Anar al contingut

Ariana (regió)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Situació de Ariana entre Aràbia i Índia, segons Eratóstenes (reconstrucció de el XIX del mapa del món de Eratóstenes, c. 1994 a. C.).

Ariana, forma latinizada del grec antic Ἀρ(ε)ιανή, Ariana (gentilici: Ar(e)ianē; plural: Ἀρ(ε)ιανοί, Ariani),[1] era un concepte geogràfic general utilisat per alguns autors grecs i romans del periodo antic per a un districte d'àmplia extensió entre Àsia Central[2] i el riu Indo,[3] comprenent les províncies orientals del imperi aqueménida[4] que va cobrir la totalitat de l'actual Afganistan, aixina com l'extrem oriental d'Iran i fins al Indo en Pakistan (abans nort de l'Índia).[5][6]

En distintes époques, vàries parts de la regió varen estar governades pels perses (els aqueménidas de 550 a 330 a. C., els sasánidas de 275 a 650 d. C. i els indosasánidas de 345 a 450 d. C.), els macedonios (els seléucidas de 330 a 250 a. C., els grecobactrianos de 250 a 110 a. C. i els indogriegos de 155 a 90 a. C.), els parts de 160 a. C. a 225 d. C., els indoescitas de 90 a. C. a 20 d. C., els indopartos de 20 a. C. a 225 d. C. i els kushán de 110 a. C. a 225 d. C., els xionitas (els kidaritas de 360 a 465 d. C. i els heftalitas de 450 a 565 d. C.) i pel imperi Maurya de 275 a 185 a. C.).

Etimologia

[editar | editar còdic]

El concepte grec Arianē (llatí: Ariana), prové del terme trobat en l'idioma iránico avéstico Airiiana- (especialment en Airianem Vaeyah, nom donat pels pobles iranios a la seua mare pàtria).[4] El modern nom d'Iran representa una forma diferent del nom antic Ariana, el qual va derivar de Airyanem Vaejah i implica que Iran és "la" Ariana, paraula ya present en el persa antic,[7] perspectiva recolzada per les tradicions del país preservades en els escritors musulmans dels sigles IX i X.[8] Els grecs també es referien a Haroyum/Haraiva (Herat) com a Ària, la qual és una de les moltes províncies trobades en Ariana.[9][10][11]

Els noms Ariana i Ària, i molts atres títuls antics del com Ària és un element component, estan conectats en el concepte avéstico Airya-, i el persa antic Ariya-, un autodesignaació dels pobles de l'Índia Antiga i l'antic Iran, en el significat de «noble», «excelent» i «honorable».[1]

Extensió

[editar | editar còdic]

Els llímits exactes de Ariana s'establixen en poca precisió en les fonts clàssiques. Sembla haver segut a sovint confosa (com en Plinio, Naturalis Història, llibre vaig vore, capítul 23) en la província persa d'Ària.[1]

Com a concepte geogràfic, Ariana va ser introduïda pel geógrafo grec, Eratóstenes (c. 276 a. C. – c. 195 a. C.), i va ser descrit per Estrabón (64/63 a. C. – c. 24 d. C.).[12]

D'acort a la definició de Eratóstenes, les fronteres de Ariana estaven delimitades pel Indo en l'est, el mar en el sur, una llínea des de Carmania a les Portes Caspias (aparentment en referència al pas prop del brode surest del mar Caspio) per l'oest, i les Montanyes Tauro pel nort. Esta gran regió incloïa casi tots els països a l'est de Mija i l'antiga Pèrsia, incloent des del sur de les altes cordilleres fins als deserts de Gedrosia i Carmania, i.i. les províncies de Carmania, Gedrosia, Drangiana, Aracosia, Ària, Paropamisadae; també Bactria es considerava dins de Ariana i se li va conéixer com «l'ornament de tota Ariana» per Apolodoro de Artémita.[13][14]


Despuix de haver descrit les fronteres de Ariana, Estrabón escriu que el nom Αρειανή també podria ser estés a part dels perses i medos i també cap al nort als bactrianos i sogdianos.[15] Una descripció detallada d'aquella regió es troba en Geographica, Llibre XV – «Pèrsia, Ariana, el subcontinent indi», capítul 2, seccions 1–9, «Pèrsia, Ariana, el subcontinent indi».[16]

  • A l'orient, el riu Indo
  • Al sur, «la gran mar» (oceà Índic)
  • Al nort, «les montanyes del Paropamiso i la cordillera que s'estén fins a les cridades portes del Caspio»
  • Al ponent, «la regió montanyosa en la que habitaven els coser»

Per la seua banda, Heródoto no menciona Ariana, ni s'inclou en la descripció geogràfica d'Esteban de Bizancio i Claudio Ptolomeo, ni en la narrativa de Flavio Arriano[1]

Habitants de Ariana

[editar | editar còdic]

Els pobles que habitaven Ariana d'acort a Estrabón, eren:[16]

Plinio (vaig vore. 25) especifica les següents etnicidades en la regió:

  • Angutturi
  • Aris
  • els habitants de Daritis
  • Dorisci
  • Dragae
  • Evergetat
  • Gedrussi
  • Ictiòfecs
  • Methorici
  • Pasires
  • Urbi
  • Zarangae

Plinio (vaig vore. 23) diu que alguns afigen a Índia quatre satrapías a l'oest del riu: Gedrosia, Aracosia, Ària, i Paropamisadae, fins al riu Cophes (el riu Kabul). Plinio per tant concorda en bona part en Estrabón. Dionisio Periegeta (1097) està d'acort en Estrabón en estendre la frontera del nort dels arianos al Paropamiso, i (714) parla d'ells com a habitants de les costes del mar Eritreo. És provable, de Estrabón (xv. p.724), que el concepte es va estendre per a incloure als perses orientals, bactrianos i sogdianos, en la gent de Ariana baix les montanyes, perque varen ser la major part d'un discurs.[1]

Rüdiger Schmitt, acadèmic alemà expert en estudis iranís, també creu que Ariana tindria que haver inclós uns atres pobles iranios. Escriu en el Encyclopædia Iranica:[17]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ Plinio el Vell, Naturalis Història, llibre vaig vore, pàgina 23
  3. ↑ Lewis. «Ărĭāna». A Latin Dictionary. Perseus Digital Library. Consultat el 10 de maig de 2013.
  4. ↑ 4,0 4,1 Schmitt. «Ària». Encyclopaedia Iranica. Consultat el 10 de maig de 2013. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «Schmitt1986» está definido varias veces con contenidos diferentes
  5. ↑ The Columbia Encyclopedia, Sixth Edition, 2008
  6. ↑ Sagar, Krishna Chandra (1 de giner de 1992). Foreign Influence on Ancient Índia (en anglés), Northern Book Centre, p. 91. ISBN 9788172110284. «According to Strabo (c. 54 B.C., A.D. 24), who refers to the authority of Apollodorus of Artemia, the Greeks of Bactria became masters of Ariana, a vague term roughly indicating the eastern districts of the Persian empire, and of Índia.»
  7. ↑ Gnoli. «Iranian identity ii. Pre-Islamic Period». Encyclopaedia Iranica. Consultat el 10 de maig de 2013.
  8. ↑ Ashraf. «Iranian identity iii. Medieval Islamic Period». Encyclopaedia Iranica. Consultat el 10 de maig de 2013.
  9. ↑ Ed Eduljee. «Haroyu, Ària / Airan, Herat & Zoroastrianism». Heritageinstitute.com. Consultat el 21 d'octubre de 2016.
  10. ↑ Ed Eduljee. «Aryan Homeland, Airyana Vaeja, Location. Aryans and Zoroastrianism». Heritageinstitute.com. Consultat el 21 d'octubre de 2016.
  11. ↑ Ed Eduljee. «Aryan Homeland, Airyana Vaeja, in the Avesta. Aryan lands and Zoroastrianism». Heritageinstitute.com. Consultat el 21 d'octubre de 2016.
  12. ↑ Strabo 2.1.22f
  13. ↑ Strabo 2.5.32
  14. ↑ Strabo 11.11.1
  15. ↑ Gnoli, Gherardo (2002). The "Aryan" Language, Roma: Institut Italià per l'Africa i l'Oriente, p. 86.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Geografia de Estrabón, Llibre XV, Capítul 2». Penelope.uchicago.edu. Consultat el 10 de maig de 2013.
  17. ↑ «ARIA – Encyclopaedia Iranica». www.iranicaonline.org. Consultat el 6 de juny de 2020.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Horace Hayman Wilson, Charles Masson, Ariana Antiqua: a Descriptive Account of the Antiquities and Coins of Afghanistan, 1841
  • Henry Walter Bellew, An inquiry into the ethnography of Afghanistan, 1891
  • Tomaschek in Pauly-Wissowa, II/1, cols. 619f., i 813f.
  • G. Gnoli, Postilla ad Ariyō šayana, RSO 41, 1966, pp. 329–34.
  • P. Calmeyer, AMI 15, 1982, pp. 135ff.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ariana_(regió)&oldid=1108508»