Àlbers (Sonora)
Àlbers és una ciutat mexicana localisada en el surest del estat de Sonora. La població és la capçalera i la localitat més habitada del municipi d'Àlbers. És un Poble Màgic i va anar ademés la primera localitat en obtindre este títul en l'estat de Sonora. Segons les senyes del Cens de Població i Vivenda realisat en 2020 pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI), conta en una població total de 10,961 habitants. És també coneguda com: "La Ciutat dels Portals". Va ser fundada a finals de el XVII en descobrir-se una mina d'argent en eixa regió, pel llavors governador de Sonora i Sinaloa, Dumenge Terán dels Rius.
Àlbers va ser una de les primeres localitats en el títul de ciutat de l'antic Estat d'Occident, i va ser capital d'este de 1827 a 1830. També va ser una de les localitats més importants i riques del noroest del país de el XVII pel seu valor social i polític, donant lloc a importants moviments d'armes, com el de la batalla d'Àlbers en 1865, i la batalla de 1866.
Es troba a 650.5 km de la ciutat fronteriça d'Heròica Nogales, a 371.7 km d'Hermosillo la capital estatal i a 211.6 km d'El Fort en l'estat de Sinaloa.
Àlbers actualment és el principal atractiu històric de Sonora, ya que és un poble en arquitectura colonial pura, per lo que en l'any de 2005 va ser declarada en el títul de "Poble Màgic" per la Secretaria de Turisme de Mèxic. Des del 2001 es troba en la llistatentativa per a ser nomenada "Patrimoni Mundial de la Humanitat" per l'Unesco.
Història
[editar | editar còdic]Fundació
[editar | editar còdic]Àlbers va ser fundat el 8 de decembre de 1685 per l'antic governador del Estat d'Occident, Dumenge Terán dels Rius, despuix del descobriment de mines d'argent prop de la regió, establint-se inicialment les mines de Promontoris, L'Aduana, Les Cabres, La Quintera i unes atres de menor importància. La ciutat va ser construïda per uns arquitectes provinents d'Andalusia, Espanya,[1] sent un dels primers centres urbans espanyols del Estat d'Occident. El descobriment i l'explotació d'eixes mines, va conduir al seu creiximent, convertint-la en la ciutat més important i rica del noroest del país. A partir de la seua fundació va mostrar una evident prosperitat, va registrar ademés progressos en l'àmbit polític, social i cultural. El nom en el que se li va conéixer en els seus primers anys va ser Real dels Frayles o Real de la Neta Concepció dels Àlbers[2] ya que en la zona, abunden arboledas d'àlbers. En 1687 va estar al seu pas l'misionero jesuïta Eusebio Francisco Kino, i ya per a 1690, contava en una casa d'ensage montada per Don Juan Salvador Esquer.
En la década de 1720 es va construir la segona iglésia per iniciativa del pare Pedro Gabriel d'Aragó, mateixa que va ser demolit a finals de el XVIII per a construir l'actual iglésia de la Puríssima Concepció, alçada de 1786 a 1821.[3]
Separació de l'Estat d'Occident
[editar | editar còdic]l'Estat d'Occident que també era cridat Sonora i Sinaloa va ser establit en 1824 per la Constitució de 1824 establint un govern inicialment en capital en la ciutat d'El Fort, despuix en 1827 el poble d'Àlbers va ser declarat capital i va perdurar en este títul fins al més de març de 1830 quan va ser verificada la separació de Sonora de Sinaloa. En la separació d'estos dos estats, Àlbers va pertànyer a la província de Sinaloa, i temps despuix va ser anexat a l'estat de Sonora a solicitut de la seua ajuntament i dels seus residents.
Durant el XIX va ser capçalera de la seua partit i en 1865, per decret de l'Archiduc Maximiliano d'Àustria, es va crear el departament Imperial d'Àlbers.[4]
Moviments militars
[editar | editar còdic]En l'any de 1865, va tindre lloc la batalla d'Àlbers durant la Segona Intervenció Francesa en Mèxic, en la qual va fallir l'ilustre general republicà, Antonio Rosers a mans de les tropas del Segon Imperi Mexicà comandadas per dò José María Tranquilino Almada i Quirós, també va fallir el coronel i doctor, Don Antonio Molina, membre també de l'eixèrcit republicà. La batalla va iniciar el 24 de setembre d'eixe mateix any quan 300 francesos, havien desembarcat i estaven reclutant als indígenes natius de la regió a sublevar-se en contra del Govern de Juárez, per lo que Don Antonio va partir de Sinaloa el 2 d'agost al mando de 500 efectius disposts a defendre la plaça, pero al final va terminar proclamant-se victòria francesa en més de 80 morts del costat mexicà.[5]
El 7 de giner de 1866, es varen enfrontar Chato Almada i el general republicà Ángel Martínez, resultant vencedor este últim, sent esta una victòria de suma importància per a la causa de la república en el noroest de Mèxic.[6]
Crisis minera i restauració del poble
[editar | editar còdic]En el XIX es varen començar a agotar les seues mines d'argent i la població va caure en decadència, iniciant aixina una important emigració. Fins que en 1948, un lleter provinent de Pennsilvània, cridat William Levant Alcorn, va aplegar de visita al poble, es va enamorar de la població i va decidir mudar-se ací. Va comprar la famosa mansió dels Almada, la va restaurar i la va convertir en l'Hotel Els Portals. Alcorn va resultar un excelent promotor. La seua habilitat per a restaurar construccions colonials va fer d'Àlbers en un atractiu turístic i centre de migració de jubilats nortamericans.[7]
Valor històric en l'actualitat
[editar | editar còdic]La ciutat mateixa és un monument, ya que entre els seus carrers es tanca història, baixe un estil molt particular. Emmarcada en un ambient colonial, en construccions centenàries i estrets carrerons empedrados. En construccions d'imponents arcs i amplis patis coberts de vegetació, inclús algunes de les seues construccions centenàries han segut acondicionades com a hotels, que són el principal atractiu per a molts, és el sabor añejo que conserven i l'regio menjar servit en els seus restaurants.
Per a mantindre viva la seua història i tradicions cada any es realisen diversos events especials, com el festival que es realisa en honor del Dr. Alfonso Ortiz Tirat, conegut com "el tenor d'Amèrica", i que convertix a Àlbers en la capital de la cultura en Sonora. També es realisen atres events importants a lo llarc de l'any, com les Festes de la Verge de la Balvanera, el Festival Internacional de Cine "Àlbers Màgic" o les Festes Patronals de l'Inmaculada Concepció.
En l'any de 2005, es va solicitar a la Secretaria de Turisme de Mèxic (SECTUR), incloure al poble a el "Programa Pobles Màgics i Destins Prioritaris (PROMÁGICO)", ya que en este programa s'ajudaria a la preservació de tradicions seculars, ancestrals, colonials i de l'àmbit històric del poble, en acabant de que la SECTUR vera els criteris per a que califique esta categoria i trobara al poble, apte per a dur el nomenament, se li va nomenar eixe mateix any com "Poble màgic".
Geografia
[editar | editar còdic]Àlbers es localisa baix les coordenades geogràfiques 27°01'39" de latitut nort i 108°56'24" de llongitut oest del meridiano de Greenwich, a una altura mija de 380 metros sobre el nivell de la mar, la seua zona urbana té un àrea de 5.44 quilómetros quadrats. Es troba en el surest de l'estat de Sonora, a 650.5 km de la ciutat fronteriça d'Heròica Nogales, a 371.7 km d'Hermosillo la capital de l'estatal i a 211.6 km d'El Fort en l'estat de Sinaloa. És capçalera municipal del Municipi d'Àlbers, el qual colindar al noreste en l'estat de Chihuahua, al surest en l'estat de Sinaloa, al suroest en el municipi d'Huatabampo, a l'oest en el de Quiriego i al noroest en el de Navojoa.[8]
La majoria de la superfície propenca és de zona accidentada, localisant-se el poble en la regió noreste del seu municipi en les zones semi-planes, a on el terreny està solcat per les derivació de la Serra Mare Occidental. Es destaquen les serranías de Sant Luis, Les Carabasses, Milpillas, Les Taules, Els Tancs, Àlbers i la Higuera.
El ric Maig creua d'orient a ponent pel municipi, procedent del veí estat de Chihuahua, el qual és la seua principal font d'aigua superficial, en les seues escurrimientos controlats per l'assut Adolfo Ruiz Cortines; el riera Promontoris naix en la serra Àlbers en els afluents de les rieres Tetajiosa i La Chorrada. La conca de captació de la riera Promontoris conta en 150 quilómetros quadrats i els seus escurrimientos són controlats per la presa El Veranito. El riu Cuchujaqui, que forma part d'una reserva ecològica cridada "Serra d'Àlbers-Ric Cuchujaqui" decretada en 1996 com Àrea Natural Protegida (ANP) sent un Àrea de Protecció de Flora i Fauna, naix en l'estat de Chihuahua, tenint com a principals afluents a les rieres d'Aduana i El Mentidero.
Clima
[editar | editar còdic]Àlbers conta en un clima semiseco-semicálido, en una temperatura mija mensual màxima de 38 °C en el més de juny i una mija mensual mínima de 9 °C de decembre a febrer; s'apleguen a tindre temperatures màximes de 44 °C i temperatures mínimes de 2 °C, ademés en una mija anual de 23.1 °C.
El periodo de pluges es presenta en els mesos de juliol, agost, setembre, en una precipitació mija anual de 710.0 milímetros i en els mesos de decembre i març hi ha periodos de gelades.
Govern
[editar | editar còdic]- Vore també: Govern del Municipi d'Àlbers.
l'ajuntament del municipi radica en esta ciutat, a on es troba el palau municipal, i està integrat per un president municipal, un síndico i sis regidors, elegits cada tres anys.
El poble pertany al VII Districte Electoral Federal de Sonora que està encapçalat per Navojoa i al XXI Districte Electoral de Sonora en sèu en Huatabampo.
Demografia
[editar | editar còdic]Segons el Cens de Població i Vivenda realisat en 2020 realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI), la vila té un total de 10,961 habitants, dels quals 5435 són hòmens i 5526 són dònes, en una densitat poblacional de 2,014.88 hab/km². En 2020 hi havia 3989 vivendes, pero d'estes 2986 vivendes estaven habitades, de les quals 906 estaven baix el càrrec d'una dòna. Del total dels habitants, 47 persones majors de 3 anys (0.43% del total) parla alguna llengua indígena; mentres que 28 habitants (0.26%) es consideren afromexicanos o afrodescendientes.
El 83.93% dels seus pobladors pertany a la religió catòlica, el 7.67% és cristià evangèlic/protestant o d'alguna variant, el 0.03% professa una atra religió, mentres que el 8.27% no professa cap religió.[9]
Educació i salut
[editar | editar còdic]Segons el Cens de Població i Vivenda de 2020; 19 chiquets d'entre 6 i 11 anys (0.17% del total), 22 adolescents d'entre 12 i 14 anys (0.20%), 506 adolescents d'entre 15 i 17 anys (4.62%) i 526 jóvens d'entre 18 i 24 anys (4.8%) no assistixen a cap institució educativa. 340 habitants de 15 anys o més (3.1%) són analfabetes, 355 habitants de 15 anys o més (3.24%) no tenen cap grau d'escolaritat, 737 persones de 15 anys o més (6.72%) varen conseguir estudiar la primària pero no la varen culminar, 289 persones de 15 anys o més (2.64%) varen iniciar la secundària sense terminar-la, tenint la vila un grau d'escolaritat de 9.79.
La cantitat de població que no està afiliada a un servici de salut és de 1955 persones, és dir, el 17.84% del total, de lo contrari el 82.11% sí conta en un segur mege ya siga públic o privat. Segons el mateix cens, 532 persones (4.85%) tenen alguna discapacitat o llímit motriu per a realisar les seues activitats diàries, mentres que 150 habitants (1.37%) posseïxen algun problema o condició mental.
Població històrica
[editar | editar còdic]Evolució de la cantitat d'habitants des de l'event censal de l'any 1900:
| Any | 1900 | 1910 | 1921 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1980 | 1990 | 1995 | 2000 | 2005 | 2010 | 2020 | ||||
| Població | 6,180 | 5,736 | 4,089 | 3,008 | 2,921 | 2,871 | 3,602 | 4,269 | 5,333 | 6,132 | 7,619 | 8,034 | 8,201 | 9,345 | 10,961 | ||||
| Font: INEGI | |||||||||||||||||||
Monuments i llocs històrics d'interés
[editar | editar còdic]Els carrers estrets i empedradas, balcons enreixats, portals, zaguanes, patis i traspatios de les velles casonas, en jardins d'ensomi que rodegen el centre històric, cases i edificis en un toc o estil arquitectònic colonial.
- l'Iglésia de la Puríssima Concepció (Àlbers) Construïda entre 1757-1804, sèu del primer bisbat sonorense.
- La Plaça d'Armes, construïda en 1904.
- El Mirador: Vista panoràmica del Poble, des del cerro "El Perico".
- l'Alameda.
- El Museu Costumiste de Sonora.
- El Carreró del Bes. Una de les primeres construccions del poble (1768).
- EL Palau Municipal, construït en 1899.
- L'Antic Panteón Municipal, inaugurat en 1791 i que conté interessants tombas i mausoleus.
- La Casa de les Delícies, front a l'Antic Panteón Municipal.
- L'Antiga Presó Municipal (1750), actual Casa de la Cultura (Àlbers).
- La Capella de Zapopan, que data de 1841.
- La Biblioteca Doctor Alfonso Ortiz Tirat, construïda en el XVIII.
- Serra d'Àlbers – Ric Cuchujaqui: Àrea Protegida de Flora i Fauna.
- Capella de la verge de la Balvanera en el poblat de L'Aduana.
Festes i tradicions
[editar | editar còdic]- 18-26 de giner, Festival cultural "Alfonso Ortíz Tirat";[10]
- Març, Festival Internacional de Cine Àlbers Màgic (FICAM);[11]
- 16 de setembre Cerimònia del tradicional Crit d'Independència.
- Novembre, Aniversari del Museu Costumiste de Sonora;
- 20 de novembre : Festes regionals per la Revolució Mexicana;
- 21 de novembre, Festa patronal en L'Aduana en honor a la Verge de la Balvanera;[12]
- 8 de decembre: Festa patronal en honor a la Puríssima Concepció:[13]
Ciutats germanes
[editar | editar còdic]La ciutat d'Àlbers està hermanada en les següents ciutats al voltant del món:
- [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Scottsdale, Estats Units (1971).[14][15]
Vore també
[editar | editar còdic]- Pobles Màgics de Mèxic
- Municipi d'Àlbers
- Batalla d'Àlbers
- Estat d'Occident
- Història de Sonora
- Història de Mèxic
- Anex:Localitats de Sonora
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Àlbers, poble màgic». Archivat des d'el original, el 13 d'agost de 2016. Consultat el 28 de juny de 2016.
- ↑ «Història d'Àlbers». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2014. Consultat el 28 de juny de 2016.
- ↑ Alamos, Sonora, Mexico: A Pictorial Guide to Sonora's Colonial Monument Photos, pp. 28 pages.
- ↑ «Fundació i història d'Àlbers». Consultat el 28 de juny de 2016.
- ↑ «Batalla d'Àlbers». Consultat el 28 de juny de 2016.
- ↑ Alamos: Sonora's City of Silver Issue 5 of Smoke signal, digitalisada Ene. 11, 2008 University of Texas edició, Tucson Corral of the Westerners, 1973, p. 16.
- ↑ «Àlbers 1900 – 1949» (en anglés). Sonora, Mèxic, Àlbers. Anders Tomlinson. Consultat el Dic. 2015.
- ↑ «Mapa de municipis de Sonora». Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2016. Consultat el 27 de juny de 2016.
- ↑ «Cense de Població i Vivenda 2020». Microdatos. INEGI. Consultat el 22 de febrer de 2021.
- ↑ «Activitats i Festes Populars en Àlbers». Festes populars. ElClima.com.mx. Consultat el 7 de juliol de 2016.
- ↑ «El Festival Internacional de Cine, Àlbers Màgic (FICAM)». IMCINE. Archivat des d'el original, el 19 de setembre de 2016. Consultat el 7 de juliol de 2016.
- ↑ «Tradicions d'Àlbers». Visita Pobles Màgics. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2016. Consultat el 7 de juliol de 2016.
- ↑ «Coneix Sonora». Festes, Rituals i Cerimònies. Sonora.gob.mx. Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2016. Consultat el 7 de juliol de 2016.
- ↑ «Ubicació Geogràfica: Àlbers, Mèxic.» (en anglés). Sister Cities International. Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2015. Consultat el Dic.2015.
- ↑ «Reforcen relació Àlbers i Scottsdale com a Ciutats Germanes.». OCV Àlbers Sonora. Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2015. Consultat el Dic. 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Sonora Turisme, pàgina de la Comissió de Foment al Turisme de l'Estat de Sonora
- Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Álamos (Sonora)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.