Eubea
La illa d'Eubea (en grec modern, Εύβοια, Évia, AFI: [ˈevja]; en grec antic, Εὔβοια, Éuboia),[1] també cridada Negroponte pels venecians, és una illa costera de Grècia localisada front a la costa oriental del mar Egeo. Té una superfície de 3900 km², i una població de 210 000 habitants. És la sexta illa més gran del mar Mediterrànea. La seua capital és Calcis. Administrativamente, l'illa pertany a la unitat perifèrica homònima d'Eubea de la perifèria de Grècia Central. Eixa unitat perifèrica és en la seua majoria l'illa d'Eubea, juntament en l'illa d'Esciro i una chicoteta part en la Grècia continental.
Geografia
[editar | editar còdic]Està separada del continent pel golf d'Eubea, que es troba dividit en el golf del nort i el del sur (Canal d'Atalante) pel estret d'Euripo, propenc a la capital, unit per un pont colgante i el punt del qual més propenc al continent és de 38 metros. Al nort està separada de Tesalia per l'estret de Dhíavlos Oreon (anys arrere Trikeri) que medix uns 6 km. Es creu que es va separar de la Grècia continental despuix d'un terremot. És una regió molt montanyosa. El pico més alt de l'illa és Dhirfis (Delphi), en una altitut de 1745 m i el segon el Pixariá, en 1343 m; a la partix nort el Xirón aplega a 991 m i a l'est de Calcis i sur del Dhirfis, el Olimbos medix 1171 m. En l'extrem sur de l'illa, el mont Ókhi (antic Oché), abans monte Elies, medix 1398 m i en el seu cim hi ha un antic temple. El sur està separat de l'illa d'Andros pel Pothmós Kafiréos. Els cims del nort es diuen Kipaion (oest, antiga Cenaeum, en 864 m en el mont Lithádha) I Artemision (est, antigament ya cridada Artemision), i les del sur Paximadhi (oest, antiga Geraidtos, llatí Geraestus) que abans es denominava Mandili, i Kafirévs (est, antiga Kapherens, en llatí Caphareus o Caphereus) que anys arrere es dia Kavo Dore o Xylofágo. Els cims orientals són el Sarakínikon, el Kímis, el Okhthoniá i el Poúnda. La llongitut és de 145 km de nort a sur i de 48 km al punt més ampli, pero en la part més estreta solament són 6.5 km. En Artemision els grecs varen obtindre una gran victòria naval sobre els perses el 480 a. C. A l'est de Calcis hi ha una planura coneguda antigament com lantum. Al sur de l'antiga Eretria estava la planura hui anomenada Aliveri. L'excelent port de Yiáltra en l'extrem noroest va ser l'antic port de Kalos. En el golf del sur hi ha algunes illes (Kavalliani, Stira i Petalidi són les principals, que es dien antigament Glauconnesus, Aegiliae i Petaliae). L'illa no té rius rellevants, solament algunes rieres poc importants. Antigament es menciona el nom d'alguns dels més destacats: el Kallas (al nort), el Kereus, el Neleus (en el centre, desaguando a l'oest) i el Budorus (en el centre desaguando a l'est). Els cultius són mediterràneus, en vinyes, oliveres, cereals, hortalices i també tabac, i predomina la ganaderia ovina i caprino. Hi ha jaciments de lignit, bauxita i magnesita. Les fàbriques són poques i concentrades en l'entorn de Calcis, destacant les de paper i de ciment.
Història
[editar | editar còdic]
En el periodo arcaic, la regió estava habitada pels jonios. Calcis i Eretria varen ser ciutats molt pròsperes i varen eixercitar un paper clau en la colonisació grega del Egeo noroccidental, de la Magna Grècia i de Sicília. Les reivindicacions d'abdós de la fèrtil planura de lanto, varen fer degenerar les seues relacions en un prolongat conflicte conegut com el modern nom de guerra lantina succeïda entorn a el VIII
En el VI, va passar a estar baix el domini dels atenienses. Els macedonios varen prendre possessió d'ella en el 338 a. C., despuix de la batalla de Queronea. Entre els vestigis antics d'Eubea es troben les cridades cases de dragons o drakóspita al sur de l'illa, en la regió de google. gr/books? id=nQ9CAAAAcAAJ&source=gbs_navlinks_s Caristía (o Karystía),[2] que correspon als municipis actuals de Kymi-Aliveri i Caristo. Són estructures de planta quadrada o rectangular, la majoria en ruïnes. S'han formulat moltes teories diferents sobre els seus usos, el seu propòsit i la seua construcció, sent datades pels investigadors entre el VI i el II[2] No obstant, no hi ha cap menció a elles en les fonts clàssiques, i la primera referència a elles data d'el XVIII.[3]
En 1205 va ser conquistada per Bonifacio de Montferrato i en 1209 va passar a dependre de la República de Venècia, que la va mantindre fins a la conquista turca, que es va produir despuix d'un llarc sege el 12 de juliol de 1470 durant la guerra turc-veneciano. La pèrdua de Negroponte per la Serenissima va causar gran desconcert en Itàlia i va ser immortalisat en el Relazione del viaggio vaig donar Negroponte del patricio vicentino Giovan Maria Angiollo. En 1688 els turcs varen resistir el sege dels venecians, dirigits per Francesco Morosini, cridat el Peloponnesiaco. Despuix de sigles de domini otomà, l'illa finalment va retornar a Grècia en febrer de 1830.
Unitat perifèrica d'Eubea
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Unitat perifèrica d'Eubea.
Des de l'any 2011, l'unitat perifèrica d'Eubea es dividix en els següents huit municipis:
| Núm. | Municipi | Població (2011) |
Capital |
|---|---|---|---|
| 1 | Calcis | 102 223 | Calcis |
| 2 | Dyrfis-Mesapia | 18 800 | Psajná |
| 3 | Eretria | 13 053 | Eretria |
| 4 | Istiea-Edipsós | 21 083 | Histiea |
| 5 | Caristo | 12 180 | Caristo |
| 6 | Kymi-Aliveri | 28 437 | Aliveri |
| 7 | Mantudi-Limni-Agia Anna | 12 045 | Limni |
| 8 | Esciros | 2944 | Esciros |
Nota: Part del territori del municipi de Calcis està en el continent, unit a la part noreste de l'unitat perifèrica de Beòcia. Esciros és una illa per sí mateixa i no està en l'illa d'Eubea.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Eubea és una transliteración del grec antic Εύβοια, mentres que Evvoia, Evvia i Evia reflectixen la pronunciació moderna de Εύβοια (Plantilla:IPA2).
- ↑ 2,0 2,1 «culture. gr/h/2/gh251. jsp? obj_id=5521 Buscador oficial de monuments i jaciments arqueològics del Ministeri de Cultura de la República Helènica - Odysseus (en grec): Δρακόσπιτα της Νότιας Εύβοιας (Drakóspita del Sur d'Eubea).».
- ↑ Hawkins (1820). «An Account of the Discovery of a Very Ancient Temple on Mount Ocha», org/details/travelsinvarious00walp Travels in Various Countries on the East, pp. org/details/travelsinvarious00walp/page/285 285-293.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eubea.- archive. org/web/20050210000149/http://www. culture. gr/2/21/maps/sterea/evvia/evvia. html Pàgina web del Ministeri grec de cultura sobre Eubea (en grec i anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eubea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.