Mont Athos

Mont Athos

Mont Athos o Mont Atos és el nom que rep l'àrea montanyosa que conforma la península més oriental de les tres que s'estenen cap al sur des de la península Calcídica, situada en Macedònia Central, al nort de Grècia. En grec modern li la crida Άγιον Όρος (Ágion Óros, Montanya sagrada). En époques clàssiques, la península es dia Plantilla:Lang-grc (Acté).

És el marc geogràfic de vint monasteris ortodoxos (grecs, russos, serbis, georgianos, búlgars i rumans) que conformen un territori autònom baixe sobirania grega. Esta consideració els permet estar exents del compliment de certes lleis, tant de Grècia com de l'Unió Europea, tenint la potestat sobre el territori, per eixemple, de prohibir l'entrada a totes les dònes. Tampoc existix obligació de seguir l'Acort de Schengen. En el Mont Atos solament poden viure monges ortodoxos de sexe masculí i la població (2011) ronda els 2416 habitants (2230 grecs, monges i llaics, 70 russos, 45 serbis, 30 georgianos, 20 búlgars i 20 rumans).

El Mont Athos va ser declarat, per la seua riquea cultural i natural, Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1988.

Història

Antiguetat

Dins de la mitologia grega, Athos era el nom d'un dels jagantes que varen desafiar als deus grecs. Athos va tirar una enorme pedra a Poseidón, que va caure en el mar Egeo i es va convertir en l'actual península. En atres versions, Poseidón va enterrar en la montanya al jagant vençut.

Segons Heródoto, els habitants de l'illa de Lemnos varen poblar la península, cridada en eixe moment Acte. El geógrafo i historiador de el I Estrabón senyala cinc ciutats en la península (encara que els arqueòlecs no han trobat la seua localisació exacta): Dion, Cleonae, Thyssos, Olophyxos i Acrothoï. Dos ciutats es varen crear també en el periodo Clàssic: Acant (actualment Ierissos o Erisso) i Sane. Algunes d'estes ciutats falcaven la seua pròpia moneda.

La península va estar al pas de l'invasió de Jerjes I. Jerjes va manar construir un canal creuant l'istme per a evitar vorejar la veta (el seu pare, Darío I, va perdre 300 naus i uns 20 000 hòmens durant la primera guerra mèdica en tractar de vorejar la mateixa veta). Despuix de la mort d'Alejandro Magne, l'arquitecte Dinócrates va propondre excavar per complet la montanya per a convertir-la en una estàtua del rei macedonio.

Imperis bizantí i otomà

La comunitat monástica del Mont Athos es va fundar en l'any 963 en l'ajuda de l'emperador Basilio II de Bizancio baixe la Regla de Sant Basilio. El primer monasteri establit va ser la Gran Laura, fundat per Sant Atanasio de Athos. Este cenobio seguix sent hui en dia el major de tots els de Grècia, i es va convertir en el més gran i célebre de tots els monasteris del Imperi bizantí, sent en realitat una província monástica.

La zona va gojar de la protecció bizantina durant els sigles següents. La Quarta Creuada en el XIII i l'arribada de catòlics a la zona va forçar als monges a demanar la protecció del papa Inocencio III fins a la restauració del Imperi bizantí. El Mont Athos va sofrir el saqueig dels mercenaris catalans en el XIV durant la cridada Venjança catalana, lo que va propiciar que l'entrada de catalans estiguera prohibida fins a l'any 2005.

Monasteri de Simonos Petra.

l'Imperi bizantí va desaparéixer en el XV i va ser substituït pel Imperi otomà, de fe islàmica. Als monasteris se'ls varen impondre imposts elevats. La població de monges va disminuir en els sigles següents i no va escomençar a recuperar-se fins a el XIX, en les donacions i els monges procedents d'atres territoris ortodoxos, com Rússia, Bulgària, Romania o Sèrbia.

Modernitat

Monges del mont armats durant la Disputa serbo-greco-búlgara per Macedònia, 1904-1908.

En 1912, durant la primera guerra dels Balcans, els otomans varen ser expulsats de la península, que va passar a estar baix sobirania del Regne de Grècia a partir del final de la Primera Guerra Mundial.

Els monasteris del Mont Athos s'han vist a sovint afectats per incendis; en estiu el perill procedix dels que s'inicien en els boscs i en hivern per la vulnerabilitat dels edificis en els que la fusta forma part important de la seua construcció, quan es descontrolan les flames dels fumerals. Dos dels més devastadors en época recent han segut els ocorreguts en agost de 1990, que va afectar a una gran superfície forestal i en maig de 2004, que va produir greus danys a una gran part del monasteri de Jilandar.

En juny de 1913, una chicoteta flota russa, formada pel canoner Donets i els bucs de transport Tsar i Jersón, va dur a l'arquebisbe de Vologda i a vàries tropes al mont Athos per a intervindre en la controvèrsia teològica sobre els imiaslavie (un moviment ortodox rus).

L'arquebisbe va mantindre conversacions en els imiaslavtsy i va intentar que canviaren les seues creències voluntàriament, pero no va tindre èxit. El 31 de juliol de 1913, les tropes varen assaltar el monasteri de Sant Pantaleón. Encara que els monges no estaven armats i no es varen resistir activament, les tropes varen mostrar una tàctica de mà dura. Despuix de l'assalt al monasteri de Sant Panteleimón, els monges de la Skete Andreevsky (Skiti Agiou Andrea) es varen rendir voluntàriament. El transport militar Jersón va ser convertit en un barco-presó i més de mil monges imiaslavtsy varen ser enviats a Odesa, a on varen ser excomulgados i dispersats per tota Rússia.

Despuix d'un breu conflicte diplomàtic entre Grècia i Rússia per la sobirania, la península va passar formalment a estar baix sobirania grega despuix de la Primera Guerra Mundial.

En giner de 2008, al voltant d'una dotzena de dònes gregues varen violar la prohibició d'entrada de casi 1000 anys durant una protesta per les terres en disputa. Les manifestants, que sumaven unes 1000, s'oponien a les reclamacions de cinc monasteris de la comunitat sobre unes 20 000 hectàrees (8100 ha) de terra en la propenca península de Calcídica.

Política

La península forma part de Grècia. No obstant, goja d'un autogovern l'estatus actual del qual es va alcançar en 1924, en el reconeiximent per part del Regne de Grècia i es varen redactar les normes que rigen la comunitat: els Furs de la Montanya Sagrada de Athos. Estos reglaments varen passar a ser llei en 1926. Consistix en 20 monasteris en una capital i centre administratiu ubicat en Karyés, a on es troba el governador que representa al Govern grec. Ademés dels monasteris, hi ha dotze chicotetes comunitats de monges, cridades sketae, aixina com diverses ermites.

La jurisdicció espiritual recau en el Patriarca Ecuménico de Constantinopla i el govern, en la Comunitat Sagrada (Iera Koinotita). El representant de la Supervisió Sagrada (Iera Epistasia), un comité de quatre monges (Epistates) elegits d'entre els 20 monasteris, seguint un periodo d'un any, començant este en juny. El líder de la Supervisió Sagrada és cridat Protos (en honor a un monge que va tindre este títul) (protos en grec significa principal, el primer), procedint este d'algun dels cinc primers monasteris de la jerarquia que ordena els 20 monasteris del Mont Athos.^{cita requerida}

Bandera de l'iglésia ortodoxa grega

L'Estat grec està representat pel governador de la Montanya Sagrada i recau en la jurisdicció del Ministre d'Assunts Exteriors helènic. La seua funció és supervisar el funcionament dels furs i dels servicis públics: Policia, aduana, etc. Segons els furs, el Mont Athos està eximit de pagar imposts a l'Estat grec.

Es permet l'entrada a 120 persones al dia (110 ortodoxos i 10 cristians no ortodoxos, tots ells varons). Als estrangers se'ls posa un llímit inicial de quatre dies de visita. L'única forma d'entrar és obtenint el diamonitrion (textualment: permís), que es tramita en Salónica i es retira en els pobles grecs d'Uranópolis o Ierissos (el primer per als barcos en destí a la costa occidental i el segon per als barcos en destí a l'oriental, sent Uranópolis el més transitat), situades a abdós extrems del canal de Jerjes. Des de Uranópolis, el barco durà al peregrí a Dafni, el principal port d'entrada en el Mont Athos i la segona ciutat més gran del territori. Des d'allí podrà prendre atres barcos més menuts a atres monasteris, algun autobús (principalment per a anar a Karyes) o caminar per les múltiples senderes. La comunicació per terra en Grècia no està permesa. El principal lloc fronteriç, junt a Uranópolis, està situat en Frangokastro.

Monasteris i sketae

Vista general del monasteri de Dochiariou, en la costa occidental del Mont Athos.

Els 20 monasteris del Mont Athos, ordenats segons la jerarquia, són els següents:

1. Monasteri de la Gran Laura (Mεγíστη Λαúρα / Megisti Laura)
2. Monasteri de Vatopedi (Bατoπαiδíoυ / Batopaidiou)
3. Monasteri de Iviron (Iβήρων / Iviron) fundació georgiana.
4. Monasteri de Jilandar (Χiλανδαρíou / Chilandariou) fundació sèrbia.
5. Monasteri de Dionisio (Δioνυσíoυ / Dionisiou)
6. Monasteri de Kutlumusion (Koυτλoυμoυδíoυ / Koutloumousiou) fundació rumana.
7. Monasteri de Pantokratoros (Παντokράτoρoς / Pantokratoros)

1. Monasteri de Xiropotamo (Ξηρoπoτάμoυ / Xiropotamou)
2. Monasteri de Zografou (Zωγράφoυ / Zografou) fundació búlgara.
3. Monasteri de Dochiariou (Δoχεiαρíou / Docheiariou)
4. Monasteri de Karakalos (Kαραkάλλoυ / Karakallou)
5. Monasteri de Filoteo (Φιλοθέου / Filotheou)
6. Monasteri de Simonos Petra (Σίμωνος Πέτρας / Simonos Petra)
7. Monasteri de Sant Pablo (Αγίου Παύλου / Agio Pavlou)
8. Monasteri de Stavronikita (Σταυρονικήτα / Stavronikita)
9. Monasteri de Xenofonte (Ξενοφώντος / Xenofontos)
10. Monasteri de Gregorio (Γρηγορίου / Gregoriou)
11. Monasteri Esfigmenu (Εσφιγμένου / Esfigmenou)
12. Monasteri de Sant Pantaleón (Αγίου Παντελεήμονος / Agio Pandeleimonos) fundació russa.
13. Monasteri Konstamonitu (Κωνσταμονίτου / Konstamonitou)

Principals Skete

• Prodromos, fundació rumana.
• Santa Ana
• Kafsokalyvia
• Sketae de Vatopedi
• Sketae de Iviron
• Sketae de Kutlumusion
• Sketae de Pantokratoros
• Nova Sketae
• Lakkoskete,
• Sketae de Xenofonte
• Sant Basilio
• Provata

Zones edificades

• Karyés (238 hab.), capital de la República Monástica.
• Dafni (38 hab.), port principal.

Geografia

El Mont Athos està localisat en Macedònia Central, sent la tercera subpenínsula de la península Calcídica. Té 57 km de llongitut i entre 7 i 10 km d'esgambi, donant una superfície total d'uns 337 km². Té 112 quilómetros de costa.

El terreny és principalment montanyós, en notables afloraments rocosos i forts pendents, i un llitoral penya-segat en molts trams. La cota més alta aplega als 2.033 metros del mont que, precisament, dona nom a la república monástica. El pico es coneix com a Mεταμoρφωση Σωτήρoς (Metamórfosi Sotíros), el significat de la qual és "Transfiguración del Salvador". Les montanyes pertanyen geològicament a les Montanyes Ródope, compostes de ofiolitas, granit i sedimentación marina.

• 
  Mapa de Calcídica.
• 
  Vista aérea del Mont Athos (NASA).

Clima

El clima en el Mont Athos és canviant. Inclús en estiu, pot vore's afectat per una tormenta o graniç que pot durar tan sol uns minuts. El vent sol ser habitualment del noreste.

Fins als 450 metros, el clima és càlit i sec. Conforme s'ascendix sobre el nivell de la mar, les precipitacions de neu i pluja aumenten. Entre els 1000 i 2000 metros d'altitut el clima és típicament continental, fret i en fortes precipitacions de neu.

Flora i fauna

En la península de Athos els boscs ocupen més del 75 % del territori, i s'han catalogat 1453 espècies de plantes. Els arbres que més predominen són els castanys, les hages, els pis i els roures.

Gràcies a l'aïllament del que goja el territori es poden trobar espècies rares en atres parts de Grècia. Hi ha registre de 37 espècies de mamífers i 14 de reptils.

Hi ha una abundant avifauna. L'espècie més abundant és l'urraca. Entre les espècies protegides es troben el Aquila chrysaetos, el Circaetus gallicus i el Phalacrocorax aristotelis.

Pel que fa als animals marins, en ocasions s'han avistar focas (Monachus monachus) i delfins (Tursiops truncatus).

Cultura i costums

Per a evitar qualsevol tentació sexual, les dònes tenen prohibida l'entrada en tot el territori del Mont Athos. La prohibició també s'estén a les femelles d'animals domèstics, excloent les gates. No obstant, durant la guerra civil grega, la península va acollir a dònes i chiquetes entre les persones refugiades.^{cita requerida}

Vore també

• Organisació territorial de Grècia
• Hesicasmo
• Patrimoni de la Humanitat - Unesco

Bibliografia

• The Paths of Agion Ors, Lectus, 2002, ISBN 960-87512-1-7

• Abad del Monasteri Sant Gregorio, Theosis - The True Purpose of Human Life, Sagrat Monasteri de Sant Gregorio, 2006, ISBN 960-7553-26-8
• Mt. Athos, Road Editions S.A., 2007, ISBN 978-960-8481-21-3
• Vogüé, Eugène Melchior de, i Strájov, Nikolái, Dos viages al Mont Athos, traduccions de David Stacey i Selma Ancira, Penya-segat, Barcelona, 2007, ISBN 978-84-96489-74-5
• Nikolaos Chatzinikolaou , Monte Athos. Il punt più alt della terra , Asterios, Trieste 2016 (racconti vaig donar viaggi nella penisola athonita fatti dona un vescovo greco - en studi vaig donar astrofisica ad Harvard -, racconti, in particolare, vaig donar incontri en sante figure vaig donar monaci).

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mont Athos.
• Els Amics del Mont Athos (en anglés).
• Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: el mont Athos (en grec).
• Aparició de la Mare de Deu en el monasteri de Sant Pantaleón del Mont Athos en 1903 (l'image de La nostra Senyora Dibuixada per la Llum) Artícul de la revista Religió en Llibertat.
• Verein: Gemeinschaft der Freunde dones Agion Ors Athos i. V. – Informationen über donen Heiligen Berg (en alemà).