Jerjes I

Jerjes I

Jerjes I (en antic persa: 𐎧𐏁𐎹𐎠𐎼𐏁𐎠, romanizado: Xšaya-ṛšā, lit. 'governador d'héroes'; circa 519-465 a. C.), també conegut com Jerjes el Gran, va ser el quarto Gran Rei i Rei de Reis del Imperi aqueménida (486-465 a. C.), fill de Darío I i d'Atosa, filla de Ciro II el Gran. El seu nom Jerjes (també escrit Xerxes) és una transliteración de la forma grega (Ξέρξης, romanizado: "Xérxēs") del seu nom persa.

En l'història occidental, es recorda a Jerjes principalment per la seua invasió a Grècia en el 480 a. C., que va concloure en una derrota persa. Jerjes va ser designat successor per Darío per damunt del seu germà major Artobazan i va heretar un vast imperi multiétnico despuix de la mort del seu pare. Va consolidar el seu poder esclafant regirades en Egipte i Babilonia, i va renovar la campanya del seu pare per a subyugar Grècia i castigar a Atenes i els seus aliats per la seua interferència en la tumult jónica. En 480 a. C., Jerjes comandó personalment un gran eixèrcit i va creuar el Helesponto cap a Europa. Va conseguir victòries en les Termópilas i en Artemisio, abans de capturar i arrasar Atenes. Els seus eixèrcits varen conseguir el control de la Grècia continental al nort del istme de Corinto fins a la seua derrota en la batalla de Salamina. Tement que els grecs ho deixaren atrapat en Europa, Jerjes es va retirar junt en la major part del seu eixèrcit de regrés a Àsia, deixant a Mardonio per a que continuara la campanya. Mardonio va ser derrotat en Platea a l'any següent, lo que va posar fi de manera efectiva a l'invasió persa. Despuix de retornar a Pèrsia, Jerjes es va dedicar a proyectes de construcció a gran escala, molts dels quals havien segut deixats inconclusos pel seu pare. Va supervisar la terminació de la Porta de totes les Nacions, la Apadana i el Tachara en Persépolis, i va continuar la construcció del Palau de Darío en Susa. Va mantindre aixina mateix el Camí Real construït pel seu pare. En 465 a. C., Jerjes i el seu hereu Darío varen ser assessinats per Artabano, comandant de la guàrdia real. Va ser succeït en el tro pel seu tercer fill, que va adoptar el nom d'Artajerjes I. Acadèmics de la Bíblia ho solen identificar en Asuero, personage del llibre d'Ester, el qual varis erudits consideren com una romanç històrica. No hi ha un consens clar, no obstant, sobre quin event històric va donar base a l'història.

Els tumults d'Egipte i Babilonia

Jerjes va ser designat successor de Darío I per davant de tots els seus germans, majors que ell, i que varen nàixer abans que Darío ascendira al tro. Despuix de ser coronat en octubre de 486 a. C., es va enfrontar victoriosamente a una rebelió en el Egipte somés, que va començar en eixe mateix any. Va deixar al seu germà Aquemenes com sátrapa d'eixa regió, sobre la qual va eixercir un control repressiu. Els seus predecessors, especialment el seu pare, no varen ser molt afortunats en els seus intents de conciliar les antigues civilisacions someses en el govern persa. Esta va anar provablement la raó per la qual Jerjes va abolir definitivament el regne de Babilonia en 484 a. C., quan també es va dur l'estàtua dorada de Bel (Marduk o Merodac, les mans de la qual devien tocar ellegítim rei de Babilonia el primer dia de cada any) i va matar als sacerdots que tractaven d'impedir-li-ho.

Per lo tant, no apareix en el títul de Rei de Babilonia en els texts babilònics que daten del seu regnat, pero sí en el de Rei de Pèrsia i Mija, o simplement Rei de nacions (equivalent a Rei del món). Este procedir va desencadenar dos rebelions, en 484 a. C. i en 479 a. C., que varen ser sofocades enèrgicament.

La segona guerra mèdica

Artícul principal → Segona Guerra Mèdica.

Inscripció bilingüe de Jerjes I, en Persépolis.

Una volta sofocades tots els tumults, i encorajat pel seu cosí Mardonio, va tractar de venjar la derrota sofrida pel seu pare, Darío I, en la batalla de Marató, durant la primera guerra mèdica (490 a. C.). Darío no havia pogut castigar als atenienses per la seua intromissió en la tumult jónica en Àsia Menor, per lo que Jerjes va planificar l'operació de castic i conquista en sum conte (483 a. C.). Ya que una flota persa havia naufragat en l'any 492 a. C. al peu del mont Athos, va manar excavar el Canal de Jerjes a través del istme que comunicava la Península Calcídica, a on està el mont Athos, en el continent europeu; es varen almagasenar recaptes en escals a lo llarc de la ruta que recorria Tracia i es varen erigir dos ponts que travessaven el Helesponto. Jerjes va concloure una aliança en Cartago, la qual cosa va privar als grecs helènics del respal dels grecs sicilianos d'Agrigent i Siracusa, al mateix temps que va conseguir guanyar per a la causa persa a varis Estats grecs, com Tesalia, Macedònia, Tebas i Argos. Els perses varen conseguir reunir per a l'ocasió una gran flota (la majoria de les naus procedien dels seus vassalls fenicios i chiprans) i un poderós eixèrcit. En relació en el número d'efectius, es pot mencionar lo següent extret dellibre VII d'Heródoto:

No puc en veritat dir detalladament el número de gent que cada nació va presentar, no trobant home algun que d'ell m'informe. El gros de tot l'eixèrcit en la resenya va ascendir a un milló i setcents mil hòmens; el modo de contar-els va ser singular: varen juntar en un lloc determinat dèu mil hòmens apiñados entre sí lo més que va ser possible i varen tirar despuix una llínea al voltant de dit lloc, sobre la qual varen alçar una paret entorn, alta fins al melic d'un home. Eixits els primers dèu mil, varen anar despuix ficant uns atres dins del sege, fins que aixina varen acabar de contar-els a tots, i contats ya, els varen ser separant i ordenant per nacions.

Heródoto, Història VII, 60,1

D'esta forma, en la primavera de l'any 480 a. C., Jerjes va abandonar Sardes al front del seu eixèrcit, desencadenant aixina la segona guerra mèdica contra l'aliança grega d'Atenes i Esparta. En principi el eixèrcit persa va conseguir importants victòries: la flota grega va ser rebujada en la veta Artemisio, i despuix de la victòria sobre Leónidas I d'Esparta i les seues 300 hòmens en el desfiladero de les Termópilas, els perses varen devastar Beòcia i el Ática, aplegant fins a Atenes. La ciutat havia segut evacuada prèviament per orde de Temístocles, refugiant-se els seus habitants en les illes propenques, de manera que l'eixèrcit persa solament va tindre que enfrontar-se a la guarnició de la Acrópolis, saquejant a continuació la ciutat i incendiant i arrasant els temples de la Acrópolis, mentres les forces espartanas i atenienses establien la seua última llínea de resistència en el istme de Corinto i el golf Sarónico. No obstant, Jerjes va ser enganyat per un astut mensage de Temístocles, dut per un fals esclau fugit del camp grec, en el que animava als perses a atacar quant abans. D'opinió en contra va ser l'advertència d'Artemisia d'Halicarnaso, reina aliada de Jerjes, que estimava perjudicial atacar a la flota grega baix condicions adverses, en lloc d'enviar part dels seus barcos al Peloponeso i esperar simplement la dissolució de l'eixèrcit grec despuix d'un prolongat sege. La batalla navalliurada en Salamina (480 a. C.), a on la flota grega s'havia refugiat en el golf entre el Ática i l'illa de Salamina, va ser guanyada pels grecs. Interrompudes les llínees de suministrament marítimes en Àsia Menor, Jerjes va decidir retornar a Sardes, mentres per als grecs la victòria va supondre un respir i els va donar la possibilitat de reorganisar-se en busca d'una batalla decisiva. Aixina, el eixèrcit que Jerjes va deixar en Grècia al mando de Mardonio va ser derrotat en 479 a. C. en Platea. La posterior derrota persa en Mícala, al nort de Mileto, va supondre la llibertat de les ciutats gregues d'Àsia Menor i la renúncia de Jerjes a elles, deixant d'entrometerse en la política grega. Segons narra Heródoto, els motius de Jerjes per a efectuar l'expedició de conquista contra els grecs eren dos: el castic del respal militar que els atenienses havien donat a la sublevació jonia i la consecució d'una monarquia universal somesa al domini persa.

Un fet resaltable és que Jerjes no va combatre contra tots els grecs, ni contra Grècia entesa com a país (ya que el país de Grècia era inexistent; solament existien les polis), sino contra una aliança de ciutats gregues, contra la qual va conseguir l'ajuda d'atres ciutats gregues de la pròpia Hélade, no interessades en un front comú, be per no sentir-se amenaçades pels perses, be per haver-se aliat en estos, obertament o en secret, com va ser el cas dels príncips de Tesalia, d'Argos, enemiga jurada d'Esparta, o dels aqueos del nort del Peloponeso, no interessats en cap guerra.

Últims anys

Dels últims anys del regnat de Jerjes poc se sap. Es coneix que va enviar a sátrapa a intentar la circumnavegació d'Àfrica, pero la victòria dels grecs en la segona guerra mèdica va supondre la paulatina immersió del Imperi aqueménida en un estat d'apatia, de la qual no tornaria a despertar. El mateix rei es va vore involucrat en vàries intrigues palatines, depenent en excés dels seus cortesanos i eunucs.

Tomba excavada en roca, en Naqsh-i Rustam, al nort de Persépolis, que s'assumix com de Jerjes.

Despuix dels errors militars comesos en Grècia, va tornar a Pèrsia. Allí va supervisar la finalisació de molts proyectes iniciats pel seu pare en Susa i Persépolis, com la Porta de les Nacions i la Sala de les cent columnes, en Persépolis, que són les estructures més grans i impactants del palau. També la conclusió de la Apadana del palau de Darío, i el Tesor, abdós escomençats per Darío, i el seu propi palau, que va alcançar el doble de tamany del del seu pare. El seu gust arquitectònic era similar al de Darío, encara que a una escala encara més jagantesca.

Va deixar vàries inscripcions: en Van (Turquia), en el mont Elvend (prop d'Ecbatana) i en Persépolis. En tots eixos texts simplement va arreplegar les paraules del seu pare.

Mort

En 465 a. C., Jerjes va ser assessinat per Artabano, comandant de la guàrdia real i el més poderós funcionari de la cort persa. Encara que Artabano duya el mateix nom que el famós tio de Jerjes, el seu ascens es va deure a la seua popularitat en els sectors religiosos de la cort i a intrigues de l'harem. Va idear un pla per a destronar als aqueménidas i va colocar als seus sèt fills en posicions clau del govern. El 4 d'agost d'enguany, Artabano va assessinar a Jerjes en l'ajuda d'un eunuc cridat Aspamitres. Els historiadors grecs donen versions contradictòries sobre el succés. Segons Ctesias (en Persica 20), Artabano va acusar de l'assessinat al príncip hereu, Darío, primogènit de Jerjes, i va persuadir a un atre dels fills de Jerjes, Artajerjes, de venjar el parricidi, matant a Darío. Pero segons Aristóteles (en Política 5-1311b), Artabano va matar primer a Darío i després a Jerjes. Quan Artajerjes va descobrir els assessinats, va matar a Artabano i als seus fills. En estes intrigues va participar el general Megabizo, la decisió del qual de canviar de bando provablement va salvar als aqueménidas de perdre el tro persa.

En la Bíblia

Artícul principal → Lliure d'Ester.

En el llibre bíblic d'Ester, es menciona a Jerjes baix la forma hebraica del nom Asuero —Aḥashverosh (Assoueros en grec, אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ en hebreu)—. Segons este relat, Asuero va repudiar a la seua reina consorte Vasti, degut a que ella es va negar a obedir la seua orde de presentar-se en un convit. En la seua tongada, Asuero va triar com a esposa a Ester, l'orige judeu del qual desconeixia. Un ministre del rei, Hamán, el agagueo, enemistado en un judeu de nom Mardoqueo (tutor d'Ester), va convéncer al rei Asuero d'eliminar al poble judeu. Una volta publicat el decret, la reina Ester, aconsellada per Mardoqueo, va deixar al descobert la trama d'Hamán i es va expedir un nou decret, donant al poble judeu el dret a defendre's dels seus atacants, lo que estos varen fer. En commemoració de tal fet, es va introduir la festa de Purim. Si ben Flavio Josefo, en la seua obra Antiguetats dels Judeus, considera verídica a esta narració, no hi ha evidència de que Ester o Vasti anaren consortes de Jerjes o un atre sobirà aqueménida; l'historiador grec Heródoto, per la seua banda, va escriure que la reina consorte de Jerjes era Amestris, la filla d'Ótanes.

Asuero és també el nom d'un rei de Pèrsia en el Llibre d'Esdras, a qui també se li identifica en Jerjes I, si be s'han propost atres noms.^{cita requerida} Segons este llibre, Jerjes va rebre queixes dels samaritanos contra els habitants de Judá en el context de les enemistats existents entre abdós grups.

Erro al crear miniatura:

Vasija en escritura cuneïforme i jeroglífica del nom de Jerjes.

Els fills de Jerjes

d'Amestris

• Amitis, esposa de Megabizo.
• El futur rei Artajerjes I (465/464 - 424 a. C.).
• Darío, el primogènit, assessinat pel seu germà Artajerjes a instigació d'Artabano (c. 465 a. C.).
• Histaspes, tal volta sátrapa de Bactriana, assessinat per Artajerjes (c. 465 a. C.).
• Rodoguna

De mares desconegudes

• Aquemenes, segons Ctesias. No obstant, Heródoto comenta que és fill de Darío i germà de Jerjes.
• Artario, futur sátrapa de Babilonia, pare de Menostanes.
• Titraustes
• Ratahshah

Jerjes I en la filmografia

• Richard Egan interpreta al rei persa Asuero (Jerjes) en la película Esther i el rei (Esther and the King), dirigida per Raoul Walsh i Mario Bava en 1960.
• David Farrar interpreta a Jerjes en la película Els trescents espartanos (The 300 spartans, 1962), també traduïda com Elleó d'Esparta, dirigida per Rudolph Vaig matar.
• Luke Goss interpreta a Jerjes I en la película One Night with the King (2006), basada en ellibre homònim de Tommy Tenney.
• Rodrigo Santoro interpreta al rei persa en la película 300 (2007), dirigida per Zack Snyder, i també en la seua seqüela, 300: Rise of an Empire (2014), dirigida per Noam Murro.

Vore també

• Guerres Mèdiques
• Reis de Pèrsia
• Dinastia aqueménida

Bibliografia

• Hermann Bengtson. El món mediterràneu en l'edat antiga. Grecs i perses. Història universal sigle XXI. 1985. ISBN 84-323-0070-5

Enllaços externs

• almendron. com/arte/culturas/persa/cap_03/persa_0325_112. htm Inscripcions de Jerjes: de l'harem i Daiva