Amritsar

Archiu:Amritsar-header.jpg

Amritsar

Amritsar (panyabí: ਅੰਮ੍ਰਿਤਸਰ, hindi: अमृतसर, Amritasara), també coneguda històricament com a Rāmdāspur i coloquialment com Ambarsar, és una ciutat del nort d'Índia i sèu administrativa del districte de Amritsar Langar de l'estat de Panyab. El seu nom significa ‘estany (sara) del néctar de l'immortalitat (amrita)’. El cens indi de 2009 va informar una població propenca als 1.2 millons d'habitants. La població total del districte és de 3.69 millons d'habitants. Amritsar se situa a 217 km (135 milles) al noroest de la capital de l'estat de Chandigarh, i a 32 km (29 milles) a l'est de Lahore (Pakistan), abdós molt pròximes a la frontera indi-pakistaní.

És la capital econòmica de Punjab i les seues principals activitats econòmiques són la producció de teles i estores, els productes de granja, les artesania, el comerç, l'ingenieria llaugera i la fabricació de peces d'escacs. També és un important centre turístic, en casi cent mil visitants diaris, i ha segut elegida com una de les ciutats patrimonials per al programa Heritage City Development and Augmentation Yojana (HRIDAY) del Govern de l'Índia.

Alberga el Temple Dorat, l'epicentre cultural i espiritual de la religió sij. Este santuari atrau encara més visitants que el Taj Mahal (d'Agra), puix més de 100 000 persones ho visiten solament en dies faeners, sent el principal destí turístic d'indis no residents. Amritsar també és coneguda per dos importants massacres relacionades en el temple sij: la massacre de Amritsar (en 1919, perpetrada pels britànics), i l'operació Blue Star (3 de juny de 1984, durant el mandat de la primera ministra índia Indira Gandhi).

En Amritsar també es troba l'Orfenat central de Khalsa, fundat en 1904, a on es crie Shaheed Udham Singh, un important activiste durant l'independència d'índia.

Història

Amritsar va ser fundada per Guru Ram Dones baix el nom de Sarovar, sobre un territori que va comprar per 700 rúpies als amos del poble de Tung, la seua ubicació era privilegiada ya que constituïa un punt de pas obligat per a els qui recorrien la Ruta de la Seda. En un principi Guru Ram Dones va començar a construir el Santokhsar Sarovar, prop del poblat de Sultanwind en 1564, obra que no va poder completar fins a 1588. En 1574 Guru Ram Dones va construir la seua residència i es va mudar a ella, lloc conegut actualment cóm Chakk Ram Dones.

A partir de llavors la ciutat va ser denominada Amritsar. La pedra fundacional va ser colocada pel sant musulmà Sain Mian Mir Sahib de Panyab, durant l'inauguració del Temple Dorat, per requeriment de Guru Arján. Una tradicional història Sij conte que un albañil va intentar corregir l'alliniació de la pedra i va ser reprendido per Guru Arján qui li va dir que el realineamiento de la pedra era un signe del terrible pervindre de la ciutat, que era atacada, destruïda i reconstruïda constantment. Els constructors varen colocar el monolit fundacional el 3 de giner de 1588.

Sain Mian Mir posseïa una estreta amistat en Guru Arján i va intentar intercedir quan este va ser capturat, torturat i mort a mans de l'emperador Jahangir. La seua amistat va continuar en el següent Guru, Guru Hargobind, qui novament va tindre que treballar per a obtindre la seua llibertat quan va ser capturat temporalment en el fort de Gwalior.

Per a 1601 el Temple Dorat es trobava terminat i el 16 d'agost de 1604 el Guru Granth Sahib va traslladar i va instalar allí al primer tom de les escritures Sij. És allí també a on es va instalar l'Akal Takht (Tro de l'immortalitat o Tro del regnat perpetu), sèu del poder polític Sij, construït per Guru Hargobind en 1609. Dos banderes, representant la sobirania temporal i espiritual Sij varen ser issades front al Akal Takht. Baix d'elles Guru Hargobind va depositar espases de "Miri i Piri", alegóricas a l'autoritat temporal i transcendental Sij.

Domini mogol

El 13 d'abril de 1634 va començar el sege de l'Eixèrcit Mogol, conseqüentment des de 1635 fins a 1698, Amritsar va quedar baix control de la Família Mina, descendents de Pirthi Chand, per a administrar la crisis que va generar el bloqueig. El Guru Tegh Bahadur va visitar la ciutat el 23 de novembre de 1664. En abril de 1698 Bhai Mani Singh va ser designat guardià dels temples de Amritsar.

El cap mogol de la ciutat de Patti va tractar en vàries oportunitats de capturar Amritsar fallant successivament. En 1709, havent els mogoles ocupat gran part del Panyab i donada la criticidad de la situació generada pel bloqueig, el religiós i notable Shaheed Bhai Mani Singh va decidir entregar la ciutat per a posar fi al sege. El 30 de decembre de 1711 l'emperador mogol, Bahadur Shah, va posar a la ciutat a càrrec d'Ajit Singh Palit. Després de la mort de Bahadur Shah, Ajit Singh Palit es va retirar a Delhi. En 1721 Bhai Mani Singh va retornar a Amritsar i va reprendre la seua llabor religiosa.

El 29 de març de 1733 un gran tumult de la comunitat Sij va tindre lloc en l'entrada al Akal Takht, simultàneament, Sarbat Khalsa va desenrollar una gran reunió polític/religiosa de caràcter revolucionari. En abdós es va discutir una oferta de l'oficial mogol Nawab-hood. En abril de 1734. Bhai Mani Sing, perseguit per les autoritats per instigar els tumults, va ser arrestat en Lahore, torturat i eixecutat el 24 de juny de 1734.

Novament en 1740 l'oficial mogol Massa Ranghar va assaltar la ciutat i va començar una persecució a tots els sijes, profanant el Temple Dorat, convertint-ho en lloc d'orgies i festins. Tal sacrilegi va generar l'ira de tota la comunitat sij de la regió i en reacció a açò, l'11 d'agost de 1740, Massa Ranghar va ser sorprés, assessinat i decapitat per Bhai Sukha Singh i Bhai Mehtab, abdós sijes. Bahi Methab va cavalcar en el cap de Ranghar fins a Jaipur, a on va ser rebut cóm un héroe; finalment Bhai Mehtab Singh va ser sorprés pels mogoles, va caure presoner i va ser torturarado en la roda fins a la mort.

Domini afgà

En abril de 1757 gran part del nort de l'Índia estava baix el domini d'Afganistan. L'eixèrcit d'ocupació Afgà era comandado per Ahmad Shah Durrani qui, encolerizado per un assalt del rebel Bava Deep Singh a les seues tropes, va demolir els palaus el Temple Dorat i Akal Takht i les piscines sagrades varen ser omplides en les entranyes de vaques sacrificades; després del sacrilegi, Abdali va posar al seu fill al mando de la zona de Panyab, el príncip Timur Shah Durrani, en una tropa de 10 000 hòmens. Bava Deep Singh, a l'edat de 75 anys, es va propondre venjar el derrocament del temple i va reunir un eixèrcit per a enfrontar-se als afgans. Deep Singh s'havia dit abans de partir a la batalla "Que el meu cap caiga només en el Darbar Sahib" i va marchar al combat. L'11 de novembre de 1757 es va donar la gran batalla de Amritsar en el poble de Gohalwar. La ciutat va ser recuperada, pero Deep Singh va ser decapitat, llegendes populars afirmen que una volta decapitat va seguir lluitant sostenint el seu cap en la seua mà esquerra i la seua espasa en la mà dreta, aplegant a entrar a la ciutat de Harminder Sahib i depositant-la allí. Hui eixe lloc llegendari és lloc de cult cap a la seua persona.

Domini afgà i recuperació

En 1762 la ciutat va ser novament sitiada per l'eixèrcit afgà i els temples demolits. L'1 de decembre de 1764 Jathedar Gurbakhsh Singh i un reduït número de milícies sijes varen lluitar en una sanguinosa i desigual batalla contra els afgans, sent derrotats. Greument debilitat l'eixèrcit afgà es desmembró i els sijes varen recuperar el control de la zona en 1765 i varen començar a reconstruir els temples, la part central dels quals es va terminar en 1776.

Durant el XVII, Amritsar aixina com tota la comunitat Sij va enfrontar grans dificultats, numeroses voltes els seus temples varen ser profanats i els seus sagrats monuments destruïts, periodo que va concloure en l'establiment de l'estat sobirà de Misl en Panyab en 1765. Amritsar va estar a partir de llavors baix control de varis caps (Sardār) encara que tots els seus districtes lindantes varen estar baix control del Sardār Harī Siṅgh del misl de Bhāṅgī. Distints sardārs varen construir les seues cases (buṅgās) en la perifèria del sarovar principal, aixina com també els seus guàrdies (kaṭṛās), encorajant a comerciants, artesans, i mà d'obra calificada, per a residir allí també.

Els temples sagrats varen ser administrats per un consell consultiu representatiu dels caps i d'els qui hagueren participat en la reconstrucció i embellecimiento de la zona. La figura administrativa del consell consultiu ya havia segut eixercida anteriorment, inclús ans que els Sijes recuperaren el control de Amritsar, per a prendre decisions polítiques d'importància. En eixe moment en tots els caps misl vivendo allí, la ciutat es va transformar de fet en la capital de Khālsā. Devots de prop i llunt varen ser lliures, per primera volta en sis décades, per a visitar la ciutat santa i varen acodir en massa a Gurū kī Nagarī (la ciutat del gurú).

El comerç i l'economia varen florir gràcies a l'estabilitat monetària, els ingressos del turisme i una bona administració. La ciutat es va transformar en un pol atractiu per a l'art i els negocis, a on els distints kaṭṛās varen tindre els seus propis mercats i fàbriques. Cap al final de el XVII la ciutat s'havia convertit en el centre econòmic més important de Punyab. Aixina i tot, la ciutat en els seus múltiples comandos, va continuar sent un conglomerat habitacional, més que un estat confederado fins que el majarás Raṇjīt Siṅgh (1780–1839) va aplegar al poder i va consolidar el Panyab com un estat sobirà.

Archiu:RanjitSingh by ManuSaluja.jpg

Maharajá Ranjit Singh, emperador Sij.

Ranjit Singh cap del misl de Sukarchakīā, despuix de la mort del seu pare, es va declarar majarash de Panyab el 12 d'abril de 1801, durant este periodo va traslladar la capital de l'imperi de Gujranwala a Lahore, i va estendre la seua hegemonia a Amritsar en 1805, quan va atacar i va ocupar el fort pertanyent als seus rivals tradicionals, els caps Bhāngī. El fort del misl de Rāmgarhīā va ser ocupat en 1815 i junt en les possessions del misl de Rānī Sadā Kaur de Kanhaiyā i Fateh Singh Āhlūwālīā en Amritsar durant la década de 1820, el seu domini va ser complet.

Ranjit Singh va construir un fos, muralles dobles en dotze portes en els seus corresponents ponts sobre el fos. Ya en 1809, havia construït el fort Gobindgarh en les afores de la porta Lahaurī, en una gran fossa, tres llínees defensives i varis bastions i depòsits d'armes pesades. Amritsar es va convertir aixina en la seua segona capital. La tesoreria real de Toshākhānā es va emplaçar en el fort de Gobindgarh, que va anar també residència real durant les freqüents visites del Mahārājā' a la ciutat, ans que terminara el seu palau, el Rām Bāgh completat en 1831.

Numerosos nobles de l'época varen emplaçar els seus palaus i jardins dins i en les afores de la ciutat. Ranjit Singh devotamente va proporcionar els fondos per a que la cúpula i l'exterior del Temple Dorat anaren revestits en or, i el seu interior fora ornamentado en fines filigranes, esmaltados, murals decoratius, i panels de marbre en incrustaciones de pedres precioses. Sardār Donesā Singh Majīthīā (mort en 1832), que havia segut designat director dels santuaris de la ciutat des de la seua ocupació per Ranjit Singh, donó l'or per a dorar la part superior del Bābā Attal. Al voltant de 1830 Ranjit Singh va fer dur orfebres musulmans per a dorar algunes parts de l'interior del Darbar Sahib. La profusió per dorar el temple li va donar el seu nom popular el "Temple Dorat".

En 1846, més de sis anys després de la mort de Ranjit Singh els britànics es varen establir en Darbar Lahore i varen designar a un home en la cort. A fi de mantindre la santitat de la ciutat, H. M. Lawrence el resident britànic, va exhortar el 24 de març de 1847 a tots els anglesos a seguir el protocol sij en visitar els llocs de cult.

En 1858 es va constituir un comité municipal. En 1862 es va posar en funcionament el ferrocarril que unix Lahore i Amritsar. En 1913 es electrificó la ciutat, en setembre de 1915 la ciutat va ser declarada santa pel regne britànic, declaració que va ser anulada pel govern indi després de la seua independència el 15 d'agost de 1947. Es varen establir en la ciutat el comité Shiromani Gurdwara Parbandhak i el Shiromani Akali Dal, en 1920.

1. REDIRECT Plantilla:Panorama

Massacre de Jallianwala Bagh

Artícul principal → Massacre de Amritsar.

El 13 d'abril de 1919 començava a gestar-se la revolució índia quan va ocórrer el fet conegut com a massacre de Jallianwala Bagh o de Amritsar, en el que el general Reginald Dyer, va obrir fòc davant una manifestació en els Jardins de Jallianwala Bagh, prop del Darbar Sahib, matant segons sifres oficials britàniques a 379 persones i ferint a atres 1200; mentres que el Congrés Nacional Indi va indicar que varen ser més de 1000 morts i 1500 ferits. El govern britànic va recolzar este accionar, emetent una disculpa oficial recent en l'any 2013.

Partició de l'Índia

Artícul principal → Partició de l'Índia.

La separació de les Índies britàniques en les actuals repúbliques de l'Índia i Pakistan, va tindre un profunt impacte en les estructures social, cultural, econòmica de Amritsar. L'estat de Panyab va ser dividit i Amritsar va passar a ser una ciutat fronteriça, i freqüent víctima de les guerres indi-pakistaní. Previ a la partició, la lliga musulmana va tractar d'incorporar Amritsar al territori de Pakistan basant-se en la rodalia en la ciutat de Lahore (Pakistan), i que el 50% de la seua població era d'orige musulmà, pero aixina i tot es va resoldre que la ciutat siga part d'Índia. Baixe els mateixos arguments, després, el Congrés Nacional Indi va reclamar a Lahore cóm part del seu territori per posseir un 50% de població composta per hindús i sijes i ademés per ser esta ciutat un gran pol econòmic, cultural i polític del (no dividit) estat de Punyab.

Amritsar i Lahore varen experimentar alguns dels pijors disturbis i fets de violència durant la partició d'índia. Els residents musulmans de Amritsar varen abandonar massivament la ciutat pel violent moviment antimusulmán que es va gestar, deixant arrere les seues cases i moltes voltes les seues pertinences. Una situació similar es va viure en Lahore, a on la violència contra els hindús i sijes els va forçar a ser evacuats massivament.

Operació Blue Star

Artícul principal → Operació estrela blava.

En juliol de 1984 en un clima de creixent tensió i malestar entre el govern federal indi i la comunitat sij, es va gestar l'alvançada separatista panyabí encapçalada per Jarnail Singh Bhindranwale, el cap de l'institució religiosa sij el Taxsal Dami, i els seus seguidors, els qui es varen refugiar en armes en el complex sagrat d'Akal Takht en reclam de la creació de la nació panyabí. En resposta a açò la primera ministra Indira Gandhi va ordenar l'operació Bluestar (estrela blava). Entre els dies 3 i 6 de juny de 1984, l'Eixèrcit de l'Índia va assaltar l'interior del Temple Dorat. L'operació va ser encapçalada pel general Kaldip Singh Brar, de la 9.ª divisió d'infanteria, irrompent en forces especials i paracaigudistes, generant un gran tiroteig i vàries escaramuzas. Varen morir molts dels seguidors de Bhindranwale, alguns soldats del Govern i molts visitants religiosos als que se'ls va prohibir abandonar el temple una volta que varen començar els intensos tirotejos. Un reconte oficial va declarar que varen morir 83 soldats i 492 civils. Molts sijes varen considerar l'atac com una profanació al seu lloc més sagrat. Posteriorment Indira Gandhi va ser assessinada per dos dels seus guardaespales (abdós sijes) el 31 d'octubre de 1984.

Geografia i clima

Des d'un principi, el lloc elegit per a erigir la ciutat va ser estratègicament ubicat sobre la Ruta de la Seda, sent un punt de pas obligat para mils de comerciants i mercaders, molts dels quals es varen establir allí. Ademés la seua situació de ciutat fronteriça la coloca en excelents condicions per a albergar a indústries exportadores chicotetes i mijanes, es destaquen el ram textil, maquinària pesada, i l'arròs.

Transport

Aéreu

La ciutat conta en el modern Aeroport Internacional Sri Guru Ram Dass Jee situat a 11 km al noroest de la ciutat, sobre la carretera Amritsar-Ajnala, propenc al poble de Rajasansi. Controla semanalment més de 200 vols de cabotaje. Posseïx vols diaris cap a Delhi, Chandigarh i Jammu.

La millor manera d'aplegar a ell és en automòvil o taxi, hi ha servicis irregulars de bus des de les ciutats, i el govern estatal preveu construir un servici de monorriel entre l'aeroport, l'estació de trens i el Harmandir Sahib.

Ferroviari

Archiu:Amritsar Railway Station.jpg

Estació ferroviària de Amritsar de nit.

Amritsar està massivament conectada a la ret ferroviària índia, en servicis diaris des d'i cap a Delhi, Mumbai, Kolkata, Chennai, Hyderabad, Thiruvananthapuram, Indore, Bhopal, Agra, Gwalior, Jabalpur, Ujjain, Ahmadabad, Pune, i atres grans ciutats índies. l'estació Amritsar concentra la majoria dels servicis i és la més gran del districte. Conta en servicis especials des de Wagah occidental (frontera Attari) que és l'última estació abans de creuar la frontera en Pakistan.

Ferrocarrils Indis ha propost un tren d'alta velocitat per al servici Delhi-Amritsar via Chandirgah i Ambala. Este tren, se supon, circularà a una velocitat màxima de 350 km/h, servici únicament comparable, en índia, al Bhopal Shatabdi Express. S'espera recórrega els 445 km que separen les dos ciutats en 2,5 hores (el temps en un servici comú és de 5 hores). Companyies japoneses, chinenques i canadenques han expressat el seu interés en el proyecte. El concurs per a la realisació de l'obra estimava estar finalisat per a maig del 2008. Atres trens d'este tipo han segut proposts para Mumbai, Ahmadabad, Pune, i Kolkata.

Terrestre

Amritsar se situa sobre la denominada Gran carretera troncal o autopista GT, també coneguda cóm Autopista Nacional 1 que recorre part de l'antiga Ruta de la Seda; està aixina massivament conectada en la ret de carreteres índia. Servicis diaris de bus s'oferixen cap a Ambala, Delhi, Chandigarh i Jammu. Obres per a ampliar a quatre carrils la gran carretera troncal han segut començades. En un cost de 450 millons de rúpies s'espera que les obres d'ampliació estiguen llistes per al 2010, i aixina agilitar l'accés a la ciutat i al Temple Dorat.

La ciutat en el seu interior conta en els denominats rickshaws i autorickshaws. També dispon en cantitat de taxis i busos. Recentment el govern nacional i estatal han començat el concurs per al desenroll d'un sistema de transport ràpit per a la ciutat. S'espera que açò ajude a resoldre els greus problemes de tràfic i contaminació l'aire.

Educació

En 1892 va començar a funcionar el Khalsa College, sent el primer colege universitari Sij. En 1869 es va establir en Amritsar l'Universitat Guru Nanak Dev també de lineamientos Sij.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Amritsar.
• Pàgina oficial de l'aeroport de Amritsar.