Temple Dorat
.jpg){kind=link}
El Temple Dorat, conegut en l'Índia com Harmandir Sahib, és un temple ubicat en la localitat índia d'Amritsar, prop de la frontera pakistaní (en l'estat de Punjab). La majoria dels sij ho visita per lo manco una volta en la seua vida, especialment durant ocasions especials com alumbramiento, natalicis i matrimoni.
La piscina artificial en el lloc del temple va ser completada pel quarto gurú sij, Guru Ram Dones, en 1577.[1][2] En 1604, Guru Arjan va colocar una còpia del Adi Granth en Harmandir Sahib.[3][4] El Gurdwara va ser reconstruït repetidament pels sijs en acabant de que es va convertir en un objectiu del seu persecució i va ser destruït en 1746 pel Imperi mogol i en 1762 i 1764 pel Imperi durrani.[3][5][6] El Maharaja Ranjit Singh, despuix de fundar l'Imperi Sikh en 1799, ho va reconstruir en marbre i coure en 1809, i va revestir el santuari en pa d'or en 1830. Açò ha dut al nom de Temple Dorat.[7][8][9]
El Temple Dorat és espiritualmente el santuari més important del sijismo. Es va convertir en un centre del Moviment Singh Sabha entre 1883 i 1920, i el Moviment Punjabi Puge entre 1947 i 1966. A principis de la década de 1980, la Gurdwara es va convertir en un centre de conflicte entre el govern indi i un moviment liderat per Jarnail Singh Bhindranwale.[10] En 1984, la primera ministra Indira Gandhi va enviar al Eixèrcit indi com a part de l'Operació Blue Star, lo que va provocar la mort de més de 1000 soldats i civils, ademés de causar molt dany en la Gurdwara i la destrucció del Akal Takht. El complex va ser reconstruït novament despuix dels danys de 1984.[5]
El Temple Dorat és una casa de cult oberta per a totes les persones, de tots els àmbits de la vida i les religions.[3] Té una planta quadrada en quatre entrades i un camí de circumvalació al voltant de la piscina. Les quatre entrades al gurudwara simbolisen la creència sij en l'igualtat i la visió sij de que totes les persones són benvingudes al seu lloc sagrat.[11] El complex és una colecció d'edificis al voltant del santuari i la piscina.[3] Un d'ells és Akal Takht, el principal centre d'autoritat religiosa del sijismo.[5] Els edificis adicionals inclouen una torre de rellonge, les oficines del Comité Gurdwara, un museu i un langar, una cuina gratuïta administrada per la comunitat sij que oferix una menjar vegetarià a tots els visitants sense discriminació.[5] Més de 150 000 persones visiten el santuari sagrat tots els dies per al cult.[12] El 5 de giner de 2004 el «Sri Harimandir Sahib, Amritsar, Punjab» va ser inscrit en la Llista Indicativa de l'Índia —pas previ a ser declarat Patrimoni de la Humanitat—, en la categoria de ben cultural (n.º ref 1858).[13]
En la partix nort del recint els santuaris són coneguts com els 68 llocs sagrats des de que Arjan Dev, el quint Mestre, va expondre als seus devots que una visita a este lloc equivalia al pelegrinage pels 68 llocs sagrats de l'Índia.
L'edifici principal alberga l'Adi Granth, llibre sagrat dels sijs, que és llegit a lo llarc del dia mentres els peregrins ho visiten. En tot l'edifici resonen kirtans (vores devocionales) en versos del Adi Granth. En posar-se el sol, els càntics cessen i comença la cerimònia de trasllat en palanquín del llibre sagrat des de l'habitació del temple fins a la seua pròpia estància en un atre edifici a on permaneix fins que al matí següent ix de nou per a rebre als peregrins en el temple.[14]
Etimologia
[editar | editar còdic]El Harmandir Sahib és conegut majorment en el món occidental com a temple Dorat o temple d'Or de Amritsar.[3][15]
El seu nom té distintes variants:
- ਹਰਿਮੰਦਰ ਸਾਹਿਬ o ਹਰਿਮੰਦਿਰ ਸਾਹਿਬ
- Hari Mandir ('Temple de Hari', sent hari, ‘Deu’, i mandira, ‘temple’)
- Harimandar
- Harimandira Sahib
- Harimandir Sahib
- Darbar Sahib (Temple de Deu)
També se li crida el Durbār Sahib (ਦਰਬਾਰ ਸਾਹਿਬ), que significa "audiència sagrada", aixina com el Temple Dorat pel seu centre sagrat cobert de pa d'or.[5] La paraula "Harmandir" es compon de dos paraules: "Hari", que els erudits traduïxen com "Deu",[3] i "mandir", que significa "casa".[16] "Sahib" s'agrega ademés al nom del santuari, el terme que s'usa a sovint dins de la tradició sij per a denotar respecte pels llocs d'importància religiosa.[17] La tradició sij té varis Gurdwaras cridats "Harmandir Sahib", com els de Kiratpur i Patna. D'estos, el de Amritsar és el més venerat.[18][19]
Història
[editar | editar còdic]En 1577 el Gurú Ram Dones va cavar un fos en l'actual emplaçament del temple, que actualment és el llac artificial que ho rodeja. Este llac es denomina «Amritsar», que significa 'piscina de néctar', i que actualment dona el nom a la ciutat a on es troba. L'alçament del temple es va portar a terme entre el 1588 i el 1605, sent el Gurú Arjan Dev qui va iniciar i va concloure la seua construcció . El mateix any de l'inauguració del recint, es va instalar en l'altar del temple al Adi Granth, que és l'escritura sagrada dels sijs, considerada per ells com l'actual gurú o guia espiritual. El primer Granthi o llector va ser Bhuda Bava ji.
La seua arquitectura és una representació simbòlica del pensament sij. Este temple té quatre entrades, una a cada costat, que simbolisen l'obertura dels sijs a totes les religions, entre atres aspectes.
El temple està obert a persones de qualsevol religió, nacionalitat, sexe, color o raça. No existixen restriccions per a entrar, llevat l'observança de les normes de conducta més elementals com: cobrir-se el cap, no usar sabates, vestir-se de manera modesta, ser respectuós, assentar-se en el sol com a mostra de respecte al Adi Granth (el llibre sagrat del sijismo) i a Deu, no beure alcohol, no menjar carn i no drogar-se, entre unes atres.
Manteniment del temple
[editar | editar còdic]El manteniment del temple es realisa exclusivament per part de voluntaris sijs. Els fondos per a dit manteniment també provenen de donacions fetes pels sijs de tot lo món.
Operació Blue Star
[editar | editar còdic]En 1984, el líder sij Jarnail Singh Bhindranwale i els seus seguidors es varen refugiar en el temple durant el seu intentona independentiste. Llavors la primera ministra Indira Gandhi va ordenar l'operació Bluestar (estrela blava) per a arrestar a Bhindranwale i destruir les seues forces. Entre els dies 3 i 6 de juny de 1984, l'Eixèrcit de l'Índia va assaltar l'interior del Temple Dorat. L'operació va ser encapçalada pel general Kaldip Singh Brar, de la 9.ª Divisió d'Infanteria. Varen morir molts dels seguidors de Bhindranwale, alguns soldats del Govern i molts visitants religiosos als que se'ls va prohibir abandonar el temple una volta que varen començar els intensos tirotejos. Un reconte oficial va declarar que varen morir 83 soldats i 492 civils.[20]
Molts sijes varen considerar l'atac com una profanació al seu lloc més sagrat. Indira Gandhi va ser assessinada per dos dels seus guardaespales (abdós sijes) el 31 d'octubre de 1984.
En 1985, el govern federal indi de Rajiv Gandhi va ordenar realisar reparacions en el Temple sense consulta alguna als sijs. En 1986, els sijs varen eliminar totes les reparacions. En 1999 es va terminar un nou temple, en fondos i mà d'obra aportat pels peregrins.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Louis I. Fenech y W. H. McLeod, 2014, p. 33.
- ↑ Pardeep Singh Arshi, 1989, pp. 5–7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ W. Owen Cole 2004
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ M. L. Runion (2017). The History of Afghanistan, 2nd Edition, Greenwood, pp. 69–71. ISBN 978-0-313-33798-7., Cita (original en anglés): "Ahmad Durrani was forced to return to Índia and [he] declared a jihad, known as an Islamic holy war, against the Marathas. A multitude of tribes heralded the call of the holy war, which included the various Pashtun tribes, the Balochs, the Tajiks, and also the Muslim population residing in Índia. Led by Ahmad Durrani, the tribes joined the religious quest and returned to Índia (...) The domination and control of the [Afghan] empire began to loosen in 1762 when Ahmad Shah Durrani crossed Afghanistan to subdue the Sikhs, followers of an indigenous monotheistic religion of Índia founded in the 16th century by Guru Nanak. (...) Ahmad Shah greatly desired to subdue the Sikhs, and his army attacked and gained control of the Sikh's holy city of Amritsar, where he brutally massacred thousands of Sikh followers. Not only did he viciously demolish the sacred temples and buildings, but he ordered these holy plaus to be covered with cow's blood as an insult and desecration of their religion (...)", traducció: "Ahmad Durrani es va vore obligat a retornar a l'Índia i [ell] va declarar una yihad, coneguda com a guerra santa islàmica, contra els marathas. Una multitut de tribus varen anunciar la cridada de la guerra santa, que incloïa a les diverses tribus pashtunes, els balochs, els tayikos, i també la població musulmana resident en l'Índia. Dirigides per Ahmad Durrani, les tribus es varen unir en la missió religiosa i varen retornar a l'Índia (...) La dominació i el control de l'imperi [afgà] varen començar a afluixar-se en 1762 quan Ahmad Shah Durrani va creuar Afganistan per a sometre als sikhs, seguidors d'una religió monoteista indígena de l'Índia fundada en el sigle XVI per Guru Nanak (...) Ahmad Shah ansiava sometre als sikhs, i el seu eixèrcit va atacar i va obtindre el control de Amritsar, la ciutat sagrada dels sikhs, a on va massacrar brutalment a mils de seguidors sijs. No solament va demolir en saña els temples i edificis sagrats, sino que va ordenar que estos llocs sagrats anaren coberts en sanc de vaca com un insult i una profanació de la seua religió (...) "
- ↑ Trudy Ring, Noelle Watson y Paul Schellinger, 2012, pp. 28-29.
- ↑ Eleanor Nesbitt, 2016, pp. 64–65.
- ↑ Jean Marie Lafont (2002). Maharaja Ranjit Singh: Lord of the Five Rivers, Oxford University Press, pp. 95–96. ISBN 978-0-19-566111-8.
- ↑ (2014) The Oxford Handbook of Sikh Studies, OUP Oxford, pp. 30–31. ISBN 978-0-19-969930-8. «But this strategy backfired in the spring of 1984, when a group of armed radicals led by Bhindranwale decided to provoke a confrontation with the government by occupying Akal Takhat building inside the Golden Temple complex. (trad.: Pero esta estratègia va fracassar en la primavera de 1984, quan un grup de radicals armats liderats per Bhindranwale va decidir provocar una confrontació en el govern ocupant l'edifici Akal Takhat dins del complex del Temple Dorat.)»
- ↑ «Nature and importance of Harmandir Sahib - Pilgrimage - GCSE Religious Studies Revision». BBC.
- ↑ Soon, Golden Temple to use phone jammers., The Times of Índia.
- ↑ Vore en l'entrada «Sri Harimandir Sahib, Amritsar, Punjab» del lloc oficial de l'Unesco en: [1]. Consultat el 12 d'agost de 2016.
- ↑ «El Temple Dorat: la casa de Deu» (en és-és). www.elcorreogallego.es. Consultat el 2023-06-05.
- ↑ Asher, Catherine Blanshard (1992-09-24). Architecture of Mughal Índia (en en), Cambridge University Press, pp. 316. ISBN 978-0-521-26728-1. «Situated in the middle of an enormous tank connected to land via a long causeway, the shrine is known as Harimandir.»
- ↑ Louis I. Fenech y W. H. McLeod, 2014, p. 146.
- ↑ McLeod, W.H. (2014). Historical Dictionary of Sikhism, Rowman & Littlefield, pp. 269. ISBN 9781442236011.
- ↑ Henry Walker, 2002, pp. 95-98.
- ↑ H. S. Singha (2000). The Encyclopedia of Sikhism (over 1000 Entries), Hemkunt Press, p. 97. ISBN 978-81-7010-301-1.
- ↑ Varinder Walia: «Army reveals startling facts on Bluestar: Says Longowal surrendered», en el periòdic The Tribune de Chandigarh, 20 de març de 2007.
Bibliografia general
[editar | editar còdic]- Pardeep Singh Arshi (1989). The Golden Temple: history, art, and architecture, Harman. ISBN 978-81-85151-25-0.
- (1985).«Punjab After Independence (1947–1956)».Proceedings of the Indian History Congress.46
- 416–430.
- W. Owen Cole (2004). Understanding Sikhism, Dunedin Academic Press. ISBN 978-1-906716-91-2.
- Doad, Karnail Singh. «Punjabi Sūbā Movement», Encyclopaedia of Sikhism, 3rd edició, Patiala, Punjab, Índia: Punjab University, Patiala, pp. 391–404. ISBN 9788173803499.
- (2014) Historical Dictionary of Sikhism, Rowman & Littlefield Publishers. ISBN 978-1-4422-3601-1.
- W. H. McLeod (1990). Textual Sources for the Study of Sikhism, University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-56085-4.
- Eleanor Nesbitt (2016). Sikhism: A Very Short Introduction, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-874557-0.
- (2012) Àsia and Oceania: International Dictionary of Historic Plaus, Routledge. ISBN 978-1-136-63979-1.
- (2013) Teachings of the Sikh Gurus: Selections from the Sikh Scriptures, Routledge. ISBN 978-1-136-45101-0.
- (2014) The Oxford Handbook of Sikh Studies, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-100411-7.
- Arvind-Pal Singh Mandair (2013). Sikhism: A Guide for the Perplexed, Bloomsbury Academic. ISBN 978-1-4411-0231-7.
- Nikky-Guninder Kaur Singh (2011). Sikhism: An Introduction, I. B. Tauris. ISBN 978-0-85771-962-1.
- Henry Walker (2002). Kerry Brown (ed.). Sikh Art and Literature, Routledge. ISBN 978-1-134-63136-0.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Temple Dorat.- Viages: "El Temple Dorat dels sijs" (en el periòdic El Món, 2004).
- YouTube.com (vídeo-tour del temple).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo Dorado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en erros en seqüencies d'órdens
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Monuments d'importància nacional d'Índia
- Arquitectura d'Índia del sigle XVI
- Edificis religiosos en Índia
- Arquitectura de 1605
- Bens inscrits en la Llista Indicativa d'Índia
- Gurdwaras en Índia
- Arquitectura del 1605
- Arquitectura de l'Índia del segle XVI
- Béns inscrits a la Llista Indicativa de l'Índia