Anar al contingut

Claudio Ptolomeo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Claudio Ptolomeo
Per a atres usos d'este terme vore Ptolomeo.


Claudio Ptolomeo o Claudio Tolomeo (en llatí, Claudius Ptolemaeus, i en grec, Κλαύδιος Πτολεμαῖος [Klaudios Ptolemaios]; Ptolemaida Hermia, c. 100 d. C.-Canopo, c. 170 d. C.) va ser un astrònom, astrólogo, químic, geógrafo, teòric musical i matemàtic alejandrino d'ascendència grega. Ptolomeo va escriure al voltant d'una dotzena de tractats científics, tres dels quals varen ser importants per a les ciències bizantina, islàmica i europea occidental posteriors. El primer d'estos tractats va ser el seu tractat astronòmic conegut ara com el Almagesto, originalment titulat Tractat matemàtic (en grec: Μαθηματικὴ Σύνταξις, Mathēmatikḗ syntaxis). El segon és el seu Geografia, que és una discussió exhaustiva sobre mapes i el coneiximent geogràfic del món grecorromano. El tercer és el tractat astrològic en el que va intentar adaptar la astrologia horoscópica a la filosofia natural aristotèlica de la seua época. Est és a voltes conegut com Apotelesmatika (en grec: Αποτελεσματικά, lit. 'Sobre els efectes') pero més comunament conegut com Tetrabiblos, del grec koiné que significa «Quatre llibres», o pel seu equivalent llatí Quadripartite. Tolomeo va ser el principal responsable de la cosmologia geocéntrica que va prevaldre en el món islàmic i en l'Europa medieval. Açò no es va deure tant al Almagesto com a un tractat posterior, Hypotheseis tōn plaōmenōn (Hipòtesis planetàries). En esta obra va propondre lo que ara es diu el sistema ptolemaico, un sistema unificat en el que cada cos celest està unit a la seua pròpia esfera i el conjunt d'esferes està anidado de modo que s'estén sense espais des de la Terra fins a l'esfera celest. Les taules numèriques del Almagesto (que permetien calcular les posicions planetàries i atres fenomens celests per a dates arbitràries) varen tindre una profunda influència en l'astronomia medieval, en part a través d'una versió revisada i separada de les taules que Ptolomeo va publicar com Procheiroi kanones (Taules pràctiques). Ptolomeo va ensenyar als astrònoms posteriors cóm utilisar observacions quantitatives en dates registrades per a revisar els models cosmològics. La Iglésia catòlica va promoure la seua obra, que incloïa l'únic model geocéntrico matemàticament sòlit del Sistema solar, i a diferència de la majoria dels matemàtics grecs, els escrits de Ptolomeo (principalment el Almagesto) mai varen deixar de ser copiats o comentats, tant en la Antiguetat tardana com en la Edat Mija.[1] No obstant, és provable que solament uns pocs dominaren verdaderament les matemàtiques necessàries per a comprendre les seues obres, com ho evidencien particularment les moltes introduccions abreviades i diluïdes a l'astronomia de Ptolomeo que varen ser populars entre els àraps i els bizantino.[2][3] El seu treball sobre epiciclos ha aplegat a simbolisar un model teòric molt complex construït per a explicar un supòsit fals.

Biografia

[editar | editar còdic]

Poc se sap sobre la vida de Ptolomeo llevat lo que es pot inferir dels seus escrits. Ptolomeo va nàixer en el sigle I o II i va fallir a finals d'el II. Va viure i va treballar en Egipte, es creu que en la gran Biblioteca d'Aleixandria, en a on va descollar entre els anys 127 i 143. Va ser astrólogo i astrònom, estudis i treballs que en eixa época estaven molt interconectados; també va destacar com geógrafo i matemàtic. En temps dels emperadors Adriano i Antonino Pío va difondre la ciència astronòmica de la Antiguetat i es va dedicar a l'observació astronòmica en la ciutat d'Aleixandria.

Activitat científica

[editar | editar còdic]

Astronomia

[editar | editar còdic]

Va ser autor del tractat astronòmic conegut com Almagesto (en grec, Hè Megalè Syntaxis; traduït a l'espanyol com El gran tractat). Es va preservar, com tots els tractats grecs clàssics de ciència, en manuscrits àraps, d'ahí el seu nom, i solament està disponible en la traducció en llatí de Gerardo de Cremona, realisada en el XII.[4]

Hereu de la concepció del univers donada per Platón i Aristóteles, el seu método de treball va diferir notablement del d'estos, puix mentres Platón i Aristóteles donen una cosmovisión de l'univers, Ptolomeo va ser un empirista. El seu treball va consistir en estudiar la gran cantitat de senyes existents sobre el moviment dels planetes en la finalitat de construir un model geomètric que explicara dites posicions en el passat i fora capaç de predir les seues posicions futures. La ciència grega tenia dos possibilitats en el seu intent d'explicar la naturalea: l'explicació realista, que consistiria en expressar la naturalea sobre la base de principis racionals, que tindrien prioritat front als fets aparents, i l'explicació positiviste, que radicaria en expressar lo aparent, i adaptar els principis explicatius als fets. Ptolomeo afirma explícitament que el seu sistema no pretén descobrir la realitat, i que és solament un método de càlcul. És llògic que adoptara un esquema positiviste, puix el seu teoria geocéntrica s'opon flagrantemente a la física aristotèlica: per eixemple, les òrbites del seu sistema són excèntriques, en contraposició a les circulares i perfectes de Platón i Aristóteles. El Almagesto conté un catàlec d'estreles que Ptolomeo va prendre d'una obra perduda d'Hiparco de Nicea. Encara que Ptolomeo va afirmar que va observar el catàlec, es desprén de múltiples llínees d'evidència el fet de que el catàlec de Ptolomeo només es deriva parcialment del d'Hiparco. El Almagesto també va establir criteris per a predir eclipses. En març de 2023 s'ha publicat el recent descobriment, gràcies a tècniques d'imàgens multiespectrals, del dessiframent d'un antic manuscrit seu que es creïa perdut. El text, un palimpsesto procedent de la biblioteca de la abadia de Bobbio (Itàlia), és un tractat astronòmic, escrit en grec, bàsicament un manual que explicava cóm construir un meteoroscopio (μετεωροσκόπιον o μετεωροσκοπεῖον), un instrument armilar utilisat per a traçar distàncies i estudiar les estreles.[5]

Model d'univers geocéntrico

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Teoria geocéntrica.
Erro al crear miniatura:
Animació del model cosmològic ptolemaico.[6]

La seua aportació fonamental va ser el seu model de l'univers: creïa que la Terra estava immòvil i ocupava el centre de l'univers, i que el Sol, la Lluna, els planetes i les estreles giraven a la seua entorn. A pesar d'això, per mig del model del epiciclo-deferente, l'invenció del qual s'atribuïx a Apolonio, va tractar de resoldre geomètricament els dos grans problemes del moviment planetari:

Astrologia

[editar | editar còdic]

També va aplicar l'estudi de l'astronomia al de la astrologia, puix va crear els horòscops. Totes estes teories i estudis estan escrits en la seua obra Tetrabiblos.[7]

Òptica/ matemàtiques sobre la llum

[editar | editar còdic]

En el camp de la òptica va explorar les propietats de la llum, sobretot de la refracció i la reflexió. La seua obra Òptica és un tractat sobre la teoria matemàtica de les propietats de la llum.

Geografia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Encara que no va perdurar cap carta de Ptolomeo, en el Renaixença es reconstruïen mapamundis a partir de la Geographia de Ptolomeo. Esta carta és una còpia de Johannes d'Armsshein, Ulm, en 1482.

Una atra gran obra seua és la Geographia, en que descriu el món de la seua época. Utilisa un sistema de latitut i llongitut que va servir d'eixemple als cartógrafos durant molts anys. Una de les ciutats descrita en esta obra és La Meca, en la península aràbiga, a la que crida Makoraba. Esta obra contenia greus errors sobre distàncies; de fet, es pensa que Colón va terminar coneixent Amèrica producte de que en el mapa de Ptolomeo les Índies es trobaven notablement més propenques en navegar en eixa direcció. En un atre error, esta volta de metátesis, Ptolomeo escriu “katelanoi” fent referència als lacetanos, un dels pobles íberos assentats en l'actual regió de Catalunya, en la península ibèrica.[8]

Música

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Quadripartitum, 1622.

El món de la música tampoc va ser ignorat per Ptolomeo. Va escriure un tractat de teoria musical cridat Harmónicos. Pensava que les lleis matemàtiques subyacer tant en els sistemes musicals com en els cossos celests, i que certs modos i encara certes notes corresponien a planetes específics, les distàncies entre estos i els seus moviments. L'idea havia segut proposta per Platón en el mit de la música de les esferes, que és la música no escoltada produïda per la revolució dels planetes.[9]

Cartografia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Un mapa imprés d'el XV que representa la descripció de Ptolomeo de la Ecumene per Johannes Schnitzer (1482).

La segona obra més coneguda de Ptolomeo és la seua Geographike Hyphegesis (Grec koiné: Γεωγραφικὴ Ὑφήγησις; lit. "Guia per a dibuixar la Terra"), coneguda com la Geografia'], un manual sobre cóm dibuixar mapes utilisant coordenades geogràfiques per a les parts del Món Romà conegudes en l'época.[10][11] Es va basar en el treball previ d'un geógrafo anterior, Marí de Tir, aixina com en nomenclátorés de l'Imperi romà i de l'antic Persa.[11][12] També va reconéixer a l'antic astrònom Hiparco per haver proporcionat l'elevació del pol celest nort[13] per a algunes ciutats. Encara que ya des de l'época d'Eratóstenes () es feyen mapes basats en principis científics, Ptolomeo va millorar les proyeccions cartogràfiques. La primera part de la Geografia és un anàlisis de les senyes i dels métodos que va utilisar. Ptolomeo senyala la supremacia de les senyes astronòmiques sobre les medicions terrestres o els informes dels viagers, encara que només disponia d'estes senyes per a un grapat de llocs. La verdadera innovació de Ptolomeo, no obstant, es produïx en la segona part dellibre, a on proporciona un catàlec de 8000 localitats que va arreplegar de Marinus i uns atres, la major base de senyes d'este tipo de l'antiguetat.[14] Al voltant de 6.300 d'estos llocs i accidents geogràfics tenen assignades coordenades per a poder ser ubicats en una cuadrícula que comprén tot el globo.[4] La Latitut es media des del equador, com en l'actualitat, pero Ptolomeo va preferir expressar-la com climata, la duració del dia més llarc en lloc de graus d'arc: la duració del dia de ple estiu aumenta de 12h a 24h a mida que s'alvança des de l'equador fins al círcul polar.[15] Un dels llocs per als que Ptolomeo va anotar coordenades específiques va ser l'ara perduda Torre de Pedra que marcava el punt mig en l'antiga Ruta de la Seda, i que els estudiosos han estat intentant localisar des de llavors.[16]

En la tercera part de la Geografia, Tolomeo dona instruccions sobre cóm crear mapes tant de tot lo món habitat (oikoumenē) com de les províncies romanes, incloent les necessàries llistes topogràfic, i llegendes per als mapes. El seu oikoumenē comprenia 180 graus de llongitut des de les Illes Beneïdes en el Oceà Atlàntic fins a la mitat de China, i uns 80 graus de latitut des de Shetland fins a antimeroe (costa oriental d'Àfrica); Ptolomeo era molt conscient de que només coneixia una quarta part del globo, i una extensió errònea de China cap al sur sugerix que les seues fonts no aplegaven fins a l'oceà Pacífic.[12][11]

Sembla provable que les taules topogràfiques de la segona part de l'obra (llibres 2-7) siguen texts acumulatius, que es varen ser modificant a mida que es disponia de nous coneiximents en els sigles posteriors a Ptolomeo.[17] Açò significa que és provable que l'informació continguda en les distintes parts de la Geografia siga de dates diferents, ademés de contindre molts errors d'escritura. No obstant, encara que els mapes regionals i mapes del món dels manuscrits conservats daten de (en acabant de que el text fora redescubierto per Maximus Planudes), hi ha alguns estudiosos que pensen que dits mapes es remonten al propi Ptolomeo.[14]

Uns atres

[editar | editar còdic]

També va aplicar els seus coneiximents de trigonometria a la construcció d'astrolabios i rellonges de sol.

Acusacions

[editar | editar còdic]

Segons Robert Russell Newton (en el seu llibre The Crime of Claudius Ptolemy [El crim de Claudio Ptolomeo]), Ptolomeo va ser «el frau més exitós en la història de la ciència». Va afirmar que Ptolomeo va obtindre els resultats astronòmics descrits en el Almagesto per mig de càlculs i no a través de les observacions directes que va descriure. També ho va acusar d'haver fet falsificacions conscients.[18]

Obres de Ptolomeo

[editar | editar còdic]

Eponimia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Pingree, D. (1994). “degruyter. com/document/doi/10.1515/APEIRON.1994.27.4.75/html The teaching of the Almagest in clapix antiquity”. Apeiron 27 (4): 75–98. doi:10.1515/APEIRON.1994.27.4.75.
  2. ↑ (2010) springer. com/us/book/9789048127870 Ptolemy in Perspective: Use and criticism of his work from antiquity to the nineteenth century, Springer Netherlands. ISBN 978-90-481-2787-0.
  3. ↑ Jones, A. (2020). Ptolemy's Science of the Stars in the Middle Ages (vol. 1) (en en), pp. 13–34.
  4. ↑ 4,0 4,1 Jones, A. (2020). The ancient Ptolemy. ln Ptolemy's Science of the Stars in the Middle Ages (D. Juste, B. van Dalen, D. N. Hasse, C. Burnett, Turnhout, Brepols, Eds.) Ptolemaeus Arabus et Latinus Studies 1, 13-34.nyu. edu/bitstream/2451/59914/3/Jones%202020%20The%20ancient%20Ptolemy.pdf
  5. ↑ livescience. com/hidden-ptolemy-text-printed-beneath-a-latin-manuscript-deciphered-after-200-years Hidden Ptolemy text, printed beneath a Latin manuscript, deciphered after 200 years. Jennifer Nalewicki, Live Science, 7 d'abril de 2023. Consultat el 10 de maig de 2023.
  6. ↑ «wikisource. org/wiki/Almagesto:_Sistema_Ptolemaico_o_Sistema_Geoc%C3%A9ntrico Almagesto: Sistema Ptolemaico o Sistema Geocéntrico - Wikisource». és. wikisource. org. Consultat el 10 de decembre de 2018.
  7. ↑ perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus:text:2008.01.0636 Text en grec, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. Amprant el ròtul actiu «lloeu», que es troba en la part superior dreta, s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.
  8. ↑ Per la Normalisació de l'Espanyol. Estat de la qüestió d'una qüestió d'Estat. FADICE. 1997 (Paràgraf 4, pàgina 43) http://www. libertadidioma. com/Por_la_Normalizacion_del_Espanol._Estado_de_la_cuestion_de_una_cuestion_de_Estado. FADICE.1997.135pags.pdf libertadidioma. com/Por_la_Normalizacion_del_Espanol._Estado_de_la_cuestion_de_una_cuestion_de_Estado. FADICE.1997.135pags.pdf archivat en Wayback Machine.
  9. ↑ Platón, República 10.616b-617d (cf. 7.530d); Timeo 35a-36d, 38c-39i (cf. 47b-i, 90c-d).
  10. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Graßhoff
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Isaksen L. (2011). Llínees, malaïdes llínees i estadístiques: desenterrando l'estructura en la Geographia de Ptolomeo. i-Perimetron, 6(4), 254-260. e-perimetron. org/Vol_6_4/Isaksen.pdf
  12. ↑ 12,0 12,1 Plantilla:Cite journalast1=Graßhoff
  13. ↑ El pol celest nort és el punt del cel situat en el centre comú dels círculs que les estreles semblen traçar a les persones de l'hemisferi nort en el transcurs d'un dia sideral.
  14. ↑ 14,0 14,1 org/10.1007/978-90-481-2788-7_4 «La tradició de texts i mapes en la geografia de Ptolomeo».Ptolomeo en perspectiva: Us i crítica de la seua obra des de l'Antiguetat fins al sigle XIX.Springer Netherlands.23
    95-119.doi:10.1007/978-90-481-2788-7_4.
  15. ↑ Shcheglov D. A. (2002-2007): academia. edu/DmitryShcheglov/Papers/142876/Hipparchus_Table_of_Climata_and_Ptolemys_Geography "Hipparchus' Table of Climata and Ptolemy's Geography"], Orbis Terrarum 9 (2003-2007), 177-180.
  16. ↑ Dean, Riaz (2022). La Torre de Pedra: Ptolomeo, la ruta de la seda i un enigma de 2.000 anys d'antiguetat (en anglés), Delhi: Penguin Viking, pp. xi, 135, 148, 160. ISBN 978-0670093625.
  17. ↑ Bagrow, 1945.
  18. ↑ Martínez Avilés, G. (2023). El cas contra Claudio Ptolomeo. Ciències. Revista de la Facultat de Ciències de la UNAM, 139-140, jul-dic, pp. 17-26. (Consultat dilluns, 30 de setembre del 2024.)
  19. ↑ «Ptolemaeus» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
Sobre Ptolomeo
En anglés
  • Bagrow, L. (1945). The Origin of Ptolemy's Geographia. Geografiska Annaler, 27:318-387.
  • Berggren, J. L. and Jones, A. (2000). Ptolemy's Geography: An Annotated Translation of the Theoretical Chapters. Princeton University Press. Princeton and Oxford. ISBN 0-691-01042-0.
  • Campbell, T. (1987). The Earliest Printed Maps. British Museum Press.
  • Newton, R. R. (1977). The Crime of Claudius Ptolemy. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
  • Nobbe, C. F. A., ed. (1843). Claudii Ptolemaei Geographia. 3 vols. Lipsiae (Leipzig): Carolus Tauchnitus. (L'edició més recent del text grec)
  • Stevenson, I. L. Trad./ed. (1932). Claudius Ptolemy: The Geography. New York Public Library. Reprint: Dover, 1991. (L'única traducció completa a l'anglés dellibre més famós de Ptolomeo. Desafortunadament està ple d'errors i els noms de llocs apareixen en les seues formes latinizades i no en l'original grec.)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Claudio_Ptolomeo&oldid=1108042»