, els agricultors bantúes i els pastors nilóticos, les descendència comunes a lo llarc de més de mig mileni no habiliten a una caracterisació precisa d'uns i uns atres.[11] Els hutus i els tutsis compartixen en la seua majoria la religió cristiana i els idiomes kiñaruanda i kirundi, derivats del idioma bantú).[12][13] Alguns estudiosos senyalen també l'important paper que varen tindre els colonizadores belgues que inspirats en les corrents etnogràfiques d'el XIX varen crear idea d'una raça hutu i una raça tutsi.[14][15]

Erro al crear miniatura:
Instrument musical de la tradició hutu

Descendents dels primers pobles que es varen assentar en la regió dels Grans Lagos, el poble hutu naix d'un complex procés d'integració i hibridació cultural[nota 1](de més de mig mileni) entre pobles bantúes que dominaven la metalúrgia i l'agricultura, pobles caçadors- recolectors (batwas - sant) i cultures ganaderes (provablement nilóticos).[17] Segons els indicis històrics els caçadors recolectors varen ser desplaçats cap als boscs perifèrics i les terres fèrtils varen ser ocupades pels agricultors.[18] Els ganaders varen impondre la seua cultura i señorío en algun moment del procés de convivència i varen estructurar una societat basada en el clientelisme, a on el senyor (propietari de ganado) proveïa de bens materials, ganado i protecció als seus subordinats, a canvi de productes agrícoles i servicis personals.[19] Aixina, els senyors varen ser cridats tutsis (criadors de ganado en kiñaruanda) i els subordinats es varen nomenar hutus en la mateixa llengua. L'etnografia d'el XIX va elevar a la categoria d'ètnia a la divisió tutsis – hutus, en la finalitat de simplificar la tasca de govern colonial enfrontat a una civilisació assentada en tradicions diferents a les europees.[20][21][22]

A lo llarc d'el XX les identitats tutsi i hutu es varen institucionalisar pels successius governs colonials que varen bolcar el seu respal als minoritaris tutsis  en major tradició en el poder. Pel contrari el poble majoritari (hutus) es va vore cada volta més sumergit econòmicament i relegats socialment a pesar de la seua àmplia majoria demogràfica.[23] Des del seu naiximent una persona rebia en el seu carnet d'identitat el calificatiu de tutsi o hutu impedint la movilitat social que històricament va definir el sistema tradicional africà.[24] Les rivalitats i resentiment entre tutsis i hutus varen derivar en enfrontaments armats des de la segona mitat d'el XX i es varen continuar en el XXI. L'episodi de major violència va tindre lloc en 1994 en el genocidi perpetrat per hutus front a la població tutsi conegut com el genocidi de Ruanda.[25][26][27]

Idioma

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Kiñaruanda.
Artícul principal → Kirundi.
Erro al crear miniatura:
Instrumente de cordes de la tradició hutu - Burundi

Els hutus, twas i tutsis compartixen els mateixos idiomes, el kiñaruanda i el kirundi.[9] Abdós llengües són variants bantúes molt similars que a la seua volta tenen dialectes propis: bufumbwa, bwisha, fumbira, gitwa, hera, hutu, igikiga, igishiru, ikigoyi, ikinyanduga, ikinyarwanda, kiga, kinyabwisha, kinyamulenge, lera, mulenge, ndara, ndofumbira, ruunyarwanda , rutwa, ruanda, shobyo, tshiga, tshogo, twa, ululera, urunyaruanda.[28][29][30][31] Mentres el kiñaruanda és majoritari i llengua oficial en Ruanda, el kirundi té abdós característiques en Burundi. El francés i l'anglés són utilisats per una part de la població en Ruanda i Burundi. El francés és cooficial en Burundi i junt en l'anglés ho són en Ruanda.[6]

Parlants per país
País Kurundi[32] Kiñaruanda[12]
Erro al crear miniatura: 3.700
Erro al crear miniatura: 2.300 4.900
Erro al crear miniatura: 12.008.000 35.000
Erro al crear miniatura: 4.700 5.100
9.900 2.900
Erro al crear miniatura: 5.000
Erro al crear miniatura: 1.700
Erro al crear miniatura: 907.000
Erro al crear miniatura: 600.000 12.370.000
Erro al crear miniatura: 665.000 150.000
Erro al crear miniatura: 302.000 1.633.500
Total mundial 13.600.600 16.813.000

Història

[editar | editar còdic]

Els hutus varen aplegar a la regió dels Grans Lagos d'Àfrica al voltant d'el I, desplaçant al grup ètnic de pigmeos cridats twa (en plural batwa). Els hutus eren agricultors i varen dominar la zona en una série de menuts regnes fins a el XV. Es creu que a partir d'eixa época varen entrar els tutsis en la zona des d'Etiopia i varen conquistar als hutus. La monarquia tutsi va sobreviure fins al fi de l'era colonial en els anys cinquanta, usant i codificant els governants belgues la divisió ètnica per a recolzar el seu domini. Despuix de la caiguda de la monarquia tutsi, la zona va ser dividida en Ruanda i Burundi en l'any de 1962. Els tutsis, no obstant, varen permanéixer dominants en Burundi mentres que els hutus varen guanyar un cert grau de control en Ruanda.[27]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Page, et a el, 2005, p. v1-122.
  2. ↑ Unesco, 1984, p. 157.
  3. ↑ The World Factbook.Central Intelligence Agency.Consultat el 2021-12-07.
  4. ↑ The World Factbook.Central Intelligence Agency.Consultat el 2021-12-07.
  5. ↑ «Hutu, Rwandese | Joshua Project». joshuaproject. net. Consultat el 2021-12-07.
  6. ↑ 6,0 6,1 Hamed, et a el, 2005, pp. 156, 485.
  7. ↑ Gonen, et a el, 1996, pp. 177, 777.
  8. ↑ Ogot, et a el, 2010, p. 955.
  9. ↑ 9,0 9,1 Shoup, et a el, 2011, p. 122.
  10. ↑ Ki-Zerbo, 1982, pp. 162, 371.
  11. ↑ Shoup, et a el, 2011, pp. 122-123.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Kinyarwanda Language | Joshua Project». joshuaproject. net. Consultat el 2021-12-07.
  13. ↑ Page, et a el, 2005, p. v1-142.
  14. ↑ Shoup, et a el, 2011, p. 123.
  15. ↑ Hamed, et a el, 2005, p. 156.
  16. ↑ (García Canclini, 2001, p. 14)
  17. ↑ Page, et a el, 2005, pp. vol1-41, - vol2 xxxiv, xxxv.
  18. ↑ Page, et a el, 2005, pp. v1-122, v2-91.
  19. ↑ Page, et a el, 2005, p. v2-82.
  20. ↑ Hamed, et a el, 2005, pp. 156, 485-486.
  21. ↑ Cortés López, 2006, pp. 511-526.
  22. ↑ Stokes, et a el, 2009, pp. 129-130.
  23. ↑ Hamed, et a el, 2005, p. 485.
  24. ↑ Hamed, et a el, 2005, pp. 485-486.
  25. ↑ Page, et a el, 2005, pp. v1 - 84, v3-42, v5-xxxiv.
  26. ↑ Shillington, et a el, 2005, pp. 191-192, 1303-1306.
  27. ↑ 27,0 27,1 Cortés López, 2009, pp. 162-163.
  28. ↑ «OLAC resources in and about the Kinyarwanda language» (en anglés). olac. ldc. upenn. edu. Consultat el 2021-12-09.
  29. ↑ «Glottolog 4.4 - West Highlands Kivu» (en anglés). glottolog. org. Consultat el 2021-12-09.
  30. ↑ «Ruanda-Rundi (D.61)» (en en). Ethnologue. Consultat el 2021-12-09.
  31. ↑ «Ruanda-Rundi (D.62)» (en en). Ethnologue. Consultat el 2021-12-09.
  32. ↑ «Rundi Language | Joshua Project». joshuaproject. net. Consultat el 2021-12-09.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hutu&oldid=1054074»