Estructura social

En sociologia, la estructura social es referix a la forma que adopta el sistema de les relacions entre individus d'una societat o grup. El concepte va ser introduït en la ciència pel alemà Georg Simmel, a finals de el XIX i per Ferdinand Tönnies en "comunitat íntima" i "associació impersonal", per a explicar les relacions sistemàtiques que vinculen a membres d'una determinada comunitat encara que no es troben en cap moment en contacte directe, ha resultat un dels conceptes més problemàtics de la disciplina i el comportament humà. La falta d'un consens sobre en quin medida les estructures tenen una existència real, més allà de les accions dels individus —el cridat problema de la relació agència-estructura— i la posició d'algunes corrents, especialment d'orige empirista, que neguen la possibilitat de concebre adequadament l'estructura social en el seu conjunt, han segut causa de numerosos debats.

Història primerenca

L'estudi primerenc de les estructures socials ha informat considerablement l'estudi de les institucions, la cultura i l'agència, l'interacció social i l'història.

Se supon que Alexis de Tocqueville va ser el primer en utilisar el terme "estructura social". Més vesprada, Karl Marx, Herbert Spencer, Ferdinand Tönnies, Émile Durkheim i Max Weber contribuirien als conceptes estructurals en sociologia. Este últim, per eixemple, va investigar i va analisar les institucions de la societat moderna: mercat, burocràcia (empresa privada i administració pública) i política (per eixemple, la democràcia).

Una de les primeres i més completes descripcions de l'estructura social va ser la de Karl Marx, que va relacionar la vida política, cultural i religiosa en el modo de producció (una estructura econòmica subjacent). Marx sostenia que la base econòmica determinava substancialment la superestructura cultural i política d'una societat. Els plantejaments marxistes posteriors, com el de Louis Althusser, proponien una relació més complexa que afirmava l'autonomia relativa de les institucions culturals i polítiques, i una determinació general per factors econòmics només "en última instància".

En 1905, el sociòlec alemà Ferdinand Tönnies va publicar el seu estudi Els problemes actuals de l'estructura social, en el que sosté que només la constitució d'una multitut en una unitat crea una "estructura social", basant el seu plantejament en el seu concepte de voluntat social.

Émile Durkheim, basant-se en les analogia entre sistemes biològics i socials popularisades per Herbert Spencer i uns atres, va introduir l'idea de que les diverses institucions i pràctiques socials eixercitaven un paper a l'hora d'assegurar l'integració funcional de la societat per mig de l'assimilació de diverses parts en un tot unificat i autorreproductor. En este context, Durkheim va distinguir dos formes de relació estructural: solidaritat mecànica i solidaritat orgànica. La primera descriu estructures que unixen parts similars a través d'una cultura compartida, mentres que la segona descriu parts diferenciades unides a través de l'intercanvi social i la interdependencia material.

De la mateixa manera que Marx i Weber, Georg Simmel, en térmens més generals, va desenrollar un enfocament d'ampli alcanç que va proporcionar observacions i percepcions sobre la dominació i la subordinació; la competència; la divisió del treball; la formació de partits; la representació; la solidaritat interna i l'exclusivitat externa; i moltes característiques similars de l'Estat, les comunitats religioses, les associacions econòmiques, les escoles d'art, i de les rets familiars i de parentesc. Per molt diversos que siguen els interessos que donen lloc a estes associacions, les formes en que es materialisen els interessos poden ser idèntiques.

Definició i concepte

L'estructura social és un concepte omnipresent pero alguna volta és amprat en diferents significats, puix és definit com a equivalent a sistema social o organisació social guiada per normes i valors. Les diferents perspectives en sociologia: de la dialèctica, del funcionalisme i del interaccionismo simbòlic, aporten descripcions en distints punts de vista d'estructura i lo mateixa succeïx en les ciències socials més pròximes a la sociologia: l'ecologia humana, la psicologia social i l'antropologia cultural, la qual cosa en sí mateixa és útil, perque també en açò la diversitat enriquix.

En els dos plans perque la macrosociología com a superestructura i microsociología com hàbitat o espai personal, pugues millor definir-se els conceptes en el següent pas, (pres de l'ecologia en relació en l'ecosistema); completant les parelles en el mig ambient i la tecnologia.

Estructura institucional front a estructura relacional

Ademés, López i Scott (2000) distinguixen entre dos tipos d'estructura:

• Estructura institucional: "es considera que l'estructura social comprén aquells patrons culturals o normatius que definixen les expectatives que els agents [sic] tenen sobre el comportament dels demés i que organisen les seues relacions duradores entre sí".
• Estructura relacional: "Es considera que l'estructura social comprén les relacions mateixes, enteses com a patrons d'interconexió causal i interdependencia entre els agents i les seues accions, aixina com les posicions que ocupen".

Microestructura front a macroestructura

L'estructura social també es pot dividir en microestructura i macroestructura:

• Microestructura: El patró de relacions entre els elements més bàsics de la vida social, que no poden dividir-se més i no tenen estructura social pròpia (per eixemple, patró de relacions entre individus en un grup compost d'individus, a on els individus no tenen estructura social; o una estructura de les organisacions com un patró de relacions entre posicions socials o rols socials, a on eixes posicions i rols no tenen estructura per sí mateixos).
• Macroestructura: El patró de relacions entre objectes que tenen la seua pròpia estructura (per eixemple, una estructura social política entre partits polítics, aixina com els partits polítics tenen la seua pròpia estructura social).

Atres tipos

Els sociòlecs també distinguixen entre:

• Estructures normatives: patró de relacions en una estructura (organisació) donada entre normes i modos d'operació de persones de diferents posicions socials.
• Estructures ideals: patrons de relacions entre creències i punts de vista de persones de diferents posicions socials.
• Estructures d'interés: patrons de relacions entre metes i desijos de persones de diferents posicions socials.
• Estructures d'interacció: formes de comunicació de persones de distintes posicions socials.

Els sociòlecs moderns a voltes diferencien entre tres tipos d'estructures socials:

• Estructures de relació: família o estructures de clan més grans similars a una família.
• Estructures de comunicació: estructures en les que es passa l'informació (per eixemple, en organisacions)
• Estructures sociométricas: estructures de simpatia, antipatia i indiferència en les organisacions. Açò va ser estudiat per Jacob L. Moreno.

La teoria del sistema de regles socials reduïx les estructures de (3) a disposicions particulars del sistema de regles, és dir, els tipos d'estructures bàsiques de (1 i 2). Compartix en la teoria de rols, la sociologia organizacional i institucional i l'anàlisis de rets la preocupació per les propietats i desenrolls estructurals i al mateix temps proporciona ferramentes conceptuals detallades necessàries per a generar propostes, models i anàlisis interessants i fructífers.