Celesiria

Erro al crear miniatura:

Celesiria

Celesiria (Plantilla:Lang-grc), el significat del qual és «todo», va ser una regió del sur de Síria en disputa entre l'Imperi seléucida i l'Imperi egipcíac ptolemaico. Estrictament parlant, és la zona del vall de la Becá, Líban, pero a sovint és utilisat per a cobrir tota la zona situada al sur del riu Eleutero, inclosa Judea. De fet, Diodoro Sículo també incloïa en Celesiria la costa d'Israel fins al sur de Jaffa. El terme helenístico «Siria hundida» que apareix per primera volta en la Anábasis d'AlejandroKoile SyriakulAnábasis de Alejandrotota Síria, molt més de lo que s'ha sugerit.

Història

Un general d'Alejandro Magne, Ptolomeo, va anar el primer en ocupar Celesiria, en l'any 318 a. C.. Ptolomeo es va unir a la coalició contra Antígono Monóftalmos en el 313 a. C., pero no obstant es va retirar ràpidament a Celesiria. En el 312, Seleuco I Nicátor va derrotar a Demetrio, fill de Antígono, en la batalla de Gaza, lo que va permetre a Ptolomeo tornar a ocupar Celesiria. Encara que de nou expulsat d'ella només uns mesos despuix, Demetrio es va fer en Chipre i Antígono va penetrar en Síria per a sumar-l'als seus dominis a la força. Estos breus èxits varen permetre que Seleuco assegurara Babilonia per als seus dominis. En el 302, Ptolomeo es va sumar a una nova coalició contra Antígono i va tornar a ocupar Celesiria, pero es va retirar ràpidament en rebre un informe fals que informava de que Antígono havia obtingut una victòria en batalla. Ptolomeo va marchar només quan va saber que Antígono havia segut derrotat en Ipsos en el 301 a. C. Celesiria li va ser assignat a Seleuco pels vencedors de Ipsos, ya que Ptolomeo no havia contribuït en res a la victòria. Encara que, Ptolomeo es va resistir en un principi a cedir la regió, és poc provable que organisara una defensa seria en Celesiria. Seleuco va accedir a l'ocupació ptolemaica, provablement degut a que va recordar cóm, en l'ajuda de Ptolomeo, s'havia restablit a sí mateixa en Babilonia. Més vesprada, els seléucidas es varen desentender d'eixe tracte tácito, per lo que es va desnugar un conflicte, denominat guerres síries, i que enfrontaria als eixèrcit seléucida i egipcíac pel control de la regió.

Bibliografia

• Toynbee, Arnold J. (1988). Història de les civilisacions, Editorial Anaya, p. 71. ISBN 84-206-9826-1.
• Hernández Prieto, Enrique. «Els judeus i el helenisme». Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2008. Consultat el 22 d'octubre de 2008.
• Sen, Felipe. «Josefo i Aleixandria». Consultat el 2008.

• Frenkel, Diana(2005).Circe Clás. Mod..(10)

p.p. 157-175.