Abadia de Bobbio

Erro al crear miniatura:

Abadia de Bobbio

Erro al crear miniatura:

Basílica de Sant Columbano.

La abadia de Bobbio (Italià: Abbazia vaig donar Sant Colombano) és un monasteri fundat pel sant irlandés Sant Columbano (it. Colombano) en l'any 614, entorn al com va créixer la ciutat de Bobbio, en Piacenza en la regió italiana d'Emilia-Romagna. Està dedicat a Sant Columbano i va ser un important centre de resistència contra l'arrianisme en l'Alta Edat Mija, aixina com una de les majors biblioteques de la seua época. En ell es va basar el monasteri en el que té lloc l'acció de la novela d'Umberto Eco El nom de la rosa. L'abadia va ser finalment dissolta per l'administració francesa en 1803, encara que molts dels seus edificis varen continuar en us en atres funcions.

Història

Fundació

El trasfondo per a la fundació de l'abadia va ser l'invasió lombarda d'Itàlia en 568. En 590, el rei lombardo Agilulfo va contraure matrimoni en la princesa Theodelinda de Baviera, devota catòlica que va influir junt a sant Columbano en la seua conversió al catolicisme. Agilulfo va concedir llavors al sant irlandés una iglésia arruïnada en Ebovium, propietat de la Santa Sèu abans de l'invasió lombarda. A Columbano li va agradar este emplaçament ya que, encara que era un misionero entusiasta, preferia la soletat per a ell i els seus monges. Junt a esta chicoteta iglésia, dedicada a Sant Pedro, Columbano va erigir un chicotet monasteri, que va adoptar la regla de Sant Columbano, basada en les pràctiques monásticas del cristianisme irlandés.

VII

Sant Columbano va ser enterrat el 23 de novembre de 615, pero va ser succeït per personages del calibre de Sant Attal de Bobbio (fallit en 627) i San Bertulfo (fallit en 640), que varen conseguir evitar l'acostament del monasteri al arrianisme imperant baix el regnat de Rotario (632-652). Bobbio està íntimament relacionat en una tradició sobre Arioaldo, predecessor de Rotario; d'ell es diu que va ordenar l'assessinat de Sant Bladulfo, monge de Bobbio, perque este li havia negat la salutació per ser arriano. Segons l'història, Attala va resucitar a Bladulfo i va lliurar a Arioaldo de la possessió diabòlica sofrida en castic pel seu crim, despuix de lo que el monarca lombardo es va convertir al catolicisme.

En 628, quan Sant Bertulfo peregrinó a Roma, el papa Honorio I va concedir a Bobbio l'exenció de la jurisdicció episcopal, lo que convertia a l'abadia en directament depenent de la Santa Sèu. Durant el mandat del seu successor, Bobolen, l'abadia va introduir la regla benedictina, en un principi de forma opcional; no obstant, la major durea de la Regla de Sant Columbano va fer que els monges acabaren optant majoritàriament per la de Sant Benito, i Bobbio es va unir a la Congregació de Mont Cassino. En 643, a petició de Rotario i de la reina Gundelberga, el papa Teodoro I va concedir a l'abad de Bobbio l'us de la mitra i atres atributs pontificis.

Durant el tubulento VII, Bobbio va continuar sent un referent per a la fe i cultura catòlica. Gràcies als esforços dels discípuls de Sant Columbano, un número creixent de lombardos varen ser convertint-se a fe catòlica. No obstant, durant la primera mitat d'esta centuria, el territori situat entre Turin i Verona, Gènova i Milà, vivia una situació de caos polític i religiós; inclús es donava l'idolatría en algunes zones. De fet, no va ser fins al regnat de Grimoaldo I (663-673) quan el catolicisme es va convertir en la religió majoritària dels lombardos. A partir d'ací, el arrianisme va desaparéixer d'occident en rapidea.

A partir d'el VIII

La neboda d'Ariperto I, Theodelinda, va restaurar al papat totes les de Bobbio que pertanyien per dret a la Santa Sèu, restitució confirmada per Ariperto II al papa Juan VII en 707. Els lombardos en seguida varen desposseir als papaas novament, pero en 756, Aistulfo va ser obligat per Pipino el Breu a tornar les terres. En 774, Carlomagno va concedir majors llibertats a l'abadia i en 1153 Federico Barbarroja va confirmar a l'abadia varis drets i possessions a través de dos diplomar.

La fama de Bobbio va alcançar Irlanda i molts religiosos irlandesos varen viajar al continent seguint els passos de Columbano. Aixina, el successor de Bobolen va ser un tal 'Comgall'. El bisbe Cummian, que va abandonar la seua diòcesis en irlanda per a fer-se monge en Bobbio, va fallir en l'abadia cap a l'any 730, segons resa l'inscripció que figura en l'edifici.

La sèu de Bobbio

En 1014, l'emperador Enrique II va obtindre de Benedicto VIII la concessió a Bobbio d'una sèu episcopal. Peter Aldus, el seu primer bisbe, havia segut abad des de 999 i els seus successors, molts dels quals havien segut monges, varen continuar vivint en l'abadia durant llarc temps. A partir de 1133 o 1161, Bobbio va passar a dependre de l'archidiòcesis de Gènova. Ocasionalment esclataven conflictes entre bisbe i monges i en 1199 Inocencio III va emetre dos bulas, que restauraven a l'abadia en espirituals i temporals, i donant poders al bisbe per a depondre a l'abad si este no li obedia convenientment.

Dissolució

Els benedictinos varen ser expulsats del monasteri i iglésia de Sant Columbano per les forces d'ocupació franceses en 1803, quedant suprimida l'abadia.

Vore també

• Anex:Abadies carolingias

Bibliografia

• Bruna Boccaccia L'Abbazia i il Museu vaig donar Sant Colombano in Bobbio - Ed. Pontegobbo
• Catholic Encyclopedia, Volume II. New York 1907, Robert Appleton Company. Nihil obstat, 1907. Remy Lafort, S. T. D.
• Eleonora Destefanis Il Monastero Vaig donar Bobbio in Eta Altomedievale - Hardcover, All'insegna del giglio, ISBN 88-7814-207-7 (88-7814-207-7)
• Eleonora Destefanis La Diocesi vaig donar Piacenza i il monastero vaig donar Bobbio, Spoleto 2008, pp. VIII-356, ill - ISBN 978-88-7988-933-9
• Valeria Poloni Felloni Il monastero vaig donar Sant Colombano vaig donar Bobbio dalla fondazione all'epoca carolingia, Gènova 1962, pp. 136 (Fonti i studi vaig donar storia ecclesiastica, II)
• Valeria Poloni Felloni Il monachesimo nel Medioevo italico, in G. M. Cantarella - V. Poloni - R. Rusconi, Chiesa, chiese, movimenti religiosi, Roma-Bari 2001 (Manuali Laterza 149), pp. 81–187.
• Valeria Poloni Felloni Colombano europeu?, in San Colombano i l'Europa, a retor vaig donar L. Entanque - P. Pulina, Com - Pavia 2001 (Ibis, Minimalia), pp. 137–148.
• Alessandro Zironi Il monastero longobardo vaig donar Bobbio. Crocevia vaig donar uomini, manoscritti i culture, Spoleto 2004, pp. VI-208 - ISBN 88-7988-090-X
• Andrea Piazza, Monastero i vescovado vaig donar Bobbio (dalla fine del X agli inizi del XIII secolo), Spoleto 1997, pp. VI-190 - ISBN 88-7988-382-8
• ATTI DEL 4° CONGRESSO INTERNAZIONALE VAIG DONAR STUDIO SULL’ALT MEDIOEVO: « PAVIA CAPITALE VAIG DONAR REGNO » (Pavia - Scaldasole - Monza - Bobbio, 10-14 de setembre de 1967), Spoleto 1969, pp. 550, tavv. f. t. 146.
• Michele Tosi Bobbio Guida storica artistica i ambientale della città i dintorni - Archivi Storici Bobiensi 1983
• Bruna Boccaccia Bobbio Città d'Europa - Ed. Pontegobbo 2000 ISBN 88-86754-33-7
• H. Balducci Bobbio-La Chiesa, il Monastero ed il Mosaic vaig donar Sant Colombano in Bobbio, ristampa Milano 1992
• R. Zanussi Sant Colombano d'Irlanda Abat d'Europa - Ed. Pontegobbo
• Archivum Bobiense Rivista annuale degli Archivi storici Bobiensi (1979-2008). Bobbio
• Valentina Alberici San Colombano, Basílica dello Spirito Archivum Bobiense n. 30, Bobbio 2009