Freàtic

Freàtic és un terme utilisat en hidrologia per a referir-se als aqüífers, en espeleología per a referir-se als passages de coves i en vulcanologia per a referir-se al tipo d'erupció.

Hidrologia

El terme freàtic s'usa en hidrologia i ciències de la terra per a referir-se a assunts relacionats en l'aigua subterrànea (un acuífero) baix de la capa freàtica (la paraula s'origina del grec phrear, phreat- que significa "pou" o "manantial"). El terme "superfície freàtica" indica l'ubicació a on la pressió de poros d'aigua està en condicions atmosfèriques (és dir, la pressió de càrrega és zero). Esta superfície normalment coincidix en la capa freàtica. Se supon que la pendent de la superfície freàtica indica la direcció del moviment de l'aigua subterrànea en un aqüífer no confinat.

La zona freàtica, baix de la superfície freàtica a on la roca i el sol estan saturats d'aigua, és la contraparte de la zona vadosa, o zona no saturada, dalt. Els acuífero no confinats també es coneixen com a aqüífers freàtics perque el seu llímit superior és proporcionat per la superfície freàtica.

Espeleología

En l'espeleogénesis, una divisió de la espeleología, la 'acció freàtica' forma passages de cova en dissoldre la pedra calcàrea en totes les direccions, en oposició a la 'acció vadosa', per la qual una corrent que corre en un passage de la cova erosiona una sanga en el sol. Ocorre quan el pas està ple d'aigua i, per lo tant, normalment solament quan està baix de la capa freàtica i solament si l'aigua no està saturada en carbonat de calcio o carbonat de calcio i magnesi. Un passage de cova format d'esta manera és característicamente circular o ovalat en secció travessera ya que la pedra calcàrea es dissol en totes les superfícies.

Molts passages de coves estan formats per una combinació de freàtiques seguides d'una acció vadosa. Dits passos formen una secció travessera d'ull de pany: una secció de forma redona en la part superior i una sanga rectangular en la part inferior.