Antíoco III el Gran
Antíoco III el Gran (en grec: Ἀντίoχoς Μέγας, Antíochos Mégas) (241 a. C. - 187 a. C.), de la dinastia seléucida, va ser rei del Imperi seléucida des del 223 al 187 a. C. Era fill de Seleuco II Calínico. Va succeir al seu germà Seleuco III Sóter Cerauno, que havia segut assessinat pels seus generals en una expedició en la regió dels monts Tauro, en Àsia Menor. En eixe moment ell es trobava en Babilonia.[1]
El seu regnat va ser l'últim gran intent de restaurar l'Imperi seléucida al nivell de gran potència. L'imperi va escomençar la seua decadència en els últims anys del seu yayo Antíoco II, en el qual es varen produir la separació de Bactriana baix el sátrapa Diodoto i de Partia baix Andrágoras.
Context històric
[editar | editar còdic]L'aliança entre Ptolomeo II i Antíoco II es va sagellar en una boda entre Antíoco i Berenice, filla de Ptolomeo. Varen tindre un fill cridat Ptolomeo Antíoco, el qual gràcies a l'influència del seu gran yayo, va ser proclamat hereu. Pero despuix de la mort de Filadelfo, Laódice, primera esposa d'Antíoco II, mare de Seleuco Calínico i yaya d'Antíoco III, desheredó a Berenice i al seu fill. Berenice va cridar en la seua ajuda al seu germà i nou rei d'Egipte, Ptolomeo III Evergetes. Pero per a evitar problemes Ladioce va assessinar a Berenice i al seu fill. Antíoco II va caure en el seu conjura. Ladioce va colocar com a hereus als seus fills Seleuco II Calínico i Antíoco Hierax, pare i tio d'Antíoco III respectivament.
- Ptolomeo III va saquejar tota Síria i Mesopotamia, debilitant aixina la posició de Seleuco II, despuix de la qual cosa el seu germà Antíoco Hierax es va proclamar independent en ajuda dels principats d'Anatolia i els gálatas, i va escomençar una guerra civil en l'imperi. Les guerres entre el pare i el tio d'Antíoco varen minar a Seleucia, alguna cosa que no va acabar despuix de l'assessinat d'Antíoco Hierax i la mort de Seleuco Calínico.
- Seleuco III, el seu germà, va intentar reconquistar les regions orientals. Pero es va enfrontar als sobirans, generals i gálatas partidaris dels intents independentistes del seu tio Antíoco Hierax. A conseqüència d'una conjura, Seleuco III va ser assessinat i el seu germà menor va pujar al tro.
Ascens al tro
[editar | editar còdic]En ascendir al tro contava en 18 anys, per lo que donada el seu inexperiencia, va escomençar per delegar poders. El general Aqueo va ser encarregat de recuperar Àsia Menor, mentres que les satrapías de Mija i Pèrsia varen ser confiades a atres dos militars, els germans Molón i Alejandro. La campanya d'Aqueo va ser un èxit, ya que va derrotar a Nuga-ho I i li va obligar a tornar a les seues anteriors fronteres del regne de Pérgamo. En canvi, Molón es va rebelar en 222 a. C., i Antíoco va tindre que intervindre personalment per a sofocar la rebelió. Aqueo, veent el rei compromés en Babilonia, es va rebelar també, ocupant Antioquía, pero veent que perdia el respal popular, va fingir seguir sent fidel, i Antíoco li va permetre seguir en la seua província.[2]
Guerres en Egipte
[editar | editar còdic]
Va mantindre una guerra contra el rei d'Egipte Ptolomeo IV Filopator, coneguda com «quarta guerra síria». L'eixèrcit d'Antíoco es va presentar a les portes d'Egipte en 62 000 soldats de peu, 6000 ginets i 102 elefants; mentres que l'eixèrcit egipcíac estava format per una falange de 20 000 egipcíacs, mercenaris gálatas i tracios i 73 elefants africans. La trobada decisiva es va produir en Ràfia (al sur de lo que actualment es coneix com la Franja de Gaza), en el qual'eixèrcit de Ptolomeo va guanyar la batalla.
Campanya en Àsia Menor
[editar | editar còdic]En 216 a. C., Antíoco va marchar contra l'oest d'Anatolia per a sofocar la rebelió del seu primer Aqueo, al que va derrotar i va eixecutar dos anys despuix. La ciutadella va resistir un any més baix la viuda d'Aqueo, Laódice, fins a la seua rendició. Havent recuperat la part central d'Àsia Menor, encara que el govern seléucida devia tolerar les dinasties de Pérgamo, Bitinia i Capadocia, Antíoco es va centrar en recobrar les províncies del nort i est. Va obligar a Jerjes d'Armènia a reconéixer la seua supremacia en 212 a. C.
Campanya bactriana i expedició a l'Índia
[editar | editar còdic]En 209 a. C., Antíoco va invadir Partia, va ocupar la seua capital, Hecatompylos, i va aplegar fins a Hircania. El rei partixc Arsaces II va aplegar a un acort per a firmar un acort de pau. Després va passar a Bactriana, a on el rei del Regne grecobactriano, Eutidemo I havia suplantat als rebels originals.[3] Eutidemo va ser derrotat per Antíoco en la Batalla de l'Ari, pero despuix de sofrir sege en la seua capital, Bactra, va obtindre una pau honorable, per la qual, Antíoco va prometre la mà d'una de les seues filles al fill d'Eutidemo, Demetrio I.[4]
- Antíoco, seguint els passos d'Alejandro Magne, va creuar el vall de Kabul, alcançant el regne indi de Sofagaseno, i va tornar per Sistán i Carmania (206/205 a. C.). Segons el relat de Polibio:
Campanyes en Pèrsia i Celesiria
[editar | editar còdic]Des de Seleucia del Tigris va dur una expedició al Golf Pèrsic contra una tribu de la costa aràbiga (205/204 a. C.). Antíoco semblava haver restaurat l'Imperi Seléucida en l'est, lo que li va proporcionar el títul de «el Gran». En 205/204 a. C. el chiquet Ptolomeo V va accedir al tro d'Egipte, i Antíoco , segons Polibio, va concloure un pacte secret en Filipo V de Macedònia per al repartiment de les possessions ptolemaicas. Segons els térmens del pacte, Macedònia rebria les possessions pròximes al mar Egeo, més Cirene, i Antíoco anexionaría Chipre i Egipte. Aixina va començar la quinta guerra síria (202 al 200 a. C.). Una volta més, Antíoco va atacar la província ptolemaica de Celesiria i Fenicia, i en 199 a. C. sembla haver pres possessió d'elles, ans que el cap Etolio Escopas les recuperara per a Ptolomeo. Pero esta recuperació va ser breu, puix en 198 a. C., Antíoco va derrotar a Escopas en la Batalla de Panio, prop de les fonts del Jordán, una batalla que marca el final del domini ptolemaico en Judea.
La guerra en Roma
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Guerra Romà-Síria.
L'últim intent d'Antíoco per expandir les seues fronteres va resultar en fracàs, contra un poble que començava a desplegar el seu poder: Roma.[5][6] Va ser derrotat per dos voltes, en les Termópilas (191 a. C.) i en la batalla de Magnesia del 190 a. C., contra el general romà Lucio Cornelio Escipión Asiàtic. Açò va representar el decliu del seu regnat: es va vore obligat a cedir totes les terres situades el nort dels monts Tauro en Àsia Menor, ademés d'afrontar el pagament d'un gran tribut.
Caiguda i mort
[editar | editar còdic]- Antíoco va morir assessinat en Elimaida, prop de la ciutat de Susa, en l'any 187 a. C., quan va ser sorprés en voler furtar els tesors d'un temple de Baal, tan necessitat es vea de recursos. Li va succeir el seu fill Seleuco IV Filopátor.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www. livius. org/cg-cm/chronicles/bchp-seleucus_iii/seleucus_iii_01. html
- ↑ Pierre Grimal L'helenisme i l'auge de Roma, p. 140
- ↑ perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0234%3Abook%3D10%3Achapter%3D49 Polibio 10.49, Antiochus Engages the Bactrians
- ↑ 4,0 4,1 perseus. tufts. edu/cgi-bin/ptext? lookup=Plb.+11.34 Polibio 11.34, Antíoco es va desplaçar des de Bactriana a l'interior d'Àsia
- ↑ Whitehorne, John Edwin George (1994). Cleopatras, Routledge, p. org/details/cleopatras00whit/page/n9484. ISBN 978-0-415-05806-3. «... en l'autumne de 192 a. C. es varen enterar de que Antíoco III havia creuat a Grècia en el seu eixèrcit i declarat a sí mateixa el campeó de la llibertat grega contra la dominació romana.»
- ↑ Wilson. Nigel Guy (2006). Encyclopedia of ancient Greece, Routledge, p. org/details/encyclopediaofan0000unse_a6l6/page/5858. ISBN 978-0-415-97334-2. «ANTIOCHUS III THE GREAT c242-187 a. C. El rei seléucida Antíoco III el Gran va ser el sext rei (223-187 a. C.) … Antíoco va aterrisar en la part continental de Grècia proponent-se com a campeó de la llibertat de Grècia contra els romans (192 a. C.).»
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antíoco III el Gran.- blogspot. com/2008/10/batalla-de-magnesia_29. html Anàlisis detallat sobre Antíoco III en la batalla de Magnesia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antíoco III el Grande» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.