Estupa
La estupa[1] (en sánscrito: m. स्तूप, stūpa) és un monument funerari de pelegrinage budiste, que conté relíquies tancades en el seu interior massiç. Deriva provablement dels antics túmulos funeraris. En el marc del budisme tibetà se'ls coneix com: མཆོད་རྟེན་, chöten, i en llengua pali: थुप, thupa. Es tracta d'un tipo de construcció molt estesa per tots els països budistes d'Àsia, incloent el surest asiàtic. En alguns d'ells se'ls coneix com chedi. En Sri Lanka li la crida dagoba, d'a on provablement provinga la paraula pagoda, més estesa pel nort d'Àsia.[2][3]
Orige
[editar | editar còdic]
El precursor de la estupa és el túmulo: una pila de roques que, des del Neolític, s'erigia sobre la tomba d'un membre important de la comunitat. En el pas del temps, les diferents cultures varen sofisticar el seu disseny, i en l'Índia védica de fa 2.600 anys varen rebre el nom sánscrito de stūpa (“cúmul”).
Les estupas senyalaven el lloc de sepeli d'un rei o un sant hinduista, per a que aixina els fidels pogueren rendir-los cult. El Buda (Buddha), que s'havia criat en aquella tradició, no va tardar en integrar-les en el seu repertori espiritual, pero va rebujar els sacrificis d'animals que fins a llavors havien acompanyat el procés de construcció.[4]
La estupa és un monument funerari de pelegrinage. És el monument més important en l'història de l'Índia, perque és el més antic, en la tradició budista es diu que va ser construït per a contindre les cendres de Buda d'acort a les seues pròpies instruccions.
La primera estupa budista
[editar | editar còdic]El mateix Buddha va indicar els elements bàsics que devien configurar els seus estupas. Va ocórrer despuix del decés de Shariputra, un dels seus discípuls principals, els restants dels quals s'havien cremado i que un devot havia guardat en la seua casa per a rendir-los cult.
No obstant, aquell home tancava en clau la seua llar cada volta que ho abandonava, impedint l'accés al restant de fidels. Estos, contrariats, varen acodir al Buddha per a queixar-se.
La solució que els va propondre va ser construir un relicario exterior i públic per a les relíquies de Shariputra. L'estructura devia constar, d'avall a dalt, de:
- quatre escalons
- una base circular
- una volta
- una estructura quadrada a on guardar les relíquies
- un pilar central de fusta (o “arbre de la vida”)
- entre un i tretze discs travessats pel pilar
- un parasol.
En estes instruccions, el Buddha va establir els fonaments arquitectònics de les estupas budistes, inclosa la seua.[4][5]
En Sanchi es troben tres estupas, dividides en la Gran Estupa (número 1) i les estupas número 2 i 3, degut a que les cendres de Buda varen ser dividides entre huit congregació de monges diferents en diferents llocs, i en este lloc és que es troben les tres estupas més antigues. Existixen vàries interpretacions en les distintes escoles budistes sobre la simbologia d'una estupa Per eixemple que representa la "ment desperta" i el camí necessari per a aplegar a este estat espiritual, o que representa el cos de Buda, la seua paraula i la seua ment, que ensenyen la sendera del despertar.
Sobre una gran plataforma (medhi), a modo d'altar sacrificial, que representa la terra, s'eleva el cos central semiesfèric, massiç, que representa la volta celest (va, ‘ou’). Damunt, es troba una empalizada quadrangular (harmika) que fa referència i simbolisa la residència de la divinitat protegint la part superior de l'eix del univers (iashti), que hipotèticament travessa la volta.
Sobre l'eix se situen varis discs decreixents (chatravali), que donen forma d'un parasol sagrat fent recalcament en la dignitat que representa la relíquia en qüestió (quants més chatravali hi haja, més sagrat es considera). El peregrí devia acostar-se des de l'est, i rodejar-la d'esquerra a dreta, de manera que sempre el monument tenia que quedar a la part dreta. Imitant aixina, el sentit en que les estreles circundan el firmament del cel.
En els llocs més significatius de l'imperi d'Ashoka varen ser erigides més de 80 000 estupas, que més vesprada varen ser recobertes i adornades en posteriors etapes, sobretot durant les dinasties shunga i andhara. Per l'èxit que varen tindre estos monuments, varen aplegar a congregar a grans masses de creents, de manera que va ser necessària la delimitació del lloc sacre per a la circumvalació del monument (pradaksina). Per a ajudar a adoctrinar un poble analfabet, incapaç d'interpretar els texts sagrats, es varen construir el deambulatorio (védika) i les quatre portes cardinals (toranas). Per a la correcta comprensió s'utilisava un llenguage costumiste i desenfadat.
A partir del sigle II d. C. en el budisme Mahayana la estupa escomença la seua expansió, encara que mantenint els seus elements principals.
El prestigi va ser creixent i les estupas, en el temps, es varen convertir en importants llocs de pelegrinage. Varen ser recobertes en pedres, que en freqüència eren tallades i que ilustraven la vida de Buda. En el Tibet, la estupa va evolucionar i es va transformar en el chorten format per una cúpula que descansa sobre una base de cinc escalons. Cada u d'ells simbolisa els cinc elements del món. En el cim de l'espiral es troba un sol recolzat en una lluna creixent que simbolisen el saber i la compassió. En China i en Japó, les estupas es varen transformar en pagodas, representant el cosmos budiste.
Originalment, les estupas consistien en un montó de pedres apilades en el centre de les quals es colocaven les relíquias de Buda Gautama. Segons la tradició, despuix de la cremació de Buda, les seues relíquies es varen repartir en huit parts que es varen entregar als huit reis que li havien rendit homenage:
- el rei de Magadha (Ayata-Shatru),
- el rei de Licchavi,
- el rei de Kapilavastu,
- el rei d'Allakappa,
- el rei de Ramagama,
- el rei de Pâpâ,
- el rei de Kusinâgar,
- el bráhmana de Vethadipa,
Estes relíquies varen ser les que es varen depositar en les primitives estupas.
Segons les seues característiques, les estupas es poden classificar en quatre categories:
- Les dhāla teua-chaitia que contenen relíquies.
- Les paribhoga-chaitia que contenen objectes que varen pertànyer a un Buda.
- Les dharma-chaitia que exponen la doctrina budista.
- Les uddeshika-chaitia que tenen una funció de santuari.
No obstant, no totes les estupas contenen relíquies.
De la mateixa manera, no totes les relíquies es conserven en estupas.
L'emperador Ashoka de l'Índia està considerat com el principal impulsor de la propagació d'este tipo de construcció. Segons la tradició, va ordenar la construcció de prop de 84 000 estupas, encara que es creu que esta sifra és més simbòlica que real.
Estructura
[editar | editar còdic]Una estupa es compon essencialment de cinc components:
- Una base quadrada.
- Una volta hemisfèrica.
- Una punta cònica.
- Una lluna creixent.
- Un disc circular.
Cada u d'estos components s'identifica en un dels cinc elements còsmics:
- terra
- aigua
- fòc
- aire
- éter (o espai).
Simbolisme
[editar | editar còdic]El monument simbolisa la doctrina budista en la que cada part representa elements còsmics. La base quadrada representa la terra. La volta hemisfèrica descriu la part celestial. El terrat simbolisa la residència dels deus. La lluna creixent és l'unió del cel i de la terra. I per últim, els chakrás o discs que coronen el màstil i, que a mida que guanyen altura, perden superfície i representen els cels successius.
Característiques
[editar | editar còdic]Es tracta d'un centre d'influències bienhechoras, per la qual cosa, es tenia sum conte a l'hora d'ubicar el monument. En l'edifici es reciten pregàries i es medita recorrent-ho entorn deixant sempre l'objecte a venerar a la dreta. La estupa està delimitada en un recint quadrangular, obert per mig de quatre portes orientades als quatre punts cardinals.
Decoració
[editar | editar còdic]La decoració es concentra en les toranas, és molt directa, plàstica i sensualcita requerida i que a sovint representa els jakatas, és dir, les històries de les anteriors vides de Buda o dels seus seguidors.
Evolució i particularitats regionals
[editar | editar còdic]
En el Tibet les voltes hemisfèriques tenen forma de bulbo i per eixemple en Sri Lanka són en forma de campana. En Indochina té forma de flecha i en Bhutan i Nepal es decoren en uns ulls pintats. En l'Orient d'Àsia han evolucionat guanyant monumentalitat i altura.
La forma de les estupas varia segons la regió en la que estiga construïda. En el Tibet, per eixemple, tenen forma de bulbo, mentres que en Birmània s'assemblen més a una campana.
En els últims decenis ha aumentat la construcció de estupas fòra d'Àsia. En Espanya la primera estupa es va construir en 1990 en el monasteri Osel Ling en la Alpujarra granadina, seguida en 1992 per la del monasteri de Dag Shang Kagyu, en Panillo (Osca), a on en l'actualitat hi ha tres grans estupas. La més gran d'Espanya i una de les més grans anara d'Àsia és la estupa de l'Allumenament de Benalmàdena, de 33 metros d'altura. Hi ha estupas d'una altura superior als 10 metros en Karma Guen (Vélez Màlaga) o Sakya Tashi Ling (Barcelona), entre atres llocs.
Tipos de estupas
[editar | editar còdic]Les estupas budistes són construïdes per vàries raons, i són classificades sobre la base de la seua forma i funció en cinc tipos:[6]
- Estupa de relíquies, en la que hi ha enterrades relíquies o restants de Buda, els seus discípuls i sants llaics.
- Estupa d'objectes, en la que els objectes enterrats pertanyien al Buda o als seus discípuls, tals com tazones de mendigar o robes, o escritures budistes importants.
- Estupa commemorativa, construïda per a commemorar events en les vides del Buda i els seus discípuls.
- Estupa simbòlica, que simbolisa aspectes de la teologia budista; per eixemple, Borobudur és considerat el símbol dels "Tres móns (dhatu) i les fases espirituals (bhumi) en el caràcter d'una bodisattva en el budisme Mahayana.[6]
- Estupa de vot, construïda per a commemorar visites o rebre beneficis espirituals. Solen ser erigides en llocs a on hi ha estupas prominents que són visitades en regularitat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fundéu BBVA: "Estupa"
- ↑ García-Ormaechea Quero, Carmen (1998). Art i cultura d'Índia: Península de Indostán, Himalaya i Surest Asiàtic. [De la A a la Z], 1. ed edició, Edicions del Serbal. ISBN 978-84-7628-238-0.
- ↑ Fernández del Camp (2013). L'art d'Índia. Història i històries. (en Espanyol), Madrit: Akal. ISBN 978-84-460-2676-1.
- ↑ 4,0 4,1 https://www.paramita.org/estupa-guia-completa/
- ↑ https://espanol.buddhistdoor.net/estupas-en-la-patagonia-argentina/
- ↑ 6,0 6,1 Li Huu Phuoc (març de 2010). Buddhist Architecture, Grafikol, p. 140. ISBN 978-0-9844043-0-8.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estupa.- Exposició en vídeo educatiu d'este tipo de monuments budistes en Espanya
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «estupa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.