Somni

Somni és el proyecte de digitalisació del fondo antic de la Biblioteca Històrica de l'Universitat de Valéncia, dins del Repositori de Contingut Lliure de l'Universitat de Valéncia (RODERIC).

Erro al crear miniatura:

Claustre de l'edifici de la Nau, Universitat de Valéncia

Història

El proyecte va nàixer en 2001 a càrrec del Servei de Biblioteques i Documentació, en colaboració en el Servei d'Informàtica de l'Universitat de Valéncia.

La colecció Somni té com a objectiu la consulta i difusió pública a través d'Internet del valiós patrimoni bibliogràfic conservat en l'Universitat de Valéncia i al mateix temps preservar la seua conservació. El nom de la colecció aludix al títul de l'incunable El somni de Johan Johan de Jaume Gazull , eixemplar únic en Espanya, conservat en la Biblioteca Històrica de l'Universitat de Valéncia.

La Biblioteca Històrica de l'Universitat de Valéncia es va crear en 1785 gràcies a l'important donació de llibres de Don Francisco Pérez Bayer i a partir d'este moment va ser engrossant els seus fondos per mig de compres, donacions i intercanvis fins a aplegar a l'actualitat.Conserva un important fondo antic en el que es troben obres dels grans autors medievals i de la Renaixença europea, actuant ademés com un reflex de la cultura i l'intelectualitat valenciana de l'época.^[1]

Somni ha digitalisat la majoria dels incunables que conserva la Biblioteca Històrica, entre els que es troben llibres rars i eixemplars únics, com per eixemple, les Obres o Trobes d'en lahors de la Verge Maria, considerat com la primera obra lliterària impresa en Espanya, o el Tirant ho Blanch de Joanot Martorell, imprés per Nicolás Spindeler en Valéncia en 1490. Un dels fondos més important és el constituït pels còdexs del Duc de Calàbria, procedents del Monasteri de Sant Miguel dels Reis, que varen passar a formar part de la Biblioteca Històrica en la desamortisació de Mendizábal en 1835. Part de la colecció de còdexs manuscrits del Duc de Calàbria han segut digitalisats per a formar part del proyecte Europeana Regio.

Ademés dels incunable i els llibres manuscrits de la Biblioteca Històrica, el proyecte Somni integra una selecció dels impresos publicats entre els sigles XV i XX. La colecció va creixent diàriament.

Coleccions

Erro al crear miniatura:

Colecció "Duc de Calàbria"

El proyecte Somni distribuïx els fondos digitalisats en distintes coleccions.

Manuscrits

Manuscrits del Duc de Calàbria

Procedents del Monasteri jerónimo de Sant Miguel dels Reis, fundat en 1546 per Fernando d'Aragó, Duc de Calàbria, i la seua esposa Germana de Foix. En ell es va albergar part de la riquíssima biblioteca iniciada per Alfonso V d'Aragó en la seua cort napolitana. Dels aproximadament 2500 volums de que constava la biblioteca originària, el Duc de Calàbria va dur a Valéncia uns 1000, dels quals casi 250 varen ingressar en els fondos de l'Universitat de Valéncia.

Estos responen a la preocupació humanista dels reis napolitanos: obres dels clàssics, dels humanistes vinculats a la cort, llibres religiosos, Bíblies, obres en llengua romançada, etc. Els eixemplars són en la seua majoria un clar exponent del còdex renaixentiste: llibre de lux en vitela, en escritura humanística, rica decoració en la que abunda l'or i els motius renaixentistes (putti, animals exòtics, "bianchi girari", medallones, emblemes de la casa real de Nàpols, etc.). La majoria dels còdexs conserven els seus encuadernacions originals, principalment d'estil mudéjar.^[2]

Llibres impresos

Organisats per époques, existint coleccions per a el XV (corresponent als incunable), el XVI, el XVII, el XVIII, el XIX i el XX.

Darwin

Charles R. Darwin (1809-1882) va establir les bases de l'actual teoria central en l'explicació de la vida i els fenomens que s'associen: la teoria de l'evolució per selecció natural.

En esta colecció es pretén acostar al públic l'obra del personage. Els documents d'esta colecció corresponen a les primeres edicions en espanyol de les obres de Darwin que es conserven en la Biblioteca Històrica de l'Universitat de Valéncia i que varen ser digitalisades en motiu del centenari de l'autor.

Valéncia va ser un dels més importants focs en la difusió de l'evolucionisme en Espanya. Les primeres exposicions que coneixem de les idees de Darwin són del barcelonés Rafael Cisternes (1818-1876), catedràtic de història natural en l'Universitat de Valéncia. El més actiu divulgador valencià de l'evolucionisme serà Pelegrí Casanova (1849-1919), catedràtic d'anatomia, mentres que les realisacions científiques en clau evolucionista més exitoses vindran de la mà del naturaliste Eduard Boscà (1843-1924), autor d'importants estudis sobre reptils i amfibis ibèrics i al mateix temps destacat paleontòlec.

Gojos

La paraula gojos procedix del llatí gaudium, el significat del qual és alegria, ya que estos són composicions poètiques de caràcter religiós que canten en fervor les festivitats religioses. Els seus texts aludixen als fets més rellevants o memorables de la vida de la Verge, de Jesús o dels sants; a les seues virtuts, a la troballa de la seua image, o a la seua miraculosa intercesió davant calamitats com a epidèmies, guerres, sequies i atres desgràcies. D'eixe modo es pot aplegar a conéixer la vida i milacres, aixina com les virtuts del titular dels gojos. De caràcter oral o escrit, el seu orige arranca en l'Edat Mija i es plasmen en molts casos en documents de gran valor artístic.

Les composicions poètiques estan escrites en versos en heptasílabos o octosílaps, agrupats en estrofes de quatre, sis o huit versos, en una cuarteta o tonada inicial i final. Els versos solen estar escrits en dos o tres columnes separades per motius tipogràfics, i impresos en fulls solts de tamany foli, generalment adornats per una orla tipogràfica i un chicotet gravat, generalment xilográfico, que encapçala el text en la part superior, immediatament despuix del títul. En el gravat apareix l'image del titular, convertint-se estos en una font iconográfica per a moltes atres arts.^[3]

Cartells de la Guerra Civil

Una part especialment valiosa del fondo de la Biblioteca Històrica són els 260 cartells provinents en la seua majoria de les recuperacions de guerra, expropiacions posteriors, o depòsits fets quan Valéncia va ser capital de l'Espanya republicana. Esta colecció de signe òbviament d'esquerres, si nos atenim a la circumstància històrica en que sorgix, és un valiós material en el que estudiar els valors estètics, els aspectes polítics, les implicacions personals, etc., aixina com el desenroll de les nostres arts gràfiques. L'explosió cartelística que es va donar durant la Guerra, va ser la resposta a la necessitat de propaganda i estímul en una confrontació eminentment popular, que requeria d'uns mijos d'expressió artística adequats.

Estos cartells procedents de la Guerra Civil, varen permanéixer intactes en el "infern" de la Biblioteca durant molts anys, circumstància que ha favorit la seua conservació. La temàtica és variada, relacionada en les necessitats de guerra (com la propaganda política o sindical, el antifascisme, l'estímul a la producció, etc.), expressió de les prioritats en la política de la República (cultura, sanitat, etc.). Editats per les organisacions polítiques i sindicals (UGT, Recobre Rojo, CNT, etc.) o governamentals (Ministeri d'Instrucció Pública, Direcció general de Belles arts, etc.), la major part varen ser realisats en imprentes valencianes (Gràfiques Ortega, Litografia J. Ariño, etc.). Este fondo ha segut estudiat, entre uns atres, per Facundo Tomás, Javier Pérez Rojas i José Luis Alcaide. En l'any 2002 l'Universitat va organisar una exposició que va titular "Art i propaganda", en ella es va mostrar gran part de la colecció; existix una base de senyes, en apèndix documental, d'aquella exhibició.^[4]

Gravats

S'implementa un quadro de classificació per grups temàtics dels gravats i ex libris de la colecció de l'Universitat de Valéncia. Es tracta de gravats que es troben integrats en obres que van des de el XV a el XX.^[5]

Mapes de la Guerra Civil

Des de Somni es poden consultar més de 200 fulls de mapes publicats per abdós bandos durant la Guerra Civil de 1936 a 1939. En una primera fase (2014-2015) varen ser digitalisats els materials referents al territori valencià (79 fulls). A partir de 2015 s'han anat afegint mapes de diferents territoris.

Són de diversos escenaris de la guerra, com la Batalla de l'Ebre, alguns folis de les afores de Barcelona i sobretot 24 fulls a escala 1:10.000 de les afores de Madrit, fets en 1937-38, en els principals escenaris dels combats per la capital: la llavors Ciutat Universitària, Colmenar Vell, Les Roces, Brunete o Carabanchel Baix. Progressivament anirà incorporant-se el restant d'esta important colecció patrimonial de l'Universitat de Valéncia.^[6]

Mapes

En esta colecció podem trobar des de cartes nàutiques i mapes pluviométricos fins a plans de diferents localitats.

Publicacions periòdiques

Recentment s'han digitalisat tots els números del Diari de Valéncia existents en el fondo de l'Universitat de Valéncia des de juliol de 1790 fins a decembre de 1834.

Es tracta del primer periòdic de la ciutat de Valéncia, fundat per Josep de la Croix i Pascual Marín en 1790. Es va imprimir en l'imprenta de José Estevan i Cervera fins al 29 d'agost de 1790, data en la que va escomençar a treballar l'Imprenta del Diari, que va subsistir fins a 1812, canviant vàries voltes d'imprenta. L'acolliment va ser molt favorable, ademés dels eixemplars despachats en l'imprenta o venuts pels cegos en els carrers, contava en 375 subscriptors en la ciutat de Valéncia, 34 d'atres poblacions de la Comunitat, 16 en Madrit, 14 en el restant d'Espanya i 1 en Orà.

En l'etapa inicial varen colaborar en la redacció, entre atres erudits valencians, l'advocat i poeta Joaquín Fusell i Gil, catedràtic d'àrap i bibliotecari de l'universitat, que havia contribuït molt a la fundació del periòdic; Francisco Bahamonde Sessé, poeta i acadèmic de Sant Carlos de Valéncia; el notari José Mariano Ortiz, coneixedor de l'història i arqueologia valenciana o el matemàtic Antonio Rosell Viciano.

El diari incloïa notícies d'interés local i general, exponent normes ètiques o morals per a fomentar la convivència ciutadana dins de l'esperit de l'época i tractant de adoctrinar en principis de govern i màximes de política general. Pero, sobretot, va estimular els estudis relacionats en el passat històric de Valéncia. Les pàgines del periòdic varen estar obertes des dels seus començos a les cartes dels llectors.

Vore també

Referències

↑ «Somni». roderic.uv.és. Consultat el 10 de maig de 2016.
↑ «Manuscrits (Duc de Calàbria)». roderic.uv.és. Consultat el 10 de maig de 2016.
↑ «Gojos». roderic.uv.és. Consultat el 10 de maig de 2016.
↑ «Cartells de la Guerra Civil». roderic.uv.és. Consultat el 10 de maig de 2016.
↑ «Gravats i exlibris». roderic.uv.és. Consultat el 10 de maig de 2016.
↑ «Novetats RODERIC». roderic.uv.és. Consultat el 10 de maig de 2016.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Somni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Somni». roderic.uv.és. Consultat el 10 de maig de 2016.

[2] «Manuscrits (Duc de Calàbria)». roderic.uv.és. Consultat el 10 de maig de 2016.

[3] «Gojos». roderic.uv.és. Consultat el 10 de maig de 2016.

[4] «Cartells de la Guerra Civil». roderic.uv.és. Consultat el 10 de maig de 2016.

[5] «Gravats i exlibris». roderic.uv.és. Consultat el 10 de maig de 2016.

[6] «Novetats RODERIC». roderic.uv.és. Consultat el 10 de maig de 2016.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]