Anar al contingut

Narendra Modi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Official Photograph of Prime Minister Narendra Modi Portrait.png
Narendra Modi


Narendra Damodardas Modi (Vadnagar, Guyarat, 17 de setembre de 1950) és un polític indi, membre del Partit Popular Indi (Bharatiya Janata Party, BJP), que eixercix com primer ministre de l'Índia des del 26 de maig de 2014. És el primer cap de govern de l'Índia que no pertany al Congrés Nacional Indi en obtindre dos mandats consecutius i el que més temps ha ocupat el càrrec fòra de dit partit.[1]

Despuix de la victòria electoral de la seua formació en les eleccions generals de 2014, Modi va assumir el càrrec de primer ministre, sent posteriorment reelegit en les eleccions de 2019 i novament en les eleccions de 2024.[2]

Abans d'aplegar al càrrec nacional, va ser ministre cap de l'estat de Guyarat entre 2001 i 2014, a on la seua gestió va generar tant elogis pel creiximent econòmic regional com a crítiques per la seua actuació durant els disturbis de 2002.[3]

En 2001, Modi va ser nomenat ministre principal de Guyarat i elegit membre de l'Assamblea Llegislativa poc despuix. La seua administració és considerada còmpliç dels disturbis de Guyarat de 2002, i ha segut criticada per la seua gestió de la crisis. Una miqueta més de 1000 persones varen morir, i segons els registres oficials, tres quartes parts de les quals eren musulmanes; fonts independents varen estimar 2000 morts, en la seua majoria musulmans. [4] Un Equip Especial d'Investigació designat per la Cort Suprema de l'Índia en 2012 no va trobar proves per a iniciar un procés judicial en contra seua.  Si ben les seues polítiques com a primer ministre, a les que se'ls va atribuir el foment del creiximent econòmic, varen ser elogiades, l'administració de Modi va ser criticada per no millorar significativament els índexs de salut, pobrea i educació en l'estat. [5] En les eleccions generals de 2014, Modi va dur al BJP a una majoria parlamentària, la primera per a un partit des de 1984. La seua administració va incrementar l'inversió estrangera directa i va reduir la despesa en salut, educació i programes de benestar social. Modi va iniciar una campanya de sanejament d'alt perfil, va iniciar de manera controvertida la desmonetización dels billets d'alta denominació en 2016 i va introduir l'impost sobre bens i servicis, i va debilitar o va abolir les lleis ambientals i laborals.


L'administració de Modi va llançar el atac aéreu de Balakot en 2019 contra un presunt camp d'entrenament terroriste en Pakistan. L'atac aéreu va fracassar,[6][7] i la mort de sis membres del personal indi per fòc amic va ser revelada més vesprada, pero l'acció va tindre un atractiu nacionaliste.  El partit de Modi va guanyar cómodament les eleccions generals de 2019. En el seu segon mandat, la seua administració va revocar l'estatus especial de Jammu i Cachemira, [8]una part administrada per l'Índia de la disputada regió de Cachemira,[8] i va introduir la Llei d'Esmena de Ciutadania, lo que va provocar protestes generalisades i va provocar els disturbis de Delhi de 2020 en els que els musulmans varen ser brutalizados i assessinats per turbes hindús a voltes en la complicitat de les forces policials controlades per l'administració Modi. [9][10]  Tres polèmiques lleis agrícoles, que varen provocar assentades d'agricultors en tot el país, lo que finalment va provocar la seua derogació formal. Modi va supervisar la resposta d'Índia a la pandèmia de COVID-19, durant la qual varen morir 4,7 millons d'indis, segons estimacions de la Organisació Mundial de la Salut. [11][12]


Baixe el mandat de Modi, Índia ha experimentat una reculada democràtica, o el carpiment de les institucions democràtiques, els drets individuals i la llibertat d'expressió. [13][14][15][16] Com a primer ministre, ha rebut consistentemente alts índexs d'aprovació.[17][18] Modi ha segut descrit com l'artífex d'un realineamiento polític cap a la política de dreta. Seguix sent una figura controvertida a nivell nacional i internacional, per les seues creències nacionalistes hindús.[5][19]

Trayectòria

[editar | editar còdic]

Carrera política

[editar | editar còdic]

Modi és el líder del partit polític més gran del món, Bharatiya Janata Party, que té més de 170 millons de membres, superant en créixens al segon més gran del món el Partit Comuniste Chinenc, que té al voltant de 96 millons de membres.[20][21] Modi és un nacionaliste hindú i va ser membre de l'organisació de dreta Rashtriya Swayamsevak Sangh (RSS).[22][23] A Modi se li atribuïx la creació d'un entorn per a una alta taxa de creiximent econòmic en Gujarat matisat per canvis estadístics lo que va permetre inflar artificialment les sifres de creiximent[24] És una figura controvertida, tant en l'Índia com internacionalment,[25][26][27] i la seua administració ha segut criticada per no saber previndre la violència en Gujarat de 2002.[27][28][29] No obstant, el seu govern també ha segut criticat per no tindre un impacte positiu significatiu sobre el desenroll humà de l'Estat. Mentres Modi era governador de l'estat de Gujarat va ocórrer el pogrom de 2002, que es va cobrar la vida d'uns 800 musulmans, lo que, junt a numeroses crítiques, li va valdre l'ostracisme del Regne

Unit i l'impossibilitat de viajar a Estats Units.[30][31]

Primer ministre de l'Índia (2014-#present)

[editar | editar còdic]

El seu govern està sent criticat per la repressió dels defensors dels drets humans i dels periodistes a l'ampar d'una llei antiterrorista molt estricta.[32] Els sindicats de treballadors posen en marcha una folga general de dos dies en giner de 2019, protestant contra " modificacions brutals de la llegislació laboral a favor del empresariado".[33] com a governador la seua tasca va ser articular el ultranacionalismo hindú i una política econòmica neolliberal en Gujarat, a on va governar entre 2001 i 2014.

Va canviar el método de càlcul del PIB, lo que va permetre inflar artificialment les sifres de creiximent. La taxa de desocupació és tan alta que el Ministeri de Treball ya no proporciona estadístiques. En 2018, la companyia ferroviària va rebre 19 millons de solicituts per a 63 000 llocs. Els sectors bancari i ferroviari han començat a privatizar. S'han retallat els ya molt baixos presuposts per a la salut i l'educació (1,2 % i 0,6 % del PIB, respectivament), aixina com atres despeses socials: subsidis d'ocupació, #assignació per a menjadors escolars, plans d'accés a l'aigua potable. Sobre la qüestió de la llegislació laboral, les esmenes aprovades en 2018 restringixen encara més les activitats sindicals i tendirien a facilitar els acomiadaments i a ampliar el temps de treball semanal dels empleats.[34]

Modi és descrit com un polític molt controvertit, tant pel seu nacionalisme hindú com pel seu estil personalista i autocràtic. Des de molt jove ha estat vinculat en la Rashtriya Swayamsevak Sangh, organisació paramilitar que propugna la conversió del hinduismo en religió d'estat en Índia per la força.

Se li ha criticat per encorajar als seus adeptes nacionalistes hindús a intimidar i discriminar obertament a les minories religioses, especialment a musulmans i cristians, produint-se diàriament decenes de fets de violència en tot el país.


Durant el seu primer govern les sifres extraoficiales apunten a que la desocupació podria reglotar el 6 %, un nivell no vist en els últims cinquanta anys. Va tancar l'eixercici fiscal de 2018 en un deute de més d'un billó d'euros; un 51,89 % superior a la que hi havia fa quatre anys.[35]

Durant el seu tercer any va portar a terme una controvertida desmonetización que va dur a pèrdues en 29 000 millons d'euros, junt a l'impagament a 150 millons de jornaleros durant semanes i protestes que varen ocasionar un centenar de morts.

La desmonetización va colpejar especialment a la producció i a la construcció i l'agricultura, sectors que acullen la major part de l'economia informal ocasionant la pèrdua de, a lo manco, 1,5 millons de llocs de treball.[35]

Política econòmica

[editar | editar còdic]
Archiu:Informal meeting of the BRICS during the 2019 G20 Osaka summit.jpg
BRICS líders en 2019. D'esquerra a dreta: Xi (China), Putin (Rússia), Bolsonaro (Brasil), Modi i Ramaphosa (Suràfrica).

Les polítiques econòmiques del Govern de Modi es varen centrar en la privatisació i la lliberalisació de l'economia, i es varen basar en un marc neolliberal.[36][37] Modi va lliberalisar les polítiques d'inversió estrangera directa de l'Índia, permetent una major inversió estrangera en vàries indústries, incloses les de defensa i ferrocarrils.[36][38][39] Atres reformes propostes incloïen dificultar la formació de sindicats als treballadors i facilitar la contractació i l'acomiadament als empresaris;[37] algunes d'estes propostes varen ser abandonades despuix de les protestes.[40] Les reformes varen suscitar una forta oposició dels sindicats; el 2 de setembre de 2015, onze dels majors sindicats del país -inclós un afiliat al BJP- es varen declarar en folga.[37] El Bharatiya Mazdoor Sangh (Sindicat de Treballadors Indis), integrant del Sangh Parivar (Família del RSS), va declarar que la motivació subjacent de les reformes laborals favoria a les corporacions en detriment dels treballadors.[36]


Els fondos dedicats als programes de reducció de la pobrea i a les mides de benestar social es varen vore molt reduïts per l'administració de Modi.[41] Els diners destinats a programes socials va disminuir del 14,6% del PIB durant l'anterior Govern del Congrés al 12,6% durant el primer any de mandat de Modi, i la despesa en sanitat i benestar familiar es va reduir en un 15%.[36] El Govern va reduir els imposts de societats, va abolir la llei de l'Impost sobre el Patrimoni, va aumentar els imposts sobre les vendes i va reduir els drets d'aduana sobre l'or i les joyes.[36] En octubre de 2014, el Govern de Modi desreguló els preus del diésel.[42] Durant el primer mandat de Modi, el seu Govern va reduir la despesa en educació com a part del presupost; en cinc anys, la despesa en educació va caure del 0. 7 per cent del PIB al 0,5 per cent.[43][44][45] El percentage del presupost destinat a nutrició infantil, educació, salut i programes associats es va reduir casi a la mitat entre 2014 i 2022.[46] La despesa de capital en infraestructures de transport va aumentar significativament, passant de menys del 0,4 per cent del PIB en 2014 a l'1,7 per cent en 2023.[47]


En setembre de 2014, Modi va presentar l'iniciativa "Fet en Índia" per a animar a les empreses estrangeres a fabricar productes en l'Índia en l'objectiu de convertir el país en un centre mundial de fabricació.[36][48] Els partidaris de la lliberalisació econòmica varen recolzar l'iniciativa, pero els crítics varen afirmar que permetria a les empreses estrangeres fer-se en una major quota del mercat indi.[36] El govern de Modi va aprovar una llei de reforma agrària que li permetia adquirir terres agrícoles privades sense realisar una evaluació de l'impacte social i sense el consentiment dels agricultors propietaris.[49] El proyecte de llei es va aprovar per mig d'una orde eixecutiva despuix d'enfrontar-se a l'oposició del Parlament, pero finalment es va deixar sense efecte.[50] El Govern de Modi va aprovar l'Impost sobre Bens i Servicis, la major reforma fiscal del país des de l'independència, que subsumía al voltant de 17 imposts i va entrar en vigor l'1 de juliol de 2017.[51]

Archiu:Narendra Modi launches Make in Índia.jpg
Modi en el llançament del programa Fet en Índia.

En la seua primera decisió de gabinet, Modi va crear un equip per a investigar els diners #negre.[52] El 9 de novembre de 2016, el Govern desmonetizó els billets de ₹500 i ₹1000 en l'intenció de frenar la corrupció, els diners #negre, el terrorisme i l'us de moneda falsa.[53] La mida va provocar una greu escassea d'efectiu,[54][55][56] i una forta caiguda dels índexs bossístics indis BSE SENSEX i NIFTY 50,[57] i va desencadenar protestes generalisades en tot el país.[58] Es calcula que es varen perdre 1,5 millons de llocs de treball i que es va esfumar l'un per cent del PIB del país.[59] Vàries morts varen estar relacionades en les presses per

canviar l'efectiu.[60][61] En l'any següent, el número de declaracions de l'impost sobre la renda presentades per persones físiques va aumentar un 25 per cent i el número de transaccions digitals va aumentar considerablement.[62][63]

Autoritarisme

[editar | editar còdic]

Índia s'ha convertit gradualment en una "democràcia ètnica" dominada pels hindús des de que Narendra Modi i el seu partit nacionaliste varen aplegar al poder en 2014. Les persones pertanyents a minories no tenen els mateixos drets que la majoria i ya no se'ls considera més que ciutadans de segona classe. Grups de militants nacionalistes s'han organisat en milícies i patrullen els carrers i els campus universitaris per a impedir que els jóvens musulmans es relacionen en chiques hindús. També intenten dissuadir als musulmans d'adquirir o ocupar vivendes en barris de majoria hindú. El número de delictes d'odi contra minories musulmanes i cristianes ha aumentat un 300% des de que Modi va aplegar al poder, segons un estudi realisat en 2023 per l'Universitat Americana de Massachusetts. Ademés, varis estats governats pel BJP han aprovat lleis que dificulten molt els matrimonis interreligiosos i les #conversió.[64]


L'independència de la prensa ha disminuït considerablement. El BJP manté estrets vínculs en els oligarcas indis, que han adquirit numerosos mijos de comunicació, sobretot en la radiodifusió. Els mijos independents, per la seua banda, són objecte de "pressions per mig de bols policials, investigacions administratives i fiscals, o es veuen privats de contractes publicitaris", segons Meenakshi Ganguly, responsable de l'organisació Human Rights Watch. Els seus reporters són detinguts en freqüència i a voltes encarcerats sense juí previ. Índia no ha deixat de caure en la classificació de la llibertat de prensa de Reporters sense Fronteres; en 2023, ocupa el lloc 161 de 180 països.[64]

Els partits de l'oposició també són objecte de pressions i intimidacions. El cas més emblemàtic és el de Rahul Gandhi, líder del partit del Congrés, condenat en 2023 a dos anys de presó per difamar a Narendra Modi, lo que li inhabilita per a les eleccions llegislatives de 2024, per a les que semblava ser el rival més sério de Modi per al lloc de primer ministre.

El Parlament també ha quedat "reduït a una cambra de gravació de les decisions eixecutives", segons l'acadèmic Christophe Jaffrelot. "Narendra Modi governa molt per mig d'ordenances. Quan es presenta una llei als representants electes, a sovint s'introduïx en el moment de la votació, sense debat previ". La Comissió Electoral índia està ara subjecta al govern, i els seus membres són nomenats pel Cap de l'Estat.[64]

Els nacionalistes també s'han compromés a revisar els programes escolars per a eliminar els passages dedicats a l'assessinat de Gandhi, al patrimoni cultural del Imperi mogol i als disturbis de 2002 en Gujarat.[64]

Distincions honorífiques

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Eleccions en Índia: l'aplastant victòria de Modi i el BJP». BBC Món. Consultat el 25 d'agost de 2025.
  2. ↑ «Índia’s Modi claims victory as BJP-led alliance wins 2024 elections». Al Jazeera. Consultat el 25 d'agost de 2025.
  3. ↑ «Narendra Modi». Encyclopaedia Britannica. Consultat el 25 d'agost de 2025.
  4. ↑ Jaffrelot, Christophe (2021-08-03). Modi's Índia: Hindu Nationalism and the Rise of Ethnic Democracy (en en), Princeton University Press. ISBN 978-0-691-20680-6.
  5. ↑ 5,0 5,1 «A rebirth dogged by controversy» (en en). The Independent. Consultat el 2023-10-28.
  6. ↑ «[1]». Consultat el 2023-10-28 (en en-US).
  7. ↑ The Round Table.108(5)
    507–519.ISSN 0035-8533.doi:10.1080/00358533.2019.1658360.Consultat el 2023-10-28.
  8. ↑ 8,0 8,1 Osmańczyk, Edmund Jan (2003). Encyclopedia of the United Nations and International Agreements: G to M (en en), Taylor & Francis. ISBN 978-0-415-93922-5.
  9. ↑ «[2]». Consultat el 2023-10-28 (en en-GB).
  10. ↑ «In Índia, Modi’s Policies Have Lit a Fuse».
  11. ↑ «[3]». Consultat el 2023-10-28 (en en-GB).
  12. ↑ «[4]». Consultat el 2023-10-28 (en en-GB).
  13. ↑ Widmalm, Sten (2021-12-30). Routledge Handbook of Autocratization in South Àsia (en en), Routledge. ISBN 978-1-000-48662-9.
  14. ↑ Consultat el 2023-10-28.
  15. ↑ Law & Ethics of Human Rights.14(1)
    49–95.ISSN 1938-2545.doi:10.1515/lehr-2020-2009.Consultat el 2023-10-28.
  16. ↑ «Índia’s Democracy Is Under Threat» (en en-us). Foreign Policy. Consultat el 2023-10-28.
  17. ↑ «Global Leader Approval Rating Tracker | Morning Consult» (en en). Morning Consult Pro. Consultat el 2023-10-28.
  18. ↑ «[5]». Consultat el 2023-10-28.
  19. ↑ Visweswaran, Kamala (2011-05-06). Perspectives on Modern South Àsia: A Reader in Culture, History, and Representation (en en), John Wiley & Sons. ISBN 978-1-4051-0062-5.
  20. ↑ BJP v CCP: The rise of the world’s biggest political party (in (en-UK)), Sydney Morning Herald. Recuperate le 1 de juliol 2023.
  21. ↑ How BJP became world's largest political party in 4 decades (in (en-IN)), Claves of Índia (16 de abril 2022). Recuperate le 1 de juliol 2023.
  22. ↑ Menon, Kalyani Devaki (2012). Everyday Nationalism: Women of the Hindu Right in Índia, University of Pennsylvania Press, p. 26. ISBN 978-0812222340. «Yet, months after this violent pogrom against Muslims, the Hindu nationalist chief minister of Gujarat, Narendra Modi, went to the polls and won a resounding victory»
  23. ↑ Mishra, Pankaj. Perspectives on Modern South Àsia: A Reader in Culture, History, and Representation, Wiley-Blackwell, p. 188. ISBN 978-1405100625. «The chief minister of Gujarat, a young up-and-coming leader of the Hindu nationalists called Narendra Modi, quoted Isaac Newton to explain the killings of Muslims. "Every action", he said, "has an equal and opposite reaction."»
  24. ↑ Joseph, Manu. Shaking Off the Horror of the Past in Índia, The New York Claves. Recuperate le 10 d'octubre de 2012.
  25. ↑ Nair, Rupam Jain (12 de decembre de 2007). Edgy Indian state election going down to the wire. Recuperate le 10 d'octubre de 2012.
  26. ↑ Robinson, Simon. Índia's Voters Torn Over Politician, Clave. Recuperate le 10 d'octubre de 2012.
  27. ↑ 27,0 27,1 Buncombe, Andrew. A rebirth dogged by controversy, The Independent. Recuperate le 10 d'octubre de 2012.
  28. ↑ David, Ruth. Controversial Gujarati Premier Confirmed in Office, Forbes. Recuperate le 10 d'octubre de 2012.
  29. ↑ «Blood and Soil in Narendra Modi’s Índia» (en en). The New Yorker. Consultat el 3 de febrer de 2020.
  30. ↑ Jaffrelot, Christophe. “Gujarat Elections: The Sub-Text of Modi’s ‘Hattrick’ — High Tech Populism and the ‘Neo-middle Class”. Studies in Indian Politics 1.
  31. ↑ «[6]». Consultat el 30 de novembre de 2018 (en és).
  32. ↑ «Inde: l’arrestation de cinq militants dones droits de l’homme sème la discorde» (en fr). RFI. Consultat el 19 de decembre de 2018.
  33. ↑ «Left unions to begin nationwide strike on Tuesday - Claves of Índia ►». The Times of Índia. Consultat el 8 de giner de 2019.
  34. ↑ «Europe Break King News». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2019. Consultat el 2 de maig de 2019.
  35. ↑ 35,0 35,1 El País
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 36,5 36,6 “'Minimum Government, Maximum Governance': The Restructuring of Power in Modi's Índia” . Journal of South Asian Studies 38 (4): 755–775. doi:10.1080/00856401.2015.1089974. ISSN 0085-6401.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 “"La democràcia de l'Índia: ilusió d'inclusió"” . Economic & Political Weekly 50 (41): 33-36.
  38. ↑ El Gabinet aprova elevar el top de IED en defensa al 49 per cent, obri els ferrocarrils, The Times of Índia.
  39. ↑ Zhong, Raymond. Modi pressiona per a reformar l'Índia, pero ¿és suficient?, The Wall Street Journal.
  40. ↑ Modi renova l'impuls a les reformes laborals mentres l'ocupació torna a ser el centre d'atenció abans de les eleccions, The Economic Claves.
  41. ↑ “¿Una empresa precària? Múltiples antagonismos durant el primer any del Govern Modi” (2015). South Àsia: Journal of South Asian Studies 38 (4): 736-754. doi:10.1080/00856401.2015.1083644.
  42. ↑ Shrivastava, Rahul. «El Govern de Narendra Modi desregula els preus del diésel». NDTV.
  43. ↑ «Cóm els successius Governs suspenen els presuposts d'educació, el NDA pijor».
  44. ↑ «Història en sifres: Despesa en educació en quatre anys de govern Modi».
  45. ↑ Chowdhury, Shreya Roy. «Els anys Modi: ¿Qué han guanyat els escolars en els últims cinc anys?».
  46. ↑ «in/rights/modi-budget-share-for-children Children's Share in Budget Has Nearly Halved Since Modi Took Charge».
  47. ↑ Índia està rebent una millora de transport a ulls vista.
  48. ↑ Choudhury, Gaurav. «Mira a l'Est, enllaça en l'Oest, diu el primer ministre Modi en el llançament de Make in Índia». Hindustan Claves.
  49. ↑ “Perills de la reforma índia de la Llei d'Adquisició de Terres Colonials” (2015). Global Journal of Human-Social Science 15 (1).
  50. ↑ “House Matters: The BJP, Modi and Parliament” (2015). Journal of South Asian Studies 38 (4): 776–790. doi:10.1080/00856401.2015.1091200.
  51. ↑ «3 anys de Govern de Modi: 6 polítiques econòmiques que han fet al BJP més fort, més difícil de derrotar». Business Standard.
  52. ↑ «SIT format per a desenterrar els diners #negre - Primera decisió del Gabinet de Narendra Modi». The Times of Índia.
  53. ↑ Els billets de 500 i 1000 rúpies seran abolits a partir de mijanit: PM Modi, The Indian Express.
  54. ↑ «Demonetización: Creix el caos, les coes s'allarguen en bancs i caixers la fi de semana». The Indian Express.
  55. ↑ «Demonetización en l'Índia: Caos en els caixers automàtics». Al Jazeera.
  56. ↑ Les coes s'allarguen en bancs i caixers la fi de semana, The Hindu.
  57. ↑ Sensex es desploma 1.689 punts per la repressió dels diners #negre, les eleccions nortamericanes, The Hindu.
  58. ↑ Mils de persones protesten en tota l'Índia contra la política monetària, The New York Claves.
  59. ↑ {«La campanya de desmonetización que va costar a l'Índia 1. 5m posats de treball no conseguix descobrir el "diners #negre"» (en en).
  60. ↑ «Índia: La desmonetización passa factura als pobres». Al Jazeera.
  61. ↑ Vij, Shivam. «La sifra de morts per la desmonetización ascendix a 25 i solament han passat 6 dies».
  62. ↑ «"La mida de desmonetización del primer ministre Narendra Modi dona els seus fruts en ampliar-se la ret de l'impost sobre la renda"». Business Today.
  63. ↑ «Efecte desmonetización: Els pagaments digitals la nova moneda de l'Índia; les transaccions en targeta de dèbit es disparen a més d'1.000 millons».
  64. ↑ 64,0 64,1 64,2 64,3 «[7]» (en en).
  65. ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
  66. ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
  67. ↑ «Указ Президента Российской Федерации от 12.04.2019 г. № 157» (en ru). Президент России. Consultat el 2022-09-22.
  68. ↑ Índia Today
  69. ↑ Hindustan Claves
  70. ↑ Nota de Prensa
  71. ↑ «Kronprinsessan tog emot Indiens premiärminister» (en sv). www.kungahuset.se. Consultat el 2026-05-18.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Andy Marí: Narendra Modi: A Political Biography. HarperCollins, 2014. ISBN 978-93-5136-217-3 (Print); ISBN 978-93-5136-218-0 (eBook)
  • Madhu Kishwar: Modi, Muslims and Mija: Voices from Narandra Modi's Gujarat (Manushi Publications, 2014). ISBN 978-81-929352-0-1.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Predecessor:
Manmohan Singh
Primer ministre de la República de l'Índia
2014 - actualitat 		Successor:
En el càrrec


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Narendra_Modi&oldid=681642»