Anar al contingut

Gurú Gobind Singh

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Guru Gobind Singh.jpg
Gurú Gobind Singh

Sri Gurú Gobind Singh Ji (Patna, 1666 - Nanded, 1708) va ser el successor del nové gurú Sri Guru Tegh Bahadur Sahib Ji, i fill llegítim del mateix. Dirigent medieval i alt cap polític, militar i espiritual, i fundador de la Khalsa, o germandat marcial que va institucionalisar al sijismo com un estil de vida marcial, benevolente, no-conflictiu, tolerant i formal, i primer home que va abolir l'esclavitut i l'existència de castas en tota l'Índia i Pakistan[3];[4][5][6][7] conegut també per permetre la mescla i acceptació de totes les cultures i religions de l'Índia i fòra d'ella. També va ser un gran poeta i erudit, a qui se li reconeix per haver llegat el Adi Granth en la seua forma final, en la colaboració de regentes sufis, com una extracompilación al Sri Gurú Granth Sahib Ji.

Orígens

[editar | editar còdic]

Nomenat des del seu naiximent com Gobind Rai, va ser instruït des dels 5 anys en les llengües i la lliteratura indoiranias, perses i sánscritas. Va ser entrenat militarment en l'estil bèlic mare Kalaripayatu, en a on en el temps dominaria totes les diverses tècniques d'este antic art bèlic i institucionalisaria el gatka (art marcial sij), com una formació obligatòria i fonamental per a tot sij, que ho durien a prendre una conducta militar.

En la seua majoria d'edat allistaria adeptes (hòmens i dònes), per a lliberar l'invasió persa que ya duya varis sigles oprimint a tot estrat social, imponent a la població la conversió a l'islam per mig dels més cruels actes de tortura i rendir tributs i ofrenes econòmiques al Imperi mogol.

Durant tota la seua infància Gobind Rai va ser testic de l'opressió persa sobre la població índia, sent testic a l'edat de 9 anys de l'eixecució del seu propi pare, ordenada per l'emperador Aurangzeb.


Si be a Gobind Rai des del seu infància li varen ser reconeguts els seus talents. Ademés portava una gran estatura que a la seua edat adulta esta va aplegar a sobrepassar els 2.00 metros, medits en l'actualitat els seus restants òsseus donen una proporció exacta de 2.35 m. Gobind Rai tenia un defecte anatòmic, puix tenia els ossos húmer, ràdio i ulna massa grans, tant aixina que les seues falanges distales apleguen a tocar estiradamente la seua patela (os del genoll), òbviament estos defectes li donaven una superioritat excepcional en el maneig de les armes blanques, imponent el seu virtuosisme en el camp de batalla. A l'edat de 9 anys, abans de la mort del seu pare, el gurú antecessor, Gobind Rai va ser elegit com el dècim i últim gurú vivent, donat a açò se li va titular en el seu nom més reconegut com Gurú Gobind Singh.

Accions i llegat

[editar | editar còdic]

A l'edat de 16 anys va presidir la talle polític-marcial sij en Anandpur Sahib. Des del seu presidi Gurú Gobind Singh va estar contínuament en estat de guerra, fent compatriotismo en els alts caps guerrers Kali Cchela i Durga Cchela indostaníes, en contra de les autoritats mogolas, estes anteriors varen obligar a la cort sij a eixir d'Anandpur en 1704, matant a més de 32.000 soldats (entre ells 1.270 dònes), i als quatre fills (18, 14, 8 i 4 anys), de Gurú Gobind Singh.Els majors varen morir en guerra i els dos menuts varen ser assessinats en sarhand.

Una llegenda èpica narra com Gurú Gobind Singh va otorgar la mort de l'emperador Aurangzeb, llançant-li una flecha al cor, que va recórrer la distància trayectorial d'1 km. En terminar en la mort del sanguinari Aurangzeb va recolzar les pretensions del futur emperador, Bahadur Shah (1643–1712), d'ocupar el tro i d'abolir tot acte violent en contra de tota religió, donant otorgamiento a l'implantació per primera volta no-bèlica del Islam. Gurú Gobind Singh va ser assessinat, sent ferit per ferida de daga en el pit ans que poguera persuadir a Bahadur Shah de permetre la tornada de la cort sij a Anandpur. Gurú Gobind Singh va morir en l'any de 1708 en la província de Nanded, Maharashtra, Índia.

Història

[editar | editar còdic]

El pare de Gurú Gobind Singh va fundar la ciutat de Anandpur Sahib en l'any 1665, en la terra que li va regalar el rei de Bilaspur. El Gurú es va traslladar a Anandpur Sahib en l'any 1672. En abril de 1685, el canvi de lloc la seua residència a Poanta a on es va ordenar la construcció d'un fort. Per la seua popularitat creixent i creències diferents al hinduismo, ell va fer molts enemics. Un d'eixos - el rei de Garwal, Fateh Singh, va atacar el seu fort en setembre de 1688. Les forces combinades del Gurú i el llavors rei dels veïns Nahan va derrotar a les forces de Fateh Singh. Poc despuix, en 1695 el cap dels eixèrcits mogoles en l'àrea, Dilawar Khan, va enviar a les seues tropes baix el liderage del seu fill per a atacar la ciutat de Anandpur Sahib. En la batalla, l'eixèrcit mogol va ser derrotat primer en Anandpur Sahib, i més tart per un dels generals del Gurú, en els tossals de Siwalik. Estos desenrolls varen començar a preocupar a l'emperador mogol Aurangzeb, i els va enviar més tropes baix el mando del seu fill per a restaurar l'autoritat.


En 1699, el Gurú va enviar cartes a tots els seus partidaris per a atendre una congregació el dia de Vaisakhi (festival anual de la collita). Allí els va preguntar a tots els presents que quí era para ells. Ells varen respondre dient que era el seu Gurú. Llavors el Gurú va demanar si hi havia un voluntari que estiguera dispost a sacrificar el seu cap per al seu Gurú, i despuix de preguntar tres voltes d'un home es va alvançar i li va oferir el seu cap al Gurú. El Gurú va eixir en l'home dins d'una tenda i va tornar en la seua espasa tacada de sanc. Va demanar un atre cap, i un voluntari més es va alvançar i va entrar en la tenda en ell. El Gurú va tornar una atra volta en sanc en la seua espasa. Açò va succeir tres voltes més. En acabant de que l'últim voluntari haguera entrat a la tenda en el Gurú, tots els hòmens que havien oferit els seus caps varen eixir de la tenda ilesos i vestits en corfolls nous. A ells els donava el nom del Khalsa- The Panj Pyare (els cinc purs) i Singh (Leon), i també els donava un néctar (Amrit) que els purifica del pecat, i aixina va entrar en existència el clan dels Khalsa. Al final d'esta cerimònia, el Gurú els va preguntar als cinc que ho inicie com un membre per la creència que tots els humans són iguals (El Hinduismo en eixa época va crear el sistema de castes). En la conversió dels cinc en Khalsa, es va formar en l'Índia la primera orde militar religiosa sense castes.

Alarmat per l'influència creixent i les idees contra el sistema de castes, els rajas dels tossals Siwalik es varen unir en aliança per a derrotar al Gurú i traure-ho del seu poder. Al final ells varen decidir demanar a l'emperador Aurangzeb ajuda, dient que el Gurú va ser responsable de trencar moltes regles imperials, i que era una amenaça per a tots en l'àrea. En conseqüència, Aurangzeb va enviar als seus generals Din Beg i Painda Khan, cada u en un eixèrcit de 5000 hòmens, per a atacar i capturar la ciutat de Anandpur Sahib. De camí, els eixèrcits mogoles es varen unir en els eixèrcits dels rajas i es movien a atacar la fortalea del Gurú. El Gurú per la seua banda, també va rebre ajuda de l'eixèrcit dels reis veïns amics. En la primera batalla de Anandpur, els eixèrcits units dels mogoles i els rajas varen ser derrotats i el general Painda Khan va ser mort. Despuix de la batalla, els eixèrcits dels rajas es varen retirar, pero encara varen llançar atacs menuts sobre el Gurú i la seua gent fins a 1704 quan abdós partits varen aplegar a un acort de pau.

El Gurú, d'acort en el tractat va tindre que eixir de Anandpur Sahib, va moure al poble de Nirmoh. Mentres, el raja Ajmer Chand va ordenar als seus enviats demanar ajuda del llavors virrey de Sirhind Wazir Khan. Els eixèrcits de Wazir Khan varen aplegar al Nimroh, i al vore que no estava fortificada, varen atacar el poble. Els eixèrcits mogoles varen ser repelits, pero el Gurú va tindre que retirar-se al poble de Basoli per a garantisar la seua seguritat i la dels seus seguidors.

Despuix d'açò, el virrey Wazir Khan es va convertir en un dels grans rivals del Gurú. Quan el Gurú va tornar al Anandpur poc despuix des de Basoli, un eixèrcit baix el mando de Saiyad Khan marchava cap a la ciutat. Una volta que varen aplegar, el germà de Saiyad Khan li va dir del Gurú i el seu estat com un home sant. El general, en sentir açò, va canviar la seua posició i es va unir a les forces del Gurú. El mando de l'eixèrcit va passar a mans de Ramzan Khan, qui va atacar a la ciutat de Anandpur en 1704. La ciutat, que estava buida per la collita, va ser saquejada pels eixèrcits mogoles. Pero quan l'eixèrcit es tornara al Sirhind, els sijs varen atacar i varen recuperar la riquea furtada.

El virrey Wazir Khan va enviar una carta a l'emperador Aurangzeb que indicava que el Gurú volia atacar l'Imperi mogol, i estava preparant una força per a marchar sobre Delhi. L'emperador, creent açò, va ordenar una gran força que incloïa els eixèrcits dels districtes de Kashmir, Sirhind i Lahore per a atacar Anandpur Sahib. L'eixèrcit va aplegar allí en 1705, i varen establir un sege entorn la ciutat. Els eixèrcits dels rajas es varen unir en les forces mogoles i el Gurú i la seua gent es varen preparar per a batalla.


Despuix de dies de lluitar, que els sijs que no tenien accés a menjar o aigua ademés lo que va ser almagasenada en la ciutat, Raja Ajmer Chand va enviar una carta que declarava que si el Gurú s'anava i abandonava la ciutat, llavors no passaria res als sijs. Per a provar la veracitat de les seues paraules, el Gurú va demanar que els eixèrcits enemics permeteren passar una caravana plena de diners de la seua tesoreria. El raja va dir que estava d'acort en açò, pero quan va eixir la caravana els eixèrcits la varen atacar. La caravana que no duya res de valor va ser destruïda i el Gurú es va negar a acceptar totes les propostes de l'eixèrcit.

Llavors, l'emperador Aurangzeb va enviar una carta firmada personalment jurant en nom del Corán al Gurú. En això li garantisava que no passaria res al Gurú i els seus seguidors si ell decidia eixir de Anandpur.

Escritures sij

[editar | editar còdic]
Piara Singh Padam en el seu Sri Guru Gobind Singh Ji de Darbari Ratan destaca que Guru Gobind Singh donava tanta importància a la ploma com a l'espasa.[8]

En la tradició sij s'atribuïx a Guru Gobind Singh la finalisació del Kartarpur Pothi (manuscrit) del Guru Granth Sahib', la principal escritura del sijismo.[9] La versió final no acceptava els himnes estranys d'atres versions, i incloïa les composicions del seu pare Guru Tegh Bahadur.[9] Gobind Singh també va declarar que este text era el Gurú etern per als sijs.[10]


També s'atribuïx a Gobind Singh el Dasam Granth'.[11] És un controvertit text religiós considerat la segona escritura per alguns sijs, i d'autoritat discutida per a atres sijs.[12][13] L'edició estàndar del text conté 1.428 pàgines en 17.293 versos en 18 seccions.[12][14] El Dasam Granth inclou himnes, relats mitològics de texts hindús,[11] una celebració de lo femení en la forma de la deesa Durga,[15] faules que tracten sobre sexualitat,[11] una autobiografia, històries seculars dels Puranas i el Mahabharata, cartes a uns atres com l'Emperador mogol, aixina com discussions reverenciales sobre guerrers i teologia. [12][16][17]

En els seus escrits Guru Gobind Singh utilisa una varietat d'pseudónimo com Shyam, Raam, Kaal, Gobind Dones, Gobind Singh, Nanak i Shah Gobind..

Segons el Bansavlinama, escrit en 1755 per Kesar Singh Chibbar,[18] Els sijs varen demanar a Gobind Singh que fusionara el Dasam Granth en el Guru Granth Sahib. Gobind Singh va respondre a la petició dient: "Est és el Adi Guru Granth; El llibre raïl. Eixe (Dasam Granth) és només per a la meua diversió. Que açò es mantinga en la ment i que els dos permaneixquen separats."[19][20]


El Dasam Granth eixercita un paper important en l'iniciació i la vida quotidiana dels devots sijs khalsa. [21][22] Parts de les seues composicions com el Jaap Sahib, el Tav-Prasad Savaiye i el Benti Chaupai són les oracions diàries (Nitnem) i els versos llitúrgics sagrats utilisats en l'iniciació dels sijs khalsa. [13][23][24]

Dohra Mahalla Dasvan (10)

[editar | editar còdic]

Encara que generalment es creu que Guru Gobind Singh no va afegir cap de les seues pròpies composicions al Guru Granth Sahib, hi ha els qui sostenen que una sola copla rimada, coneguda com Dohra, del dècim Guru, titulada Dohra Mahalla Dasvan (10), prop del final de l'escritura en la pàgina 1429 és obra de Guru Gobind Singh. [25][26] [27]

La composició mencionada és:[28][29]

ਮਹਲਾ ੧੦:
Mahalla 10:
ਬਲੁ ਹੋਆ ਬੰਧਨ ਛੁਟੇ ਸਭੁ ਕਿਛੁ ਹੋਤ ਉ ਪਾਇ ॥
Les meues forces han segut restaurades, i les meues lligaces han segut trencades; Ara puc fer tot.
ਨਾਨਕ ਸਭੁ ਕਿਛੁ ਤੁਮਰੈ ਹਾਥ ਮੈ ਤੁਮ ਹੀ ਹੋਤ ਸਹਾਇ ॥੫੪॥
Nanak: tot està en Les teues mans, Senyor; Eres la meua ajuda i respal. ||54||

Segons Trilochan Singh, Guru Tegh Bahadur va enviar una carta en forma de sloka al jove Gobind Dones mentres estava encarcerat en Delhi per Aurangzeb, entregada personalment al chiquet per Bhai Uda i Pundit Kirpa Ram: [30]

Tot el poder humà ha fallat,
La humanitat gime encadenada;
Els esforços morals no servixen de res;
Senyor, salva'ls, oh salva
En el teu misericordiosa ajuda,
Com vares salvar
¡A l'elefant que s'ofegava i que orava! [31]

Va ser una prova del potencial successor del Gurú. Gobind Dones, que escrivia des de Anandpur, va respondre en una "dohra", que afirmava la seua disposició a triumfar com el pròxim gurú sikh i calmava qualsevol temor que els sikhs de l'época sentiren sobre la perspectiva. [30] Guru Tegh Bahadur sabia que el seu fill estava preparat per a prendre les regnes i liderar la comunitat sikh despuix de la seua mort.[30] Despuix de llegir la resposta del seu fill, Guru Tegh Bahadur va enviar un últim mensage al seu fill:[30]

La Paraula de Deu permaneixerà per a sempre,
Els sants sobreviuran per a sempre;
La glòria de Guru Gobind permaneixerà per a sempre;
Pocs i rars són aquells, Oh Nanak,
Els qui contemplen El seu Nom[32]


Esta història està registrada en el relat de Bhai Mani Singh escrit en la seua composició Sikhan vaig donar Bhagat Mal.[30] L'història es conta en més detall en atres fonts històriques, com Suraj Prakash, Mehma Prakash i Bansavalinama de Kesar Singh Chibber. [30]

El SGPC, per raons desconegudes, va decidir no atribuir la dohra a Guru Gobind Singh quan va estandardisar el Guru Granth Sahib, que posteriorment publica sense ella, a pesar de que la dohra s'atribuïx al dècim Guru en molts manuscrits dels sigles XVII i XVIII del Guru Granth Sahib, incloent molts dels quals duen una firma del dècim Guru.[30]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Grewal 1998, p. 70: "Though historians generally refer to the young Gobind as Gobind Rai, in the hukamnamas of Guru Tegh Bahadur he is referred to as Gobind Dones."
  2. ↑ Grewal, J. S.. Guru Gobind Singh (1666–1708): Master of the White Hawk (en en), Oxford University Press, pp. 45. ISBN 978-0-19-099038-1.
  3. ↑ [1][2]
  4. ↑ Cole, W. Owen. Understanding Sikhism (en en), Dunedin Academic Press Ltd, pp. 68. ISBN 978-1-906716-91-2. «Guru Gobind Singh's name was Gobind Dones or sometimes said to be Gobind Rai, but from the founding of the Khalsa he is known to be Guru Gobind Singh.»
  5. ↑ McLeod, W. H.. Sikhism (en en), Penguin Books, pp. 47. ISBN 978-0-14-025260-6. «Gobind Dones was the original name of the Tenth Guru, at least baix it seems. Muslim sources generally refer to him as Gobind Rai, but documents issued by his father, Guru Tegh Bahadur, give his name as Gobind Dones.»
  6. ↑ Guru Gobind Singh in the final verse of his composition, Chaupai Sahib, refers to himself as Gobind Dones.
  7. ↑ Holt, James D.. Understanding Sikhism: A Guide for Teachers (en en), Bloomsbury Publishing, pp. 164. ISBN 978-1-350-26319-2.
  8. ↑ Grewal, J.S. Guru Gobind Singh (1666-1708) Mestre del Falcó Blanco.
  9. ↑ 9,0 9,1 (2013) Sikh Religion, Culture and Ethnicity, Routledge, pp. 11-12, 17-19. ISBN 978-1-136-84627-4.
  10. ↑ «Adi Granth | Escritura sagrada dels sijs» (en en).
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Dasam Granth | Escrits sijs | Britannica» (en en).
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Rinehart, Robin (2014). The Oxford Handbook of Sikh Studies, Oxford University Press, pp. 136-138. ISBN 978-0-19-969930-8.
  13. ↑ 13,0 13,1 McLeod, W. H. (1990). Fonts textuals per a l'estudi del sijismo, University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-56085-4., pàgines 2, 67
  14. ↑ Singha, H. S. (2000). L'enciclopèdia del sijismo (més de 1000 entrades), Hemkunt Press. ISBN 978-81-7010-301-1., pp. 53-54
  15. ↑ Nesbitt, Eleanor (2016). Sikhism: A Very Short Introduction, Oxford University Press, pp. 107-109. ISBN 978-0-19-106277-3.
  16. ↑ Christopher Shackle i Arvind Mandair (2005), Teachings of the Sikh Gurus, Routledge, ISBN 978-0415266048, pàgina xx
  17. ↑ Deol, J (2013). Sikh Religion, Culture and Ethnicity, Routledge, pp. 30-34. ISBN 978-1-136-84627-4.
  18. ↑ Gujral, Maninder S.. «BANSAVALINAMA DASAN PATSHAHIAN KA» (en en-us).
  19. ↑ Singh, Kesar. Bansavalinama, pp. 161.
  20. ↑ Gujral, Maninder S.. «DASAM GRANTH» (en en-us).
  21. ↑ Christopher Shackle i Arvind Mandair (2005), Teachings of the Sikh Gurus, Routledge, ISBN 978-0415266048, pàgines xvii-xx
  22. ↑ J Deol (2000), Sikh Religion, Culture and Ethnicity (Editors: AS Mandair, C Shackle, G Singh), Routledge, ISBN 978-0700713899, pàgines 31-33
  23. ↑ (2012) Sikhs Across Borders: Transnational Practices of European Sikhs, A&C Black, pp. 233-234. ISBN 978-1-4411-1387-0.
  24. ↑ Robert Zaehner (1988), The Hutchinson Encyclopedia of Living Faiths, Hutchinson, ISBN 978-0091735760, pages 426-427
  25. ↑ Art i lliteratura sijs, Kerry, August 17- Brown, London: Routledge, p. 198. OCLC 39765536. ISBN 0-415-20288-4.
  26. ↑ Singh, Anurag. “Punjab: Breçol de la civilisació índia i Khalsa de Guru Gobind Singh”. Gyankosh: An Interdisciplinary i-Journal 1: 29.
  27. ↑ Singh, Pashaura. "Fearlessness and human justice: Exploring Guru Tegh Bahadur’s teachings and sacrifice from a fresh perspective." Sikh Formations 17.4 (2021): 409-434.
  28. ↑ «Guru Granth Sahib» (en en).
  29. ↑ Khalsa, Harjinder Singh. «'Dohra' Mahalla 10» (en en).
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 30,6 Singh, Trilochan (1967). «Capítul XXIV», Guru Tegh Bahadur, profeta i màrtir: una biografia, Comité Gurdwara Parbandhak, pp. 317, 325.
  31. ↑ Guru Tegh Bahadur, Gurú Granth Sahib
  32. ↑ Guru Tegh Bahadur, Guru Granth Sahib

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gurú_Gobind_Singh&oldid=717332»