Poble alemà
El poble alemà (o alemans; en alemán: Deutsche, Plantilla:IPA-de) és un grup ètnic que descendix de vàries tribus germàniques que habitaven lo que seria posteriorment conegut com la zona de parla alemana d'Europa.
En la fundació de la nació moderna que sorgix de l'Unificació alemana que va finalisar en 1871 i no va incloure tot el territori de parla alemana d'Europa, el terme alemans va passar també a designar als residents d'esta nació. Dins de l'Alemània moderna, els alemans en este sentit han quedat definits pel seu ciutadania (alemans federals, Bundesdeutsche), que es distinguix dels pobles en raïls alemanes (Deutschstämmige). Històricament, en el context del Imperi alemà (1871-1918) i posteriorment, els ciutadans alemans (alemans imperials, Reichsdeutsche) eren diferenciats dels alemans ètnics (Volksdeutsche).
Durant el XIX i gran part de el XX, les discussions sobre l'identitat alemana varen estar dominades pels conceptes d'un idioma, una cultura, una ascendència i una història comunes.[1] Hui en dia, l'idioma alemà es considera àmpliament com el criteri principal, encara que no exclusiu, de l'identitat alemana.[2] Aproximadament 100 millons de persones la llengua materna de les quals és l'alemà, uns 66-75 millons es consideren alemans. Existixen, ademés, 80 millons de persones d'ascendència alemana en Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, Chile, Estats Units, França, Mèxic, Polònia, Paraguay, Perú, Rússia, Uruguay i Veneçola. La majoria dels alemans residents en atres països no tenen l'alemà com a llengua materna.[3] S'estima que el número total d'alemans en el món oscila entre 100 i 150 millons, la majoria dels quals viuen en Alemània, a on constituïxen la major part de la població.[4] També hi ha poblacions considerables d'alemans en Àustria, Suïssa, Estats Units, Brasil, França, Kazakhstan, Rússia, Argentina, Canadà, Polònia, Itàlia, Hongria, Austràlia, Suràfrica, Chile, Paraguay i Namíbia.[5][4]
En l'actualitat, els nacionals i oriunts de països i territoris fòra d'Alemània a on la majoria de la població parla alemà —com Àustria, Suïssa, Bèlgica, Liechtenstein i Luxemburc— han desenrollat la seua pròpia identitat nacional i no es referixen a sí mateixos com a alemans en el context modern.
Nom
[editar | editar còdic]
La paraula alemana Deutsche té els seus orígens en la paraula diutisc (de diot[6] que significa 'gent') del alt alemà antic, referint-se a l'idioma germànic "de la gent". No està clar que tan comú, o si va ser usat alguna volta, este terme va ser utilisat com un etnónimo en alt alemà antic.
El seu us com un subjecte, ein diutscher en el sentit de "un alemà" sorgix en l'alt alemà mig, evidenciat des de la segona mitat de el XII.[7]
El terme alemans del francés antic és pres del nom del poble alamán. Mentres que la majoria les llengües romançades varen adoptar este terme (fins al dia de hui), atres idiomes usen una paraula de raïls diferents per a referir-se als alemans, com és el cas del italià que utilisa el terme del nòrdic antic (tedeschi) o els térmens finlandesos i estonios que utilisen el terme sajones (saksalaiset o sakslased).[8]
Història
[editar | editar còdic]
Històricament els alemans varen estar dividits en varis pobles o comunitats diferents. Aixina durant l'Edat Mija la llengua comuna en el nort d'Alemània varen ser diversos dialectes del baix alemà mig, una llengua que compartix numeroses isoglosses en el neerlandés, mentres que el centre i sur d'Alemània la llengua predominant era l'alt alemà mig. En la part oriental existien numerosos parlants de llengües eslaves occidentals, especialment de polabo i sorabo. Els pobles germans des de l'antiguetat s'havien reconegut com a pobles emparentats, si ben no varen tindre una unitat política i freqüentment guerreaban entre ells, es distinguien a sí mateixos com a colectius, dels pobles eslaus i dels romans i atres pobles d'Europa.
Les dos principals comunitats llingüístiques alemanes (la de l'alt alemà i la del baix alemà) migraron clarament durant l'Edat Mija cap a zones eslaves en la cridada Ostsiedlung.
La lliga hanseática va lligar els pobles del nort d'Alemània en comunitats escandinaves i bàltiques, mentres que el centre i sur d'Alemània era un atre àmbit cultural diferent. En eixe periodo abdós comunitats formaven part d'una unitat política, altament descentralisada que era el Sacre Imperi Romà Germànic, el tractat de pau de Westfalia en 1648, va deixar un territori que posteriorment es convertiria en l'actual Alemània. La contrarreforma va sumar a la divisió llingüística del país, la divisió religiosa, ya que el sur i oest d'Alemània seguiria sent fonamentalment catòlic, mentres que els luteranos eren més numerosos en el nort. cita requerida
Nacionalisme
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Nacionalisme alemà.
De la mateixa manera que en atres països d'Europa, el nacionalisme va aplegar a Alemània durant el XVIII i XIX. El nacionalisme alemà es va basar tradicionalment en l'idioma i la cultura, per la falta d'un estat centralisat. L'objectiu del nacionalisme alemà en el sigle xix va ser unificar els diversos estats més menuts en un Estat nacional alemà únic. Durant el XIX es va crear una forma estandardisada d'alemà usat en l'administració sobre la base del alt alemà. Des de mediats de el XIX el baix alemà va escomençar a perdre prestigi front a la nova forma de llengua estandardisada (si be durant l'Edat Mija el baix alemà havia tingut molt prestigi en ser la llengua oficial de la Lliga hanseática).
La supressió francesa i les Guerres Napoleòniques, són considerades com les principals causes del nacionalisme sorgit en els estats alemans. A partir de la confrontació contra França, i el sorgiment de l'imperialisme rus en Europa oriental, els alemans progressivament varen escomençar a identificar-se més en l'administració del seu país. Fins a llavors havien predominat les llealtats o sentiments patriòtics cap a la pròpia ciutat o regió d'orige.
Religió
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Religió en Alemània.
- Artícul principal → Irreligión en Alemània.
El cristianisme es va introduir en Alemània moderna cap a l'any 300 d. C. i va quedar casi completament cristianizado en l'época de Carlomagno en els sigles VIII i IX, coincidint en la finalitat de les guerres sajonas. Pero va haver rebelions anticristianas fins al fi de la guerra civil carolingia. Un acontenyiment decisiu va ser el derribe del roure de Thor en 723 prop de Fritzlar per Sant Bonifacio, apòstol dels Germans.
Els alemans varen tindre molta influència en l'iglésia pel poder de l'emperador del sacre imperi germànic, el papa Clemente II (1046-1047), León IX (1049-1054) i Víctor II (1055-1057) varen ser d'eixe orige.
La missió hiberno-escocesa va terminar en el XIII. Recolzats per cristians natius, varen conseguir cristianizar tota Alemània.[9][10][11]
Despuix de la Reforma iniciada per Martín Lutero a principis de el XVI, moltes persones varen abandonar l'Iglésia catòlica i es varen tornar protestants, principalment luteranos i calvinistas.[12] El 59,4% de la població alemana pertany a denominacions cristianes: el 30% són catòlics romans i el 29% estan afiliats al protestantisme.[13] (les sifres es coneixen en exactitut perque Alemània impon un impost eclesiàstic a els qui revelen una afiliació religiosa).
El nort i l'est són predominantment protestants, el sur i l'oest predominantment catòlics. Hui en dia existix una majoria no religiosa en Hamburc i en els antics estats d'Alemània de l'Est.[14] Alemània va estar, en un moment, casi en la seua totalitat dins del Sacre Imperi Romà Catòlic, pero també va ser la font de reformadors protestants com Martín Lutero. Durant el Kulturkampf (des d'aproximadament 1872 fins a 1886), el govern es va opondre a l'Iglésia catòlica.
Històricament, Alemània va tindre una important població judeua.[15] Només uns pocs mils de persones d'orige judeu varen permanéixer en Alemània despuix del Holocaust, pero la comunitat judeua alemana conte ara en uns 100 000 membres,[16] molts d'ells procedents de l'antiga Unió Soviètica. Alemània també té una important minoria musulmana, la majoria dels quals són de Turquia.
En l'actualitat, els alemans són principalment cristians, dividint-se equitativamente entre protestants i catòlics. Històricament els protestants superaven als catòlics, representant dos terceres parts del país, principalment en la zona nort. En la pèrdua de les regions protestants després de la Segona Guerra Mundial, sumat ademés a l'aument de l'agnosticisme i ateisme en la regió este del país, la població protestant va disminuir fins a aplegar a un percentage similar al que representa el catolicisme. Hui en dia existixen regions rurals i urbanes en a on el cristianisme ha deixat de predominar (principalment les regions que abans pertanyien a l'Alemània del bloc Este). cita requerida Per una atra part, l'immigració ha dut principalment catòlics (italians, polacs i croates).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cole, Jeffrey (2011). Ethnic groups of Europe : an encyclopedia, pp. 171–177. OCLC 722002191. ISBN 978-1-59884-303-3.
- ↑ Danver, Steven Laurence (2013). Native peoples of the world : an encyclopedia of groups, cultures, and contemporary issues, Sharpe Reference, an imprint of M.E. Sharpe, Inc, pp. 313–316. OCLC 827552799. ISBN 978-0-7656-8294-9.
- ↑ «Parlants de l'alemà en el món». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2012. Consultat el 20 de giner de 2011.
- ↑ 4,0 4,1 Cole, Jeffrey (2011-05-25). Ethnic Groups of Europe: An Encyclopedia (en en), ABC-CLIO, pp. 171–172. ISBN 978-1-59884-302-6.
- ↑ Danver, Steven L. (2015-03-10). Native Peoples of the World: An Encyclopedia of Groups, Cultures and Contemporary Issues (en en), Routledge, p. 313. ISBN 978-1-317-46400-6.
- ↑ Este terme és cognado de l'antic itálico *toutos 'poble' que posteriorment va donar lloc a l'adjectiu totus 'tot [el colectiu]'
- ↑ i.g. Walther von der Vogelweide. vore Lexer, Mittelhochdeutsches Handwörterbuch (1872-1878), s.v. "Diutsche". El mig alt alemà Cançó de Roland (ca. 1170) has in diutisker erde (65.6) for "in the German realm, in Germany". The phrase in tütschem land, whence the modern Deutschland, is attested in the clapix 15th century (i.g. Johann Geiler von Kaysersberg, Ship of Fools, vore Grimm, Deutsches Wörterbuch, s.v. "Deutsch").
- ↑ Una llista mes extensa es troba en l'artícul Deutsch in anderen Sprachen (alemà en unes atres idiomes)(de) de la Wikipedia en alemà
- ↑ Annalen dones Historischen Vereins für donen Niederrhein.162(jg)
- 185–190.ISSN 0341-289X.doi:10.7788/annalen-1960-jg09.Consultat el 2021-06-30.
- ↑ Jakobsson, Ármann (2015-12-31). Egil, the Viking Poet, University of Toronto Press, pp. 95–110. ISBN 978-1-4426-2123-7.
- ↑ Dones Eigene und dones Fremde, Akademie Verlag. ISBN 978-3-05-004831-4.
- ↑ Minahan, James (2000). One Europe, many nations: a historical dictionary of european national groups, Greenwood press, pp. 287–294. ISBN 978-0-313-30984-7.
- ↑ «EKD: Evangelische Kirche in Deutschland - Christen in Deutschland 2008». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2011. Consultat el 2023-09-28.
- ↑ korrigierte Ausgabe. «Kirchenmitgliederzahlen am 31.12.2004» (PDF).
- ↑ «Germany Virtual Jewish History Tour». www.jewishvirtuallibrary.org. Consultat el 2023-09-28.
- ↑ «Religionszugehörigkeit Bevölkerung Deutschland» (PDF). Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2016. Consultat el 28 de setembre de 2023.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Alemans famosos. [1] archivat en Wayback Machine.
- Inventors alemans, austríacs i suïssos. [2] archivat en Wayback Machine.
- Els 100 alemans destacats. [3] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo alemán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.