Borobudur

Archiu:Borobudur-Nothwest-view.jpg

Borobudur

Borobudur (en javanés: barabudhur o barabudur) és una estupa budiste en silueta piramidiforme relacionada en la tradició Mahāiāna, que està ubicada en la província Java Central d'Indonèsia, quaranta quilómetros al noroest de Yogyakarta. És el monument budiste més gran del món. Va ser construït entre els anys 750 i 850 pels sobirans de la dinastia Sailendra. El nom pot derivar del sánscrito Vihara Buddha Ur, que es traduïx com «el temple budiste en la montanya».

El monument consta de sis plataformes quadrades coronades per tres plataformes circulares, i està decorat per 2672 panels de relleu i 504 estàtues de Buda.

El monument és un santuari i lloc de pelegrinage budiste. El viage dels peregrins comença en la base del monument i continua per un camí que ho rodeja, mentres ascendix fins al cim a través dels tres nivells de la cosmologia budista. Durant el viage, el monument guia als peregrins a través d'un sistema d'escales i corredors.

L'evidència sugerix que Borobudur va ser abandonat despuix de el XIV en l'ocàs dels regnes budistes i hindús en Java, i la conversió dels isleños al Islam. Va ser descobert en 1814 per Thomas Stamford Raffles, governador britànic de Java. Des de llavors, Borobudur ha segut conservat per mig de numeroses restauracions. El proyecte de restauració més important va ser portat a terme entre 1975 i 1982 pel Governe d'Indonèsia i l'Unesco, despuix de lo que el monument va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat. Borobudur és encara utilisat com a lloc de pelegrinage, a on una volta a l'any els budistes d'Indonèsia celebren el Vesak en el monument. Ademés, Borobudur és l'atracció turística més visitada d'Indonèsia.

Etimologia

En indonesi, els temples són coneguts com candi, és per açò que Borobudur és conegut localment com Candi Borobudur. El terme és utilisat també per a descriure qualsevol estructura antiga. Els orígens del nom Borobudur no són clars, encara que açò no és poc comú, ya que la majoria dels noms d'alguns candi no són coneguts. El nom de 'Borobudur' va ser escrit per primera volta en un llibre sobre l'història de Java de Thomas Stamford Raffles. Raffles va escriure sobre l'existència d'un monument cridat borobudur, pero no s'han trobat documents més antics que utilisen el mateix nom. L'únic escrit antic que dona algun indici sobre este temple és Nagarakertagama, escrit per Mpu Prapanca en 1365, el qual menciona a Budur com un santuari budiste. El nom podria ser relacionat en Borobudur, pero el manuscrit carix de major informació.

Es creu que el nom 'Bore-Budur', i per lo tant 'BoroBudur', va ser escrit per Raffles en anglés per a referir-se a Bore, llogaret propenc al temple; molts candi són nomenats basant-se en llogarets propencs. Si s'haguera pres en conte el llenguage utilisat en la zona, el nom del monument hauria segut BudurBoro. Raffles ademés sugerix que Budur podria relacionar-se en la paraula Buda ('antic') - per eixemple, 'antic Bor'. Una atra hipòtesis sosté que 'Bor' va ser pres de l'antic terme bhara ('honorable'), descrivint el monument com "L'honorable Buda". Una atra interpretació prové de la paraula biara ('monasteri'), en lo que s'estaria referint al monument com a 'monasteri de Budur'.

Ubicació

Un gran número de temples budistes i hindús estan ubicats a aproximadament 40 km (25 milles) al noroest de Yogyakarta, en un àrea elevada entre dos volcans bessons, Sundoro-Sumbing i Merbabu-Merapi, i els rius Progo i Elo. Segons un mit local, l'àrea coneguda com planura Kedu és un lloc sagrat i denominat 'el jardí de Java' per la seua alta fertilitat. Durant la primera restauració, es va descobrir que tres temples budistes de la regió, Borobudur, Pawon i Mendut, estan ubicats en una posició de llínea recta. Podria ser coincidència, pero la seua alliniació concorda en una llegenda local, la qual conta que fa molt temps existia un camí amurallado que anava de Borobodur a Mendut. Els tres temples posseïxen una arquitectura i decoració similars, provinents del mateix periodo, lo que sugerix una relació entre ells.

A diferència d'atres temples, que estan construïts en una superfície plana, Borobudur va ser construït en un tossal, a 265 m sobre el nivell de la mar i 15 m sobre el llac sec que ho rodeja. L'existència del llac va ser motiu d'intenses discussions entre arqueòlecs durant el XX; es pensava que Borobudur va ser construït en les vores del llac o inclús que surava en ell. En 1931, l'artiste holandés i estudiant d'arquitectura hindú i budista, W.O.J. Nieuwenkamp, va formular una teoria en que la planura Kedu va ser un llac i Borobudur representava una flor de loto surant en est. Les flors de loto estan presents en casi totes les obres d'art budistes, casi sempre servint com a tro per a buda o base de les estupas. L'arquitectura del temple en si sugerix una representació de loto, en a on les postures de Buda en Borobudur simbolisen el Sutra del Loto, #present en varis texts Mahāiāna (escola de budisme que es va expandir per les regions del surest i est d'Àsia). Tres plataformes circulares en el cim del monument representen un full de loto. La teoria de Nieuwenkamp, no obstant, va anar contra argumentada per varis arqueòlecs degut a que el temple està rodejat per terreny sec.

Els geólogos, per un atre costat, recolzen el punt de vista de Nieuwenkamp, basant-se en #sediment d'argila trobats prop del lloc. Un estudi d'estratigrafia, #sediment i polen portat a terme en 2000 recolza l'existència d'un antic llac prop de Borobudur. L'àrea del llac, no obstant, va fluctuar en el temps; un estudi prova que Borobudur va estar prop de la vora del llac entre els sigles XIII i XIV. El recorregut dels rius i activitats volcàniques varen influir en la forma del relleu, incloent el llac. Un dels volcans més actius en Indonèsia, el Mont Merapi, està prou prop de Borobudur i la seua activitat es remonta al Pleistoceno.

Història

Construcció

No hi ha evidència escrita de quí va construir Borobudur, o del seu propòsit original. El periodo de construcció es va estimar comparant els relleus esculpidos en la base del temple i les inscripcions utilisades comunament entre els sigles octau i nové. Es creu que Borobudur va ser fundat aproximadament en l'any 800. Açò correspon al periodo entre els anys 760 i 830 d. C., l'apogeu de la dinastia Sailendra en Java Central, quan va estar baix l'influència del imperi Srivijaya. S'estima que la construcció va demorar 75 anys i que va ser finalisada l'any 825, durant el regnat de Samaratunga.

Existix una confusió entre els governadors hindús i budistes de Java durant eixe periodo. Els Sailendras són coneguts per ser seguidors de Buda, pero unes inscripcions en pedra trobades en Sojomerto sugerixen que varen ser hindús. Durant esta época molts monuments budistes i hindús varen ser construïts en les planures i montanyes al voltant de la planura Kedu. Els monuments budistes, incloent Borobudur, varen ser creats al mateix temps que el temple hindú Prambanan. En l'any 732, el rei Sanjaya, fundador de la dinastia Sailendra, va encarregar la construcció d'un santuari hindú en honor a Shivá en el tossal Ukir, ubicada només a 10 km a l'est de Borobudur. El successor immediat de Sanjaya, Rakai Panangkaran, va ser associat en el temple budiste Kalasan, com apareix en l'inscripció Kalasan escrita l'any 778. Els antropòlecs creuen que la religió jamai va ser un conflicte sério en Java. Era possible que un rei hindú manara construir un temple budiste; o que un de #budiste actuara de manera similar.

Abandó

Durant sigles, Borobudur va estar cobert per capes de cendra volcàica i vegetació. Les raons de l'abandó d'este temple es mantenen desconegudes. No se sap en certea quàn va ocórrer la cessació d'activitats d'este lloc de pelegrinage.

Una suposició sosté que el temple va ser abandonat degut a que gran part de la població va ser convertida al Islam durant el XV. Una atra teoria es basa en la hambruna provocada per una erupció volcànica (aproximadament en l'any 1006) la qual va obligar als habitants a abandonar les seues terres i el monument. Es diu ademés que l'event va causar una migració des de la planura Kedu fins a l'est de Java prop de la vall Brantas al voltant de l'any 928.

No obstant, el monument jamai va anar completament oblidat pels habitants de la zona. En lloc de glorificar l'història del monument, l'image d'este es va convertir en una més supersticiosa associant-la en mala sort i misèria. Dos antics manuscrits (babad) de el XVIII mencionen la mala sort del monument. Segons el Babad Tanah Jawi (o Història de Java), el monument es va convertir en un factor fatal per al rebel que va causar un tumult en contra del rei de Mataram en 1709. El tossal va ser sitiat i els insurgents varen ser vençuts i sentenciats a mort per orde del rei. En el Babad Mataram (o Història del Regne Mataram), el monument va ser associat a la desgràcia sofrida per l'hereu al tro del sultanato de Yogyakarta en 1757. A pesar de que existia una restricció per a visitar el monument, es va apoderar d'una de les estàtues que formaven part d'est. Tan pronte com va retornar al seu palau, va morir d'una estranya malaltia que va durar només un dia.

Redescubrimiento

Despuix de la guerra entre el Regne Unit i els Països Baixos realisada en Java, l'illa va estar baix administració britànica entre els anys 1811 i 1816. El governador general assignat va ser Thomas Stamford Raffles, qui estava prou interessat en l'història de Java. Va coleccionar antiguetats i prenia nota sobre l'informació rebuda per part dels natius durant les seues expedicions. Durant un viage a Semarang en 1814, se li va informar sobre un gran monument cridat Chandi Borobudur el qual estava ubicat en la jungla propenca al llogaret de Bumisegoro. Va enviar a l'ingenier holandés H.C. Cornellius per a que investigara el lloc.

Durant dos mesos, Cornellius i els seus 200 hòmens varen tallar arbres, varen cremar vegetació i varen excavar per a poder rebujar el monument. Pels perills de solsida, no varen poder explorar les galeries. Va reportar els seus descobriments a Raffles incloent varis dibuixos. Encara que el descobriment és mencionat en unes breus paraules, Raffles és acreditat per centrar l'atenció del món cap al monument.

Hartmann, administrador holandés de la regió de Kedu, va continuar el treball de Cornellius i en 1835 el monument va ser completament desenterrado. Els seus interessos en Borobudur eren més personals que oficials. No obstant, Hartmann no va escriure cap reporte sobre les seues activitats; en particular, la presunta història en la que ell va descobrir la gran estàtua de Buda ubicada en la estupa principal. La estupa principal del monument es troba buida. En 1842, Hartmann va investigar la cúpula principal, pero els seus descobriments encara no es coneixen.

El govern de les Índies Orientals Neerlandeses va enviar a l'ingenier holandés F.C. Wilsen, qui va realisar centenars de dibuixos. Mentrestant, J.F.G. Brumund va ser assignat per a realisar un detallat estudi sobre el monument, el qual va ser completat en 1859. El govern pretenia publicar un artícul basat en els estudis de Brumund i ilustrat en alguns dibuixos de Wilsen, pero Brumund va refusar cooperar. El govern va assignar a una atra persona, C. Leemans, qui compiló una monografia utilisant les investigacions de Brumund i Wilsen. En 1873, va ser publicada la primera monografia basada en un estudi detallat de Borobudur, a l'any següent es va fer una traducció al francés. La primera fotografia del monument va ser presa en 1873 per l'holandés Isidore van Kinsbergen.

L'apreciació del lloc es va ser desenrollant llentament. Alguns objectes varen ser sostrets per lladres. En 1882, l'inspector en cap d'accidents va recomanar que Borobudur fora completament desmontat i els seus restants posats en museus per les males condicions en que es trobava l'estructura. Despuix d'açò el govern va assignar al arqueòlec Groenveldt, per a que realisara una investigació sobre la condició del monument. El reporte va demostrar que la por respecte a les condicions del monument eren injustificades i que Borobudur devia permanéixer intacte.

Events contemporàneus

Despuix de la remodelació de 1973 realisada per l'Unesco, Borobudur va ser utilisat novament com a lloc d'adoració i pelegrinage. Una volta a l'any, durant la lluna plena en maig o juny, els budistes en Indonèsia observen el Vesak (indonesi: Waisak) commemorant el naiximent, mort i moment en que Siddhārtha Gautama alcança el màxim saber per a convertir-se en Buda. El Vesak és un dia de festa en Indonèsia i la cerimònia està centrada en els tres temples budistes caminant des de Mendut a Pawon i finalisant en Borobudur.

El monument és l'atracció turística més visitada d'Indonèsia. En 1974, 260.000 turistes dels quals 36.000 eren estrangers, varen visitar Borobudur. Els visitants varen aumentar a 2,5 millons anuals (el 80% corresponia a indonesis) a mitan dels anys 90, despuix de la crisis econòmica del país. El desenroll del turisme, no obstant, ha segut criticat per no incloure a la comunitat local lo que ha creat certs conflictes. En 2003, els residents i menuts empresaris ubicats en les afores de Borobudur varen organisar vàries juntes i protestes, degut la decisió del govern de construir un centre comercial cridat 'Java World'.

El 21 de giner de 1985, nou estupas varen ser danyades per l'atac d'unes bombes. En 1991, un predicador musulmà cego, Husein Ali Al Habsyie, va ser sentenciat a cadena perpètua per dirigir una série d'atacs en bombes a mitan dels anys 80, incloent el ya mencionat. Atres dos membres d'un grup extremiste de dreta, que varen estar implicats en els atacs, varen ser sentenciats a 20 i 13 anys de presó en 1986. El 27 de maig de 2006, la costa sur de Java va sofrir un terremot de magnitut 6,2 en l'escala de Richter. L'event va produir varis danys en la regió i alguns ferits en la ciutat de Yogyakarta, no obstant, Borobudur es va mantindre intacte.

Arquitectura

Borobudur està construït com una gran estupa, i quan és vist des de dalt pren la forma d'un mana-la budiste, representant simultàneament la cosmologia budista i naturalea de la ment. La base és un quadrat, en una mida aproximada de 118 metros per costat. Té nou plataformes, de les quals les sis inferiors posseïxen forma de quadrat i les restants són circulares. Les plataformes superiors presenten setenta y dos chicotetes estupas que rodegen una més gran. Cada estupa té forma de campana i està decorada per distints forats. Hi ha una estàtua de Buda dins de cada estupa.

Varen ser utilisades aproximadament 55.000 m³ de pedres les quals varen ser preses de diversos rius per a construir el monument. Les pedres varen ser tallades, transportades i posades sense morter. Varen ser utilisades clavills i protuberàncies per a poder ensamblar les pedres entre sí. Els relleus varen ser creats in situ despuix que el monument va ser terminat. El monument està equipat en un sistema de drenage per a combatre les precipitacions presents en la regió. Per a evitar inundacions, varen ser posats 100 caños en cada cantó, els quals tenen tallats gàrgoles (makaras).

Borobudur diferix en el disseny general d'este tipo d'estructures. En lloc d'estar construït sobre una superfície plana, Borobudur està construït en un tossal natural. La tècnica de construcció, no obstant, és similar a la d'atres temples en Java. Sense espais interiors com atres temples i en la forma d'una piràmide, Borobudur va ser identificat en un principi com una estupa, en lloc d'un temple (o candi en indonesi). Una estupa és denominada com un sepulcro per a Buda. Algunes voltes les estupas varen ser construïdes com a símbols de alabanza budistes. Un temple, per una atra part, és utilisat com la llar d'una deidad i posseïx espais interiors per a la veneració. La complexitat del disseny, no obstant, sugerix que l'estructura en realitat és un temple. L'adoració realisada en Borobudur es porta a terme com un pelegrinage. Els visitants són guiats per mig del sistema d'escales i corredors ascendint cap a les plataformes superiors. Cada plataforma representa un estat d'allumenament. El camí que guia als peregrins va ser dissenyat en símbols sagrats basats en la cosmologia budista. El recorregut ascensional de Borobudur i la seua llectura com a montanya artificial, loto pétreo i espai destinat a produir una experiència corporal de pelegrinage han segut tractats també en lliteratura recent de viage i arqueologia narrativa sobre Java i Sondalandia.

No se sap molt sobre l'arquitecte Gunadarma. El seu nom va sorgir del folclore de Java més que d'inscripcions o escrits antics. Es diu que és qui "... du la regla, coneix les divisions i pensa en ell mateixa com a compost per parts". L'unitat de mida bàsica que va utilisar durant la construcció és cridada tala, definida com la distància entre la part superior de la #front i la barbeta o la distància entre l'extrem del dit polze i l'extrem de l'anular quan abdós estan estesos al màxim. L'unitat és òbviament relativa depenent de cada persona, pero el monument posseïx mides exactes. Una inspecció portada a terme en 1977 va revelar la presència de la raó 4:6:9 a lo llarc de tot el monument. L'arquitecte hauria utilisat esta raó per a traçar les dimensions de Borobudur. La raó va ser també trobada en els temples propencs de Pawon i Mendhut. Els arqueòlecs varen postular que la raó i dimensió tala estan basades en temes cosmológicos i astronòmics, com en el cas del temple budiste Angkor Wat en Camboya.

L'estructura vertical es pot dividir en tres seccions: base, centre (o cos) i cim, els quals recorden la figura del cos humà. La base és un quadrat de 123x123 m aproximadament i té una altura de 4 metros. El centre està compost per cinc plataformes quadrades, les quals van disminuint la seua altura a mida que s'ascendix. El primer terrat està ubicada a 7 metros de la vora de la base. Els atres terrats estan a 2 metros, deixant un corredor angost en cada plataforma. El cim consistix en 3 plataformes circulares, cada una posseïx un grup de estupas perforades, les quals estan distribuïdes formant círculs concèntrics. Hi ha una cúpula principal al centre; la punta d'esta és la part més alta del monument (35 metros sobre el nivell del sol). L'accés a esta part és per mig d'unes escales que posseïxen vàries portes, les quals estan resguardades per 32 estàtues de lleons. L'entrada principal està ubicada en la part este, a on es troben els primers relleus. En les ales del tossal hi ha escales que conecten el monument en la planura.

La divisió del monument simbolisa les tres etapes de preparació mental per a alcançar la meta final segons la cosmologia budista, cridats Kamadhatu (el món dels desijos), Rupadhatu (el món de les formes) i finalment Arupadhatu (el món sense formes). Kamadhatu és representat per la base, Rupadhatu per les cinc plataformes quadrades (el centre), i Arupadhatu per les plataformes circulares i la estupa principal. L'arquitectura de les tres estacions presenta diferències metafòriques. En Rupadhatu hi ha una estructura més recta i detallada, la qual desapareix per a convertir-se en les plataformes circulares de Arupadhatu.

En 1885, va ser descoberta una nova estructura la qual estava amagada baix la base. La "base amagada" posseïx relleus, 160 dels quals corresponen a narracions que descriuen el Kamadhatu real. Els relleus restants són panels en inscripcions curtes que aparentment descriuen les instruccions dels escultors, ilustrant l'escena a ser tallada. Un revestiment oculta la verdadera base, la funció de la qual permaneix com un misteri. Es va pensar que esta base devia ser coberta per a previndre un possible afonament del monument. Existix una atra teoria, la qual sosté que va ser agregat per un error en el disseny de la base original, el qual devia basar-se en les indicacions de Vastu Shastra, un antic llibre d'arquitectura i urbanisme. El revestiment, no obstant, va ser construït en un disseny detallat i meticuloso, el qual va servir com a compensació estètica i religiosa.

Relleus

Distribució dels panels narratius
secció	ubicació	història	# panels
base amagada	paret	Karmavibhangga	160
primera galeria	paret principal	Lalitavistara	120
		Jataka/Avadana	120
	balustres	Jataka/Avadana	372
		Jataka/Avadana	128
segona galeria	paret principal	Gandavyuha	128
	balustres	Jataka/Avadana	100
tercera galeria	paret principal	Gandavyuha	88
	balustres	Gandavyuha	88
quarta galeria	paret principal	Gandavyuha	84
	balustres	Gandavyuha	72
Total			1.460

Borobudur té aproximadament 2.670 bajorrelieves individuals (1.460 panels narratius i 1.212 decoratius), els quals cobrixen la superfície de la frontera i balustres. La superfície total ocupada per estos relleus és de 2.500 m² i estan distribuïts en la base amagada (Kamadhatu) i les cinc plataformes quadrades (Rupadhatu).

Els panels narratius, que conten l'història de Sudhana i Manohara, estan agrupats en 11 séries que rodegen el monument en un llarc de 3.000 metros. La base amagada conté la primera série en 160 panels narratius i les 10 series restants estan distribuïdes a lo llarc de parets i balustres en quatre galeries, començant per l'entrada ubicada al costat este del monument. Els panels narratius de les parets es lligen de dreta a esquerra, mentres que en els balustres és d'esquerra a dreta. Açò s'ajusta a pradaksina, el ritual de circumvalació realisat pels peregrís que es mouen en el sentit de les manetes del rellonge, deixant el santuari al seu costat dret.

La base amagada narra l'història de la llei del karma. Les parets de la primera galeria tenen dos séries de relleus sobreposts; cada una consistix en 120 panels. La part superior mostra la biografia de Buda, mentres que la part inferior de la paret, i inclús alguns balustres ubicats en les dos primeres galeries, mostren les vides anteriors de Buda. Els panels restants estan centrats en la busca de Sudhana; qui intentava trobar el màxim saber.

La llei del karma (Karmavibhangga)

Els 160 panels amagats no narren una història contínua, pero cada panel mostra una ilustració de causa i efecte. Hi ha eixemples de certes activitats inadequades, des de cotillear, fins a assessinar, cada una en el seu castic corresponent. Hi ha inclús activitats lloables, com la caritat i el pelegrinage a santuaris, en les seues retribucions corresponents. També estan ilustrats els sofriments de l'infern i plaers del cel. Hi ha ademés escenes de la vida diària, junt al panorama del samsara (el cicle infinit de la vida i la mort).

El naiximent de Buda (Lalitavistara)

L'història comença en el gloriós descens de Buda del cel Tusita, i termina en el primer sermón en el parc Deer prop de Benarés. El relleu mostra el naiximent de Buda com el príncip Siddhārtha, fill del rei Śuddhodana i la regna Māiā de Kapilavastu (actualment Nepal).

L'història és precedida per 27 panels que mostren vàries representacions, en el cel o la terra, per a rebre l'última encarnació de Bodhisattva. Despuix de descendir del cel Tusita, Bodhisattva va coronar al seu successor, el futur Maitreya. Va descendir a la terra en la forma d'un elefant blanc en sis claus, després va entrar a la pancha de la reina Māiā pel costat dret. La reina va tindre un somi d'este succés, l'interpretació va ser que el seu fill seria un sobirà o Buda.

Quan la reina Māiā va pensar que era moment de donar a llum, es va dirigir al parc Lumbini fora de la ciutat Kapilavastu. Es va ubicar baix un arbre Plaska, i sostenint una branca en la seua mà dreta va donar a llum al seu fill, el príncip Siddhārtha. L'història dels panels continua fins que el príncip es convertix en Buda.

Història del príncip Siddhārtha (Jataka) i atres persones llegendàries (Avadana)

Els jatakas són històries sobre Buda despuix de nàixer com el príncip Siddhārtha. Els avadanas són similars als jatakas, pero el protagoniste no és Bodhisattva. Els actes sagrats en els avadanas són atribuïts a atres persones llegendàries. Els jatakas i avadanas estan en una mateixa série de relleus en Borobudur.

Els primers 20 panels inferiors, ubicats en la paret de la primera galeria, narren el Sudhanakumaravadana o ardits del príncip Sudhanakumara. Els primers 135 panels superiors, ubicats en els balustres de la mateixa galeria, estan centrats en les 34 llegendes del Jatakamala. Els 237 panels restants narren les històries d'atres fonts, de la mateixa manera que la série inferior de panels corresponents a la segona galeria. Alguns contes jataka estan representats dos voltes, per eixemple l'història del rei Sibhi.

La busca de Sudhana (Gandavyuha)

Gandavyuha és l'història contada en l'últim capítul del Avatamsaka Sutra, sobre Sudhana i la seua busca del saber màxim. Ocupa dos galeries (tercera i quarta) i mitat de la segona; comprenent un total de 460 panels. La principal figura de l'història, el jove Sudhana, fill d'un adinerat comerciant, apareix en el panel número 16. Els 15 anteriors conformen un pròlec dels milacres durant el samādhi de Buda en el jardí de Jeta en Sravasti.

Durant la seua busca, Sudhana visita com a mínim a 30 mestres, pero cap ho satisfà completament. Despuix d'açò és instruït per Manjushri per a conéixer al monge Megasri, de qui rep la primera doctrina. El viage de Sudhana continua i coneix (en el següent orde) a Supratisthita, el mege Megha (esperit del coneiximent), el banquer Muktaka, el monge Saradhvaja, l'upasika Torra (esperit de l'allumenament suprem), Bhismottaranirghosa, el Brahmán Jayosmayatna, la princesa Maitrayani, el monge Sudarsana, un chiquet cridat Indriyesvara, la upasika Prabhuta, el banquer Ratnachuda, el rei Anala, al deu Shivá, la regna Māiā, Maitreya i finalment retorna en Manjushri. Despuix de cada trobada Sudhana adquirix una doctrina específica, coneiximent i saber. Estes trobades estan presents en la tercera galeria.

Despuix de l'última trobada en Manjushri, Sudhana es dirigix a la residència de Bodhisattva Samantabhadra; succés que és ejemplificado en la quarta galeria. Tota la quarta galeria està centrada en les ensenyances de Samantabhadra. Els panels narratius terminen en el guany de Sudhana del coneiximent màxim i la veritat última.

Estàtues de Buda

Ademés dels relleus que narren l'història de la cosmologia budista, Borobudur presenta vàries estàtues de Buda. Estes estàtues estan assentades en les cames creuades en posició de flor de loto, i distribuïdes en les cinc plataformes quadrades (nivell Rupadhatu) i en la plataforma superior (nivell Arupadhatu).

Les estàtues del nivell Rupadhatu estan ubicades en casetes, ordenats en files al costat exterior dels balustres. A mida que s'ascendix, les plataformes disminuïxen la seua altura, de la mateixa manera que el número d'estàtues en cada una. El primer conjunt de balustres té 104 casetes, el segon 104, el tercer 88, el quarto 72 i el quint 64. En total, hi ha 432 estàtues de Buda en el nivell Rupadhatu. En el nivell Arupadhatu (o les tres plataformes circulares), les estàtues estan dins de les estupas perforades. La primera plataforma circular posseïx 32 estupas, la segona 24 i la tercera 16, lo que suma un total de 72. De les 504 estàtues en total, prop de 300 estan mutilades (principalment decapitades) i 43 estan perdudes.

A primera vista, totes les estàtues de Buda són iguals, pero presenten chicotetes diferències entre les seues mudras o posició de les mans. Existixen 5 grups de mudra: Nort, Est, Sur, Oest i Cenit, els quals representen els cinc punts cardinals segons el Mahayana. Els primers quatre balustres contenen els quatre primers mudras: Nort, Est, Sur i Oest, representats per la direcció de les mans de l'estàtua. Les estàtues de Buda ubicades en el quint balustre i dins de les 72 estupas en les plataformes superiors, tenen el mateix mudra: Cenit. Cada mudra representa un dels Cinc Budas Dhyani; cada u té el seu propi simbolisme. Són Abhaya mudra para Amogashiddi (nort), Vara mudra para Ratnasambhava (sur), Dhyana mudra para Amitābha (oest), Bhumisparsa mudra para Aksobhya (este) i Dharmachakra mudra para Vairocana (cenit).

Restauració

Borobudur va atraure l'atenció en 1885, quan Yzerman, el president de la Societat Arqueològica de Yogyakarta, va fer el descobriment de la base amagada. Les fotografies que mostren el descobriment d'esta base varen ser preses entre 1890 i 1891. El descobriment va obligar al govern de les Índies Orientals Neerlandeses a encarregar-se del conte d'este monument. En 1900, el govern va designar una comissió integrada per tres oficials per a evaluar el monument: Brandes, un historiador d'art, Theodoor van Erp, ingenier del eixèrcit holandés, i Van de Kamer, ingenier del departament d'Obres Públiques.

En 1902, la comissió va crear un pla de proposta per al govern consistent en tres parts. Primer, es devien reparar els cantons per a evitar accidents, ademés de retirar les pedres que posaren en perill les parts adjacents, reforçar els balustres i reparar casetes, arcs, estupas i la cúpula principal. Segon, cercar els patis, proporcionar un manteniment adequat i millorar el drenage reparant el sol i els caños. Tercer, totes les enrunes devien ser retirats, rebujar el monument, retirar les pedres desfiguradas i reparar la cúpula principal. El cost total era per a eixe temps de 48.800 florines neerlandesos aproximadament.

La restauració va ser portada a terme entre 1907 i 1911, basant-se en els principis de l'anastilosis i baix el mando de Theodor van Erp. Els primers sèt mesos d'esta restauració varen consistir en excavar al voltant del monument per a buscar caps d'estàtues i panels de pedra perduts. Van Erp va desmontar i va reconstruir les tres plataformes circulares i estupas corresponents. En passar el temps, Van Erp va descobrir més coses que restaurar en el monument, lo que va requerir un total de 34.600 florines més. A primera vista Borobudur havia recuperat la seua antiga glòria.

Pel llimitat presupost, la restauració es va centrar en netejar les escultures, pero Van Erp no va poder resoldre el problema del drenage. Durant quinze anys, les parets de les galeries varen començar a oscilar i varen aparéixer nous signes de agrietamiento i deterioració. Van Erp va utilisar ciment, pero açò va causar alguns problemes, per lo que era necessari una nova restauració.

Des d'eixe llavors es varen fer chicotetes reparacions, pero cap general. A fins dels anys 60, el govern d'Indonèsia va ordenar una restauració que assegurara la protecció del monument. En 1973, es va iniciar un pla per a reparar Borobudur. El govern d'Indonèsia i l'Unesco es varen fer càrrec d'este proyecte de restauració entre 1975 i 1982. Els fonaments varen ser estabilisats i els 1.460 panels netejats. Durant la restauració es varen desmontar les cinc plataformes quadrades i es va millorar el sistema de drenage, incrustant canonades en el monument. Ademés es varen agregar capes impermeables i de filtre. En este proyecte varen estar involucrades 600 persones i va tindre un cost total d'US$ 6.901.243. Quan la renovació va ser terminada, l'Unesco va nomenar a Borobudur Patrimoni de la Humanitat en 1991.

Bibliografia

• Parmono Atmadi (1988). Some Architectural Design Principles of Temples in Java: A study through the buildings projection on the reliefs of Borobudur temple, Yogyakarta: Editorial de l'Universitat Gajah Mada. ISBN ISBN 979-420-085-9.
• Jacques Dumarçay (1991). Borobudur, 2dona ed. edició, Singapur: Editorial de l'Universitat d'Oxford. ISBN ISBN 0-19-588550-3.
• John Miksic (1990). Borobudur: Golden Tals of the Buddhas, Boston: Shambala. ISBN ISBN 0-87773-906-4.
• Soekmono«Chandi Borobudur - A Monument of Mankind».Editorial de l'Unesco, París.Consultat el 27 de giner de 2007.
• R. Soekmono, J.G. de Casparis, J. Dumarçay, P. Amranand and P. Schoppert (1990). Borobudur: A Prayer in Stone, Singapur: Editorial Archipelago. ISBN ISBN 2-87868-004-9.

Bibliografia adicional

• Peter Cirtek (2019). Borobudur, Appearance of a Universe, Hamburg: Monsun Verlag. ISBN ISBN 978-3-940429-09-4.
• Luis O. Gomez and Hiram W. Woodward (1981). Barabudur, history and significance of a Buddhist monument, Berkeley: Editorial Asian Humanities. ISBN ISBN 0-89581-151-0.
• August J.B. Kempers (1976). Ageless Borobudur: Buddhist mystery in stone, decay and restoration, Mendut and Pawon, folklife in ancient Java, Wassenaar: Servire. ISBN ISBN 90-6077-553-8.
• John Miksic (1999). The Mysteries of Borobudur, Hongkong: Periplus. ISBN ISBN 962-593-198-8.
• Adrian Snodgrass (1985). The symbolism of the stupa, Ithaca, N.I.: Cornell University. ISBN ISBN 0-87727-700-1.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGarcía-Sánchez2026">García-Sánchez, Miguel Ángel (2026). «El loto de pedra i la memòria de la montanya», Altars del diluvi: Viage pels últims enigmes megalítics. Piràmides, temples i rituals de Java, Sulawesi i Sondalandia (en és), Independently published, pp. 67-78. ISBN 9798180618986.
• Dr. Bernet Kempers. Borobudur Eterna (1976).

Enllaços externs

• Pàgina oficial
• Guia de viage de Wikivoyage
• Arqueologia i arquitectura de Borobudur