Portes Caspias
Les Portes Caspias, també conegudes com a Portes de Ferro,[1] són una barrera o muralla existent des de l'Antiguetat per a contindre als bàrbars. Generalment es consideren com a tals la ret de fortificacions de Derbent, en Rússia, que va aplegar a tindre 30 torres que miraven cap al nort, i que solien estendre's a lo llarc de 40 quilómetros entre el mar Caspio i la cordillera del Caucas, bloquejant en efectivitat el pas a través del Caucas.
Derbent va ser construït al voltant de l'única fortalea persa sasánida, que va servir com una ubicació estratègica que protegia l'imperi d'atacs dels köktürks. Quan estava en us, l'immensa muralla tenia fins a 20 metros d'alt i una gruixa d'al voltant de 3 metros.
Normalment s'identifiquen estes Portes Caspias en les «Portes d'Alejandro», una barrera llegendària supostament construïda per Alejandro Magne en el Caucas per a evitar que els incivilizados bàrbars del nort (associats típicament en Gog i Magog) invadiren la terra del sur. Encara que les Portes Caspias històriques no es varen construir fins a provablement el regnat de Cosroes I en el VI, molt despuix del temps d'Alejandro Magne, se li varen atribuir a ell a lo llarc dels sigles. Alguns erudits defenen que podia haver existit una fortificació anterior construïda durant l'Imperi persa aqueménida (la regió de fet ha estat habitada durant 5.000 anys). Si açò és cert, agents de l'Imperi d'Alejandro ben podien haver visitat la zona o inclús haver enfortit l'estructura despuix de conquistar als aqueménidas, encara que Alejandro personalment mai viajara tan al nort.
Les portes d'Alejandro varen ser un tema popular en la lliteratura de viage medieval, començant en el Romançada d'Alejandro en una versió de potser el VI. El mur d'Alejandro també s'ha confòs en el desfiladero de Darial o Darial. Una teoria alternativa l'unix en el cridat «Mur d'Alejandro» (el Gran mur de Gorgan) en la vora suroriental de la mar Caspio, del que encara es conserven hui 180 km, encara que en penós estat de conservació.[2] A lo llarc del seu viage de regrés des del Qaraqorum en 1255, el flare Guillermo de Rubrouck afirma passar per elles, pero es referix a elles en el nom de Portes de Ferro.[1]
El nom de Portes Caspias originàriament es va aplicar a l'estreta regió en el cantó surest de la mar Caspio, a través del com Alejandro de fet va marchar en la seua persecució de Bes, encara que no es va detindre a fortificarlo. Va ser transferit als passos a través del Caucas, en l'atre costat del Caspio, pels «historiadors» més a la moda d'Alejandro.
En la Romançada d'Alejandro, Alejandro perseguix als seus enemics per a passar entre dos picos en el Caucas coneguts com els «Pits del Món». Decidix fer presoneres a les «nacions brutes» del nort, que inclouen Gog i Magog, despuix d'un enorme mur de ferro. En l'ajuda de Deu, Alejandro i els seus hòmens tanquen l'estret pas, mantenint als poc civilisats Gog i Magog llunt del pillage de les pacífiques terres meridionals. La naturalea del pas mai està molt clar; algunes fonts diuen que és un pas entre les montanyes, mentres que unes atres diuen que és un pas entre els picos i el mar Caspio.
Una història similar apareix en l'azora al-Kahf (La cova) 83-98 del Corán, a on el gran héroe Dhul-Qarnayn («El que té dos banyes») construïx un mur per a protegir a la gent inocent als peus de les montanyes de Gog i Magog. Que esta història aparega en un relat de ficció ans que s'escriguera el Corán ha causat certa controvèrsia entre els erudits islàmics, encara que alguns arguyen que «Dhul-Qarnayn» no se supon que siga Alejandro en modo algun, sino més be un atre conquistador, anterior o posterior, normalment Ciro el Gran.
Durant l'Edat Mija, el història de les Portes d'Alejandro estava inclós en la lliteratura de viage com Els viages de Marque Pol i els Viages de Sir John Mandeville. Les identitats de les nacions atrapades darrere de la muralla no són sempre coherents, no obstant; Mandeville senyala que Gog i Magog són realment les Dèu Tribus Perdudes d'Israel, que emergiran de la seua presó durant el Fi dels Temps i unir-se en els seus companyers judeus per a atacar als cristians. Marque Pol parla de les Portes de Ferro d'Alejandro, pero diu que els cumanos són els que estan atrapats darrere d'elles. Menciona a Gog i Magog, no obstant, ubicant-los al nort de Catai. Alguns estudiosos han pres açò com una referència indirecta i confusa a la Gran Muralla China, que no menciona de cap atra forma. Les Portes d'Alejandro poden representar un intent dels occidentals d'explicar històries de China d'un gran rei que va construir una gran muralla. El coneiximent de les innovacions chinenques tals com la brúixola i el Carro que apunta al sur se sap que es va difondre (i es va confondre) per totes les rutes comercials euroasiàtiques.
La llegenda alemana medieval dels judeus rojos es va basar en part en històries de les Portes d'Alejandro. La llegenda desapareix abans de el XVII.
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Mijaíl Artamónov. «Ancient Derbent» (Древний Дербент), en : Soviet Archaeology, №8, 1946.
- Katarzyna Kleiber, 'Alexander's Caspian Wall – A Turning-Point in Parthian and Sasanian Military Architecture?', Folia Orientalia, vol. 42/43 (2006/07), pp.173–95
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puertas Caspias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.