Anar al contingut

Conflicte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:TS 2015-01-15-2448 (15664444213).jpg
Conflicte
Per a el conflicte d'un argument en la lliteratura i el teatre vore conflicte dramàtic.

El conflicte és una situació en la qual dos o més persones en interessos distints entren en confrontació, oposició o mamprenen accions mútuament antagonistas, en l'objectiu de danyar, eliminar a la partix rival, contradir la narrativa predominant o arrebatar-li poder d'algun tipo en favor de la pròpia persona o grup.

Conflicte entre individus

[editar | editar còdic]

S'han alvançat vàries teories sobre l'orige d'este problema (conflicte). Últimament es pot alegar que l'home és un animal social, i, per lo tant, per i també que respon a les tendències tant de competició com cooperació que s'observen en animals socials. Aixina s'aduïx que hi ha motius últimament biològics o sicològics per a l'agressivitat.

Des d'este punt de vista l'idea més bàsica, des de la que caldria partir per a resoldre un conflicte social de manera adequada, és que el conflicte escomença en una emoció desbordada.

Atres visions aduïxen que, si be podria haver tals causes inherents o innates, no és menys cert que a sovint tal conflicte o violència s'expressa ya siga en formes socialment permeses o acceptades o té com a meta objectius que són socialment valuables. Com a mínim, el conflicte s'expressa en un acte eixercit en relació en atres espectres que, en l'interacció i interrelació humana, va des de situacions i qüestions aparentment simples i sense problemes de conseqüències doloroses per a les parts, fins a situacions complexes, perilloses i violentes. Des d'este punt de vista s'aduïx que «La convivència social és considerada una mina abundant de conflictes, a on la font més abundant de molèstia són els demés». Per a Lewis A. Coser un conflicte és social quan transciende lo individual i procedix de la pròpia estructura de la societat.[1]

Dos aspectes centrals dels estudis del conflicte social es referixen a l'orige i la funció social dels conflictes. Aixina, per eixemple, para Ralf Dahrendorf, el conflicte és un fet social universal i necessari que es resol en el canvi social.

De major importància per a estos estudis són consideracions sobre el paper que tant el consens com la coacció i el control social juguen en la societat ya siga en general com en el desenroll i resolució dels conflictes.

Teories del conflicte social

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Teoria del conflicte.
Artícul principal → Conflicte social.

Les teories del conflicte social busquen explicar, a partir d'una percepció de la societat que requerix tant orde i integració com a innovació i canvi, les estratègies que s'observen i/o es poden seguir per a conseguir abdós necessitats socials.

Una assunció central de les teories del conflicte és que en una societat tant els individus com els grups —no solament pero incloent les classes socials— busquen maximizar els seus beneficis —lo que inevitablement produïx canvi social—. Eixe canvi no necessàriament envol conflicte físic sino que pot expressar-se en confrontacions verbals. Paradòxicament, eixe conflicte i canvi busca conseguir un orde a fi de mantindre en forma estable eixos beneficis. Lo anterior dona orige a diverses estratègies i mecanismes tant a fi de conseguir eixe canvi com de mantindre les formes ya siga existents o emergents. En atres paraules, l'objecte d'interés no és l'orige o causes del conflicte sino les situacions o maneres a través de les quals eixe conflicte es pot resoldre a fi de conseguir una solució estable i duradora.


Partint de la base que el conflicte és el factor principal del canvi social, que s'expressa, per eixemple, en la formació de grups de pressió i acció social, es busca estudiar com eixe conflicte s'integra socialment, a través de pactes, ya siga acordats o imposts, en el restant dels actors socials, en canvi d'estructures, que, se supon, ocasionaren estabilitat social. Aixina, des d'este punt de vista, el conflicte social es percep com alguna cosa que, pròpiament controlat o integrat, és essencial per al bon funcionament o estabilitat social.

Lo anterior es pot estudiar no solament observant el com els diversos sectors o individus s'han conduït en la pràctica, sino també teòricament, a través de la teoria dels jocs.

Alguns autorscita requerida han alegat que lo que manté unida a la societat no és el consens sino la repressió. Açò succeïx perque, clarament, alguns grups socials es beneficiaven més que uns atres dels apanys i condicions socials existents. La teoria del conflicte social té les seues raïls en els escrits de Karl Marx (1818-1883) i la seua noció de lluita de classes.

Actualitat

[editar | editar còdic]

Des del punt de vista modern o actual el tema de la dialèctica en contraposició al funcionalisme, sembla que s'ha concretat en l'anàlisis funcional o funcionalisme i la teoria del conflicte social, que junt en l'interaccionismo simbòlic són els tres enfocaments bàsics de la sociologia de hui dia.

La qüestió queda en considerar-ho com a dinàmica social cap al consens, una desigualtat estructural cap a una integració social. En les interpretacions dels autors, normalment identificats en una escola, l'explicació s'entén de diferent manera si es referix al sistema social en el seu conjunt totalisat o a l'estructura social, que és el soport teòric del sistema. Al mateix temps devem situar l'elenc de valors en un lloc designat i precís, que és el sistema social

Atres alcanç com la revolució i la guerra, com a conflictes totals, sembla no és possible ser explicats en l'actual soport teòric. Potser la primera és predecessora de la segona i seguixquen una primera fase en la que es falla en conseguir consens. Té ventages i desventages.[1]

Dos aspectes centrals dels estudis del conflicte social es referixen a l'orige i la funció social dels conflictes. Aixina, per eixemple, para Ralf Dahrendorf, el conflicte és un fet social universal i necessari que es resol en el canvi social.

De major importància per a estos estudis són consideracions sobre el paper que tant el consens com la coacció i el Control social juguen en la societat ya siga en general com en el desenroll i resolució dels conflictes.

Conflicte de la realitat

[editar | editar còdic]

El conflicte és un procés d'interacció social que es dona en un context determinat. És una construcció social, una creació humana diferenciada de la violència ya que pot haver conflictes sense violència encara que no hi ha violència sense conflicte, per lo que no tota disputa o divergència implica això implica ser més distint lf|enlaceautor=|títul=Elements per a una teoria del conflicte social|url=|fechaacceso=|any=1996|editorial=Tecnos|isbn=978-84-7432-901-8|editor=|ubicació=Madrit|pàgina=128|idioma=|capítul=}}</ref> Encara que els conflictes es poden classificar segons el nivell en el que es desenrollen: micro (interpersonals i intergrupales) o macro (entre grups definits dins d'un estat o entre estats, a on les conseqüències dels enfrontaments afecten a un gran número de població); és possible extraure generalitats comunes a abdós tipos de conflictes. El conflicte és un procés en el que hi ha oposició d'interessos (tangibles), necessitats i/o valors no satisfets. En contraposició, existix un problema quan la satisfacció de les necessitats d'una de les parts impedix la satisfacció de les de l'atra. En base en esta definició es pot diferenciar dos situacions que es confonen en els conflictes reals:

  • Pseudoconflicto Pot mostrar-se de forma agressiva, no obstant no existix problema (ya que la satisfacció d'unes necessitats no impedix les atres) encara que les parts poden creure que sí. Casi sempre sol ser una qüestió de malentesos, desconfiança i mala comunicació.[2]
  • Conflicte latent. No es mostra de forma agressiva ya que una o abdós parts no perceben la contraposició d'interessos/necessitats o valors. Estos no s'aborden o ni tan solament es reconeixen com a conflictes perque no han explotat, perque no existixen signes de violència directa. Açò farà que seguixquen creixent per la seua pròpia dinàmica.

Per lo que el conflicte innecessari, és dir, aquell en el que la satisfacció de les necessitats d'una part no impedix la satisfacció de l'atra, té com a components:

  • Mala comunicació
  • Estereotips
  • Desinformació
  • Percepció equivocada del propòsit o procés.

D'esta manera, la part genuïna d'un conflicte es basa en diferències essencials i qüestions incompatibles, com per eixemple:

  • Distints interessos, necessitats i desijos
  • Diferencies d'opinió sobre el camí a seguir
  • Criteri per a prendre la decisió
  • Repartiment de recursos
  • Diferencies de valors[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Lewis A. COSER, Lewis A.,The Functions of Social Conflict. New York: The Free Press, 1956. Coser és generalment considerat el iniciador modern de l'estudi del conflicte. Vore Teoria del conflicte
  2. ↑ MILLER, G.R., STEINBERG, M. (1974). Between People: A New Analysis of Interpersonal Communication. Chicago: Science Research Associates.
  3. ↑ LEDERACH, J.P. Anàlisis del conflicte. Disponible en: www.scribd.com/doc/7244000/el-Analisis-Del-Conflicte-Lederach

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • ALZATE, R. 1998. Anàlisis i resolució de conflictes. Una perspectiva sicològica. Bilbao: Universitat del País Vasc.
  • ALZATE SÁEZ DE HEREDIA, R. i VÁZQUEZ DE CASTRO, E. (2013). Resolució de Disputes en Llínea (RDL). Reus. ISBN 9788429017588.
  • BURTON, J. 1990. Conflict: Resolution and Provention. Virginia: Center Conflict Analysis and Resolution, George Mason University, The Macmillan Press.
  • CORNELIUS, H. 2003. Tu ganes, yo guanye: Com resoldre conflictes creativament. Madrit: Gaia Edicions.
  • FISAS, V. 1994. Alternatives de defensa i cultura de pau. Madrit: Editorial Fonaments.
  • FISAS, V. 1998. Cultura de pau i gestió de conflictes. Barcelona: Icària Editorial.
  • FISHER, R; KOPELMAN, I; KUPPER SCHNEIDES, A. 1996. Més allà de Maquiavelo: Ferramentes per a afrontar conflictes. Barcelona: Granica.
  • GALTUNG, J. 1998. Despuix de la violència, R: Reconstrucció, Reconciliació. Resolució. Afrontant els efectes visibles i invisibles de la guerra i de la violència. Gernika Bakeaz, Gernika Gogoratuz.
  • GONZÁLEZ-CAPITEL, C. 2001. Mediació x 7. Barcelona: Atelier.
  • THOMAS, K. W.; KILMANN, R.H. 1974. Thomas-Kilmann Conflcit Mode Instrument. New York: Xicom, Inc.
  • KRISHNAMURTI,J. 1995. Sobre el conflicte. Madrit: EDAF.
  • LÉDERACH, J. P. 1998. Construint la pau: Reconciliació sostenible en societat dividides. Bilbao: Bakeaz, Ret Gernika.
  • LÉDERACH, J. P. 2007. L'imaginació moral: l'art i l'ànima de la construcció de la pau. Bilbao: Bakeaz, Ret Gernika.
  • MILLER, G. R., STEINBERG, M. 1974. Between People: A New Analysis of Interpersonal Communication. Chicago: Science Research Associates.
  • MUNNÉ, M; MAC-CRAGH, P. 2006. Els 10 principis de la cultura de mediació. Barcelona: Editorial Graó.
  • PASTOR, X; PERIS, C.2007. Mediació Comunitària i GAC a Catalunya. Facilitar la Governabilitat. Dels Experiències als Bones Pràctiques. Maià de Montcal: Centaures del Desert.
  • VINYAMATA, E. 2007. La conflictologia. Barcelona: Editorial UOC.

Virtual


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Conflicte&oldid=827293»