Anar al contingut

Margiana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Margiana
Erro al crear miniatura:
Extensió de la Margiana ca. 300 a. C., superposta a les fronteres actuals
Erro al crear miniatura:
Mapa del Imperi aqueménida en la divisió en satrapías (ca. 500 a. C.)

Margiana (grec Margiana, Μαργιανή, i en persa antic Margu) era una regió del Àsia central, que va ser una satrapía persa i despuix seléucida. Baix domini àrap el país va ser conegut com Jorasán. És mencionat en l'Inscripció de Behistún (515 a. C.) pel rei persa Darío I.

Llimitava a l'oest en Hircania, al nort en el riu Oxo o Oxus (actual Amu Daria i Escitia; a l'est en la Bactriana i al sur en la satrapía d'Ària.

Estrabón diu que era una planura molt fèrtil, rodejada per deserts.[1]

El riu principal era el Margo (del com segurament va prendre el nom el país), que és el modern Murgab.

La principal ciutat va ser Aleixandria de Margiana, renombrada Antioquía Margiana per Antíoco I Sóter (rebatejada Merv en l'Edat Mija). Segons Estrabón, este rei seléucida va rodejar tot el territori cultivable de Margiana en una muralla de 1500 estadis[1][2]

Nisaea o Nesaea, Ariaca i Jasonion o Jasonium, varen ser atres ciutats de la Margiana.

Principals pobles

[editar | editar còdic]

Els principals pobles que vivien en la Margiana eren:

  • Els derbices, que habitaven en el nort, prop de la desembocadura del Oxo. Segons Diodoro Sículo, el seu territori va ser somés pel llegendari rei assiri Nino.[3]
  • Els masagetas.
  • Els daas, que vivien al sur, propencs al mar Caspio.
  • Els tápiros, poble que habitava al sur de la mar Caspio, i del territori de la qual es va apropiar Nino, el rei assiri.
  • Els amardos, poble nómada que també rebia el nom de mardos,[4] que vivien a la vora de la mar Caspio, prop d'Hircania.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Estrabón: Geografia, 11.10.2.
  2. Si Estrabón es va basar en l'estadi macedonio, el perímetro amurallado mediria uns 315 km, si pel contrari es tracta de l'estadi grec serien uns 277,5 km.
  3. Diodoro Sículo, Biblioteca històrica, ii, 2, 3.
  4. Estrabón, op. cit. xi, 13, 6

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>