Sijisme

Archiu:Sikh pilgrim at the Golden Temple (Harmandir Sahib) in Amritsar, India.jpg

Sijisme

El sijismo és una religió del Indostán fundada per Gurú Nanak (1469-1540) que es va desenrollar en el context del conflicte entre les doctrines del hinduismo i del islam durant els sigles XVI i XVII en la regió de Punyab del Imperi mogol. El seu principal text sagrat és el Sri Gurú Granth Sahib Ji. Les creències fonamentals inclouen la meditació espiritual constant sobre el nom de Deu, ser guiat pel gurú en lloc de rendir-se al caprig, viure la vida d'un cap de família en lloc del monasticismo, l'adheriment sincer al Dharma (rectitud, deure moral), l'igualtat de tots els sers humans i creure en la gràcia de Deu. Els conceptes clau inclouen Simran, Seva, els tres pilars del sijismo i els cinc artículs de fe.

Als seguidors del sijismo se'ls crida sijes. És la sexta religió del món per número de creents.

Etimologia

El terme espanyol «sij» prové de la paraula anglesa sikh, que té el seu orige en el panyabí ਸਿਖ (/sikj/), que deriva del sánscrito शिक्षा (/shiksh/) ‘instrucció’, o de शिष्य (/shiya/: ‘discípul, el que deprén’).

• sikkhī en idioma panyabí escrit en caràcters llatins.
• ਸਿੱਖੀ en idioma panyabí escrit en caràcters gurmujíes.
• [ˈsɪkːʰiː], en AFI (alfabet fonètic internacional).
• pronunciació de la paraula sík^Ji.

Els sijes criden a la seua religió gurmat (‘el Consell dels [Dèu] Gurús’ en panyabí) o sij-dharam (‘religió sij’ en panyabí, śikhdharma en sánscrito).

Escritura de la paraula «sij»

Algunes obres especialisades preferixen les grafies sikh i sikhismo, que generalment els llectors hispanohablante pronunciaran incorrectament /sík/ i /sikísmo/.

En el cas de les llengües índicas com el panyabí o el hindí, la combinació kh transcribe la versió aspirada del #fonema /k/, que correspon al sò [k] seguit d'una lleu aspiració (AFI [kːʰ]): /sikj/ i /sikjismo/. En canvi, en la transliteración ―a idiomes com l'anglés i el francés― d'idiomes com el rus, l'àrap o el persa, la combinació kh representa el sò de la j espanyola.

Per eixa pronunciació inexacta de la transcripció en kh (en que sikhismo es pronunciava /sikísmo/ en lloc del correcte /sikjísmo/), en molts mijos de comunicació en espanyol s'ha promogut l'us de les grafies «sij» i «sijismo», que han segut acceptades pel Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola en la seua 22.ª edició, de l'any 2001, i són també recomanades pel Diccionari panhispánico de dubtes,

Doctrina

La doctrina bàsica del sijismo consistix en la creència en un únic deu i en les ensenyances dels dèu gurús del sijismo, recollides en el llibre sagrat dels sijes, el Sri Gurú Granth Sahib Ji.

El número de sijes en el món s'estima en uns 25 a 30 millons, la qual cosa fa del sijismo la quinta religió del món. La regió de Punyab inclou una part de Pakistan, pero la major part dels sijes que vivien en el territori actual de Pakistan varen emigrar a l'Índia despuix de la partició de la Índia britànica en 1947 per a evitar les persecucions religioses. Existixen numeroses comunitats sijes en el Regne Unit, Estats Units i Canadà. També són una minoria important en Malàsia i Singapur.

La forma lliterària del idioma panyabí, escrita en alfabet gurmují, està molt lligada a la religió sij. De fet, els parlants de llengua panyabí hindús o musulmans utilisen per lo general el hindi i l'urdu, respectivament, com a llengües escrites. Són principalment els sijes els qui escriuen en panyabí.

Despuix de les eleccions índies de 2004, Manmohan Singh es va convertir en el primer sij que va ocupar el lloc de primer ministre de l'Índia. Va ser també el segon no hindú en ocupar el càrrec (despuix de la catòlica Sonia Gandhi). Gandhi va ser elegida com a primera ministra de l'Índia pero no va assumir el càrrec, deixant i elegint per a eixe propòsit a Manmohan Singh.

Creències principals

Creència en un sol deu

Es creu en un deu panteísta, o més exactament panenteísta. La primera frase de totes les escritures sijes són dos paraules, que reflectixen la base de les ensenyances: «Ik Onkar» (‘[hi ha] un sol deu’), en idioma panyabí, encara que té el seu orige en el terme sánscrito «eka omkara» (‘un sol sò om’), sent

• eka: ‘un’ (número);
• om, un mantra que representa al Brahman (el deu no-persona del hinduismo); i
• kara: ‘lletra’.

ੳ (onkar): representa a Deu o el poder transcendental. Es tracta de la lletra ura ―la primera lletra del alfabet gurmují― pero en una coa estesa. Es pronuncia /onkar/, i representa tot el poder de l'univers, controlat per Deu.

Segons Bhai Gurdas: «En escriure “un” (ik, ੧) al principi, s'ha demostrat que Deu ―qui subsume a totes les formes en ell―, és un». En açò es diferencia de la Santíssima Trinitat (un sol deu en tres persones divines, del cristianisme) o del Trimurti (els tres deus principals del hinduismo).

Waheguru

Waheguru (punyabí: ਵਾਹਿਗੁਰੂ, romanizado: vāhigurū, pronunciació: [ʋaːɦɪɡoɾoː], que significa lliteralment "¡Wow, Gurú!", i que es traduïx figurativamente com "El Maravellós Disipador de l'obscuritat" o "El Sorprenent Destructor de l'obscuritat" és un terme utilisat en el sijismo per a referir-se a Deu, tal com es descriu en el *Guru Granth Sahib*. És el terme més comú per a referir-se a Deu en el sijismo modern.

El significat de la paraula vāhigurū* (generalment escrita en anglés com *Waheguru*) s'explica tradicionalment com a vāh* ("¡maravellós!", una paraula punyabí anàloga a "wow" en anglés) i *guru* (del sánscrito, "mestre, guia espiritual, Deu"). Juntes, es diu que transmeten el significat de "Senyor Maravellós". El terme expressa sorpresa i admiració per lo diví.

Una atra interpretació del terme és que fa referència a un gran instructor que elimina l'obscuritat del seu discípul i ho allumena.

En el sijismo, Waheguru és concebut com una deidad sense forma i omnipresent, en la qual un devot pot establir una relació personal seguint les ensenyances dels Gurús sijs. Waheguru és considerat el ben suprem, en el qual l'ànima purificada es fon mentres que el mal és vençut.

Els himnes dedicats a Waheguru en el *Guru Granth Sahib* varen ser composts per Bhatt Gayand. Dit terme *Waheguru* també s'usa en el sijismo com mantra principal, denominat *gurmantra* o *gurmantar*.

> "El món és un jardí, Waheguru el seu jardiner. > Apreciant a tots, a ningú descuida; > De tots emana la fragància posada allí per Waheguru— > Per tal fragància és cada u conegut." > > — *Sourcebook of the World's Religions: An Interfaith Guide to Religion and Spirituality* (2011), Joel Beversluis, pág. 94.

Un *Hukamnama* (edicte) de Guru Gobind Singh, dirigit a la congregació (*sangat*) de Benarés el 3 de febrer de 1708, es referix a la congregació com *"Vaheguru ji ka Khalsa"*, en lloc de "el meu Khalsa" o "el Khalsa del Gurú".

El terme també s'ampra en el *jaikara* (crit de batalla), en la salutació i en la frase de despedida introduïda per Guru Gobind Singh: *"Waheguru Ji Ka Khalsa Waheguru Ji Ki Fateh"*, que es traduïx com "El Khalsa pertany a Deu i la victòria pertany a Deu". Esta frase s'utilisa en la cerimònia *Amrit Sanchar*, el ritual bautismal sij per a l'iniciació en l'orde del Khalsa.

La salvació i la khalsa

Les ensenyances del gurú Nanak no es basen en un destí final al cel o al infern, sino en una unió espiritual en Deu que es traduïx en la salvació. Els principals obstàculs a la consecució de la salvació són els conflictes socialés i la busca d'objectius mundans, que fan que els hòmens i dònes entren en un cicle interminable de reencarnacions.

Les ensenyances dels Dèu Gurús sijs

Les ensenyances dels Dèu Gurús sijes (aixina com d'atres sabio hindús i musulmans) estan contingudes en el Sri Gurú Granth Sahib Ji. Estes ensenyances propaguen els següents valors:

• Vore Deu en cada u; entendre i practicar l'igualtat entre totes les races independentment de la casta, la religió, el color de pell, l'estatus, l'edat, el gènero, etc.
• Recordar a Deu tot el temps, sempre practicar el simran (‘remembranza de Deu’), el ser primordial, virtuós, misericordioso, generós, valent i creador de tot, estar sempre al tant de la seua persona i actuar en conseqüència.
• Valorar i respectar els ideals positius, com la veritat, la compassió, l'alegria, la humiltat, l'amor, etc. (que són reflexos de les característiques de Deu).
• La supressió dels mals interns com la luxúria, l'ira, la codícia, el apego material, l'egoisme, etc. (que són reflexos de les característiques del Antidiós).

• L'home deu dur una vida productiva, honesta i pacífica com a cap de família; treballar diligentment mentres manté l'image de Deu dins de sí.
• Practicar o participar en el servici desinteressat (sewa), ajudar a construir una vida comunitària d'amor i contribuir en la societat sempre que siga possible.
• Estar preparat per a protegir i representar els drets dels dèbils per a lluitar per la justícia i l'equitat per a tots.
• Acceptar sempre la voluntat de Deu (hukam), i centrar-se i mantindre un esperit positiu i optimiste (chardikala), etc.

Història

Gurú Nanak

Gurú Nanak (1469-1538), el fundador del sijismo, va nàixer en el sí d'una família hinduista en la vila de Talwandi, ara cridada Nankana Sahib, prop de Lahore en el noroest de l'antiga Índia (hui en dia es troba dins de les fronteres de Pakistan). El seu pare, Mehta Kalu, fon un patwari (contador dels ingressos de les terres del govern). La mare del gurú va ser Mata Tripta i també va tindre una germana major anomenada Bibi Nanki. Segons Gurú Nanak, la seua germana Bibi Nanki va vore en ell la llum de Deu pero mai va revelar el secret a ningú. És coneguda com la primera discípula del Gurú Nanak. Des de menut, Gurú Nanak es va vore fascinat per la religió i va abandonar la seua casa. Va anar per tota l'Índia a la manera dels sants pelegrins hinduistas. Va ser en eixe periodo que Gurú Nanak va conéixer a Kabir (1441-1518), un sant reverenciado per molts hindús i musulmans.

Despuix de quatre llarcs viages en direccions opostes ―a Tibet, Sri Lanka, Bengala, La #Meca i Bagdad―, Gurú Nanak va predicar a hindús i musulmans, captant aixina a un grup numerós de discípuls (sijes). Estos quatre viages es denominen udasis.

Segons les seues ensenyances, la religió deuria ser un mig d'unió entre els sers humans, pero, en la pràctica, esta semblava enfrontar a les persones. En este sentit, llamentava de forma especial l'enfrontament entre hindús i musulmans, aixina com les pràctiques de caràcter ritual que apartaven en ser humà de la busca de Deu. La seua intenció era aplegar a una realitat més allà de les diferències superficials entre les dos religions. D'ahí la seua primera i famosa ensenyança «na ko hindú, na ko musalmán» (‘no hi ha hinduistas, no hi ha musulmans’).

La posició doctrinal de Gurú Nanak es recolza en un fet bàsic: l'autoritat del Deu únic, el Creador. Gurú Nanak va cridar a Deu el «Nom Verdader» perque volia evitar l'us d'un nom concret. Gurú Nanak va ensenyar que el Nom Verdader, encara que puga rebre numerosos noms en diferents llocs és, essencialment, el Deu únic, sobirà i omnipotent.

Gurú Nanak es va opondre al sistema de castes, pero va conservar el concepte hindú de maya (‘ilusió’). Segons ell el món se nos manifesta com si fora real, pero l'autèntica realitat és solament la de Deu. El món material és una ilusió que impedix a molts sers humans, abandonats als plaers materials, vore la realitat autèntica i única de Deu. La fe sij conserva la creència hindú en la reencarnació, pero considera que el ser humà pot lliberar-se del cicle de reencarnacions per mig de la virtut, que li permet alcançar la morada de l'amor de Deu. En canvi, els hindús creuen que la virtut solament produïx una reencarnació en millors condicions de vida.

Els seus successors

En 1538, Gurú Nanak va elegir al seu discípul Bhai Lena com el seu successor en lloc dels seus fills. Bhai Lehna va ser renombrado com Gurú Angad i es va convertir en el segon gurú dels sijes. Ell va continuar el treball escomençat pel Gurú Nanak. Gurú Amardas es va convertir en tercer gurú dels sijes en l'any 1552 a l'edat de setenta y tres anys. Goindwal va aplegar a ser un important centre sij durant els temps de Gurú Amardas. Va continuar predicant els principis de l'igualtat de la dòna, la prohibició del satí i la pràctica del langar. En 1567 l'emperador Akbar es va assentar junt en les persones humils i marginades del Panyab per a realisar el langar. Gurú Amardas també va formar a 140 persones ―de les quals 52 eren dònes― per a predicar i expandir la religió al voltant de l'Índia. Abans de la seua mort en 1574 a l'edat de 95 anys, va nomenar al seu fill espiritual, Jetha, com el quarto gurú sij.

Jetha es va convertir en Gurú Ramdas i vigorosamente va mamprendre les seues funcions com el nou gurú. Va ser el responsable de la creació de la ciutat de Ramdaspur que, posteriorment, rebria el nom d'Amritsar. En 1581, Gurú Arjan ―el fill menor del Gurú Ramdas― va ser el quint gurú dels sijes. Ademés de ser el responsable de la construcció del Temple Dorat, va preparar el Sri Gurú Granth Sahib Ji (‘sagrada escritura dels gurús’) en les ensenyances dels gurús anteriors i li va afegir 2000 himnes més, creats per ell mateixa. En 1604 va declarar que el Sri Gurú Granth Sahib Ji és el llibre sagrat dels sijes.

En 1606, el nou emperador mogol Yajanguir (1569-1627) ho va fer multar per motius religiosos. Li va ordenar que canviara algunes paraules dels gurús anteriors (que Ramdas havia escrit en el Adi-granth) pero Arjan es va negar a fer-ho. Se li va ordenar pagar una enorme suma com a multa, pero Arajan es va negar a pagar.

El sant sufí Hazrat Mian Mir Sant (amic del Gurú Arjan) i els seus seguidors varen intentar intercedir a favor seu, pero Arjan, dient que no havia fet res per a justificar la multa, els va demanar que no interferiren en la voluntat de Waheguru (Deu). Arjan va ser arrestat i severament torturat. En un moment se li va permetre donar-se un bany en el riu més propenc. Els seus seguidors ho varen vore caminar cap al riu, en greus cremades i ampolles en els peus, i immediatament es va sumergir en l'aigua i no va tornar a eixir. Es va convertir en el primer màrtir dels sijes.

Gurú Har Gobind es va convertir en el sext gurú dels sijes. Duya dos espases: una per raons espirituals i l'atra per raons mundanes. A partir d'este punt de l'història, els sijes varen aplegar a ser una força militar i sempre es varen entrenar per a poder defendre la seua independència. En 1644, el Gurú Har Rai va ser el seu successor i est va ser succeït pel Gurú Har Krishan, el chiquet gurú en 1661. En 1665, Gurú Teg Bahadur va ser el nové gurú sij i va liderar als sijes dèu anys. En 1675, els pandits hinduistas de Cachemira li varen demanar ajuda perque l'emperador mogol Aurangzeb els havia condenat per no haver-se convertit al islam. Segons la tradició, el Gurú Teg Bahadur va prometre protegir-los, per lo que l'emperador va ordenar la seua eixecució pública.

El seu fill i successor, Gobind Rai, es va convertir en gurú i va ser renombrado com Gurú Gobind Rai. Va promoure la militarisació dels seus seguidors. Poc abans de morir, Gurú Gobind Singh va ordenar que ell seria l'últim gurú humà, ya que des d'eixe moment ordenava que el Sri Gurú Granth Sahib Ji ―la sagrada escritura dels sijes― substituiria la llínea dels gurús humans, i deuria ser considerat l'única autoritat espiritual dels sijes.

El «Sri Gurú Granth Sahib Ji», el llibre sagrat

Els seguidors de Gurú Nanak li cridaven el «gurú» (‘mestre’). Abans de la seua mort, va designar a un nou gurú com a successor, encomanant-li el liderage de la comunitat sij. Este procediment de designació d'un successor va ser continuat fins que el dècim gurú, Gurú Gobind Singh (mort en 1708), va instituir el cult sij en l'any 1699, dotant als sijes d'una identitat com a religió independent i va designar al llibre sagrat Sri Gurú Granth Sahib Ji com a undècim i definitiu gurú a perpetuidad. L'autoria del text sagrat sij correspon als gurúes escomençant pel quint, Gurú Arjan, que en 1604 va començar la redacció del text sagrat. El llibre sagrat dels sijes té la particularitat d'haver segut escrit pels propis fundadors de la religió, a diferència dels llibres sagrats d'atres grans religions. Està escrit íntegrament en alfabet gurmukjí, pero en vàries llengües: panyabí, sánscrito, boipurí i persa. El llibre original es guarda en el Temple Dorat, pero existix una còpia en cada temple. A cada eixemplar se li tracta com si fora una persona viva, gitant-ho en un llit en el temple cada nit i aventant-ho.

Territoris sij

L'imperi sij

Artícul principal → Imperi sij.

Els sijes varen governar teocráticamente una vasta confederació de regnes coneguda com l'Imperi sij, que va desaparéixer despuix de dos guerres contra els britànics, conegudes com guerres anglo-sij, sent derrotats en la segona, despuix de la qual cosa el territori sij va ser anexat a la colónia britànica d'Índia.

Jalistán

Artícul principal → Jalistán.

En 1980, els moviments independentistes liderats per nacionalistes sijes que buscaven la creació d'un estat sobirà sij, va dur a la declaració d'independència de Jalistán (Khalistán en anglés). Despuix d'açò va seguir un enfrontament en l'Eixèrcit de l'Índia enviat per la primera ministra Indira Gandhi a ocupar el Temple d'Or d'Amritsar (lloc sagrat dels sijes) per a desestajar a un grup de militants nacionalistes sijes, i que va finalisar en l'Operació Estrela Blava en la que es va bombardejar el temple en el que s'havien refugiat els rebels, intervenció que va provocar més de 500 morts.

Eixa actuació de l'eixèrcit indi, entrant en un lloc sagrat sij, va ser considerada un ultrage per molts sijes. En l'Índia, els sijes varen ser blanc d'atacs despuix de l'assessinat d'Indira Gandhi, acte de venjança portat a terme pels seus propis guardaespales sijes. El motiu de la venjança va ser la decisió de Indira Gandhi de manar a l'eixèrcit a ocupar el Temple Dorat. Despuix de l'assessinat de Indira Gandhi, els diversos atacs contra els sijes es varen cobrar varis mils de morts.

Discriminació contra els sijes

Els independentistes sijes [2] archivat en Wayback Machine. afirmen que en Índia existix una forta discriminació contra esta població que inclou arrests arbitraris, abusos sexuals contra dònes i chiquetes sijes, tanes, desaparicions, etc. No obstant, uns atres argumenten que açò no és del tot cert. En tot cas, el primer ministre d'Índia fins al 26 de maig de 2014, Manmohan Singh (n. 1932) era sij.

Ya en el sigle XXI, despuix dels atentats de l'11 de setembre de 2001, es varen produir en Estats Units atacs contra sijes, erròneament presos per musulmans. Estos atacs i amenaces contra sijes varen dur al Senat d'Estats Units a fer una declaració de condena contra la discriminació cap als sijes. El 5 d'agost de 2012 es va produir un atac a un temple sij en Wisconsin (Estats Units) en el que varen morir 6 persones i atres tres varen resultar ferides.

En França, la llei que des de setembre de 2003 prohibix l'us de símbols religiosos en les escoles públiques (per a promoure un estat llaic que garantisa l'igualtat entre totes les religions existents en França) ha implicat la prohibició del turbant sij en les escoles públiques, la qual cosa ha provocat protestes de la chicoteta comunitat sij francesa.

Les cinc K o artículs de fe

Els sijes que han pres iniciació en la Khalsa deuen portar sempre estos cinc elements, que són:

• Kesh: pèl llarc sense tallar
• Khanga: un chicotet pentine de fusta per a arreplegar-se el pèl
• Kara: un braçalet metàlic
• Kashera: roba interior de cotó
• Kirpán: en els seus orígens era una espasa ceremonial, pero actualment no és més que una chicoteta daga. Simbolisa poder i llibertat d'esperit, autorrespeto, la lluita constant del ben i la moralitat sobre l'injustícia. El kirpán mai deu desenvainarse per a atacar, pero pot usar-se per a l'autodefensa o per a protegir a un tercer.

Khanda, l'emblema sij

Este símbol està format per quatre armes, el khanda, situat entre dos kirpanes i un chakkar, arma en forma de disc. Cada arma té un significat diferent:

• Khanda: espasa recta que simbolisa el coneiximent de Deu.
• Kirpanes: dagas curves que representen la sobirania política i espiritual.
• Chakkar: arma en forma de disc que simbolisa l'unicitat de Deu.

Temples

Els temples sijes reben el nom de gurdwaras. En ells ocupa un lloc de privilegi el llibre sagrat, el Gurú-grant-sajib. El principal temple sij és el Temple Dorat, en la ciutat d'Amritsar.

Noms sijes

Els varons sijes utilisen un segon nom Singh (que significa ‘lleó’) despuix del seu nom de pila. Les dònes utilisen Kaur (que significa ‘princesa’) com a segon nom. El rebuig dels sijes al sistema de castes es reflectix que molts sijes preferixen evitar l'us del llinage, molt lligat a l'identificació de les castes, utilisant solament el seu nom de pila seguit de Singh o Kaur.

Ritual

Nanak va ensenyar en el Gurú-grant-sajib que «pelegrinages, dejunis, #purificació i #penitència són inútils, com lo són rituals, cerimònies religioses o l'idolatría». No obstant, en época tardana, durant els últims gurús, per la progressiva institucionalización de la religió, es varen desenrollar algunes cerimònies i ritos. Les oracions del matí i de la vesprada ocupen dos hores al dia. Per a batejar als recent naixcuts, s'obri el llibre sagrat a l'encert, i se li posa un nom, que la seua inicial es pren de la primera lletra del cantó esquerre de la pàgina esquerra. També existixen rituals associats al matrimoni (anand kāraj) i als servicis funeraris (sent preferible la cremació), que conten en oracions específiques.

Sectes sijes

Les sectes sijs són sub-tradicions dins del sijismo que o be creuen en un linaje alternatiu de gurús, o be tenen una interpretació diferent de les escritures sijs, o be creuen en seguir a un gurú viu, o be sostenen atres conceptes que diferixen dels sijs khalsa ortodoxos. Les principals sectes històriques del sijismo han segut les Udasi, Nirmala, Nanakpanthi, Khalsa, Sahajdhari, Namdhari Kuka, Nirankari i Sarvaria.

Les primeres sectes sijs varen ser els Udasis i els Mines, fundades per Sri Chand, el fill major de Gurú Nanak, i Prithi Chand, el fill major de Gurú Ram Dones, respectivament, en paralel a la successió oficial dels gurús sijs. Més vesprada, la secta Ramraiya va créixer en Dehradun en el patrocini de Aurangzeb. Durant l'época del Imperi mogol es varen formar moltes comunitats sijs escindides. Algunes d'estes sectes varen ser recolzades financera i administrativamente pels #gobernant mogoles en l'esperança de conseguir una ciutadania més favorable i complaciente.

Despuix del colapse de l'Imperi Mogol, i en particular durant el govern de Ranjit Singh, els sijs udasi varen protegir els santuaris sijs, varen preservar les escritures sijs i varen reconstruir els que varen ser profanats o destruïts durant les guerres entre musulmans i sijs. No obstant, els sijs Udasi conservaven ídols i imàgens dins d'estos temples sijs. En el XIX, es varen formar en el sijismo les sectes Namdharis i Nirankaris, que buscaven reformar i tornar a lo que cada una creïa que era la forma pura del sijismo.

Totes estes sectes diferixen dels sij ortodoxos de Khalsa en les seues creències i pràctiques, com seguir celebrant les seues bodes al voltant del fòc i ser estrictament vegetarianes. Molts accepten el concepte de gurús vius com el Gurú Bava Dyal Singh. La secta Nirankari, encara que poc ortodoxa, va influir en la formació de les opinions de Tat Khalsa i de les creències i pràctiques sij de l'era contemporànea. Una atra important secta sij de el XIX va ser el moviment Radhasoami en Punjab dirigit per Bava Shiv Dyal. Atres sectes sijs de l'era contemporànea inclouen la 3HO, formada en 1971, que existix fòra de l'Índia, particularment en Amèrica del Nort i Europa.

Vore també

• Dieta en el sijismo
• Hinduismo
• Índia
• Saktismo
• Llista de sijes
• Sijismo i sexualitat
• Religió en l'Índia
• Canal Sik

Bibliografia

• Francisco Díez de Velasco: Introducció a l'història de les religions. [1995]. Madrit: Trotta (tercera edició revisada i aumentada), 2002. ISBN 978-84-8164-564-4.
• Gallud Jardiel, Enrique (2013). El sikhismo. La religió del valor. Editorial Ales. ISBN 9788420305714
• Pániker, Agustín (1959-): Els sikhs: història, identitat i religió. Barcelona: Kairós, 2007. ISBN 978-84-7245-654-9.

• (1988).Himalayan Institute Press.
• (2004).Black Rabbit Books.
• (1971).Hamlyn Publishing Group, EUA.
• (2006).Oxford University Press, Índia.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sijisme.
• SikhCoalition.org (informació de la Coalició Sij).
• Missió Sikh Hispanoamericana (informació sobre l'història i actualitat del sijismo; en espanyol).
• Sikh-history.com (informació sobre l'història del sijismo; en anglés).
• Sikhism.com (informació sobre la fe sij; en anglés).

• SikhiWiki.org (l'enciclopèdia lliure dels sijes; en anglés).
• Sikhs.org (informació sobre la fe sij; en anglés).
• Info-sikh.com (informació detallada sobre el sijismo; en anglés).
• Sacred-Texts.com (Shri Gurú Granth Sahib, llibre sagrat sij; en anglés).