Guerra civil de Nigèria
La Guerra Civil de Nigèria,[1] (en anglés: Nigerian Civil War[2] o Nigerian-Biafran War)[3] comunament coneguda com la Guerra de Biafra[4] (6 de juliol de 1967 a 13 de giner de 1970), va anar el conflicte armat polític-ètnic causat per l'intent de secessió de les províncies del surest de Nigèria baix el nom de República de Biafra.[5] Biafra va ser el resultat de les aspiracions nacionalistes del poble igbo, els qui sentien que ya no podien coexistir en l'estat nigerià, influenciat principalment pels pobles nortenys.[6] El conflicte i la lluita per la secessió de Biafra, liderada pel coronel Odumegwu Ojukwu, va ser producte de tensions polítiques, econòmiques, ètniques, culturals i religioses que varen precedir a la descolonización britànica entre 1960 i 1963. Les causes immediates de la guerra varen tindre lloc un any abans, incloent un colp d'Estat, un contracolp i un pogrom contra els igbos del nort del país. La lluita pel control del petròleu en el delta del Niger eixercita un paper fonamental per a entendre esta guerra.
En un any, les tropes del govern federal varen rodejar la República de Biafra, capturant les principals instalacions petroleres de la costa i la ciutat Port Harcourt, un punt estratègic vital. L'estancament del conflicte i el bloqueig contra Biafra varen conduir a una terrible hambruna que se saldaria en la vida de prop de tres millons de persones durant els 2 anys i mig que va durar el conflicte.[7]
A mitan de 1968, la guerra va botar als mijos per l'hambruna en diverses zones sitiades, i les cruels imàgens de chiquets biafreños famolencs i greument desnutridos varen donar el regrés al món. El conflicte i la terrible situació es varen convertir en cause célèbre en tot lo món, lo que va permetre un aument significatiu en la finançació i aparició de les ONG. A raïl d'açò, Bernard Kouchner i atres doctors francesos que varen estar en la Biafra sitiada varen crear, en 1971, l'ONG Meges Sense Fronteres.[8]
El govern nigerià va contar en respal aéreu d'Egipte, en eixe llavors presidit per Gamal Abdel Nasser, i en el respal internacional d'un gran número de països, principalment l'Unió Soviètica, Regne Unit i Estats Units, aixina com bona part del món musulmà.[9] Per la seua banda, la secessió de la República de Biafra solament va ser reconeguda de manera oficial per Gabon, Zàmbia, Haití, Costa d'Ivori i Tanzània.[10] No obstant va rebre un gran respal llogístic i respal de molts països, entre els que es troben principalment Israel (que inicialment havia recolzat al govern nigerià), França, Suràfrica, Rhodèsia, China, Espanya o Portugal.[11][12]Pablo VI va fer una cridada a la pacificació sense pronunciar-se per cap bando: “La seua Santitat, que no desija en lo més mínim referir-se a les causes de la disputa, no pot oferir la seua ajuda directa, pero invita a totes les autoritats responsables a iniciar la pacificació”.[13] La guerra civil de Nigèria va ser un dels conflictes més devastadors i brutals d'el XX i les seues conseqüències encara repercutixen fins als nostres dies.
Colp militar
[editar | editar còdic]A Nigèria li va ser concedida l'independència total en 1960, com una federació de tres regions, cada una retenint un substancial grau d'autonomia. Llavors els igbos componien el 60 o 70% de la població del surest, els fulani el 65% dels del nort i els yorubas el 75% dels del suroest.
Les sospites de fraus en les eleccions anteriors, la crisis econòmica, les acusacions de corrupció a importants funcionaris i la creixent polarisació política varen dur el 15 de giner de 1966 a un colp militar per part dels oficials més jóvens de l'eixèrcit, en la seua majoria igbos de mandos mijos o baixos de tendència izquierdista i dirigits pel major Chukwuma Nzeogwu.
No obstant, la majoria de l'eixèrcit va permanéixer fidel al govern i al seu comandant en cap, general Johnson Aguiyi-Ironsi, qui ràpidament va encarcerar als golpista, va restablir l'orde i va instaurar un règim militar, convertint-se en cap d'Estat en tongada del president Nnamdi Azikiwe, que es trobava en Londres rebent tractament mèdic. El general Aguiyi-Ironsi, un ibo de religió catòlica, conegut afectuosamente com “Johnny Ironside” des de la seua época de comandant en cap de les forces de les Nacions Unides en la República del Congo, va suspendre la constitució, va dissoldre tots els cossos llegislatius, va prohibir els partits polítics, va nomenar governadors militars en totes les regions i va formar un govern, integrat per un Consell Suprem Militar i un Consell Eixecutiu federal. Mentrestant, va créixer el resentiment en les regions septentrional i occidental, a on el colp militar va ser interpretat com una maniobra dels ibos per a fer-se en el poder; açò anava especialment en contra dels oficials yorubas o hausas.
El 29 de juliol de 1966, els norteño varen realisar un contracolp, dirigit pel coronel Murtala Mohammed. Açò va situar en el poder al coronel Yakubu Gowon. Varen aumentar les tensions ètniques a conseqüència dels successius colps i varen conduir, en setembre de 1966, a les massacres a gran escala d'igbos cristians residents en el nort musulmà, produint-se unes 8.000 a 30.000 morts d'igbos.[14]
El descobriment de grans cantitats de petròleu en la delta del riu Níger, en la seua enorme ret de rius i ciènages en la punta més al sur del país, entre les regions de l'est i suroest, va dur a les províncies del surest a anexionarse esta regió per a ser autosuficients i cada volta més pròsperes. No obstant, l'exclusió del poder de les regions orientals va fer que molts temeren que els beneficis obtinguts del petròleu anaren amprats en benefici de les àrees septentrional i suroccidental, i no en el surest. Tots estos factors varen dur als igbos a reclamar la secessió.
La secessió
[editar | editar còdic]El governador militar del surest igbo, el coronel Odumegwu Ojukwu, aludint a les massacres nortenyes i al frau electoral, va anunciar en el parlament meridional la secessió de la regió del surest de Nigèria i va proclamar el 30 de maig de 1967 (29 de maig en diverses fonts) la República de Biafra com a nació independent. Encara que gojaven de la simpatia europea i de moltes atres parts del món, només quatre països varen reconéixer la recent fundada república. També es diu que una de les principals raons per les que Ojukwu va proclamar la República de Biafra va ser que no reconeixia a Gowon com a cap d'Estat, ya que no era el següent oficial en la jerarquia militar despuix d'Ironsi. Els diferents acorts de pau, i especialment el d'Aburi, Ghana (Acort d'Aburi) no varen tindre resultat i els tirotejos varen continuar.
Els Estats beligerants
[editar | editar còdic]Entre els distints Estats que varen combatre es distinguixen tres països:
- Nigèria: en 60 millons d'habitants (incloent els territoris seccionats), governat per militars en recursos petroliferos i majoria musulmana en el centre i nort. El seu eixèrcit era un dels millors d'Àfrica junt al d'Egipte i Suràfrica.
- Biafra: en 14 millons d'habitants, ric en petròleu en una majoria ibo de 8 millons, cristians i animista.
- República de Benín: Estat proclamat per tropes biafreñas que va aplegar a tindre 3 millons d'habitants.
Vore també
[editar | editar còdic]- Història de Nigèria
- Poble Igbo
- Idioma hausa
- Yoruba
- Biafra
- Conflicte de la Delta del Níger
- Mig sol groc
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vilariño, Idea (2004). Antologia de la violència (en és), Edicions La Gotera. ISBN 978-9974-7815-7-3.
- ↑ Azikiwe, Nnamdi (1969). Origins of the Nigerian Civil War (en en), Office of the High Commissioner for Nigèria, Ottawa. Information Section.
- ↑ Jowett, Philip (2016-09-22). Modern African Wars (5): The Nigerian-Biafran War 1967–70 (en en), Bloomsbury Publishing. ISBN 978-1-4728-1611-5.
- ↑ (1976) Revista de política internacional (en és), Centre d'Estudis Constitucionals.
- ↑ Barraza, Hilda Varela (1981). Africa, crisis del poder polític: dictadures i processos populars (en és), Centre d'Estudis Econòmics i Socials del Tercer Món. ISBN 978-968-429-303-8.
- ↑ «[1]». Consultat el 20 d'octubre de 2018 (en és).
- ↑ «The Queen Started The Nigerian Civil War - After Her Death, Elizabeth II And The Nigerian Civil War Receive Both Criticism And Supportfecha=Setembre 15, 2022».
- ↑ 1971 : La création de Médecins Sans Frontières. Meges sense Fronteres.
- ↑ «[2]». Consultat el 20 d'octubre de 2018 (en és-MX).
- ↑ «[3]». Consultat el 20 d'octubre de 2018 (en en).
- ↑ «Biafra Free State». www. africafederation. net. Consultat el 20 d'octubre de 2018.
- ↑ «NIGERIAN CIVIL WAR FILE». dawodu. com. Consultat el 20 d'octubre de 2018.
- ↑ «Carta de Pablo VAIG VORE firmada pel Secretari d'Estat, al general Yakubu Gowon, Cap del Govern militar federal de Lagos, juliol de 1967.».
- ↑ Global Security - Biafra War
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra civil de Nigeria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.