Ària (regió)
Ària (grec Areia/Ària, llatí Ària, persa Haraiva, avéstico Haraeuua), era el nom d'una regió en la part occidental del Imperi aqueménida, a sovint confosa en vàries époques en Ariana, en les fonts clàssiques.
Ària va ser una satrapía aqueménida, territori en el noroest de l'actual Afganistan, corresponent a la vall del riu Hari Rud (en grec, Areios, Ari), i que va ser el epónimo de tota la regió segons Flavio Arriano.[1]
En l'antiguetat estava considerada molt fèrtil, i sobretot, era rica en vi. Estava situada entre Hazarajat al nort, que la separava d'Hircania, i de Margiana i de Bactria, al sur, a l'est d'Partia i del desert de Carmania (en l'actual província iraní de Kermán), al nort de Drangiana, i a l'oest de Parapamisades, la regió del massiç montanyós del Parapamisos (Hindu Kush).
La capital era Aleixandria d'Ària, fundada per Alejandro Magne (provablement des del 330 a. C.), la moderna Herat, al noroest d'Afganistan.
Els parts, corasmios, sogdianos (o sogdos) i aris formaven la XVI satrapía.[2] Els aris, ademés del historiador d'Halicarnaso, són mencionats per atres autors clàssics junt en estos pobles i diuen que molt prop de l'Índia està Ariana.[3]
És descrita d'una manera més detallada per Ptolomeo i Estrabón,[4] i es correspondria en la província d'Herat, de l'actual Afganistan.
El districte persa aqueménida d'Ària és mencionat en les llistes provincials, incloses en vàries inscripcions reals, com per eixemple, en l'inscripció de Behistún de Darío I (c. 520 a. C.). Els representants del districte varen ser retratats en relleus, per eixemple, en la tombes reals aqueménidas de Naqsh-i Rostam i de Persépolis. Visten robes d'estil escita, en un corfoll i pantalons ficats dins de botes altes, i en un turbant al voltant del cap.
En l'época d'Alejandro Magne, Ària era, òbviament, un districte important. Va ser administrat per un sátrapa, cridat Satibarzanes, qui va anar un dels tres principals funcionaris de l'est de l'imperi, junt en l'sátrapa Bes de Bactria i Barsaentes d'Aracosia. A finals de l'any 330 a. C., Alejandro va capturar la capital d'Ària a la que va cridar Artacoana. La ciutat va ser reconstruïda i es va construir una ciutadella.
Va formar part del Imperi seléucida en el II, pero va ser capturada en vàries ocasions per atres invasores, va pertànyer al Regne Grecobactriano, i en el 167 a. C. va ser part del Imperi partixc. Ària, més vesprada, va terminar sent una província del Imperi sasánida.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Flavio Arriano, Anábasis d'Alejandro Magne, iv, 6, 6.
- ↑ Heródoto, Història,iii,93,3
- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica, xvii, 105, 7, xviii, 39, 6; Estrabón,ii,1,14, xi,8,1 i xi,8,8; Arriano,iii,25,1; Pomponio Mela,i,12.
- ↑ Ptolomeo, Geografia ,vaig vore,17; Estrabón, Geografia,xi,10,1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aria (región)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.