Dinastia Satavájana

Els śātavāhanas varen ser una antiga dinastia que va governar sobre els territoris de lo que actualment són els estats indis d'Andhra Pradesh, Mahārāṣṭra, Madhya Pradesh i Chattisgarh, a partir de l'any 230 a. C. aproximadament.
S'ignora en exactitut en quina época es pot parlar del fi d'esta dinastia, pero està clar que despuix de 450 anys els territoris governats pels shatavájanas s'havien dividit en una série d'estats successors. A esta dinastia se li coneix per varis noms, principalment com andhras, andhrabhrityas, o shata karnis, tots ells mencionats en les seues monedes, i també en els texts Puranás. Són célebres per ser la primera dinastia índia nativa en falcar monedes en els rostres dels seus sobirans, costum que havien adoptat en imitació dels governants indogriegos del noroest, aixina com també per les contribucions al art budiste baix el seu regnat.
Orígens i numismàtica
[editar | editar còdic]La primera capital dels shatavájanas va ser la ciutat de Yunnar, que es trobava prop de l'actual Pune en l'estat de Majarastra. Segons pareix varen rebre el nom d'andhras per la seua ubicació meridional (en sánscrito, la paraula andhra significa ‘sur’), i ―segons es creu― el modern estat d'Andhra Pradesh (‘província del sur’), sobre el qual varen governar per varis sigles, va rebre el seu nom d'esta dinastia. Els shatavájanas varen escomençar com feudatarios de la Dinastia mauria (del nort d'Índia) pero varen declarar la seua independència despuix de la mort de l'emperador Ashoka en el 232 a. C.
Com es va mencionar anteriorment, varen ser la primera dinastia nativa de l'Índia en falcar monedes en els rostres dels seus sobirans. Esta costum la va iniciar el rei Vashishtiptra Shri Pulumavi, qui va governar el regne Satavájana entre 130 i 158 d. C.
Les monedes nos proporcionen senyes essencials sobre la cronologia del regne, el seu idioma i les seues traces físiques (cabell rullat, orelles llargues i llavis grossos). Les seues monedes eren principalment de coure i plom. Les seues monedes d'argent per lo general eren falcades sobre monedes de la dinastia dels sátrapa occidentals. A banda dels rostres dels reis, atres símbols tradicionals apareixen en les seues monedes, tals com a elefants, lleons, cavalls i estupas budistes. Les seues monedes tenien tant inscripcions en prácrito com en telegú. Este bilingüisme de les seues inscripcions genera molta especulació sobre els seus orígens ètnics, puix hi ha estudiosos que els fan procedir de Majarastra (a on es parlava una llengua indoaria), mentres que uns atres els creuen natius de Andhra Pradesh (a on es parla el telugu, una llengua drávida).
Els noms dels seus reis revelen l'existència d'un matriarcat i en això, condicions de vida prearias (la societat ària era fortament patriarcal, mentres que les societats dels pobles dravídicos tenien i encara tenen en gran mida fortes elements matriarcales, lo que es reflectix encara hui en la situació de la dòna en el nort i en el sur de l'Índia en l'actualitat). Per eixemple un dels seus més grans reis es dia Gautamiputrasatakarni, és dir ‘orelles belles, fill de Gautami (nom femení, lo que mostra que entre els shatavájanas el linaje s'establia entre ells per via materna, com entre els pobles dravídicos de l'actualitat). Per un atre costat va ser esta dinastia la que va introduir la cultura ària del nort en l'Índia meridional. El sánscrito va gojar d'una situació de superioritat i budistes i brahmanes hinduistas gojaven per igual de la protecció estatal.
Primers governants
[editar | editar còdic]El primer rei independent de la dinastia va ser Simuka, qui va regnar des del 230 a. C. fins al 207 a. C.
Durant el seu regnat va començar l'expansió del regne en els estats de Majarastra i Madhia Pradesh. Va ser succeït pel seu germà Kanja (Krisna), qui va regnar fins al 189 a. C. i va continuar la campanya de conquistes del seu germà tant cap a l'oest com cap al sur. El successor d'este, Shatakarni I va derrotar a la dinastia Shunga del nort de l'Índia i va portar a terme una série de yajña (sacrificis védicos) d'enorme cost, entre ells el ashwamedha (sacrifici del cavall). Per a esta época la dinastia estava ben establida en la seua capital en Pratisthana Pura (en Mahārāṣṭra) i la seua poder sent hegemònic en la major part de l'Índia centromeridional. Els Puranas mencionen a 30 governants d'esta dinastia, molts dels quals són coneguts també a partir de les seues monedes.
Conflictes en els shakas, yavanas i pahlavas
[editar | editar còdic]El primer sigle de nostra era va vore l'incursió dels shakas (escitas d'Àsia Central) en l'Índia, a on varen donar orige la dinastia dels sátrapa occidentals. Despuix del regnat del monarca satavájana Hāla (entre el 20 i el 24 d. C.), va haver un periodo d'inestabilitat en el que en 12 anys es varen succeir quatre reis en el tro del regne Satavájana. Els sátrapa occidentals varen aprofitar esta debilitat per a apoderar-se de la regió de Malwa (en l'actual Madhia Pradesh) que era territori dels Satavájana, i la varen mantindre baix el seu poder fins que va ser reconquistada pel rei Gautamiputa Shatakarni (106-130 d. C.), despuix de la seua victòria sobre el rei shaka Nahapana, en lo que va restaurar el prestigi de la seua dinastia. Ademés de ser famós per la seua victòria sobre els shakas, també ho és pel seu fervent respal a la religió brahmánica i per la seua hostilitat als pobles invasores (es autotitulaba destructor dels shakas, yavanas i pahlavas; els yavanas eren els governants grecomacedonios i els pajlavas eren els parts). El seu fill i successor, VashishtiPutra Pulumayi (130-158) va ser, com vàrem dir anteriorment, el primer rei indi natiu en emetre monedes en els seus retrats. El germà d'est, VashishtiPutra Shatakarni es va casar en la filla de RudraDharman I dels sátrapa occidentals, pero va ser derrotat pel seu sogre en el camp de batalla, lo que va tindre un greu efecte sobre el poder i el prestigi dels Satavájana. La dinastia es va recuperar d'esta derrota en temps de Sri Iagñá Stakarni (170-199), qui va conseguir recuperar alguna cosa del territori que havia segut perdut davant ells.
Guanys culturals
[editar | editar còdic]Entre els reis Satavájana es destaca Jala per haver compilado la colecció de poemes prácritos coneguda com Gaja-sattasai (encara que per evidències llingüístiques sembla que el text d'estos poemes, com es conserven en l'actualitat, deu haver segut reeditat uns sigles despuix).
Els reis Satavájana també es destaquen per les seues contribucions a l'art i l'arquitectura budista. Les grans estupas en la vall del riu Krisna varen ser construïdes per ells, inclosa la estupa d'Amaravati en Andhra Pradesh. Les estupas varen ser decorades en marbre i escultures en escenes de la vida de Buda, representat en un estil esvelt i elegant.
Escultures
[editar | editar còdic]Madhukar Keshav Dhavalikar escriu que "Les escultures Satavahana desafortunadament mai han segut reconegudes com una escola independent a pesar del fet de que té les seues pròpies traces característiques distintius. La més antiga des del punt de vista cronològic és la de la cova de Bhaja Vihara, que marca el començ de l'art escultòric en el domini Satavahana al voltant de l'any 200 a.C. Està profusamente decorada en tallats de fusta. Està profusamente decorada en talles, i inclús els pilars tenen un capitel de loto coronat en animals mítics semblances a esfinges"[1]. Dhavalikar també escriu que en Chankama "el panel que es troba en el pilar oest de l'entrada nort retrata un acontenyiment molt important en la vida de Buda. Representa als devots, dos a cada costat de lo que sembla una escala, que en realitat és la passejada pel que se supon que Buda va caminar. Es diu que Buda, despuix d'alcançar l'Allumenament, va passar quatre semanes prop de l'arbre Bodhi. D'estes, la tercera semana la va passar caminant per la passejada (chankama) d'un costat a un atre"{{sfn|Dhavalikar|2004|p=63|ps=: "...el panel que es troba en el pilar oest de la Porta Nort retrata un acontenyiment molt important en la vida de Buda. Representa als devots, dos a cada costat de lo que sembla una escala, que en realitat és la passejada pel que se supon que Buda va caminar. Es diu que Buda, despuix d'alcançar l'Allumenament, va passar quatre semanes prop de l'arbre Bodhi. D'estes, la tercera semana la va passar caminant per la passejada (chankama) d'un costat a un atre".}
Junt en algunes de les escultures principals de Satavahana mencionades anteriorment existien algunes escultures més-a saber, Dvarapala, Gajalaksmi, Shalabhanjikas, Processó Real, Pilar Decoratiu, etc.[2]
Bronze
[editar | editar còdic]S'han trobat vàries figurillas de metal que podrien atribuir-se als satavahanas. En Bramhapuri també es va trobar un tesor d'objectes de bronze únics. Numerosos artículs obtinguts allí eren indis, pero també reflectien influències romanes i italianes. Una chicoteta estàtua de Poseidón, gerres de vi, i una placa que representa a Perseo i Andrómeda també es varen obtindre de la casa d'a on es varen trobar els objectes.[3] L'elefant fi en el Museu Ashmolean, l'image de Yaksi en el Museu Britànic,[4] i la cornucopia trobada en Posheri, conservada en Chhatrapati Shivaji Maharaj Vastu Sangrahalaya[5] també pot atribuir-se al periodo Satavahana.
Arquitectura
[editar | editar còdic]Les escultures de l'estupa Amaravati i el més ampli estil Amaravati representen el desenroll arquitectònic dels periodos Satavahana. Varen construir estupas budistes en Amravati (95 peus d'altura). També varen construir un gran número de estupas en Goli, Jaggiahpeta, Gantasala, Amravati Bhattiprolu i Shri Parvatam. Les coves IX i X, que contenen pintures de Ajanta, varen ser patrocinades per Satavahana, i la pintura en totes les coves sembla haver començat en elles. Les estupas de Ashokan es varen ampliar, i les rajoles i la fusta que hi havia abans es varen substituir per pedra. Els monuments més famosos són les estupas, entre les que destaquen la estupa de Amravati i la estupa de Nagarjunakonda.
Pintures
[editar | editar còdic]Les pintures Satavahana són les primeres mostres que es conserven -excloent l'art rupestre prehistòric- en l'Índia, i només es troben en les Cuevas de Ajanta. Va haver dos fases d'activitat artística en Ajanta: la primera va tindre lloc entre els sigles II i I a. C., quan es varen excavar les coves Hinayana durant el govern Satavahana; la segona, en la segona mitat de el V, baix els Vakatakas. Els caprichos de la naturalea i alguns actes vandàlics han fet mella en les coves de Ajanta. Només es conserven alguns fragments relacionats en els satavahanas en les coves 9 i 10, abdós chaitya-grihas en estupas.
La pintura més important del periodo Satavahana que es conserva en Ajanta és el Chhadanta Jataka de la cova 10, pero també és fragmentaria. És una pintura d'un elefant cridat Bodhisattva en sis claus, relacionada en una història mitològica. Les figures humanes, tant masculines com a femenines, són típicament satavahanas, casi idèntiques a les seues homòlogues de les portes de Sanchi pel que fa a la seua fisonomia, trages i joyes. L'única diferència és que les figures de Sanchi han perdut una miqueta de pes.[6]
Llista de reis
[editar | editar còdic]Esta llista dels reis Satavájana ―la més completa, en 30 reis― està basada en una llista del Matsia-purana (cap a el III), que els hinduistas consideren «profecies» escrites en el 3100 a. C. (segons càlculs astrológicos de Varaja Mijira).
A voltes els números d'anys de regnat i la datació no coincidixen, perque estan deduïdes d'atres texts, inscripcions i monedes trobades.[7]
- Simuka o Sisuka (va regnar entre el 230 i el 207 a. C.).
- Krisna (va regnar entre el 207 i el 189 a. C.), va regnar 18 anys.
- Sri Mal·la-Karni (o Sri Sata-Karni), va regnar 10 anys.
- Purnotsanga, va regnar 18 anys
- Skandha Stambhi, va regnar 18 anys
- Sata-Karni I (195 a. C.), va regnar 56 anys
- Lambodara, va regnar 18 anys (va regnar entre el 87 i el 67 a. C.).
Possiblement com a vassalls de la Dinastia kanua (entre el 75 i el 35 a. C.):
- Apilaka, va regnar 12 anys.
- Meghasvati (o Saudasa), va regnar 18 anys.
- Suati (o Suami), va regnar 18 anys.
- Skanda Suati, va regnar 7 anys.
- Majendra Sata-Karni (o Mriguendra Suati-Karna, Sata-Karni II), va regnar 8 anys.
- Kuntala Sata-Karni (o Kuntala Suati-Karna), va regnar 8 anys.
- Suati-Karna, va regnar 1 any.
- Pulomavi (o Patumavi), va regnar 36 anys.
- Rikta-Varna (o Aresta-Karman), va regnar 25 anys.
- Jala (va regnar entre el 20 i el 24 d. C.), autor del Gatha-sapta-sati, un clàssic de la lliteratura índia, va regnar 5 anys.
- Mandalaka (o Bhavaka o Puttalaka), va regnar 5 anys.
- Purindra-Sena, va regnar 5 anys.
- Súndara Sata-Karni, va regnar 1 any.
- Chakora Sata-Karni (o Chakora Suati-Karna), va regnar 6 mesos.
- Shivá-Suati, va regnar 28 anys.
- Gaatami-Putra Sata-Karni, o Gautami Putra, conegut popularment com Shalivájan (va regnar entre el 25 i el 78 d. C.), va regnar 21 anys.
- Vasisthi-Putra Sri Pulamavi o Puloma o Puliman (va regnar entre el 78 i el 114), va regnar 28 anys.
- Vasisthi-Putra Sata-Karni (va regnar entre el 130 i el 160),
- Shivá Sri o Shivásri, va regnar 7 anys.
- Shivá-Skanda Sata-Karni (157-159), va regnar 7 anys.
- Iagñá Sri Sata-Karni (va regnar entre el 167-196), va regnar 29 anys.
- Viyaia, va regnar 6 anys.
- Chanda Sri Sata-Karni, va regnar 10 anys.
- Pulomavi IV, va regnar 7 anys.
- Madhari-Putra Suami Sakasena.
Decliu
[editar | editar còdic]Finalment els Shatavájanas varen caure a conseqüència de les ambicions creixents dels seus estats vassalls. Vàries dinasties es varen dividir els territoris del regne: els ábhiras es varen quedar en la part nort-occidental i varen aplegar a succeir als shatavájanas en la seua capital Pratishthana Pura, els chutus es varen quedar en el sur en Majarastra, els kadambas en el nort de Karnataka i els iksuakus en la regió Krisná-Guntur. Dins de les fronteres de l'antic regne Satavájana varen sorgir una série de nous estats, el més important dels quals va anar el dels pallavas de Kanchipuram.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dinastia Satavájana.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dhavalikar, 2004, p. 57. : "L'escultura Satavahana desgraciadament mai ha segut reconeguda com una escola independent a pesar de que té les seues pròpies traces característiques distintius. La més antiga des del punt de vista cronològic és la de la cova de Bhaja Vihara, que marca l'inici de l'art escultòric en el domini Satavahana entorn a l'any 200 a.C. Està profusamente decorada en caricatures i esculpidos. Està profusamente decorada en talles, i inclús els pilars tenen un capitel de loto coronat en animals mítics semblances a esfinges"
- ↑ Estes escultures es mencionen en Dhavalikar 2004. Només s'han mencionat els noms.
- ↑ Dhavalikar, 2004, p. 91.
- ↑ Chattopadhyaya, Brajadulal. aneu=0tX4wzIUY3QC&q=british+museum+satavahana+bronze&pg=PA259 Una història social de la Índia primitiva (en en), Pearson Education Índia, pp. 259. ISBN 9788131719589.
- ↑ Dhavalikar, 2004, p. 95.
- ↑ Dhavalikar, 2004, pp. 77, 81, 84.
- ↑ Rapson: «A catalogue of indian coins in the British Museum. Andhras, etc.».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Chattopadhyaya, Sudhakar (1974). Some Early Dynasties of South Índia, Motilal Banarsidass. ISBN 9788120829411.
- Dhavalikar, Madhukar Keshav (2004). Satavahana Art, Delhi: B.L Bansal, Sharada. ISBN 978-81-88934-04-1.
- Dhavalikar, Madhukar Keshav (1996). “Sātavāhana Chronology: A Re-examination”. Annals of the Bhandarkar Oriental Research Institute 77 (1/4): 133–140.
- Dutta, Mala (1990). A Study of the Sātavāhana Coinage, Harman. ISBN 978-81-85151-39-7.
- Falk, Harry (2009). “Two Dated Sātavāhana Epigraphs”. Indo-Iranian Journal 52 (2): 197–206. doi:. ISSN 0019-7246.
- Fynes, R.C.C. (1995). “The Religious Patronage of the Satavahana Dynasty”. South Asian Studies 11 (1): 43–50. doi:.
- Higham, Charles (2009). Encyclopedia of Ancient Asian Civilizations, Infobase. ISBN 9781438109961.
- “SĀTAVĀHANA AND SĀTAKARṆI” . Annals of the Bhandarkar Oriental Research Institute 27 (3/4): 237–287. ISSN 0378-1143.
- Kosambi, Damodar Dharmanand (1975). An Introduction to the Study of Indian History, Popular Prakashan. ISBN 978-81-7154-038-9.
- “FROM THE SĀTAVĀHANAS TO THE ANDHRAS AND THE ANDHRA-BHRTYAS” . Annals of the Bhandarkar Oriental Research Institute 75 (1/4): 121–142. ISSN 0378-1143.
- Rao, B. S. L. Hanumantha (1976). The Age of Satavahanas, Andhra Pradesh Sahitya Akademi.
- Rao, P. Raghunadha (1993). Ancient and medieval history of Andhra Pradesh, Sterling Publishers. ISBN 978-81-207-1495-3.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía Satavájana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.