Terremot de Mèxic de 1985

Archiu:1985 Mexico Earthquake - Collapsed General Hospital.jpg

Terremot de Mèxic de 1985

El terremot de Mèxic de 1985 va tindre lloc el dijous 19 de setembre de dit any. Va iniciar a les 07:17:49, hora local (UTC–6), i va alcançar una magnitut M_w = 8.1 L'epicentre es va localisar en el oceà Pacífic, front a la costa de l'estat de Michoacán, molt prop del port de Lázaro Cárdenas, prop de la desembocadura del ric Basses, llímit natural entre els estats de Michoacán i Guerrero, en una magnitut de 8.1 M_w i una duració de 2 minuts.

El sisme va afectar les zones centre, sur i occident de Mèxic, en particular a la Ciutat de Mèxic, a on es va percebre a les 07:19 per l'arribe de la ona sísmica (ona S) del sisme, hora local. Ha segut el més significatiu i amolador en l'història escrita dels moviments telúrics de Mèxic i de la seua capital, i va superar en intensitat i en danys al registrat en 1957, que fins a llavors havia segut el més notable en la ciutat. La rèplica ocorreguda un dia despuix, la nit del 20 de setembre, també va tindre gran repercussió per a la capital en colapsar estructures reblandecidas un dia abans.

Davant la carència generalisada en el país d'una cultura de protecció civil, de protocols d'acció i de recursos de tota índole per a les grans catàstrofe —el Sistema Nacional de Protecció Civil no es va crear sino fins a l'any següent, 1986, i el Fondo de Desastres Naturals (Fonden), dèu anys despuix, en 1996—, i degut també a lo generalisat de l'inacció i a la minimisació de les conseqüències per part del Govern, encapçalat a nivell federal pel llavors president, Miguel de la Madrit Hurtado, la situació vixcuda en les quarantahuit hores següents al sisme va ser d'un caos generalisat, que es va paliar considerablement quan la pròpia societat civil va començar a auto-organisar-se en les accions de rescat i assistència de les víctimas i els damnificats.

El número precís de morts, ferits i danys materials mai es va conéixer en precisió. Sobre les persones fallides, solament existixen estimacions: 3192 va ser la sifra oficial, mentres que 20 000 va ser la senya resultant dels càlculs d'algunes organisacions. Sobre atres tipos de pèrdues, s'ha calculat que econòmicament varen ser d'uns huit mil millons de dólars, que unes doscentes cinquanta mil persones varen quedar sense casa i que aproximadament noucentes mil es varen vore obligades a abandonar les seues llars. Les tasques de rescate de víctimes es varen prolongar fins al més d'octubre, i la de removiment d'enrunes, inclús fins a dèu anys despuix (1995).^{cita requerida} Al 2017, encara existien campaments derivats d'estos dos sismes.

Les conseqüències directes i indirectes del terremot varen ser de diversa índole, i varen comprendre un sinnúmero d'aspectes tant de la Ciutat de Mèxic com del propi país: l'alt número de víctimes i de ferits; el removiment d'enrunes i els esforços de tota índole per conseguir lo que en eixe llavors es va denominar regrés a la normalitat; el canvi en l'entorn urbà de diverses zones de la ciutat per la creació de nous immobles que varen reemplaçar a uns atres o que varen ampliar els existents; la creació de nous espais públics, com a parcs, places i complexos d'edificis en els espais que varen deixar les construccions derrocades; la major participació política de la ciutadania; el sorgiment de grups polítics i d'organisacions no governamentals; el canvi polític, que va generar una major democratisació de la capital del país en 1993, en la creació de la Assamblea de Representants del Districte Federal, i la possibilitat d'elegir als seus governants en 1997; la modificació a nivell nacional de les llegislacions de construcció ya existents, ajustades a la realitat sísmica del país, i la creació d'atres noves, tendents a la cultura de prevenció i de protecció civil i de resposta davant les grans emergències, ademés del desenroll de l'investigació en la prevenció i estudi de la naturalea sísmica mexicana.

Antecedents

Context de la situació política i econòmica del país

Pese a que havia segut designat per la FIFA com a sèu de la XIII Copa Mundial de Fútbol per a la competència internacional de 1986, Mèxic enfrontava la crisis econòmica de 1982, i era llavors president de la República Miguel de la Madrit Hurtado, qui va propondre un Programa Immediat de Reordenació Econòmica, per a combatre l'inflació, protegir l'ocupació i recuperar les bases d'un desenroll sostingut, eficient i equitatiu.

L'inflació va aplegar en 1983 a una taxa anual de 117 %, i va descendir al 60 % en 1984, segons pareix pel «maneig realiste de la política cambiaria», que va conseguir que la cotisació del dólar en el pes en l'any de 1984 anara de $148.50, la qual va canviar, en 1985, a $450.00. Ademés, eixe any es va aplegar a perdre temporalment la mitat del mercat petroler, es va donar la caiguda del valor de les exportacions petroleres, que va determinar que els ingressos públics per este concepte es reduïren de 9.7 % del PIB en 1984 a 8.4 % en 1985. Per una atra part, la participació en el PIB dels ingressos públics no petrolers també va disminuir (de 20.8 % de el PIB en 1984 a 20.2 % en 1985), com a resultat primordialmente de l'erosió en la recaptació tributària provocada per l'inflació i de la deterioració en térmens reals dels preus i tarifes del sector públic.

El dèficit en 1984 va ser de 6.5 %; aixina mateix, el 37.5 % del presupost públic es destinava per al pagament del deute públic, tant interna com a externa.

La despesa pública es va reduir un 40 % d'inversió pública i un 16 % de despesa corrent. La reducció de la burocràcia es va donar «ajustant» el número de subsecretaria, oficialías majors, contralorías, coordinació generals i direccions generals del govern federal, de 690 unitats que existien en 1982 a 187 per a juliol de 1985. Per una atra part, referent a fideicomisos i empreses paraestatales, de 1155 que integraven el sector públic, es va ordenar la fusió, liquidació i transferència o venda de 482 entitats no estratègiques ni prioritàries.

No obstant, el discurs polític de la crisis econòmica d'aquell any afirmava que «s'havia superat l'emergència», gràcies a la reestructuració de bona part del deute extern, que ascendia a 87 400 millons de dólars, el 53 % de el PIB. El seu venciment era a curt determini, 46 % del deute devia pagar-se en un determini no major de tres anys i el 27 % durant 1983. Per tant, dita deute resultava impagable. No obstant, s'havien portat a terme negociacions en el Fondo Monetari Internacional i els governs de bancs centrals dels 42 països acreedors. Ademés, es va aplegar a acorts en 634 bancs privats, que li varen prestar diners al país.

Govern de la Ciutat de Mèxic

La Ciutat de Mèxic no contava pròpiament en un govern local, per ser la sèu dels poders federals, i eren, per això, les seues autoritats gobernant el president de la República i el Congrés de l'Unió. No obstant, els assunts públics del Districte Federal eren despachats pel cap del Departament del Districte Federal, també conegut com «regente de la ciutat», funcionari subordinat al president de la república. El titular era Ramón Aguirre Velázquez. L'administració pública del Districte Federal es regia pel Reglament Interior del Departament del Districte Federal, el qual es conformava pel seu titular, el cap de Departament, qui es recolzava en cinc secretaries: Govern, Desenroll Social, Obres, Protecció i Vialidad, aixina com les secretaries adjuntes; existia un oficial major, un tesorer, recolzat en tres subtesoreros; un contralor general; tres coordinació generals, vintiuna direccions generals, i setze delegats polítics.

Població

• Habitants: En el seu tercer informe de govern, el llavors president Miguel de la Madrit Hurtado va mencionar que la Ciutat de Mèxic tenia una població que superava els dèu millons d'habitants, a nivell nacional eren 78 millons. Per això, l'objectiu del govern consistia mamprendre accions que milloraren els servicis públics bàsics a favor del major número d'habitants.
• Assentaments humans: Es va establir el us del sol per a poder controlar l'expansió urbana. Per una atra part, el llavors Departament del Districte Federal hi havia escriturado més de 87 000 predios irregulars, i va beneficiar en això a més de 300 000 persones.
• Transport públic: S'havia ampliat la ret del Metro, en les llínees 3, 6 i 7, en una llongitut de 25 quilómetros, en lo que la ret va aplegar a 109.5 quilómetros. En això, es va incrementar la capacitat de transport del Metro de 3 millons de passagers en 1982 a 4 millons i mig de passagers per dia en 1985. Es va anunciar també la construcció d'un tren llauger, que correria de l'estació del metro Taxqueña a la glorieta de Huipulco. En el cas dels autobusos, es va mencionar que el parc vehicular de la Ruta 100 (empresa paraestatal governamental) transportava diàriament a 6 millons de passagers.
• Seguritat pública: En 1985, es va anunciar l'incorporació de més de 7500 nous elements, egresados de l'Acadèmia de la Policia.
• Instàncies encarregades de la protecció civil: Pese a que poc abans del sisme es varen viure desastres de gran alcanç com l'erupció del volcà Chichonal en 1982 i les explosions de Sant Joan Ixhuatepec en 1984, en setembre de 1985 no es contava en una instància governamental dedicada a la prevenció i posterior assistència o auxili a la població.

Llegislació de construcció

El 7 de giner de 1976 va ser publicada la «Llei de Desenroll Urbà del Districte Federal».

Dita llei tenia com a objecte ordenar el desenroll urbà del Districte Federal; açò és, crear plans per a la conservació i mejoramiento del territori del Districte Federal. Corresponia al llavors Departament del Districte Federal, DDF, establir els destins, usos i reserves del territori i de l'espai en que es dividia el territori del Districte Federal en zones d'acort en les seues característiques, destí dels predios i condicions ambientals.

Dita llei establia que hi hauria un Pla Director que contindria informació sobre les estructures, condicions i processos demogràfics, socials, econòmics i polítics de la regió en relació en les condicions generals del país; les condicions geofísicas, ecològiques i ambientals de la mateixa; la tinença i us de la terra i de bens mobles i immobles; aixina com els elements d'acondicionament de l'espai urbà, principalment de l'infraestructura, equip, servicis i transport. No existia per això, el concepte de protecció civil.

Es prevea la construcció de vivendes, en les quals s'imponia com a obligacions a les empreses constructores, donar les superfícies de terrenys que es destinarien a vies públiques, dins dels llímits del fraccionament; aixina com també destinar sol per als servicis públics, com a vies públiques, escoles, parcs; ademés de complir prèviament en les obligacions fiscals que determinara la «Llei de facenda del Departament del Districte Federal».

El 10 de decembre de 1976, el llavors president de la república José López Portillo va emetre i va publicar el «Reglament del Registre del Pla Director del Desenroll Urbà del Districte Federal». Dita llei establia l'obligatorietat d'inscriure el «Pla General» i els plans parcials, en la Direcció general de Planificació del Departament del Districte Federal. No obstant, pese a esta normatividad, únicament es tenien registrats plans parcials de desenroll urbà en 5 de les 16 delegacions polítiques del Districte Federal, sent estes les delegacions Coyoacán, Cuajimalpa, Gustavo A. Madero, Miguel Hidalgo i Xochimilco; les quals havien segut registrats en l'any de 1982.

Carència de protocols d'emergència

Al moment del sisme no es contaven en normes, lleis, reglaments, recomanacions o protocols per a casos d'emergència o protecció civil.

El «Reglament Interior» del Departament del Districte Federal publicat en el Diari Oficial de la Federació el dia 26 d'agost de 1985, va establir les atribucions d'algunes àrees en matèria d'obres i protecció (policia).

La Secretaria de la Defensa Nacional va implementar en 1965 el Pla DN-III-E. Dit pla té per objecte aminorar o llimitar els efectes dels desastres en una zona afectada, coordinar a les forces armades i els respals dels organismes de l'administració pública federal i institucions privades per a intervindre efectivament en auxili de la població.

El pla estava organisat en base en grups d'auxili de diferents nivells, un grup central d'auxili a nivell nacional, presidit pel president de Mèxic i constituït per dependències de l'administració pública federal i institucions privades. Un grup d'auxili de zona, a nivell estatal, i un grup d'auxili de sector, a nivell municipal. Este pla opera en forma permanent. Els grups d'auxili es trobaven atents a la presència de tot tipo de fenomens que podien causar un desastre, per ad açò, periòdicament realisaven reunions de coordinació en els seus integrants. En donar-se les senyals d'alerta, els grups desenrollaven un enllaç permanent entre sí per a mantindre informats de la situació prevaleciente, preparen els recursos disponibles per a ser entregats en la forma més ràpida en auxili de la població, i en dau case de que el desastre reglotara les capacitats d'auxili, se solicitaven majors recursos als escalons superiors.

Recomanacions

1. Es deurà continuar en un programa de monitoreo topogràfic de plomeo i nivellació en gràfiques per a conéixer l'evolució dels desplomes i assentaments diferencials. Est serà cada tres anys i quan existixca un sisme major de 7.5 graus.
2. En cas d'existir un sisme de magnitut major a 7.5 graus Richter, es deurà realisar una inspecció postsísmica detallada càrrec d'un Corresponsable en Seguritat Estructural.

1. Es deurà realisar una inspecció de l'estructura cada cinc anys per un Corresponsable en Seguritat Estructural.

Terremot i geologia

Característiques del sol de la ciutat

A pesar d'estar situada a 390 km de l'epicentre, la capital va sofrir numerosos danys, ya que està ubicada en un llac desecado artificialment, en la que sobre un estrat de roca es troba una capa de gruixa variable d'argila i terraplenados. Ya que la velocitat de propagació de l'ona sísmica és diferent en la roca i les farcidures, esta es refracta en el punt de contacte entre els materials, concentrant els danys en una zona, agravats encara més perque la capa d'argila va atrapar l'energia sísmica en allargar-se el periodo de moviment lliure.

Orige

L'epicentre es va localisar en el oceà Pacífic, front a la costa de l'estat de Michoacán, molt prop del port de Lázaro Cárdenas. Un informe de l'Institut de Geofísica en colaboració en l'Institut d'Ingenieria de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic publicat el 25 de setembre de 1985, va detallar que l'epicentre es va localisar propenc a la desembocadura del ric Basses, llímit natural entre els estats de Michoacán i Guerrero, a les 7:17:48 a. m. temps del Centre, i va alcançar la Ciutat de Mèxic a les 07:19 a. m., en una magnitut de 8.1 M_w i una duració de 2 minuts. Per la seua banda, el Servici Geològic dels Estats Units va determinar la magnitut del sisme en 8.0 (M_w), mentres que la Societat Mexicana d'Ingenieria Sísmica sosté que este moviment telúric va alcançar la magnitut 8.2 (M_w). La ruptura o falla que va produir el sisme es va localisar en la cridada brecha de Michoacán, coneguda aixina pel seu notable, fins a eixe moment, carència d'activitat sísmica. S'ha determinat que el sisme va ser causat pel fenomen de subducción de la placa de Cocos per baix de la placa Nortamericana. Se sap que, per mig de testimonis, la escala de Mercalli en la Ciutat de Mèxic va registrar entre IX i X.

Una de les diverses apreciacions sobre l'energia que es va lliberar en dit moviment va ser el seu equivalent a 1114 bombes atòmiques de 20 kilotones cada una.

Rèpliques

En Mèxic es varen presentar vàries rèpliques del fenomen, sent la més significativa la del dia següent (20 de setembre de 1985) a les 19:37:13 hora local (01:37:13 UTC) en magnitut de 7.5 (M_w) i 7.3 (M_L), localisant-se el seu epicentre propenc a Zihuatanejo, Guerrero, a una profunditat de 17.6 km. La rèplica va provocar el colapse de 20 edificis més i va asseverar el dany estructural d'alguns atres endebles danyats per efecte del primer sisme. El sisme també va produir un maremoto en Ixtapa-Zihuatanejo en ones que varen alcançar una altura d'1.5 m. Una atra rèplica de consideració va ocórrer el 30 d'abril de 1986, en una magnitut de 7.0 (M_w) i el seu epicentre en l'estat de Michoacán, al noroest del sisme principal de 1985.

Singularitats

Este terremot va tindre diverses característiques inusitadas que varen amplificar la destrucció provocada, de les quals no es tenia registre instrumental sísmic previ. Les zones de terreny bla de la Ciutat de Mèxic, formades pel sol arcilloso del desecado llac de Texcoco, varen ser les que varen rebre el major impacte destructiu, en contrast en les de sol ferm en les que va haver a penes conseqüències. La zona a on va ser l'epicentre va viure una particular «quietud sísmica» que no tenia precedents de sismes majors a lo manco des de 1800, per lo que l'energia acumulada era major. L'alta destructivitat del moviment va tindre tres factors com a orige:

• Les ones de radiació varen tindre una propagació en direcció al surest, causant «efectes direccionals en rumbo a la Ciutat de Mèxic», lo que va generar que les ones elàstiques triplicaren la seua intensitat.
• Per les característiques del sol, les ones varen tindre un efecte de moviment harmònic i d'amplificament. En certes zones com les de l'antiga sèu de la Secretaria de Comunicacions i Obres Públiques (Centre SCOP) es varen viure acceleració en una gravetat de fins al 18 %.