Batalla de l'Ari

Batalla de l'Ari

La batalla de l'Ari va ser un enfrontament militar ocorregut en l'any 208 a. C. entre l'eixèrcit seléucida d'Antíoco III el Gran i les tropes del Regne grecobactriano prop del riu Ari, el modern Hari Rud (Afganistan). Els bactrianos varen ser derrotats, i Antíoco va ser aixina capaç de continuar el seu intent de sometre a les províncies rebels del seu imperi, posant baix sege la capital de Bactra.

Antecedents

La Bactriana era una satrapía persa conquistada per Alejandro Magne i governada, despuix de les Guerres dels diádocos que varen seguir a la seua mort, pel Imperi seléucida. El sátrapa seléucida de la Bactriana, Diodoto I, va aprofitar la debilitat de la dinastia imperial per a proclamar-se sobirà independent (circa 255 a. C.); les tentatives posteriors de recuperar la província perduda varen ser infructuosos.

En l'any 208 a. C., el sobirà seléucida Antíoco III havia decidit posar-se ell mateixa al front del seu eixèrcit per a reincorporar els territoris díscols. Despuix de derrotar a Arsaces II, rei dels parts (emancipat en el mateix periodo que Diodoto), es va traslladar més cap a l'est, per a enfrontar-se a l'hueste d'Eutidemo I.

La batalla

Antíoco III estava sitiant una ciutat bactriana a l'oest del riu Ari quan va ser informat de que Eutidemo es trobava en Guriana, i que havia dispost un destacament de 1000 ginets per a protegir el vau del riu. El rei seléucida va decidir llavors alçar el sege i partir en busca de l'enemic, situat a tres dies de distància.

Durant el seu alvanç, Antíoco també va descobrir que la cavalleria bactriana vigilava el vau només durant el dia, mentres que de nit es retirava a un poble veí, a 20 estadis. Els seléucidas varen conseguir aproximar-se al riu sense ser descoberts, i ho varen creuar de nit, de manera que de matí la majoria dels hòmens de Antíoco havia creuat la corrent d'aigua sense oposició alguna. Antíoco va ordenar alvançar al seu eixèrcit, i va anar llavors quan el destacament bactriano, alertat per exploradors, els va divisar i va decidir presentar combat.

Abdós contendents varen sofrir numeroses pèrdues. La cavalleria real de Antíoco va rebujar en facilitat al primer esquadró bactriano, pero no va poder més que soportar l'atac conjunt del segon i el tercer. El rei seléucida va mostrar gran valentia, i la seua reputació va créixer enormement: varen matar el cavall en que lluitava i va ser ferit en la boca, perdent vàries dents.

Només l'arribada de Panétolo junt a noves tropes va permetre a Antíoco dispersar als enemics: la majoria varen ser capturats o morts, i pocs varen conseguir retornar en Eutidemo.

Bibliografia

• Lerner, Jeffrey D. (1999). The impact of Seleucid decline on the eastern Iranian plateau: the foundations of Arsacid Parthia and Graeco-Bactria (en anglés), Stuttgart: Franz Steiner Verlag, p. 47. ISBN 3-515-07417-1.