Macedònia (regió)
La referència a Macedònia com una regió geogràfica d'Europa suroriental ha anat variant en els sigles, ya que la zona va permanéixer unida i dividida de diferents formes entre varis estats, i en este artícul es detalla l'actualment acceptada.
Geografia
[editar | editar còdic]Definir els llímits geogràfics de Macedònia és alguna cosa particularment difícil ya que hi ha moltes descripcions segons siga el país que compartix esta zona. No obstant, Macedònia en el seu sentit més comú es referix a un àrea compresa entre: el riu Nestos i les montanyes Ródope, a l'est; les montanyes d'Osgorske, de la Crna Gora i de la Stara Planina, al nort; els monts albanesos de Jablanica i els llac d'Ohrid i de Prespa, a l'oest; i les montanyes de Grammos i el monte Olimp, al sur.
La zona geogràfica macedónica es dividix ara entre la Macedònia grega (52,4 %), Macedònia del Nort (35,8 %), Bulgària (10,1 %) i, d'acort en els mapes, Albània (1,4 %) i Sèrbia (0,3 %).
La zona rep també atres apelacions:
- Macedònia grega (una de les 10 regions administratives de Grècia), que integra:
- Macedònia central, una de les 13 perifèria (regions administratives) de Grècia;
- Macedònia oriental, una atra de les 13 perifèria de Grècia;
- Macedònia occidental, una atra de les 13 perifèria de Grècia;
- Macedònia egéica, cridada pels grecs simplement Macedònia: la part de Macedònia situada a lo llarc del mar Egeo i que es troba ara en Grècia. Correspon aproximadament en les actuals perifèria de Macedònia occidental, Macedònia central i l'extrem occidental de Macedònia oriental i Tracia;
- Macedònia del Nort: el nom de la part de Macedònia que ara forma la república eslava homònima.
- Macedònia de Pirin: la part de Macedònia situada a l'oest de la llínea de crestes de la cadena de montanyes del Pirin i de l'est de la montanya de Vlahina, a abdós costats del riu Struma. Ara es troba en Bulgària.
Macedònia es troba a cavall sobre el gran corredor que unix Europa oriental i el Mediterràneu, seguint les valls dels rius Morava i del Vardar/Axios, una via estratègica que ha segut testic del pas d'incontables eixèrcits grecs, romans, eslaus i turcs.
Història
[editar | editar còdic]La regió macedónica, inclosos amplis territoris dels països veïns, va estar habitada des d'antic per tribus tracio-iliacas, governades per reis propis, constituint el Regne de Macedònia. En Filipo II (359 a. C.) es va unificar i va enfortir, fent possible l'esplendor subsegüent de l'Imperi macedónico baix Alejandro Magne. Després va passar a ser una de les províncies romanes, la província de Macedònia.
Durant el Medioevo va ser una província o thema del Imperi bizantí, el thema de Macedònia.
Durant el VI es va produir l'immigració massiva d'eslaus que varen superar demogràficament a les poblacions locals d'orígens ilirios, tracios i grecs. El territori va passar a ser controlat per Bulgària motiu pel qual l'idioma actual i gran part de la cultura eslau-macedonia presenta fortes afinitats en els de Bulgària.
Des d'el XIV es va produir l'invasió i ocupació turca que va incloure al nort de la regió de Macedònia en la regió anomenada Rumelia.
La dominació turca es va mantindre fins a fins de XIX; entre 1880 i 1912 (i després novament en les dos Guerres Mundials) la Macedònia eslava va ser disputada per Bulgària i Sèrbia.
Ya des de 1878, Rússia, les victòries del qual varen conduir a la creació del nou Estat de Bulgària, va pressionar per a que es creara una "Gran Bulgària" que haguera inclós gran part de Macedònia.[1] Esta nova divisió territorial va quedar reflectida en l'efímer Tractat de Sant Stefano que Rússia va impondre al derrotat Imperi otomà el 3 de març de 1878.[1] Les potències europees, no obstant, es varen opondre a les condicions dictades pels russos.[1] En el Congrés de Berlín de 1878, les demés potències varen concedir a la nova Bulgària, principat vassall del sultà, un territori molt més reduït, i varen mantindre la separació de Rumelia Oriental fins a 1885. El tractat d'el 13 de juliol de 1878 va tornar Macedònia a control otomà.[1] A partir de llavors i durant els últims anys del sigle Plantilla:SIGLE i els primers d'el Plantilla:SIGLE, la regió es va convertir en un camp de batalla per a les bandes armades d'irregulars favorables a serbis, búlgars i grecs, que li'l disputaven a pesar de la sobirania otomana.[1][2] En agost de 1903, l'OIRM va desnugar un alçament contra els otomans que va fracassar en setembre.[2]
La Macedònia eslava va ser quedant baix sobirania del Regne de Sèrbia en 1912 i tal situació es va ratificar en concloure la Primera Guerra Mundial i formar-se la Yugoslàvia (Eslavia del Sur).
Despuix de la Segona Guerra Mundial la Macedònia eslava que havia quedat en poder de Sèrbia va passar a ser una de les repúbliques federades de Yugoslàvia, la més meridional d'estes.
Divisions polítiques
[editar | editar còdic]Des de 1991, la regió històrica de Macedònia està dividida en :
- Macedònia del Nort, país europeu.
- Macedònia Grega o Macedònia Egea, una província grega composta per Macedònia Occidental, Macedònia Central i la Macedònia oriental i Tracia
Parts més chicotetes de la regió històrica de Macedònia estan en els actuals països de Bulgària, Sèrbia i Albània.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Hall (2011), p. 301
- ↑ 2,0 2,1 Hall, 2010, p. 8.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Macedonia (región)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.