Terremot de Chillán de 1939
El terremot de Chillán de 1939 va ser un sisme intraplaca ocorregut en la zona central de Chile[1] el 24 de giner de 1939, en magnituts estimades de 7,8 MW i 7,8 o 8,3 MS.[2]
És considerat el sisme de major cantitat de fallits en Chile estimant-se entre els vintiquatre mil i trenta mil persones,[3] de les quals solament 5.685 varen ser identificats.[3]
Va tindre epicentre en la comuna de Quirihue,[4] afectant principalment a la ciutat de Chillán, com va resultar completament destruïda.[4] Açò va obligar al govern de Pedro Aguirre Cerda a implementar canvis polítics i socials en el país, com la creació de la Corporació de Reconstrucció i la Corporació de Foment de la Producció, ademés de la llegislació de normes per a les construccions.[5]
Antecedents
[editar | editar còdic]
La situació en Europa era tensa, transcorrien els antecedents de lo que seria la Segona Guerra Mundial,[6] peça clau és la presència d'embarcacions britàniques en Valparaíso, cuales posteriorment servirien d'ajuda a les víctimes del sisme.[7] En aspectes polítics locals, la presidència de Pedro Aguirre Cerda complia un més d'existència, havia segut elegit despuix de l'elecció ocorreguda el 25 d'octubre de 1938 i assumint la presidència el 24 de decembre d'eixe any,[6] mentres que l'alcalde d'eixe llavors va ser Ernesto Arrau,[8] qui despuix del sisme va entrar en conflictes en l'administració del municipi, la qual cosa li va valdre la renúncia, mesos despuix del terremot.[8]
En 1935 es varen complir cent anys de la diferenciació entre Chillán Nou i Chillán Vell, situació que s'havia ocasionat pel terremot de Concepció de 1835.[6] L'arquitectura local abans del sisme, era de caràcter neoclàssica i barroca, com despuix del sisme, seria reemplaçada per una moderniste.[6] La geografia urbana de Chillán no es contemplava com una conurbación encara, no obstant, és necessari destacar la presència de barris com Vila Alegre, La Font, Balmaceda, Zañartu, Santa Elvira i Medina, a això es proyectava la construcció del parc Schleyer, en l'interior del qual hi hauria un estadi de fútbol i un hipòdrom.[9]
Les activitats socials realisades en la ciutat, eren abundants en l'época d'estiu. Algunes que mencionen historiadors locals, són les ocorregudes hores prèvies al sisme en el Centre Espanyol, el Teatre Municipal de Chillán i Teatre O'Higgins.[6][7] En aspectes climàtics de l'época, l'estiu de 1939 va ser considerat calorós, les temperatures en els dies pròxims varen oscilar entre els 32 °C i els 35 °C.[6]
Desenroll
[editar | editar còdic]Chillán
[editar | editar còdic]El sisme va ocórrer en Quirihue a les 23:32, les ones del qual es varen expandir a les ciutats aledaño en uns minuts, sentint-se en un àrea compresa entre Buenos Aires, Mendoza, Valparaíso i Temuco.[10]
En Chillán, la ciutat més afectada, diverses construccions varen ser destruïdes, entre elles, l'estació de ferrocarrils, Intendencia, catedral, teatre, liceu d'hòmens, l'edifici del diari La Discussió, els servicis de transport, telégraf, electricitat i teléfon,[11] en un total aproximat del 97% de la ciutat derrocada.[12] Els trens de la Maestranza de Chillán i l'estació, són usats com a vivendes provisorias.[13] En el cas del Teatre Municipal de Chillán es realisava l'estrena de la película "Un rei sense corona" de Joe E. Brown, event que destinaria els fondos recaptats al Cos de Bombers de Chillán, pero en ocórrer el sisme, centenars de persones varen intentar fugir i moltes d'elles varen ser esclafades per la marquesina de l'accés principal.[14] De la catedral de Chillán, solament la seua nau central va quedar intacta.[11] Solament nou construccions eixirien intactes, la majoria era la circumdant a la Plaça d'Armes.[12] Per la seua banda, Guillermo Díaz, vigilant nocturn del lloc de distribució d'energia de la ciutat,[8] de quinze anys d'edat, va fallir esclafat per l'edifici, alcançant a apagar l'energia, evitant que la tragèdia haguera empijorat per incendis,[8] dit acte, seria relatat més tart en una crònica de Gabriela Mistral.[15]
Els funcionaris del Hospital Sant Joan de Deu no varen donar abast, per això, diversos llocs públics varen funcionar com a lloc d'atenció a les víctimes.[4] Els fallits del sisme en la ciutat de Chillán, varen ser sepultats en fosses comunes en el cementeri municipal de Chillán, en un àrea anomenada "Pati N° 3" o "Parc del recort",[4] a on es va erigir un monument a les víctimes i una escultura d'Helga Yufer dona la benvinguda a l'accés.[11][4]
Concepció
[editar | editar còdic]
Uns minuts despuix del desastre en Chillán, a les 23:35, Concepció va ser sacsat violentament pel sisme de Chillán. Casi totes les edificacions, al voltant d'un 95 % de les cases, varen anar sériament danyades.
En el Teatre Concepció hi havia una funció quan es va produir el terremot. Una llàntia gran que estava suspesa en el sostre del teatre va escomençar a balancejar-se, instant en que la gent va escomençar a escapar a l'accés principal a través d'una escala de caragol, com en mig del sisme, va cedir i en si, duent-se a les persones que estaven sobre ella.[16] En l'intersecció de les avingudes O'Higgins en Aníbal Pinte es varen acumular els cadàvers, que eren després traslladats al cementeri i enterrats en grans sangues de terra.[16]
Els servicis bàsics com l'electricitat i l'aigua, varen ser suspesos, aixina mateix es varen reportar diversos incendis en varis punts de la ciutat, com també, rèpliques del sisme. La debilitat de l'antiga catedral i l'Estació Central varen obligar el seu derrocament i pronta reconstrucció, atres íconos de la ciutat que varen resultar destruïts varen ser, la Intendencia, Mercat Central i l'edifici de Correus de Chile.cita requerida
Atres localitats
[editar | editar còdic]La situació en els pobles i ciutats aledaño no era diferent. En Chillán Vell havia segut destruïda la casa natal de Bernardo O'Higgins,[17] mentres que en Parral es varen derrocar les iglésies de Sant Josep i Sant Francisco.[17] Despuix de la destrucció de la presó de Florida, els reus varen ajudar al removiment d'enrunes i cadàvers.[17] Mentrestant, en Coelemu, el Pont vell sobre riu Itata presentava danys estructurals.[16]
En l'instant previ a l'ocurrència del sisme, la travessia Blanco Encalada estava pròxim a recalar en Talcahuano, en entrar a la baïa de Concepció, l'embarcació es va desestabilisar, la qual cosa va ser interpretat pel personal com una colisió, no obstant, en observar les llums i incendis en la ciutat de Vaig prendre, es va entendre que era un terremot. La nau que era comandada per Horacio Vío Valdivieso, va desembarcar en la localitat, oferint servicis d'ajuda en Vaig prendre i Coelemu i traslladant a ferits a Valparaíso.[17][18] En dita ciutat havia arribat les travessies britàniques Ajax i Exeter, cuales varen destinar la seua ajuda als damnificats, convirtiéndo les embarcacions en hospitals de campanya i albercs.[19] Els ingeniers navals de les embarcacions britàniques, varen tindre la llabor de demolir la Catedral de Concepció,[19] com també instalar la seua antena en l'antic Hotel Ritz de la ciutat per a restablir conexions en Santiago de Chile.[19]
En Talca, la comitiva presidencial va visitar a les víctimes en el Hospital de Talca, la presó i el quarter de Carabineros, llocs en que es reunien els damnificats.[20]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ Servici Sismológico Universitat de Chile, Sismes importants o destructius des de 1570
- ↑ 3,0 3,1 «[2]». Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 2010.Consultat el 16 de maig de 2020.
- ↑ «Decrete 3388 - MODIFICA LA ORDENANZA GENERAL SOBRE CONSTRUCCIONES I URBANIZACION» (en és). Biblioteca del Congrés Nacional de Chile. Consultat el 2022-11-13.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «». Consultat el 16 de maig de 2020.
- ↑ 7,0 7,1 Sisme 24. «Terremot Chillán». Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2012. Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Witker, Alejandro (2002). «El fil de l'història», La cadira del sol, Cròniques ilustrades de Ñuble (en espanyol), Chillán, Chile: Universitat del Bío-Bío, p. 257-346. ISBN 956-7813-18-3.
- ↑ 2010.Consultat el 16 de maig de 2020.
- ↑ Centre sismológico nacional de l'Universitat de Chile. «EFEMÉRIDES SÍSMICAS: TERREMOTO DE CHILLÁN DE 1939». Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Sisme 24. «Terremot Chillán». Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2012. Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ 12,0 12,1 «». Consultat el 16 de maig de 2020.
- ↑ «Notes del terremot». Consultat el 16 de maig de 2020.
- ↑ «». Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ «Una crònica del terremot : Guillermo Díaz, velador [manuscrit Gabriela Mistral.]». BND: Archiu de l'Escritor. Consultat el 2022-07-30.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Universitat de Concepció (ed.): «Terremots i Tsunamis en la Regió del BíoBío». Consultat el 24 de giner de 2021.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Sisme 24. «Terremot Chillán». Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2012. Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ Mar de Chile. «Acció del Blanco Encalada en “Terremot de 1939”». Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 «[3]». Consultat el 20 de març de 2022.
- ↑ «Notes del terremot». Consultat el 16 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Chillán de 1939» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.