Anar al contingut

Benarés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Benarés

Benarés (Plantilla:Lang-hi, Archivo de audio "Benarés.ogg" no encontrado), comunament Benarés[1] (बनारस, <phonos file="Hi-Banaras.ogg">Banārasa</phonos>) o Kashi (काशी, <phonos file="Hi-Kashi.ogg">Kāśī</phonos>) és una ciutat situada a la vora del riu Ganges, en l'estat d'Uttar Pradesh (Índia), 320 quilómetros al surest de Lucknow (capital de l'estat) i 690 km al surest de la capital Nova Delhi.

És un important centre religiós en l'Índia, és la més sagrada de les sèt ciutats sagrades (Sapta Puri) en el hinduismo i el jainisme, i va eixercitar un paper important en el desenroll del budisme.

Benarés es troba a lo llarc de l'Autopista Nacional 2, que la conecta en Calcuta, Kanpur, Agra i Delhi, i conta en l'Aeroport Internacional Lal Bahadur Shastri i l'estació de trens Benarés Junction.

Benarés és també un dels 72 districtes de l'estat indi de Uttar Pradesh. En el moment del cens de 2011, hi havia un total de 8 blocs i 1329 llogarets en este districte. Les principals llengües natives de Benarés són el hindi i el bhojpuri.

Benarés va créixer com un important centre industrial, famós pels seus teixits de muselina i seda, perfums, treballs de marfil i escultura.

Es creu que Buda (sigles V a IV) va fundar el budisme ací quan va donar el seu primer sermón, La posada en marcha de la roda del dharma, en la propenca Sarnath. L'importància religiosa de la ciutat va continuar creixent en el IX, quan Adi Shankara (788-820) va establir el cult a Shiva com una secta oficial de Benarés. Durant el govern musulmà a través de l'Edat Mija, la ciutat va continuar com un important centre de devoció, pelegrinage, misticisme i poesia hindús, lo que va contribuir encara més a la seua reputació com a centre d'importància cultural i educació religiosa. Tulsidas va escriure el seu poema épico sobre la vida de Branca cridat Ram Charit Manes en Benarés. Vàries atres grans figures del moviment bhakti varen nàixer en Benarés, incloent Kabir (1440-1518) i Ravidas (1450-1528), de qui els seus seguidors afirmaven que tenia més de 150 anys d'edat. El Guru Nanak va visitar Benarés per al festival Maha Shivaratri de 1507, un viage que va jugar un paper important en la fundació del sijisme.

En el XVI, Benarés va experimentar una renaixença cultural baix l'emperador mogol Akbar, que va patrocinar la ciutat, i va construir dos grans temples dedicats a Shiva i Vishnu, encara que gran part del Benarés modern va ser construït durant el XVIII, pels reis Maratha i Brahmin. El regne de Benarés va ser reconegut oficialment pels mogoles en 1737, i va continuar com un àrea governada per la dinastia fins a l'independència de l'Índia en 1947. La ciutat està governada per la Benarés Nagar Nigam (corporació municipal) i està representada en el Parlament de l'Índia per l'actual primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, qui va guanyar les eleccions de Lok Sabha en 2014 per un gran marge. El teixit de seda, les estores, l'artesania i el turisme ampren a un gran número de la població local, de la mateixa manera que les Dièsel Locomotive Works i Bharat Heavy Electricals. El Hospital de Benarés va ser establit en 1964.

Benarés ha segut un centre cultural del nort de l'Índia durant varis mils d'anys, i està estretament relacionat en el Ganges. Els hindús creuen que la mort en la ciutat durà la salvació, per lo que és un important centre de pelegrinage. La ciutat és coneguda en tot lo món pels seus numerosos ghats, terraplens fets en escalons de lloses a lo llarc de la vora del riu a on els peregrins realisen ablucions rituals. Destaquen el Dashashwamedh Ghat, el Panchganga Ghat, el Manikarnika Ghat i el Harishchandra Ghat, sent els dos últims a on els hindús creman als seus morts i els registres de genealogia hindú en Benarés es mantenen ací.


El fort de Ramnagar, prop de la vora oriental del Ganges, va ser construït en el XVIII en l'estil arquitectònic mogol en balcons tallats, patis oberts i pabellons escènics. Entre els 23 000 temples estimats en Benarés es troben el Temple Kashi Vishwanath de Shiva, el Temple Sankat Mochan Hanuman i el Temple Durga. El Kashi Naresh (Maharaja de Kashi) és el principal patrocinador cultural de Benarés, i una part essencial de totes les celebracions religioses. Un centre educatiu i musical, molts filòsofs, poetes, escritors i músics indis prominents viuen o han vixcut en la ciutat, i va anar el lloc a on es va desenrollar la forma gharana de Benares de música clàssica indostaní. Una de les universitats residencials més grans d'Àsia és l'Universitat Hindú de Benarés (BHU). El periòdic nacionaliste en idioma hindi, Aj, es va publicar per primera volta en 1920.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El seu nom oficial és Benarés (वाराणसी, Vārāṇasī) que ve de la seua situació geogràfica, entre els rius Varaṇā i Asī. Banāras és una variació fonètica popular de Benarés.

Des de l'antiguetat rebia el nom de Kashi (काशी Kāśī), per eixemple en el Mahabharata, de la raïl sánscrita kaś- (lluir). Este nom seguix sent molt popular.

Història

[editar | editar còdic]
Crematori de Benarés[2]
Benarés des del riu Ganges

En el Rig-veda (el text més antic de l'Índia, de mitan de el II mileni a. C.) no es menciona de cap manera a la ciutat de Kashi.

Els arqueòlecs han trobat artesania i gorcs d'argila que demostren que en el IX ya hi havia un assentament humà en eixe lloc a la vora del riu Ganges.

El primer text que nomena a esta ciutat és el Majabhárata (text épico religiós de el III), compost aproximadament un sigle despuix de l'época de Buda. Ya en eixa época, Kashi era la capital del regne de Kashi, i que posseïa temples dedicats a Suria, el deu del sol.

També en el Ramaiana (text epicorreligioso de el III), es menciona que la ciutat va ser fundada pel propi deu Shiva ―o siga que en el pas dels sigles s'havia deixat d'adorar exclusivament a Suria i s'havia desenrollat la devoció per Shiva―. S'afirma també que la ciutat de Kashi havia segut la capital de Divodasa (un rei que es menciona en l'antiquíssim Rig-veda).

Cap a el II, l'escritor religiós Katiaiana va escriure eixa mateixa senya en el Anukramani (‘índex’ del Rig-veda): afirma que els himnes 9.96 i 10.179.2 del Rig-veda varen ser composts pel fallit Bharata Rishi, qui ―de la mateixa manera que molts atres compositors dels himnes del mandala 9 10― atribuïx les seues composicions al seu antepassat remot, Pratardana. En les dos voltes que és mencionat, Pratardana és nomenat en algun epítet: en el himne 9.96, com Daivodāsi (‘fill de Divodasa’); i en el himne 10.179.2, l'epítet és Kāśanarāja [kashirásh], el rei de Kashi.[3] No obstant eixa informació no apareix en el propi Rig-veda, sino que va ser inventada més d'un mileni despuix, en el II

En els primers sigles de l'era comuna, el Skanda-purana va presentar moltes noves llegendes que destacaven l'importància del deu Shiva en la fundació de la ciutat.

En el VII, el célebre monge budiste viager chinenc Xuanzang (602-664), va ser testic de que la ciutat era un centre religiós, educatiu i artístic, i que s'estenia 5 km a lo llarc de la ribera del Ganges. Kashi o Benarés era un centre comercial i industrial, famós per les seues teles de seda i muslin, perfums, treballs en marfil i escultures.

En l'any 1300, la ciutat va sofrir un important saqueig per part de tropes provinents d'Afganistan.

Posteriorment, en el XVII, Benarés va sofrir l'atac de l'emperador mogol Aurangzeb (1618-1707), que pretenia acabar en el hinduismo. La ciutat va sobreviure abdós atacs, encara que la majoria dels temples i edificis varen ser destruïts.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Real Acadèmia Espanyola. «Benarés». Diccionari panhispánico de dubtes. Madrit: Santillana. Consultat el 25 de setembre de 2012.
  2. Crematori de Benarés «Foto realisada en un viage a l'Índia en 2017 en SGI».
  3. «Chapter 4: The Geography of the "Rigveda"», artícul en anglés, publicat en el lloc web Voice of Dharma.


Referències

[editar | editar còdic]