Península Calcídica
La península Calcídica, en l'Antiguetat clàssica quersoneso Calcídica (en griego: Χερσόνησος Χαλκιδική),[1] és una península localisada en el nort de Grècia que s'adinsa en el mar Egeo. Els grecs cridaven a esta zona «el paraís secret de Grècia».
Geografia
[editar | editar còdic]La península forma part de la regió geogràfica de Macedònia, i administrativamente pertany a la perifèria de Macedònia Central —sent compartida entre les unitats perifèriques de Calcídica (que comprén la major part de la península) i de Tesalónica—, en el nort, i al estat monástico del Mont Athos, en el surest, una comunitat de monasteris ortodoxos que goja d'un estatus autònom dins de l'Estat grec i de l'Unió Europea.
Banyada pel mar Egeo, està delimitada per varis dels seus golfs i mars: el golf de Salónica, al suroest; la mar Egeo pròpiament dit, al sur; i els golfs Estrimónico i Ierisos del mar de Tracia, al noreste. El seu extrem meridional està format per tres estretes penínsules paraleles que són, d'oest a est, les de Cassandra o Palene, Sithonia i Aktè separades, respectivament, pels golfs Toronáico i Singitico. En el nort, la península està delimitada per una depressió allargada que unix els golfs Termaico i Estromónico i en la que se situen els llac Koronia i Volvi.
Té varis llocs antics: Olinto, Potidea, Estagira i Acant.
Història
[editar | editar còdic]El nom de la península fa referència a la ciutat de Calcis en Eubea, d'a on eren dels primers colon (VIII).[2]
En el periodo arcaic, els calcidios d'Eubea, els eretrianos, els andrios i els corintios, atrets pels recursos de fusta i metal de la Calcídica, es varen instalar en vàries colónies:
- els calcidios: en Torona;
- els eretrianos: en Mende i Dikaia;
- els andrios: en Acant, Vaig sanar, Estagira i Argilos;
- els corintios: en Potidea.
Durant la segona guerra persa, les ciutats de la Calcídica varen contribuir en tropes a l'eixèrcit de Jerjes I el Gran. Despuix de 478 a. C., es varen adherir a la Lliga de Delos. En 432 a. C., potideos, calcidios i boecios es varen rebelar en el respal de Pérdicas II, rei argéada del regne de Macedònia.
baix l'Imperi bizantí, la Calcídica va formar part del thema de Tesalónica fins a la seua conquista pels llatins despuix de la Quarta creuada. Després va ser part del regne de Tesalónica fins a la seua conquista pel déspota d'Epiro, Teodoro Comneno Ducas. En 1430, la Calcídica va ser conquistada pels turcs otomans. Va formar part del eyalato de Rumelia fins a 1826 i del eyalato de Salónica entre 1826-1864, i, finalment, del vilayato de Tesalónica entre 1864-1913.
Pel Tractat de Pau de Bucarest de 10 d'agost de 1913, que va posar fi a la segona guerra dels Balcans, la Calcídica es va incorporar al regne de Grècia.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ A partir de la veu de quersoneso, de Χερσόνησος Khersonêsos, derivada de χέρσος, Khersos, 'el continent' i νῆσος, nêsos, 'illa') que vol dir 'península'.
- ↑ Louis Deroy i Marianne Mulon, Dictionnaire dones noms de lieux (Li Robert, 1994) ISBN 285036195X
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Chalcidique (péninsule)» de Wikipedia en francés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Península Calcídica.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Península Calcídica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.